Clica per tornar a la pàgina de Brico.

Restauració Bultaco Lobito MK-6 de 1973


El maig de 2013, amb motiu del meu cinquantè aniversari, em van regalar aquesta moto, una Bultaco Lobito MK-6 de 1973. L'article que ve a continuació pretén fer-vos cinc cèntims dels passos que vaig seguir per restaurar-la.



Abans (Maig de 2013)

Després (Maig de 2014)






















Introducció.

Recollint-la a Tornabous (Maig de 2013)

Recent arribada a casa (Maig de 2013)

Una primera rentada (Maig de 2013)



La moto es va adquirir a Tornabous, a Lleida, amb tota la documentació al corrent, fins i tot la Itv, en vigor fins començaments del 2015. Òbviament, en arribar a casa, vaig rentar-la, li vaig canviar l'oli del motor, vaig netejar el carburador, substituïr la benzina que portava per altra de nova, a més d'afegir un filtre. Arrencava però li costava; quan ho feia, era amb molt poca compressió. Abans de procedir a desmuntar, vaig preferir deixar-la mínimament en funcionament.

Així doncs, el primer pas va ser rectificar cilindre i canviar-li el pistó i aros; m'ho van fer a Rectificadora del Vallès, a Granollers. Seguidament vaig portar la moto al Sr. Llobet, a Martorelles, que li va canviar platinos, condensador i li va fer una posta a punt. Va recomanar-me substituïr els rodamentsi retens del motor, malgrat que ho deixaré per més endavant.

Un cop vist que la moto engega i m'arrossega, vaig disposar-me a desmuntar-la. Podia haver-la desmuntat completament però em vaig estimar més fer-ho a mida que anava sanejant les peces desmuntades.

Intentaré seguir un ordre cronològic. En primer lloc em vaig decantar per dedicar-me a les peces grogues; dipòsit i amortidors del darrera, que per cert venien muntats a l'inrevés.



















Dipòsit.

Decapat del dipòsit



Primer de tot vaig desmuntar l'aixeta de la benzina que vaig netejar i pulir. Seguidament vaig treure-l'hi les enganxines i els excedents de pintura, doncs abans havia estat pintada amb força mala traça. Després vaig tapar els forats i rascades amb masilla de poliester de dos components. Finalment una bona lijada amb tela d'esmeril ben fina.






Imprimació del dipòsit



Un cop em va semblar que estava prou fina, vaig procedir a donar-l´hi una capa d'imprimació. Vaig utilitzar-ne una de la marca "Titan", amb pistola i diluïda amb disolvent al 15%.










Pintura del dipòsit




Després de la imprimació, dues capes de pintura. El color utilitzat és el Ral-1023, decididint-me finalment per una pintura amb base de poliuretà, comprada a Pinmat, a Granollers, i preparada pel colorista de la casa a la seva central de Mataró. Es tracta d'una pintura de dos components; dues parts de pintura per una d'enduridor, tot diluït amb disolvent al 15% i pintat amb pistola.






Dipòsit acabat




Quan la pintura es va assecar, li vaig muntar l'aixeta de la benzina (amb la seva junta de goma nova), el tap ben net i vaig sanejar el tub que uneix els dos compartiments del dipòsit, afegint dos casquets per donar-l'hi un millor acabat.

El dipòsit ja està llest, només a falta de les enganxines que posaré al final de tot el procés. Ara el protegeixo per que no s'embruti i el deso, haurem d'esperar uns mesos abans no el pugui muntar a la moto.






Amortidors del darrera.

Abans



Juntament amb el dipòsit vaig pintar els amortidors del darrera, però abans calguè molta feina. D'entrada treure'ls de la moto, cosa ben fàcil.










Utillatge per comprimir els amortidors



Un cop trets els amortidors de la moto calia desmuntar-los completament. Vaig fabricar-me un utillatge de manera que, acoplat al cargol del banc, em permetès comprimir la molla i així desmuntar-ne el cap i lliurar-la.










Amortidors desmuntats



Amb la molla alliberada, el pas següent fou desmuntar totalment els amortidors per netejar-los per dins, comprobar les juntes, canviar el líquid hidràulic i també facilitar-ne el pintat.

Cal anar en compte al treure el líquid hidràulic; és convenient abocar-lo en una probeta per tal de conèixer la quantitat que haurem de posar quan l'omplim de nou.






Imprimació amortidors





Vaig treure completament la pintura amb decapant amb gel. Seguidament una bona lijada amb tela d'esmeril ben fina. Després, igual que amb el dipòsit, vaig procedir a donar-l´hi una capa d'imprimació, de la marca "Titan", amb pistola i diluïda amb disolvent al 15%.








Pintura amortidors





Després de la imprimació, dues capes de pintura. El color utilitzat és el Ral-1023, el mateix que el dipòsit. És una pintura de dos components; dues parts de pintura per una d'enduridor, tot diluït amb disolvent al 15% i pintat amb pistola.









Amortidors acabats



Un cop assecada la pintura i comprovat que les juntes i els retens estaven en bones condicions vaig ensamblar els amortidors, afegint-hi la mateixa quantitat de líquid hidràulic que havia tret més un 10% per compensar el que havia quedat impregnat a les diferents peces.

Les molles i els tensors estaven en bones condicions, només els vaig rentar bé i pulir amb un fregall d'alumini ben fi. Els quatre silentblocks els vaig netejar, pulint el casquet interior doncs estava rovellat.






Casquets superiors abans de descromar-los



Per contra, els casquets superiors estaven en molt mal estat, calia descromar-los, pulir-los i tornar-los a cromar. Així doncs, de moment no podré deixar enllestits totalment els amortidors a falta d'aquests casquets. Els casquets els desaré en una capsa a l'espera de tenir més peces per descromar, que de ben segur en sortiran més. La resta dels amortidors també els guardaré fins que disposi dels casquets.







Amortidors acabats



Un cop vaig tenir els casquets cromats vaig procedir a muntar-los juntament amb la molla, amb l'ajuda del mateix utillatge utilitzat per desmuntar-los, feina aquesta fàcil i agraïda. El resultat és força satisfactori.











Rodes.

Roda del darrera abans



Inicialment vaig desmuntar les dues rodes de la moto, separant-ne totes les peces; frens, eixos, plat de cadena, etc..  No vaig desmuntar ni radis ni pneumàtics.

Les dues rodes estaven molt brutes de restes de fang sec, necessitaven una bona neteja amb un fregall i aigua i sabó. Després em vaig entretenir fregant els radis i els bujes amb un raspall de dents i molta paciència. A continuació, amb un raspall de pues de llautó i més paciència vaig raspallar les femelles dels radis per treure la mica d'òxid que tenien.





Roda del darrera ja muntada



Tant les llantes com els bujes son d'alumini, per tant, els vaig pulir. Les llantes amb una mola de drap acoplada a un taladre i les seves respectives pastes. Els bujes, com que no havia tret els radis i no hi tenia accés amb el taladre, ho vaig fer amb un drap sucat amb líquid neteja-metalls. Calia pintar una part dels bujes. Altre cop els radis impedien tenir un accés còmode, però ho vaig fer amb un petit pinzell de la meva filla, del de fer aquarel·les a l'escola. Pintura acrílica "Titan" de color negra brillant i també molta paciència.




Conjunt de l'eix posterior ja sanejat



Els dos eixos, lleves de centratge, casquets, arandeles i femelles les vaig netejar amb desengreixant i després ben pulit amb una mola de pues de llautó. Encabat vaig engreixar els dos eixos i els vaig deixar preparats per muntar.

L'accionament del compta-quilòmetres estava totalment clavat i l'acoplament trencat. L'accionament el vaig deixar en remull amb líquid desengreixant d'un dia per l'altre. L'endemà el vaig netejar i li vaig canviar l'engreixador que estava obturat. L'acoplament el vaig haver de reparar, afegint-hi els dos pius que ataquen l'accionament i posant-hi un postís per dins amb dues ungles que ataquen a la roda.





Roda del davant ja muntada



Els pneumàtics estan en mal estat, els canviaré més endavant. El plat de la cadena és zincat i no presentava picades, per tant només el vaig pulir una mica i seguidament el vaig collar a la roda amb els cargols nous. La cadena ben neta amb líquid desengreixant i un raspall de dents; després engreixada amb greix de silicona en spray. 









Frens.

Fre del darrera desmembrat



Els dos frens estaven bruts i rovellats, però en bon estat de funcionament. Les palanques van seguir el mateix procés que les demés peces grises; decapat, lijat, imprimació i pintura. Els tirants, un cop decapats, van anar a ajuntar-se amb les peces pendents de descromar. Us haureu donat compte que els tirants estan foradats; més endavant potser en faci uns de nous iguals que els originals. 






Fre del darrera vist per l'interior



No vaig desmuntar els frens internament. Les molles, la lleva i la unió les vaig pulir amb una mola de pues de llautó, mentre que les mordasses les vaig fregar amb un raspall, de llautó també. Per treure les restes acumulades als ferodos, a la cara de treball, els vaig lijar suaument amb una tela d'esmeril ben fina. Finalment una bona ruixada de líquid antioxidant i greix a la lleva i a les articulacions de les mordasses.

La cara visible la vaig tractar d'igual manera que les demés peces d'alumini; mola de drap amb pastes i líquid neteja-metalls per abrillantar.






Far del davant i pilot de darrera.

Abans



Un cop enllestides les peces de color groc, li va tocar el torn a les negres; vaig començar amb el far del davant. Tant el coco com les quatre peces de les abraçaderes estaven molt rovellades però amb bones condicions mecàniques, sense bonys ni ratllades. Primerament vaig desmuntar totes les peces i separar-les; les que havien de ser negres eren el coco i les quatre peces que formaven les abraçaderes que els hi vaig treure completament la pintura amb decapant amb gel. Seguidament una bona lijada amb tela d'esmeril ben fina. Després, igual que amb el dipòsit i els amortidors del darrera, vaig procedir a donar-hi una capa d'imprimació, de la marca "Titan", amb pistola i diluïda amb disolvent al 15%.

L'òptica interna està una mica pelada, però fins que en trobi una a bon preu, deixaré aquesta.




Després



Després de la imprimació, dues capes de pintura diluïda al 15% i pintat amb pistola. La pintura que vaig utilitzar va ser acrílica negre brillant de la marca "Titan" .

El bisell estava molt picat i calia descromar i tornar a cromar. A l'apartat dels cromats ja veureu què li va passar, però ja us avanço que vaig acabar comprant-ne un de nou.

Amb les peces pintades i el bisell nou, vaig fer-l'hi el cablejat nou, posar cargols nous i el vaig ensamblar i desar a l'espera de muntar-l'ho a la moto quan estigui enllestida.





El pilot que duia no era l'original



El pilot del darrera que duia la moto no era l'original, tal com podeu veure a la fotografia. Havia d'aconsseguir-ne un d'original. M'en demanaven 45€ dels nous, vaig optar per comprar-ne un d'usat a una fira. Finalment el vaig trobar a l'Auto-Retro per 5€. No estava perfecte; tenia un bony a la part de dalt, la pintura pelada i el plàstic vermell ratllat.








Després



En primer lloc el vaig desmuntar, li vaig treure la pintura amb decapant en gel i el vaig adreçar tant com vaig poder. Seguidament vaig procedir, juntament amb el far, a imprimar-l'ho i pintar-l'ho amb pintura negra.

Al plàstic vermell li vaig treure alguna rebaba que tenia i esperaré a trobar-ne un amb millors condicions en una propera fira.

Internament, vaig adaptar-li el portalàmpares del pilot anterior per tal de disposar de la llum de fre i deixar-l'ho preparat per a una futura revisió de la Itv.







Filtre d'aire.

Filtre d'aire encara muntat a la moto




Poc hi ha a dir respecte al filtre d'aire. S'afluixa l'abraçadera que l'uneix al carburador, es descolla el cargol que l'aguanta al bastidor i ja queda lliure.

Podeu veure que el filtre blau és nou. La moto no en duia, aquest el vaig posar en el moment de fer-li la primera arrancada.







Despecejament del filtre d'aire



Una vegada desmuntat el conjunt de la moto, vaig acabar de desmembrar totes les peces i les vaig netejar bé amb aigua i sabó. A continuació, les abraçaderes les vaig raspatllar amb un raspall de pues de llautó. A la molla que aguanta el filtre, a la xapa perforada i al cos del conjunt els hi vaig treure la pintura amb decapant en gel i després van rebre una capa d'imprimació. Seguidament a la xapa i al cos els hi vaig aplicar dues mans de pintura negre brillant, amb un pot d'espray. La molla i el tubet de malla els vaig pintar de gris juntament amb altres petites peces grises.





Filtre d'aire acabat i llest per muntar a la moto






Un cop tot net i pintat ho vaig acoblar i desar a l'espera de muntar-ho definitivament a la moto.











Escape.

Despecejament de l'escape



Crec que li falta la petaca final, l'extrem de sortida del silenciós sembla que tingui afegit un tub soldat on hi hauria d'anar la petaca. De moment tiraré endavant tal qual, més endavant ja miraré si n'aconsegueixo una.

Per desmuntar el conjunt d'escape cal descollar la femella que l'uneix a la culata i el cargol per on es subjecta el silenciós (és aconsellable fer-ho amb la clau adequada per tal de no fer malbé la femella, tal com li havia passat a aquesta que estava tota malmesa). D'aquesta manera ja surt tot el conjunt. Seguidament s'afluixen els dos cargols de l'abraçadera i ja tenim l'escape totalment desmembrat.





Detall de la femella amb la camisa abans de cromar



El colector i l'abraçadera són cromats però un cop ben nets amb aigua i sabó i més tard fregats amb un fregall ben fi d'alumini van quedar acceptables; els deixaré així, no els cromaré de nou.

Tal com us he comentat, la femella estava molt malmesa per haver-la collat i descollat sense la clau adient. Vaig afegir-li una camisa al voltant dels forats que vaig foradar de nou, vaig pulir-la i més tard a cromar. Va quedar força bé.








Silenciós ja soldat abans de pintar



El tub interior del silenciós ballava, feia soroll i la poca fibra que quedava estava cremada. El vaig tallar (ja ho havia estat dues vegades anteriorment tal com es pot veure per les marques de la soldadura) i el vaig netejar bé per dins, cremant-lo amb un soplet. Després vaig embolicar el tub interior amb fibra blanca (especial per a tubs d'escapament), el vaig tapar i l'amic Jordi el va soldar, jo no soldo prou bé.

A continuació una bona lijada amb tela d'esmeril al silenciós i dues mans de pintura anti-calòrica negre mate aplicada amb un pot d'espray, comprat a Leroy-Merlin.




Detall del tub afegit al silenciós



La junta de coure que uneix la culata amb el colector la vaig posar nova, no hi ha problema a trobar-la, jo la vaig comprar a Comercial Martínez, a Granollers. El manguito que uneix el colector amb el silenciós el vaig fer amb un tros de tub de goma dels utilitzats en els circuits de refrigeració dels cotxes, comprat a Servei Estació.

L'afegit que duia el silenciós quedava sota el seient i el parafang, per tant, el fum també hi anava a parar, deixant-ho tot brut de greix negre. Vaig corbar un tros de tub d'alumini del mateix diàmetre que la sortida del silenciós i el vaig collar al silenciós, intercalant-hi un adaptador que vaig fabricar. D'aquesta manera, el fum surt directament a l'exterior. No respecto la moto original però a l'espera de trobar una petaca no embrutaré la moto .






Amortidors del davant.

Amortidors abans




Pel sanejament dels amortidors del davant vaig desmuntar el parafang, la roda amb el fre, el suport del compta-quilòmetres i seguidament vaig afluixar les brides que collaven les barres dels amortidors, picant una mica amb un botador de llautó per lliberar-los. Finalment van sortir. Vaig llençar els guarda-polvos grocs, doncs no pertanyen a la moto original. Un cop trets els amortidors, una bona neteja, primer amb aigua i sabó, després amb desengreixant.






Amortidors després



Com que els amortidors estaven en bones condicions i funcionaven correctament, vaig estimar-me més no obrir-los.

Les barres només les vaig pulir una mica amb un fregall d'alumini ben fi. Les ampolles son d'alumini, per tant, les vaig pulir amb moles de drap acoplades a un taladre, amb les seves pastes dels colors corresponents. No vaig treure l'enganxina de la Itv per por a que em posessin problemes si en demanava una còpia. Acabat el pulit, amb un drap sucat amb neteja-metalls, vaig procedir a treure les restes de l'òxid d'alumini i donar-los brillantor.






Motor.

Motor abans



Com ja he explicat a la introducció, una de les primeres coses que vaig fer, abans de procedir a desmuntar la moto, va ser desmuntar la culata i portar-la a Rectificadora del Vallès, a Granollers, on van rectificar el cilindre i canviar el pistó i els aros; van cobrar-me 90€ i m'ho van enllestir en una setmana. Després vaig fer-li una junta nova i vaig muntar-ho al motor. A continuació vaig portar la moto al Sr. Llobet, a Martorelles, que li va fer una posta a punt. A partir d'aquí, un cop la moto engegava bé i m'arrossegava, ja vaig començar amb el desmuntatge.




Motor després



Al motor no vaig fer-li res més que sanejar-lo exteriorment. Primer de tot una bona neteja amb fregall, aigua i sabó per treure les restes de fang i greix. Després pulir-lo amb moles de drap acoplades a un taladre, amb les seves pastes dels colors corresponents. A continuació, amb un drap sucat amb neteja-metalls, vaig procedir a treure les restes de l'òxid d'alumini i donar-li brillantor. Finalment, amb el mateix spray que he utilitzat pel silenciós, vaig pintar la part de baix de la culata i el fons del nom Bultaco. Queda pendent de canviar-li els taps de plàstic que estan molt masegats; ho intentaré comprar en una futura fira.





Cromats.

Peces per descromar



Aquest apartat de la restauració va ser, amb diferència, el que més temps em va portar, a més de donar-me més d'un mal de cap. Fins i tot vaig aparcar el projecte durant un parell de mesos. Podria haver estat un moment si hagués portat les peces a descromar, pulir i cromar, però donat que els pressupostos que tenia no baixaven dels 170€, vaig decidir descromar i pulir jo mateix, després portar les peces a cromar. Em vaig equivocar. Ja ho diuen: "Els estalvis fan malbé les estovalles", ja ho anireu veient.

Vaig desmuntar totes les peces cromades en mal estat, que eren gairebé totes: Els dos casquests superiors dels amortidors del darrera, els dos suports del parafang del davant,  el bisell del far, les palanques de canvi i arrancada, els dos tirants dels respectius frens, la femella de l'escape i el suport del compte-quilòmetres. El manillar, el tub d'escapament, la brida que l'uneix amb el silenciós, les molles i els tensors dels amortidors de darrera no estaven perfectes però amb una bona lijada amb fregall d'alumini fi van quedar bé.

Vaig començar fent proves de descromat amb àcid clorhídric comprat a Can Boter, al carrer de Mar de Badalona (una garrafa de 5l 4,55€). No ho recomano, però si ho feu, aneu amb compte! Cal utilitzar guants de goma, mascareta i disposar d'un espai molt ventilat, millor si és exterior. Dins una palangana de plàstic hi vaig col·locar un dels casquets dels amortidors i el vaig cobrir d'àcid clorhídric. De seguida va començar a fumejar i a fer bombolles. Mica en mica, el líquid, que era transparent, es va anar tornant fosc, fumejant menys. Passades un parell d'hores la peça havia perdut part del seu crom, semblava que funcionava.

Vaig posar totes les peces de cop en una palangana més gran, cobrint-les amb més àcid, uns 10l. La fumera inicial era exagerada, sort que ho feia al mig del pati, amb la palangana dins un carretó. De tant en tant agafava una peça i comprovava que el crom anava desapareixent. Al cap de vàries hores havia desaparegut la primera capa de crom, però la peça estava rasposa, encara tenia part de crom.

Em vaig confiar i, a la vegada, cometre l'error més gran d'aquesta restauració: Vaig deixar les peces en remull més temps del compte, amb el resultat de que els dos casquest dels amortidors i l'aro del far es van foradar, inservibles. L'estriat interior de les dues palanques va quedar deteriorat i les demés peces malmeses però aprofitables. Veieu per que us parlava d'alló de que els estalvis fan malbé les estovalles? A partir d'aquí s'em va girar molta feina.






Casquets amortidors malmesos

Casquets amortidors nous, abans de pulir i cromar



En quan al bisell del far, primer de tot vaig provar de tapar els forats amb masilla, lijar i pintar-l'ho amb pintura d'efecte cromat. Tot i que el pintat va quedar bé, no vaig aconsseguir que brillés prou, no m'agradava com quedava, es veia que no era cromat. Finalment vaig comprar-ne un de nou a una tenda online (30€); el vaig comprar al final de la restauració, juntament amb la funda del seient.






Pel que fa als casquets superiors dels amortidors del darrera, van quedar tant foradats que eren inservibles. Els vaig fer de nou, de ferro. Un cop fets els vaig pulir i deixar preparats per portar-los a cromar.










Peces descromades i pulides, a punt de dur a cromar



La resta de peces estaven rasposes, encara amb crom adherit, molt malmeses. Després d'un temps desganat, gairebé dos mesos amb el projecte aparcat, em vaig armar de paciència i vaig disposar-me a lijar les peces amb unes moles de mil-fulles de diferents granatges acoplades a un taladre, començant amb moles més gruixudes i acabant amb la més fina que vaig trobar. Aquest procés va ser el més llarg i feixuc de tota la restauració.

Un cop havia desaparegut el crom, vaig pulir totes les peces amb moles de drap i la seva pasta corresponent. No tenien un acabat professional, però encara me n'havia sortit prou bé.




Peces ja cromades



El pas definitiu fou portar les peces a cromar a Pavón Jiménez & Cía, S.L. a Badalona. Els hi vaig demanar que em polissin (més encara del que jo ho havia fet) els dos casquests dels amortidors i el suport del compta-quilòmetres, doncs són les parts que més es veuen; la resta de peces només cromar. Tot plegat 30€. Malgrat que algunes peces no els hi vaig entregar gaire ben polides, el cromat va quedar prou bé.

Respecte als 170€ pressupostats, encara em vaig estalviar diners; cal comptar uns 15€ de l'àcid, 30€ del bisell del far que vaig haver de reposar més 30€ del cromat. Però si compto les hores ....!






Parafangs.

Parafang del darrera abans


Poca cosa a dir respecte al parafang del darrera. D'entrada li vaig treure el tub de plàstic blau que servia com a porta-eines i que no tornaré  a muntar, doncs sembla ser que no forma part de la moto original. Com amb totes les peces, primer una bona neteja amb aigua i sabó.  Després  vaig intentar treure algun bony que tenia i a continuació el vaig pulir amb una mola de drap acoplada al taladre, amb les seves pastes corresponents. Finalment, amb un drap sucat amb neteja-metalls, vaig treure les restes de l'òxid d'alumini per donar-li brillantor.





Parafang del davant abans

Parafang del davant ja muntat


El parafang del darrera em va donar més feina. Com podeu veure a la imatge de la dreta, estava trencat, li faltava un tros. Per estalviar-me de comprar-ne un de nou, del qual m'en demanaven entre 100 i 110€, vaig optar per "reparar-lo", és a dir, fer un petit nyap afegint-hi un tros. Així doncs em vaig proveïr d'una xapa d'alumini del mateix gruix, la vaig retallar amb tisores de xapa i, amb l'ajut de tres rulines li vaig fer el ribet, el més semblant a l'original que vaig saber. Després el vaig doblegar i finalment el vaig afegir a l'original, aprofitant els dos cargols que el subjecten al suport, amb un passamà d'acer inoxidable per sota per donar-li cos. Com que el tros que estava trencat era el de dalt i l'afegit s'hagués vist massa, vaig donar-li la volta al parafang, quedant el tram afegit a la part baixa. Vaig acabar l'engany incorporant una faldilla de goma negra amb el nom Bultaco gravat, comprada a l'Auto-Retro per 5€.  No ha quedat perfecte, es veu una mica la unió, però fa el fet i tinc els 100€ a la butxaca.


La resta igual que el parafang del darrera; pulit i abrillantat. Pel que fa als suports us detallo tot el procés a l'apartat de cromats.








Manetes.

Maneta d'embrague abans de desmuntar



Desconec si la moto original portava les manetes pintades de negre tal com les duia aquesta, però com que son d'alumini, vaig decidir pulir-les i deixar-les sense pintar, sempre hi serem a temps. Així doncs, vaig treure la pintura als suports de les manetes amb decapant en gel i després els vaig pulir amb moles de drap i les seves pastes corresponents. Les dues manetes eren diferents i estaven molt massegades. Tot i que les vaig pulir, els cops i ratllades que tenien no van marxar.




Maneta del fre ja pulida i muntada



Ja us avanço que un cop enllestida la moto vaig comprar una parella de manetes noves, de les que son rèpliques de les de la marca Amal. Les vaig comprar per Internet a Motosdelabuelo.com per 20€ la parella. Les vaig pulir doncs no ho estaven.

Els dos turrions i els tensors els vaig pulir amb una mola de pues de llautó. Els punys, tant el de l'embrague com el del gas juntament amb el seu accionament els vaig rentar bé amb aigua i sabó. No cal dir que a l'hora de muntar posaré tots els cables i les fundes nous.







Compta-quilòmetres.

Compta-quilòmetres encara muntat




En primer lloc li vaig desconnectar el dos cables; el de la llum i el de la transmissió i així ja va quedar lliure, doncs només s'aguanta per una goma a la part de sota. El seu suport va anar a parar a la caixa de peces pendents de descromar.








Compta-quilòmetres desmembrat



Seguidament el vaig desmembrar, treient el cèrcol superior i la femella inferior. A la imatge de la dreta podeu veure el despecejament.

Havia estat manipulat; l'anterior propietari havia foradat la caràtula i afegit els caps d'uns leds de colors amb una bombeta a la part de baix que els il·luminava. Vaig retirar els leds i la bombeta, deixant els forats tal qual; potser més endavant intentaré fer-li o comprar una caràtula nova.







Cèrcol nou vist per sota i molla



El cèrcol, d'alumini, estava molt massegat i abonyegat. Tot i que vaig intentar adreçar-lo no ho vaig aconsseguir, es veia molt lleig. El problema tenia dues posibles solucions; comprar un compta-quilòmetres o bé fabricar-me un cèrcol nou. Ja haureu endevinat que vaig optar per la segona. Amb un tros d'alumini vaig fabricar un cèrcol nou que s'adaptés i vaig pulir l'exterior amb moles de drap. També vaig fer una molla amb corda de piano per subjectar el cèrcol al cos. No va quedar igual que l'original però fa el fet.





Compta-quilòmetres a muntat



El cos estava zincat però gens oxidat. Només va caldre raspallar-lo amb un raspall de pues de llautó per donar-li brillantor. El vidre i la junta de goma ben nets. L'aro separador pintat amb spray negre.

Quan vaig tenir totes les peces a punt vaig ensamblar el compta-quilòmetres i el vaig desar a l'espera de muntar-lo a la moto.

Per acabar, recordar-vos el que us he explicat a l'apartat de les rodes. L'accionament estava totalment clavat; el vaig deixar en remull amb líquid desengreixant d'un dia per l'altre i l'endemà el vaig netejar i canviar l'engreixador que estava obturat. L'acoplament estava trencat; el vaig haver de reparar, afegint-hi els dos pius que ataquen l'accionament i posant-hi un postís per dins amb dues ungles que ataquen la roda.






Direcció.

Abans




Com podeu veure tota la direcció estava pintada i en molt mal estat, tant la part alta que és d'alumini, com la part baixa que ho és de fundició fèrrica. Primer de tot vaig començar desmuntant-la del bastidor; un cop retirat el tap de goma i descollada la femella superior, ja surt la part de dalt.








Detall de la tija



Seguidament vaig retirar els quatre centradors, tal com veieu a la imatge de l'esquerra, i la femella següent. Per treure la part de baix juntament amb la tija, calgué picar-la amb un botedor de bronze. Compte de no perdre cap bola dels dos rodaments que hi ha a l'interior que són oberts, del tipus de paquet. Les boles són de 4,7mm. 








Despecejament de la direcció



Juntament amb la tija, també surten les dues meitats dels rodaments; cal però treure les altres dues parts que normalment queden a l'interior.

Un cop totes les peces desmuntades vaig procedir a netejar-les; primer amb aigua i sabó, després amb desengreixant. Els dos rodaments estaven totalment impregnats de greix eixut, va caldre rascar-los amb un raspall de pues de llautó. A les demés peces els hi vaig treure tota la pintura amb decapant en gel. 








Part alta ja pulida



Com que la part de dalt és d'alumini vaig decidir no pintar-la. Així doncs, vaig pulir-la amb moles de drap i la seva pasta corresponent. A la imatge de l'esquerra podeu veure'n el resultat.

La part baixa, després d'una bona lijada amb tela d'esmeril ben fina, vaig donar-li una capa d'imprimació, de la marca "Titan", amb pistola i diluïda amb disolvent al 15%. Seguidament, dues capes de pintura, també a pistola i diluïda amb disolvent al 20%. El color utilitzat és el Gris Renault-620, el mateix que servirà per la resta de peces grises. És una pintura amb base de poliuretà, comprada a Pinmat, a Granollers, i preparada pel colorista de la casa a la seva central de Mataró.





Direcció acabada i muntada





Vaig embolicar les peces en paper i les vaig desar a l'espera de poder-les muntar un cop enllestit el bastidor, que serà l'últim que faci.












Altres peces grises.

Cavallet desmuntat



Aquest apartat el dedicaré a les petites peces que també van pintades de color gris.


Per desmuntar el cavallet o pota de cabra del bastidor només cal alliberar la molla i després retirar un dels dos passadors que porta. Un cop desmuntat, vaig netejar-ho tot amb aigua i sabó i després amb desengreixant. La molla, l'eix, i les arandeles les vaig pulir amb una mola de pues de llautó. Els passadors els vaig comprar nous. Finalment vaig treure la pintura de la pota de cabra amb decapant en gel i ho vaig deixar preparat per imprimar, juntament amb altres peces.   


Estribera esquerra muntada al bastidor

Estribera dreta desmuntada





Per desmuntar les estriberes només s'ha de treure el passador. Aixó sí, per treure la de la dreta, cal primer haver tret el motor, sino l'eix no surt. Tingueu en compte que tant les estriberes com les molles tenen mà.

Com sempre, ja desmuntades les peces, una bona neteja. Els eixos i els casquets els vaig pulir amb una mola de pues de llautó. Els passadors els vaig comprar nous. A les molles i a les estriberes els hi vaig treure la pintura amb decapant en gel. Les molles les vaig deixar tal qual, no les pintaré. Les estriberes van quedar a punt d'imprimar.













Detall de la barnilla del fre del darrera

Pedal del fre del darrera

Despecejament de la palanca del fre del darrera






Ara toca el pedal del fre del darrera. En primer lloc es descolla totalment amb la mà la femella tensora, la que hi ha a l'extrem de la barnilla, quedant aquesta alliberada del fre. S'enretira  la peça que ve a continuació, la molla, l'arandela i la femella. Seguidament es treu el passador que subjecta la barnilla a la palanca de fre.


Finalment es treu el passador que aguanta l'eix del pedal al bastidor i ja tenim tot el conjunt desmembrat. Aquesta moto portava també una petita molla lligada a la palanca que possiblement servia per augmentar la força de retrocés de la mateixa, doncs la barnilla fregava amb el bastidor. Vaig prescindir d'aquesta molla i vaig adreçar la barnilla de tal manera que no fregués enlloc i retrocedís correctament.


La barnilla és d'acer inoxidable, per tant la vaig decapar i pulir amb una mola de drap i les seves pastes corresponents; no la pintaré. Els dos passadors els vaig reposar per altres de nous. La molla de la barnilla i l'eix de la palanca, un cop ben nets, els vaig pulir amb una mola de pues de llautó. Vaig treure la pintura del pedal amb decapant en gel.


El que va donar-me més feina va ser tapar els forats que havien fet a la palanca. Ho vaig fer amb masilla de poliester de dos components i tela d'esmeril fins que va quedar llesta per rebre una capa d'imprimació.















Tensor de cadena

Despecejament del tensor de cadena



L'últim conjunt d'aquest apartat és el corresponent al tensor de la cadena juntament amb l'estribera esquerra de l'acompanyant. Per desmuntar-lo del basculant només cal descollar la femella i ens queda tot el conjunt a la mà.


Ja retirat del basculant vaig desmuntar la goma que vaig netejar amb aigua i sabó. L'eix, el casquet i la molla ho vaig pulir amb una mola de pues de llautó. Les arandeles, cargols i femelles les vaig reposar per noves. La palanca i la xapeta amb tres forats que reté la goma vaig decapar-les i deixà preparades per imprimar-les.

Tant aquesta estribera com la del costat dret, les vaig desreblonar per poder-les netejar per dins. Un cop netes, les vaig pulir per fora amb mola de drap i seguidament vaig tornat a ensamblar-les amb cargol i femella. Més endavant els hi faré un passador que el pugui reblonar.













Peces grises ja pintades



Altres peces per pintar de gris van ser les palanques del dos frens, el suport del motor al basculant, el suport del parafang del darrera i la molla del filtre d'aire.

Totes aquestes peces, després d'una bona lijada amb tela d'esmeril ben fina, van rebre una capa d'imprimació, de la marca "Titan", amb pistola i diluïda amb disolvent al 15%. Seguidament, dues capes de pintura, també a pistola i diluïda amb disolvent al 20%. El color utilitzat va ser el Gris Renault-620. És una pintura amb base de poliuretà, comprada a Pinmat, a Granollers, i preparada pel colorista de la casa a la seva central de Mataró





Basculant.

Basculant abans de desmuntar-lo



El basculant va ser una de les parts que més em van sorpendre. Havia llegit que era difícil de desmuntar, fins i tot en algun blog parlaven que no ho havien aconsseguit. La veritat que va ser ben fàcil.

Primerament vaig descollar i enretirar les dues femelles de l'eix transversal. A continuació vaig ruixar les parts mòbils amb líquid desengreixant, el típic 3en1, procurant que penetrés bé per dins. Ho vaig deixar reposar d'un dia per l'altre. L'endemà vaig treure l'eix picant fort amb un botedor de bronze i un martell.




Despecejament del basculant



Un cop retirat l'eix, el basculant ja queda lliure, tal com podeu veure a la fotografia de l'esquerra.


Seguidament vaig netejar totes les peces; primer amb aigua i sabó, després amb desengreixant. L'eix, juntament amb els dos casquets exteriors, les femelles i les volanderes, ho vaig unir i desar a l'espera de pintar la resta. Al suport del motor li vaig treure la pintura amb decapant en gel, després imprimació i pintura a pistola.




Basculant ja sorrejat



El basculant pròpiament el vaig portar a sorrejar, juntament amb el bastidor (que veureu més endavant) a J.Clapé, a Sabadell. Em van cobrar 50€ per les dues peces i m'ho van tenir llest en 2 dies.


Cal destacar que no vaig desmuntar els silentblocks interiors, només els vaig protegir del raig de sorra amb unes arandeles de goma collades amb cargols.





Basculant ja pintat



Immediatament després de recollir el basculant del sorrejador, calia imprimar-lo per tal que no s'oxidés. Vaig donar-li una capa d'imprimació, de la marca "Titan", amb pistola i diluïda amb disolvent al 15%. Seguidament, dues capes de pintura, també a pistola i diluïda amb disolvent al 20%. El color utilitzat és el Gris Renault-620, el mateix de la direcció i el que servirà per la resta de peces grises.






Basculant muntat al bastidor





Després de pintat el basculant, un cop ben eixut, el vaig embolicar amb paper i el vaig desar a l'espera de tenir les demés peces acabades per poder-lo muntar.










Bastidor.

Bastidor abans



Un cop enllestides la resta de peces, el bastidor va quedar despullat, a punt per sanejar-lo.

Abans de res li vaig soldar tres femelles de M8 damunt dels tres suports on va subjectat el protector de baixos. Ho vaig fer per facilitar el desmuntatge d'aquest quan el motor està muntat i poder accedir fàcilment als taps de buidat dels olis, doncs tal com estava no era posible al no tenir accés a les femelles que quedaven a l'interior.

Després d'una neteja a fons per treure les restes del fang barrejat amb el greix de quaranta anys, vaig portar-lo a sorrejar, juntament amb el basculat, tal com heu vist a l'apartat dedicat al mateix. 

Bastidor sorrejat i a punt d'imprimar




El bastidor i el basculant el va sorrejar l'empresa J.Clapé, a Sabadell. Em van cobrar 50€ per les dues peces i m'ho van tenir llest en només 2 dies.









Bastidor imprimat





Immediatament després de recollir el basculant del sorrejador, calia imprimar-lo per tal que no s'oxidés. Així doncs vaig donar-li una capa d'imprimació, de la marca "Titan", amb pistola i diluïda amb disolvent al 15%.









Bastidor pintat



Seguidament, dues capes de pintura, també a pistola i diluïda amb disolvent al 20%. El color utilitzat és el Gris Renault-620, el mateix de les demés peces grises. És una pintura amb base de poliuretà, comprada a Pinmat, a Granollers, i preparada pel colorista de la casa a la seva central de Mataró


El bastidor ja està a punt per anar-li afegint peces, que és el que faré a partir d'ara.







Seient.

Seient abans



L'estructura del seient estava en bones condicions, malgrat que la funda no. Vaig buscar una funda a diferents fires de motos clàssiques i per internet; a totes elles la tenien disponible i el preu era el mateix, 60€. Finalment la vaig comprar online a Motos Clásicas MG juntament amb altres peces per apofitar les despeses d'enviament; una setmana després la tenia a casa.





Seient després



És molt important de no treure la funda vella i enganxar la nova al damunt. Primer de tot vaig omplir el forat que hi havia al darrera del seient amb un tros d'esponja vella i vaig retallar els trossos de funda vella que sobresurtien. Després vaig enganxar amb cola d'impacte la funda nova, ben tensada amb l'ajuda d'uns petits cargols de rosca-xapa collats per la part de sota i que al final vaig retirar. El resultat és prou evident.




  



Muntatge final.

Muntatge del basculant



Com ja he explicat a la introducció, a mida que anava desmuntant peces de la moto les anava sanejant i desant. D'aquesta manera, quan les vaig tenir totes enllestides vaig procedir a muntar la moto de seguit. Va ser la part més gratificant, doncs es veia el resultat de la feina anterior.


Òbviament vaig començar amb el bastidor, acoplant-hi primerament el basculant sense cap problema; una mica de greix a l'eix i collat juntament amb el suport del motor.



Muntatge



Seguidament el protector de baixos collat amb tres cargols i arandela de goma entre aquest i el bastidor. Encara no us havia parlat del protector de baixos: És d'alumini i estava pintat de negre. El vaig decapar i adreçar uns bonys que tenia. Com que presentava unes rascades profundes, vaig optar per desbarbar-lo amb l'amoladora i una mola de mil fulles gruixuda i de seguit una de més fina.

A continuació estriberes, pota de cabra i palanca del fre del darrera; tot en sentit invers al desmuntatge.



Muntatge



Muntar el motor no va presentar cap inconvenient,  collat amb els mateixos cargols, arandeles i femelles que duia.  A continuació  el carburador, que havia pulit anteriorment amb mola de drap i abrillantat amb líquid neteja-metalls. Després el conjunt del filtre d'aire. Les abraçaderes del carburador i del filtre d'aire ben apretades.







Muntatge





Ara toca la direcció. Primer de tot vaig acoplar un dels dos rodaments a la tija, amb les seves boles i ben untat amb greix. Després vaig introduir-ho al bastidor, vaig posar l'altre rodament i vaig tancar amb la femella corresponent. A continuació els quatre centradors i la part alta de la direcció que vaig collar amb la femella superior. Finalment el tap de goma.







Muntatge dels amortidors del davant








La forquilla tampoc va presentar cap problema. Per muntar les barres cal treure la femella que porten al capdamunt, després introduir les barres per les brides de la direcció, tornar a posar les femelles i collar-les. Un cop collades les femelles de les barres (no abans), ja podem collar les brides de la direcció, deixant les barres a l'alçada adequada, que és amb les femelles de les barres tocant la part alta de la direcció. Mes endavant caldrà tornar a descollar la femella corresponent a la barra esquerra per muntar-hi el suport del compta-quilòmetres.








Muntatge








A continuació vaig muntar el manillar juntament amb les manetes de fre i embrague i el puny del gas.







Muntatge






Ara les rodes, frens, amortidors del darrera, parafang del darrera, compta-quilòmetres, cadena, matrícula, bobina, far davanter, pilot del darrera i cablejat del fre, embrague i gas.

També la instal.lació elèctrica que vaig fer totalment nova, sense aprofitar cap cable, utilitzant manguera negra i terminals Faston amb regleta.






Detall del casquet d'alumini a la palanca d'arrancada



El pitjor maldecap, i que ja me'l veia venir, el vaig tenir amb les palanques de canvi i d'arrencada. A l'apartat dedicat als cromats ja explico els problemes que vaig tenir a l'hora de descromar i que algunes peces van quedar malmeses. Doncs les dues palanques també van quedar afectades; el procés de descromat es va menjar part de l'estriat interior i ara no engranen bé amb els seus eixos respectius, tenen excessiu joc. Després de vàries proves amb diferents gruixos, sense èxit, vaig fabricar un parell de casquets oberts d'alumini que vaig intercalar entre les palanques i els seus eixos. D'aquesta manera, a l'apretar les brides de les palanques, els casquets copien la forma de l'estriat i engranen correctament. És un petit nyap però no es veu gaire i m'estalvio de comprar-ne de noves o taladrar-les tal com he vist en algun bloc penjat a internet.






Muntatge








Seguidament em vaig dedicar a muntar l'escape i el parafang del davant.




L'últim pas (Maig-2014)

L'últim pas (Maig-2014)









L'últim pas va ser muntar el seient al dipòsit i després tot el conjunt a la moto. Veureu que li falten les enganxines que ja tinc des de fa cinc mesos, però no les posaré fins que engegui la moto i comprovi que funciona correctament.



Ara ve el moment tant esperat. Omplo el dipòsit de benzina i l'engego. Tot i la meva sorpresa, va engegar a la primera. Comprovo que la instal·lació elèctrica funcioni bé. Immediatament i per primer cop trec la moto de casa i surto a fer un petit tomb per comprovar cóm es comporta. D'entrada funciona i m'arrossega. De seguida ajusto els frens i destenso una mica el cable del gas.
















Acabada (Maig-2014)

Acabada (Maig-2014)





Després de veure que la moto funciona, procedeixo a donar-li el toc final; posar el joc d'enganxines que tenia reservades en espera d'aquest moment i que vaig comprar a l'Auto-Retro el Desembre passat per 60€.


En aquest punt donc la moto per restaurada. Encara li faltaria un canvi de pneumàtics i un sanejament del motor, substituint els rodaments i retens. Potser més endavant.



















Sortides.

A la font dels Castanyers (Sant Fost de Campsentelles)







A la font Better (Sant Fost de Campsentelles)







A la font de Saneja (Cerdanya)










Al camí de Les Costes (Guils de Cerdanya)