Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-049 (Vallès Oriental i Occidental)

Punts de referència:


Aparcament de l’Església (Gallecs) - Església de Santa Mª de Gallecs (Gallecs) - Aiguamolls de Can Salvi - Torre d'en Malla - Font i safareig de la Torre d'en Malla – Berenador del Bosc de Can Veire – Aparcament de l’Església.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
9,7 Km 2h 15' 82 m 167 m 161 m 161 m Fàcil Si Si 30-09-12

Descripció:

Avui farem una de les tantes passejades que es poden fer per les inmediacions del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs. A part de visitar l’església de Santa Maria, també veurem els Aiguamolls de Can Salvi, la font i el safareig de la Torre d’en Malla, ens endinsarem pel bosc de Can Veire i pel bosc de Can Molar, tornant de nou a l’església. Durant la caminada podrem gaudir d’un paissatge plenament rural i admirar diferents cases de pagès que anirem trobant al pas.

Trobarem aigua a la font de la Torre d’en Malla.


Aproximació:

Començarem la passejada a l’aparcament de l’Església de Gallecs, just al costat de l’església. Des de Mollet del Vallès s’hi accedeix per les rondes de la Farinera i dels Pinetons i el carrer de Gallecs, des de Parets del Vallès ho podem fer el passeig de la Riera o la plaça del Mirador de Gallecs.


Mapes:

WikilocClica per enllaçar amb aquest itinerari a Wikiloc.   GoogleMapsClica per enllaçar amb aquest itinerari a GoogleMaps.

Itinerari:

0 0h
0 Km
96 m 41.5630,2.1955Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de l'Església (Gallecs)
    Gallecs és un espai rural protegit envoltat de grans nuclis urbans. Pertany als municipis de Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Lliçà d'Amunt i Lliçà de Vall. El travessen tres rieres: la riera de Caldes, la del Caganell i la riera Seca. A banda de ser una zona agrícola és també escenari de passejades i excursions on es pot gaudir de vistes excepcionals i descobrir la riquesa de la fauna i la flora. S'ha descrit la zona de Gallecs com un oasi enmig del Vallès. Conserva la mateixa imatge que devia tenir en altres temps, amb masies disperses pel camp de cultiu i boscos. La primera referència històrica apareix en l'acta de consagració de l'església de Santa Mª de Gallecs a Parets del Vallès, l'any 904. L’any 2000 es va constituir L’Associació de Pagesos de Gallecs que està formada per 29 pagesos que treballen en les 545 hectàrees de superfície agrària útil de les 753 hectàrees del territori. Tot i la inestabilitat existent a l’espai, des de l’Associació de Pagesos de Gallecs han sorgit iniciatives col•lectives per continuar desenvolupant una agricultura de qualitat i amb un valor afegit amb una vocació de permanència per mantenir en el futur l’activitat agrària en el territori. El 17 d’octubre de 2000, els ajuntaments de Mollet i Parets del Vallès varen promoure la creació del Consorci de l’Espai Rural de Gallecs i l’any 2006 es va constituir l’actual Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs. En conjunt, tots aquests esdeveniments han fet que Gallecs sigui actualment una de les àrees agrícoles contínues més extenses del Vallès, amb un entorn rural, que és avui testimoni del que en altre temps fou el paisatge de la plana vallesana.

Avans de la caminada visitem l’església.

1

97 m 41.5630,2.1963Clica per veure'n la ubicació. Església de Santa Maria de Gallecs
    L’església de Santa Mª de Gallecs és pròpia de l’arquitectura d’estil romànic tardà, es va començar a construir en el segle XII. Té planta de creu llatina amb una sola nau acabada en un curt transsepte. L'absis és quadrat i té una finestra de mig punt i de doble esqueixada. També hi ha una finestra de similars característiques en els braços del transsepte. La nau i l'absis estan coberts amb una volta de canó apuntada. Dels murs exteriors destaca la pedra, d’un color vermellós, molt regular i ben disposada. La coberta és de dos vessants, feta amb teules aràbigues, i es pot veure que fou aixecada uns 70 centímetres. Sobre l’arc triomfal s’alça una espadanya amb dos buits.

Comencem la caminada. Agafem el camí que hi ha sota de l'església i baixa pel torrent fins el passeig dels plàtans que de seguida ens portarà als Aiguamolls de Can Salvi.

2 5'
0,4 Km
87 m 41.5603,2.1975Clica per veure'n la ubicació. Aiguamolls de Can Salvi
    Es tracta d’una zona humida que s'ha creat per facilitar l'establiment de fauna d'aigua i ocells a la zona i que és molt valuosa dins l'ecosistema del Vallès. El primer que veiem és una tanca vegetal d'arbustos i un punt des d'on observar l'aiguamoll a mà dreta. Ens podem acostar en silenci i observar per les petites finestres la fauna que hi viu i la vegetació existent. Aquest aiguamoll té una superfície de 4.300 metres quadrats i hi ha més d'un miler de plantes aquàtiques entre les que destaquen la boga, el canyís o el lliri groc.

Seguim pel camí, a l’esquerra ens queden uns horts municipals fins que arribem a una bifurcació. Agafem cap a l’esquerra fins la carretera, a la nostres esquerra tenim Can Salvi i davant a la dreta Can Jornet. Nosaltres girem a l’esquerra per la carretera i al cap d’uns 75 metres tombem a la dreta per un camí que puja en direcció a Can Cruz on fem a la dreta i, abans d’arribar a Can Jaume Magre, tornem a a girar a la dreta. Continuem pel camí fins que aquest mena a un altre que fem a l’esquerra, arribem a una cruïlla, a la dreta ens queda Can Cònsol. Seguim recte, als 200 metres tenim la Torre d’en Malla a l’esquerra.

3 43'
3,2 Km
100 m 41.5639,2.2113Clica per veure'n la ubicació. Torre d'en Malla
    Es creu que la Torre de Malla va ser una vil•la romana anomenada Villa Alzar, que defensava l’encreuament de la Via Augusta que anava a Martorell amb la via romana de Barcelona a Vic, passant per Caldes. La seva funció principal era la defensa del camí i dels vianants i la secundària, l’explotació agrícola, adjudicada a un general retirat del exèrcit romà. Edifici de planta quadrangular amb dues torres de defensa avançades, una finestra gòtica biforada i dos portals dovellats. L’edificació actual, per la seva estructura, correspon a l’època gòtica. Està documentada del segle X i presideix l’espai natural més important de Parets, dins l’àmbit de Gallecs, amb la presència d’un bosc i camps de conreu. A mitjan s. XVI va rebre el seu nom actual. En l'actualitat està habitada i en plena producció, s’hi poden comprar els productes que recullen.

Uns 100 metres més avall, a mà esquerra hi ha una font amb un bonic safareig.

4 45'
3,3 Km
90 m 41.5639,2.2124Clica per veure'n la ubicació. Font i safareig de la Torre d'en Malla
    Es localitza a uns 100 metres per sota de la Torre d’en Malla. Un muret a la banda esquerra, fet d’obra i pedres, canalitza l’aigua que raja per un tub metàl.lic i cau en una petita pica quadrada, després l’aigua passa a un gran safareig. El safareig està format per dues basses adossades, la més gran és rectangular, feta d’obra vista, d’uns 3 x 8 metres; el més petit té forma semicircular, també amb les parets d’obra vista peró amb la part de dalt, que s’utilitzava per rentar, de pedra, dividida la capçalera en quatre espais . Tant les escales com el terre està empedrat amb les típiques rajoles vermelles. Per accedir-hi cal baixar uns esglaons. L’indret queda arresserat per un altre mur situat a llevant. Tot l’espai va ser arranjat per l’Ajuntament de prets del Vallès a finals del segle passat.

Desfem els últims 300 metres fins l’última cruïlla i girem a la dreta, som al camí de Sant Valerià, de seguida deixem el bosc de la Torre d’en Malla a mà dreta, des d’on gaudim d’una magnífica vista. Sense deixar el camí, al cap d’uns 700 metres, creuem la carretera de Sabadell i poc després entrem al bosc de Can Veire. Travessem el bosc pel camí principal, obviant qualsevol camí que ens meni. Quan portem caminats uns 1,5 Km des de la carretera arribem a una cruïlla indicada com a Bosc de Can Manent, deixem un camí a la dreta que ens conduiria a Puigdalba, nosaltres girem a l’esquerra en direcció sud. Continuem, creuem la urbanització l’Estany de Gallecs, a la meitat girem a l’esquerra i agafem el camí de Can Veire. Arribem a Can Veire que la deixem a la nostra esquerra: Continuem pel camí, envoltem l’antena deixant-la a la dreta i tornem a creuar la carretera de Sabadell, ara en sentit contrari. Entrem i travessem el bosc fins que trobem el berenador.

5 2h  8,8 Km
131 m 41.5676,2.1993Clica per veure'n la ubicació. Berenador del bosc de Can Veire
    El bosc de Can Veire ocupa una extensió de 40,2 hectàrees a la zona nord de Gallecs. És un bosc mediterrani on s'ha condicionat una zona de berenador amb bancs per seure i papereres.

Continuem pel camí en suau descens. Abans de sortir del bosc agafem un caminet a la dreta que baixa fins la riera, la creuem per una palanca de fusta, i pujem per un corriol que ens portarà fins la zona d'aparcament del camp de futbol. Girem a l’esquerra per la carretera i als 100 metres tombem altre cop a la dreta on tenim el cotxe.

F 2h 15' 9,7 Km
96 m 41.5630,2.1955Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de l'Església de Gallecs

Inici i final de la passejada d’avui.