Punts de referència:
Font de Saneja - Església de Sant Vicenç de Saneja - Ermita
de Sant Fruitós d'Iravals - Església de Sant Esteve de la Tor de Querol
- Font de la Plaça Carolane - Font de la Plaça de Guils - Església de
Sant Esteve de Guils - Font de la Canal - Pont de Sant Martí - Font del
Cúcuru.
Descripció:
Aquesta no és només una ruta o excursió, si no un recull de
diferents petites passejades des del càmping Pirineus (Saneja - Guils
de Cerdanya). No donarem detalls dels recorreguts, doncs totes les
passejades són senzilles i es poden seguir sense cap explicació. Sí que
presentarem els principals punt d'interès que trobarem al fer-les.
Aproximació:
Iniciarem les caminades a l’entrada del càmping Pirineus,
situat al punt quilomètric 2 de la carretera GIV-4035 (carretera de
Guils de
Cerdanya), un centenar de metres abans d’arribar a Saneja.
Mapes:
Clica
per enllaçar
amb aquest itinerari a Wikiloc.
Clica per
enllaçar
amb aquest itinerari a GoogleMaps.
Itineraris:
A la Tor de Querol per Iravals (1).................... 3,2 Km
A la Tor de Querol per Iravals (2).................... 3,8 Km
A la Tor de Querol per Sant Pere .................... 3,9 Km
A la Tor de Querol per La Vinyola ................... 4,0 Km
A Guils de Cerdanya per les Costes .................. 3,2 Km
A Sant Martí d'Aravó pel cementiri de Saneja ...... 2,3 Km
A Sant Martí d'Aravó per la granja ................... 1,5 Km
A la font del Cúcuru .................................... 2,9
Km
Al pont de Sant Martí ................................... 2,7
Km
Punt de partida de les passejades.
Es una font natural, apreciada
i tradicional, feta de pedra del país relligada amb calç que brolla per
un tub de PVC. Compta amb tres abeuradors de
granit, un dels quals
retocat amb ciment, de mides rectangulars que descansen directament a
terra. La construcció, encara que austera, mostra la importància de la
font. La paret frontal és feta de pedres relligades amb calç, i la
coberta, per tres grans lloses de granit de les mateixes dimensions que
els abeuradors que cobreixen, els quals estan separats per altres
lloses de granit clavades verticalment i coronades per un bloc
treballat, també de granit. Als extrems s’hi han utilitzat rocs de
granit arrodonits, configurant un aspecte més rústic i diferent dels
centrals. Un detall curiós és la presència, al costat, d’una gàbia de
ferrar de granit, de la qual resten tres pilars.
La
parròquia de Saneja és
esmentada des del segle X. L'església actual és un edifici romànic
d'una nau, capçada amb absis semicircular i diverses estances afegides
en època tardana. L'absis, de tipus llombard, és del segle XI, mentre
que els murs de la nau van ser refets al segle XIX. La porta duu la
data de 1879, però conserva la ferramenta romànica original. El
campanar de torre està fet amb grans carreus ben escairats a l'exterior
i pedra sense treballar a l'interior. La part més alta es va refer el
1939.
La
parròquia d’Iravals apareix
esmentada per primer cop a l’Acta de Consagració de la Catedral
d’Urgell el segle X. Els segles XI i XII era la més important de la
vall a la qual va donar nom Vallis Eraval (1047). Es tracta d’un
edifici del segle XI d’una sola nau, de planta rectangular encapçalada
per a llevant per un absis semicircular i coberta amb una volta de
canó. És singular el campanar d’espadanya de dos ulls, que no ocupa
tota la façana de ponent.
Bastida
sobre una roca,
emplaçament de l'antiga capella del castell. És esmentada ja el 1269,
conserva les restes d'un retaule pintat al s XVI per Antoni Peitaví. i
un altre d'esculpit al s XVIII per un deixeble de Sunyer.
La
font és una construcció
quadrada feta de pedres grans de granit, situada sota el mur d’una
casa. A la paret dreta hi ha el registre de la mina. El broc és un cap
metàl.lic d’una cabra amb dues banyes, l’aigua surt per la boca de
l’animal un cop s’ha pitxat un pulsador i cau en una pica rectangular
de granit que descansa sobre unes pedres. De l’esquerra de la font surt
un llarg abeurador, també de granit. Damunt la font hi ha l’escut de la
població gravat a la paret.
D'un
tub metàl.lic brolla
l'aigua. Compta amb dues cobertes de volta; sota la de la dreta hi ha
la font
i dos abeuradors de granit, sota la de l’esquerra hi ha un
abeurador el doble de gran que els altres dos. Els abeuradors, de mides
rectangulars, estan aixecats del terra per una renglera de pedres.Tant
la paret frontal com la coberta i les voltes estan fetes de pedres
relligades amb calç. Al costat del broc d’aigua de captació hi ha una
aixeta amb aigua de la xarxa.
Consagrada
l’any 1042 per
Guillem Guifré, bisbe d'Urgell. És de planta rectangular amb absis
semicircular i coberta amb volta de canó apuntada, més pronunciada a la
part de la nau. A la façana de l'oest es troba el campanar de cadireta
de dos pisos, al primer té dos grans finestrals i en el segon un de més
petit.
La
font és al costat dret del
torrent de la Mata de l’Ós, adossada en una paret de contenció, de la
qual surt un tub metàl·lic d’on raja, contínua i abundantment, aigua
que cau en una pica de granit aixecada del terra per rocs del mateix
material. Tot és cobert de molsa, cosa que denota la frondositat del
paratge que, per trobar-se al costat del torrent, és de gran bellesa.
Cal destacar-hi una vella paret que feia de dic de contenció de l’aigua
del torrent, mostra de l’arquitectura de pedra seca tradicional. És una
font important, ja que dóna aigua a altres fonts del nucli. Al costat
hi ha la caseta de captació.
Bell
exemple de l’arquitectura
civil medieval. Travessa el riu Aravó o Querol, fent de marge dels
termes municipals de Guils i Puigcerdà. Per ell passava la “strata
ceretana”. La base del pont podria ser d'època romana. Té dos ulls, els
arcs dels quals són del segle XIV, època en que es va dur a terme la
seva reconstrucció.
Tal
i com indica un cartell al
passeig de la Sèquia, és emplaçada a l’esquerra del camí d’Enveig, al
principi en un nivell inferior, on s’accedeix per un vial i una escala.
D’allà s’inicia un torrent que descendeix cap a la plana. Es troba en
un planer del terreny fet expressament i delimitat per uns murs de
còdols lligats amb ciment. La font és ubicada en una sort de capell
feta igualment de còdols relligats amb ciment. Al seu bell mig hi ha
una aixeta de bronze de botó de pressió frontal. A banda i banda, una
paret de contenció de terres en forma de semicercle l’emmarca, alhora
que hi permet
l’existència de bancs. És un espai ombrívol amb una
bonica arbreda, on podem trobar taules i un espai per fer-hi foc.
Des
de sempre ha estat una font tradicional per anar a berenar, com es
documenta al 1912, moment en què es realitza una important reforma de
la font per tal de condicionar-la com a lloc d’esbarjo.