Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-055 (Cerdanya)

Punts de referència:


Càmping Pirineus (Saneja) – Font de la plaça Major de Saneja - Font de Saneja – Sant Pere de Sedret – Parc Fluvial de La Tor de Querol (nord) – Parc Fluvial de La Tor de Querol (sud) – Font de la carretera a La Tor de Querol – Església de Sant Esteve de La Tor de Querol - Font de la plaça Carolane de La Tor de Querol – Ermita de Sant Fruitós d’Iravals – Església de Sant Vicenç de Saneja - Càmping Pirineus.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
11,4 Km 2h 50' 1.190 m 1.353 m 234 m 234 m Fàcil A trams Si 14-08-12

Descripció:

Recorregut que sortint del càmping Pirineus ens

permetrà visitar la font de la Plaça de Saneja, passar per les ruïnes de Sant Pere de Sedret, fer un passeig pel parc fluvial de La Tor de Querol i veure l’església del mateix poble. La tornada la farem visitant l’ermita de Sant Fruitòs d’Iravals, atravessant les instalacions del complex de vacances d’Iravals i finalment visitant l’església de Sant Vicenç de Saneja.


Aproximació:

Iniciarem la sortida a l’entrada del càmping Pirineus, situat al Km 2 de la carretera GIV-4035 (carretera de Guils de Cerdanya), un centenar de metres abans d’arribar a Saneja.


Mapes:

WikilocClica per enllaçar amb aquest itinerari a Wikiloc.   GoogleMapsClica per enllaçar amb aquest itinerari a GoogleMaps.

Itinerari:

0 0h
0 Km
1.195 m 42.4432,1.9062Clica per veure'n la ubicació. Càmping Pirineus (Saneja)

Sortim de l’entrada del càmping Pirineus i fem a la dreta direcció Saneja. Al pocs metres abandonem la carretera que puja a Guils de Cerdanya i entrem al poble de Saneja. Ens desviem pel primer carrer que trobem a l’esquerra, de seguida arribem a la plaça Major del poble. A mà esquerra trobem una font.

1

1.211 m 42.4444,1.9023Clica per veure'n la ubicació. Font de la Plaça Major de Saneja
La font no té broc ni raja, només té un forat; desconec si es tracta d’una font natural o de xarxa. Està sota un porxo de fusta, tocant una de les cases de la plaça. La paret de la font és la mateixa que el mur de la casa, feta recentment de pedra del pais; té una arcada quadrada de granit construïda al voltant del broc. La pica és la part més interessant, donç es tracta d’una pica rodona de granit, de mig metre d’alçada, que descansa directament a terra. Damunt de la font hi ha una pedra amb la inscripció 1888, posiblement l’any de la primera construcció. Fa pocs anys es va arranjar la plaça i es van construir les cases on ara la font està adossada; segurament en aquell moment es van col.locar els elements de la font com a decoració de la mateixa plaça.


Creuem la plaça i seguim recte, uns metres més endavant arribem a una altra plaça, aquesta més gran, on ja veiem davant nostre la Font de Saneja i darrera un parc amb gronxadors i bancs.

2 15'
0,9 Km
1.213 m 42.4441,1.9006Clica per veure'n la ubicació. Font de Saneja
Es una font natural, apreciada i tradicional, feta de pedra del país relligada amb calç que brolla per un tub de PVC. Compta amb tres abeuradors de granit, un dels quals retocat amb ciment, de mides rectangulars que descansen directament a terra. La construcció, encara que austera, mostra la importància de la font. La paret frontal és feta de pedres relligades amb calç, i la coberta, per tres grans lloses de granit de les mateixes dimensions que els abeuradors que cobreixen, els quals estan separats per altres lloses de granit clavades verticalment i coronades per un bloc treballat, també de granit. Als extrems s’hi han utilitzat rocs de granit arrodonits, configurant un aspecte més rústic i diferent dels centrals. Un detall curiós és la presència, al costat, d’una gàbia de ferrar de granit, de la qual resten tres pilars.


Ara agafem el carrer que surt de la dreta de la font. Obviem un primer carrer a la dreta, girem a l’esquerra pel segon carrer i ja no el deixem fins el final del poble, a l’esquerra queden unes cases de nova construcció. Deixem un caminet a la dreta (per on tornarem després) i agafem un camí asfaltat a l’esquerra. El camí puja bastant, s’acaba l’asfaltat i esdevé una pista que seguim, a l’esquerra hi ha una fita delimitant França-Espanya. Uns 400 metres més endavant deixem una pista a la dreta. Després de 500 metres de pujada trobem un indicador a la dreta que ens assenyala (Saint-Pierre), l’agafem; és un camí molt ombrívol i humit que discorra entre marges de pedra i una densa vegetació. Després d’uns 250 metres el camí ens porta fins les ruïnes de Sant Pere de Sedret.

3 45'
2,8 Km
1.340 m 42.4529,1.8874Clica per veure'n la ubicació. Sant Pere de Sedret
Avui només hi trobem els vestigis d’un antic poble i parròquia.














Continuem pel camí, deixem la casa de pagès Can Romeu a l’esquerra, seguim per la pista que surt de la masía en pujada i després d’un revolt d’uns 180º, on podem gaudir de magnífiques vistes, ens desviem de la pista i agafem un corriol en baixada que circula entre blocs de granit, pins, boixos i en el tram final avellaners. El corriol ens porta a una pista paral.lela a la via de tren que fem a l’esquerra. La seguim. Després d’uns 1,8 Km passem la via per sota d’un túnel, més endavant creuem el riu per un pont i sortim a una nova pista que fem a la dreta. Aviat ens trobem en el parc fluvial de La Tor de Querol.

4 1h 35'
6,2 Km
1.261 m 42.4698,1.8771Clica per veure'n la ubicació. Parc Fluvial de la Tor de Querol (nord)
És el començament del parc. Es tracta d’un parc municipal fet a la vora del riu Querol, d’aproximadament 1,5 Km de llargada, amb una primera zona amb taules i bancs per berenar. El riu en tot el recorregut pel parc és molt manso i la passejada agradable. Durant el primer tram del parc és permès el pas de cotxes, peró amb precaució, després resta prohibida tota circulació.









Anem passejant pel camí que voreja el riu, aquest sempre el tenim a la dreta. De tant en tant trobem un banc de fusta per seure. Al cap d’uns 300 metres passem per una zona infantil, amb taules i gronxadors. En aquest punt deixem el camí que portàvem i n’agafem un altre que surt de la dreta amb el terra de graveta vermella. L’anem seguint obviant diferents caminets a la dreta que ens conduirien al riu. Després d’un 500 metres arribem a una zona amb bancs i taules.

5 1h 50'
7,1 Km
1.252 m 42.4653,1.8843lica per veure'n la ubicació. Parc Fluvial de la Tor de Querol (sud)
La segona zona habilitada del parc. Aquí hi robem unes taules amb bancs per fer-hi una estada.













Seguim pel passeig; quan aquest s’acaba continua una pista asfaltada que ens porta directament al poble de la Tor de Querol, entrant pel carrer de la ruta vella d’Espanya. Als pocs metres d’entrar al poble, girem a l’esquerra per un passadís que ens porta directament a la carretera N-20 que seguim a la dreta durant uns 160 metres, la creuem i trobem una font a peu de carretera, cantonada amb el camí que puja a l’església.

6

1.249 m 42.4653,1.8902lica per veure'n la ubicació. Font de la carretera a la Tor de Querol
La font no raja. Tant la paret com la pica estan construïdes amb pedres de riu. El broc és un cap metàl.lic d’una cabra amb una banya i damunt hi ha l’escut de la població gravat a la paret de la font. També porta gravat l’any de la seva construcció, 1968.










Continuem pel camí que en pocs metres ens puja a l’església.

7 2h
7,9 Km
1.259 m 42.4652,1.8913lica per veure'n la ubicació. Església de Sant Esteve de la Tor de Querol
Bastida sobre una roca, emplaçament de l'antiga capella del castell. És esmentada ja el 1269, conserva les restes d'un retaule pintat al s XVI per Antoni Peitaví. i un altre d'esculpit al s XVIII per un deixeble de Sunyer.










Baixem per les escales que surten de l’església, continuem baixant pel camí fins la carretera, la creuem i seguim pel carrer que surt davant nostre. El seguim fins arribar a la ruta Vella d’Espanya que fem a la dreta fins la plaça Carolane, on ja podem veure la font.

8 2h 5'
8,1 Km
1.251 m 42.4650,1.8888lica per veure'n la ubicació. Font de la plaça Carolane
La font és una construcció quadrada feta de pedres grans de granit, situada sota el mur d’una casa. A la paret dreta hi ha el registre de la mina. El broc és un cap metàl.lic d’una cabra amb dues banyes, l’aigua surt per la boca de l’animal un cop s’ha pitxat un pulsador i cau en una pica rectangular de granit que descansa sobre unes pedres. De l’esquerra de la font surt un llarg abeurador, també de granit. Damunt la font hi ha l’escut de la població gravat a la paret.






La tornada la fem per la rue de Saint-Pierre, passem el riu, la via de tren i girem a l’esquerra. Al final d’aquest carrer ja veurem una ermita.

9 2h 15'
8,9 Km
1.245 m 42.4600,1.8938lica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Fruitós d'Iravals
La parròquia d’Iravals apareix esmentada per primer cop a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X. Els segles XI i XII era la més important de la vall a la qual va donar nom Vallis Eraval (1047). Es tracta d’un edifici del segle XI d’una sola nau, de planta rectangular encapçalada per a llevant per un absis semicircular i coberta amb una volta de canó. És singular el campanar d’espadanya de dos ulls, que no ocupa tota la façana de ponent.






Sortim del recinte de l’ermita i girem a l’esquerra, continuant pel carrer per on anàvem. Quan veiem les instal.lacions del complex de vacances tombem a l’esquerra i les travessem pel mig. Un cop passades, a uns 300 metres, agafem un corriol a l’esquerra que no deixem i que en uns 1,2 Km ens porta a la part de dalt de Saneja. En aquest punt deixem el camí asfaltat de la dreta i seguim baixant pel carrer que condueix cap al centre del poble. Uns metres més avall, a mà esquerra, tenim l’església.

10 2h 45'
11,1 Km
1.216 m 42.4447,1.9033lica per veure'n la ubicació. Església de Sant Vicenç de Saneja
La parròquia de Saneja és esmentada des del segle X. L'església actual és un edifici romànic d'una nau, capçada amb absis semicircular i diverses estances afegides en època tardana. L'absis, de tipus llombard, és del segle XI, mentre que els murs de la nau van ser refets al segle XIX. La porta duu la data de 1879, però conserva la ferramenta romànica original. El campanar de torre està fet amb grans carreus ben escairats a l'exterior i pedra sense treballar a l'interior. La part més alta es va refer el 1939.



Ara només queda continuar davallant el carrer, enllaçar amb la carretera i arribar al càmping.

F 2h 50'
11,4 Km
1.195 m 42.4432,1.9062lica per veure'n la ubicació. Càmping Pirineus