Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-094 (Bages)

Punts de referència:


Plaça de la Font Gran (Monistrol de Montserrat) - Font Gran - Capella de l'Àngel - Coll de Canfranc - Monestir de Sant Benet - Fonts dels Degotalls - Monestir de Montserrat - Basílica de Montserrat - Capella de la Santa Cova - Font del carrer de la Font - Plaça de la Font Gran.

[Carrer Sant Joan - Plaça del Bo-Bo - Aqüeducte de Cal Pla - La Bestorre - Pont Gòtic - Font de la Capella].


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
12,2 Km 3h 30' 158 m 723 m 944 m 944 m Mitjana Si Si 2-05-13

Descripció:

Pujada a Montserrat des de Monistrol resseguint inicialment el camí de l'Àngel, continuant per la Baixada dels Matxos i acabant pel camí dels Degotalls fins arribar al conjunt monacal. Després farem cap a la Santa Cova i finalment tornarem a Monistrol, primer pel camí de les Aigües i després ens desviarem pel camí anomenat Drecera dels Tres Quarts.


Aproximació:

Iniciarem la caminada a la plaça de la Font Gran de Monistrol de Montserrat. Un cop hem arribat a la població podem aparcar el vehicle en algun dels aparcaments del centre urbà.


Mapes:

WikilocClica per enllaçar amb aquest itinerari a Wikiloc.   GoogleMapsClica per enllaçar amb aquest itinerari a GoogleMaps.

Itinerari:

0 0h
0 Km
156 m 41.6095,1.8422Clica per veure'n la ubicació. Plaça de la Font Gran (Monistrol de Montserrat)

El primer que fem és conèixer la Font Gran, situada en aquesta plaça que porta el seu nom.

1

158 m 41.6095,1.8420Clica per veure'n la ubicació. Font Gran
Localitzada a la plaça de la Font Gran que va aixoplugar els establiments de l’antic i poderós gremi de paraires que utilitzaven l’aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana. Aquesta plaça està bastida sobre el curs del torrent i és centre de vida social i administrativa.
 Situada per sota del nivell de la plaça, s'hi accedeix per unes amples escales. El frontal està fet de pedra tallada, amb la capçalera decorada amb un rossetó i dos fanals al capdamunt. L'aigua brolla molt abundantment per quatre brocs de ferro i per un forat quadrat situat a l'esquerra de la font, i cau en una llarga pica. Al llarg de la font, damunt dels brocs, un passamà ajuda a repenjar-se la gent mentres omplen les garrafes d'aigua. La font rep el nom de la deu que subministra d’aigua tot el poble. Fins al segle XVI s'anomenava font de la Resclosella, també s'anomenà Font Major. Tradicionalment ha subministrat aigua de boca i de rec per a les hortes anomenades Hivernal i Maians. La Font Gran és la principal sorgència del sistema aqüífer del massís de Montserrat. Monistrol concentra la major part de fonts del massís perquè la fondalada del torrent de les Guilleumes talla les capes fèrtils en aigua que es desplacen de ponent a nord. Aquest torrent també és conegut com torrent de la Font Gran o de la Canaleta.

Comencem la caminada a les escales de la Font Gran. En un lateral del templet de la font, sota una barana de balustres, hi ha una placa de ceràmica que indica l’inici i el final del PR-C-19, amb els característics senyals grocs i blancs, que seguirem en gran part. Deixem la font a la dreta i seguim pel carrer de les Escoles, en pujada. El carrer fa un gir a la dreta. De seguida deixem a l’esquerra el carrer de l’Abat Escarré, que porta al poliesportiu. Seguim pel carrer de les Escoles que segueix en pujada, contornegem el pati i l’edifici de les escoles públiques Sant Pere, que queden a l’esquerra. Després d’una pronunciat revolt a l’esquerra arribem a una bifurcació de carrers: A l'esquerra el carrer de la Germana Pilar, i a la dreta el Camí de l’Àngel, que és el que seguim, en forta pujada. Als pocs metres trobem una nova bifurcació; prenem el carrer cimentat de la dreta. Poc més amunt ens desviem una mica a la dreta per visitar la capella l’Àngel.

2 5'
0,5 Km
201 m 41.6118,1.8421Clica per veure'n la ubicació. Capella de l'Àngel
És una petita capella situada en un turó que presideix en primer terme la població, a tocar el camí homònim que comunica Monistrol amb el santuari de Montserrat. És un edifici del segle XVII molt senzill però de gran personalitat en estar situat en un lloc certament privilegiat, d'una única nau amb un petit campanar de paret. Veiem al davant, enlairada, la planera serra de Canfranc, amb el campanar del monestir de monges de Sant Benet, al fons, a l’esquerra.

Tornem al camí, deixem el carrer de Sant Jaume a l’esquerra i les darreres cases de Monistrol de Montserrat. Aquí abandonem l'asfalt, continuant per l'anomenat Camí de l'Àngel que marxa en direcció ponent.

El camí de l'Àngel pren el nom de l’ermita de l’Àngel. Era part del Camí Ral de Montserrat i un dels camins medievals més importants d’accés al santuari Montserratí. Presenta parts empedrades molt ben conservades del camí original. També es conserven sistemes constructius en pedra seca que assenten el camí i salven desnivells. S'inicia a la plaça de la Font Gran de Monistrol de Montserrat.

Més amunt el camí puja en ziga-zagues amb trams empedrats i marques blanques i grogues. Després d’unes regulars girades, sempre resseguint el camí antic, creuem la via del Cremallera de Montserrat per damunt d’un curt túnel conegut com el Pontet o la Mineta. El camí aquí està protegit per unes baranes de fusta. Avancem dirigint-nos vers la carretera, ben visible. Als últims metres de camí arranjat, hi ha noves girades. Arribem a la carretera de Montserrat BP-1121, que creuem i seguim a la dreta, poc més de 150 metres.

Aquesta carretera fou construïda fa un segle i mig, per unir el nou mitjà de comunicació que era el tren amb el monestir de Montserrat, per un camí carreter pel qual poguessin pujar les diligències de l’època.

Davant d’un plataner, passada la fita quilomètrica 7, ens enfilem pel talús esquerra per un senderó costerut. Aquest camí ens permetrà de superar un petit grau i ens portarà, en uns 800 metres des de la carretera, a la carena. Estem al coll de Canfranc.




3 35'
2,1 Km
428 m 41.6120,1.8312Clica per veure'n la ubicació. Coll de Canfranc

Trobem de nou el camí antic, generalment molt ben marcat. Pins esparsos, però la majoria petits perquè l’indret fou devastat pel foc el juny de 1994. Faldegem la serra de Canfranc pel seu vessant nord, amb alguna ziga-zaga. En aquest indret hi ha restes de murs de pedres i feixes que delimitaven la zona de conreu. De primer pugem fent una llaçada, però ben aviat deixem el camí vell, que des de fa cinquanta anys queda inclòs en el recinte del jardí del monestir de Sant Benet. Aquest camí fou substituït per un caminoi més dret i aeri, sobretot al seu darrer tram, però clar i sense dificultat tècnica remarcable, que s’enfila pel vessant del torrent de les Guilleumes, per damunt del traçat del ferrocarril cremallera. Hi ha algunes anelles i cables per a usar com a passamà, només per a major seguretat de les persones. El camí passa per sota del monestir de Sant Benet. Arribem a la carena, just davant del monestir.

4 50'
2,6 Km
530 m 41.6099,1.8270Clica per veure'n la ubicació. Monestir de Sant Benet
Abadia de monges Benedictines, creada canònicament l'any 1952 com a fusió de les comunitats de Santa Clara de Barcelona (fundada el 1236) i de Sant Benet de Mataró (fundada el 1881). El monestir actual, construït l'any 1954, està situat al municipi de Marganell, en un vessant de la muntanya de Montserrat, prop de la Colònia Puig, en un terreny erm sobre un penya-segat que domina el camí de Monistrol de Montserrat. És un lloc de pregària i recolliment, i és conegut per la producció d'objectes de ceràmica com relleus, gerros o rajoles amb imatges.

Seguim la pista asfaltada a l’esquerra i deixem a la dreta la gran edificació monàstica. Pocs metres més enllà arribem novament a la carretera de Montserrat BP-1121. La seguim a l’esquerra, de pujada. En un revolt immediat tenim, a la dreta de la carretera, l’edifici abandonat de l’antic hotel Colònia Puig. Un cop hem deixat l’edifici enrere i hem sortit del revolt, prenem un camí a la dreta, indicat amb un indicador i senyals grogues i blanques, el qual puja pel talús de la carretera i ens porta a trobar de nou el camí vell, que aquí pren el nom de Baixada dels Matxos, puja amb grans ziga-zagues per una careneta coberta de pinasses i d’un matollar de marfull. Al cap d'uns 500 metres des de la Colònia Puig arribem a la carretera BP-1103 de Montserrat al coll de Can Maçana.

Continuem per la carretera a l’esquerra, en sentit sud-est. Ho fem pel costat exterior de la tanca on un caminet paral•lel a la carretera permet el pas de vianants. La vista, tant de les parets montserratines com del Bages i del Baix Llobregat, enquadrat pels Pirineus, Sant Llorenç del Munt i la Serralada Litoral, és extraordinària. Passem la raconada del torrent del Cavall Bernat amb un cartell de canvi de municipi (Marganell). Quan portem uns 900 metres caminant pel voral de la carretera, a l'entrada d'un revolt a l'esquerra, ja veiem a la dreta la raconada de la canal del Pou del Gat. Aquí creuem la carretera i, un cop a l'altra banda, ens trobem un indicador i una placa del camí de Sant Jaume. Ens enfilem pel talús de la muntanya per unes escales de pedra que queden a l'esquerra del indicador. Arribats al capdamunt de les escales obviem un corriol a l'esquerra i al cap de pocs metres trobem un altre pal indicador que ens marca la canal del Pou del Gat. Anem seguint aquest camí que marxa en sentit sud-est, en suau pujada, allunyant-se de la carretera que ens queda a baix a l'esquerra. Al cap d'uns 250 metres creuem una portalada de ferro i enllacem amb el camí dels Degotalls.

Aquest camí, anomenat dels Degotalls, és plàcid i tranquil, el seu traçat pla el converteix en un relaxant i distret passeig. Durant el recorregut, a pesar de l'espesa vegetació, es pot disfrutar d'interesant panoràmiques. L'entorn i els xipresos el converteixen en un camí especial. Disposa de molts punts de trobada, parets on brolla l'aigua, que donen nom al Camí. Durant el trajecte hi ha una sèrie de monuments que honoren el record de diferents intel•lectuals i activistes culturals que van fer possible la recuperació del sentiment nacional a partir del segle XIX. A mig camí trobarem una estela metàl•lica dedicada a Anselm Maria Clavé, qui, el 1856, va ser el primer en dedicar un poema a la Mare de Déu, convertit després en cor per als seus cantaires. Al final del camí hi ha un monument dedicat a Jacint Verdaguer; al davant hi podem llegir la "Cançó de la Moreneta". També al llarg del camí trobem diferents ofrenes de parròquies de tot Catalunta, en forma de petites capelletes, fetes amb rajoles.

Uns 400 metres més endavant trobem la primera de les fonts dels Degotalls.


5

703 m 41.5984,1.8352Clica per veure'n la ubicació. Fonts dels Degotalls
Es tracta d'un seguit de fonts disposades al llarg del camí. La primera que trobem queda a la coordenada (41.5984,1.8352)Clica per veure'n la ubicació. i l'última a la coordenada (41.5947,1.8403)Clica per veure'n la ubicació. , en total vuit fonts repartides en una distància d'uns 600 metres. Excepte la primera que no té cap simbologia religiosa i l'última, dedicada al poeta Joan Maragall, les demés totes tenen en els seus frontals uns plafons amb imatges gravades en rajoles de ceràmica representant Mares de Déu.Totes les fonts estan construïdes amb pedra del país, excepte la d'en Joan Maragall. Algunes resten eixutes i les que ragen o fan actualment amb aigua de la xarxa. Donat a la gran quantitat d'aigua que raja de les parets i que dona nom al camí on estan ubicades, fa pensar que antigament la majoria d'elles brollaven amb aigua natural.

El tram que ve a continuació, des de la primera de les fonts, és igualment agraït. Travessem una zona erosionada per una gran esllavissada de roques. Després d’un pas entre roques deixem una escala tancada amb una reixa a la dreta del camí. Comença el tram anomenat camí dels Artistes, amb records de figures com Joan Maragall, Amadeu Vives, Josep M. Folch i Torres, Emili Vendrell, que ens porta, finalment, a un camí cimentat vorejat de xiprers, que pugem cap a la dreta fins a l’estàtua de Jacint Verdaguer. Deixem una porta amb un arc apuntat, a la dreta, i baixem cap a la carretera per unes escales i una rampa. Som davant de l’edifici del complex de restauració. Prosseguim pel passeig de l’Escolania, per un porxo que comença al costat del restaurant. La vista sobre el congost del Llobregat i el Baix Llobregat, amb la Santa Cova a mig vessant, és grandiosa. Visitem la basílica de Montserrat.

6 1h 50'
6,3 Km
721 m 41.5934,1.8376Clica per veure'n la ubicació. Basílica de Montserrat
La basílica de Montserrat és d'una sola nau, construïda el segle XVI amb una estructura encara gòtica. Les pilastres, balustrades iornamentació, però, responien a models renaixentistes. Després de l'incendi de 1808, només va restar-ne la nau, perdent-se tota la decoració i les obres d'art que hi havia. Va ser restaurada completament al segle XIX, amb una ornamentació bigarrada, d'un estil entre eclèctic i neobizantí, amb elements modernistes que alteraren la línia original de la basílica. Els murs i la volta van ser recoberts de pintures, s'hi van afegir arcs d'estuc, quadres, escultures, etc., d'autors de final del XIX i començament del XX.
7

722 m 41.5933,1.8367Clica per veure'n la ubicació. Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, en el terme municipal de Monistrol de Montserrat, comarca del Bages. L'origen del monestir se situa cap al 880. És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients, no tant creients i de visita obligada per als turistes. El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos, conformen un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, comptava amb 68 habitants. El conjunt del monestir el formen dos blocs d'edificis amb funcions diferents: d'una banda la basílica, amb les dependències monacals; d'una altra banda els edificis destinats a atendre els pelegrins i visitants. Aquests últims inclouen diversos restaurants, botigues i una àrea d'allotjament.

Un cop visitat el conjunt monacal prenem el camí que, al costat del funicular, baixa cap a la Santa Cova. El camí és descendent, encimentat i amb esglaons. Anem seguint el GR-5 durant uns 450 metres. Aquí abandonem el GR, que després reprendrem, i tombem a la dreta tot fent camí cap a la Santa Cova.

 Aquest camí, excavat a la muntanya al llarg del Massís de Montserrat, fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es pot apreciar el Rosari Monumental de Montserrat, conjunt de diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916.

De seguida passem per sota dels cables de l'aeri, deixant l'estació a la dreta. Uns 900 metres més endavant arribem a la capella de la Santa Cova.







8 2h 20'
8,1 Km
615 m 41.5881,1.8442Clica per veure'n la ubicació. Capella de la Santa Cova
La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre de pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir de Montserrat. La construcció de la capella es produí entre 1696-1705. Cal destacar l'emplaçament vertical de la capella a la pendent de la muntanya, que li dóna una sensació d'estar suspesa a l'aire; és un bell exemple d'integració entre arquitectura i naturalesa. La capella té planta de creu llatina, i està inserida sota una gruta de la muntanya, lloc de la Santa Cova original. En l'altar hi ha una reproducció de la imatge original, ja que l'autèntica es troba a la Basílica del monestir. Sobre el creuer hi ha una cúpula semiesfèrica amb una claraboia per on entra la llum. Aquesta capella principal té adossada una construcció de tres naus al voltant d'un petit claustre, on es troben una sala d'ex-vots, la sagristia, la sala de pelegrins i l'habitatge del monjo que s'encarrega d'acollir els visitants, així com un petit hort.

Desfem el camí que ens ha dut a la Santa Cova fins el trencall que ens tornaria a Montserrat. Aquí girem a la dreta seguint el GR-5, ja per camí de terra, l'anomenat camí de les Aigües o de les Canals. Inicialment és força planer però de seguida la pendent és fa més pronunciada. Anem fent ziga-zagues per damunt d'uns esglaons de pedra, sempre tenint els tubs que canalitzen l'aigua de les muntanyes de Montserrat al costat del camí. Aquest tram és el menys bonic de l'excursió d'avui, tot i així les vistes paguen la pena. Al cap d'un 500 metres arribem a una bifurcació amb un pal indicador; a la dreta continuariem pel camí de les Aigües, nosaltres prenem el de l'esquerra, l'anomenat Drecera dels tres Quarts, que segueix el GR-96 amb marques vermelles i verdes. Aquest és el camí de pujada de la cursa Matagalls-Montserrat. És un tram fàcil de baixada. Uns 500 metres més endavant creuem el torrent de la Font del Boix. A partir d'aquí passem per damunt d'alguna roca. Sense més dificultats, després d'uns 1300 metres, enllacem de nou amb el GR-5 que fem a l'esquerra. És una pista ampla. Al cap de 250 metres abandonem la pista i girem a la dreta per un corriol que baixa seguint un petit torrent, sense deixar les marques. 250 metres més avall deixem uns horts amb unes caravanes a la dreta i, tot seguit, el camí passa pel costat d'una paret de pedra seca a la dreta i uns xiprers a l'esquerra. A uns 200 metres a la dreta ens queda la Bestorre. Passem pel costat d'una casa i ja som a la carretera BP-1121, a Monistrol de Montserrat. Aquí creuem la carretera i prenem el carrer que ens queda davant, una mica a la dreta, que és el carrer de la Font, on hi trobem una bonica font.

9

163 m 41.6093,1.8422Clica per veure'n la ubicació. Font del carrer de la Font
És a la banda dreta del carrer que connecta la carretera de Montserrat amb la plaça de la Font Gran, en una raconada que fa de pati a una de les cases. La font forma una volta de maons que descansa en un taulell, també fet de maons. L'aigua cau per un forat practicat al mig d'un tub que travessa la font a mitja alçada i cau en una galleda. La font està envoltada de plantes que son cuidades pels veïns.

Ara només ens queda acabar de baixar el carrer i anem a petar a la plaça de la Font Gran, on hem començat la caminada.

F 3h 30'
12,2 Km
156 m 41.6095,1.8422Clica per veure'n la ubicació. Plaça de la Font Gran

Punt i final d'aquesta excursió.






Ja fora de l'excursió aprofitarem l'ocasió per fer una visita a la població.

10

158 m 41.6104,1.8443Clica per veure'n la ubicació. Carrer Sant Joan
És probablement el primer nucli urbà de Monistrol. L’antiga muralla és ara els darreres de les cases que donen al Torrent de la Canaleta. D’aquest carrer destaquen els casals.
 El més notori és el de Cal Cavaller. Aquest casal ha estat edificat des del segle XVI al segle XIX i és, per tant, un compendi d’estils arquitectònics. Cal Cavaller va ser la casa dels Riusec, propietaris agrícoles de pes en la vida econòmica i social de la població fins a mitjan del segle XVII, quan entronquen amb la família ennoblida dels Olzina, membres destacats del Consell de Cent i de la Generalitat.
  També cal prestar atenció especial a can Gibert situada a l’altre extrem del carrer, a tocar la plaça del Bo Bo. A l’interior es conserva un magnífic molí d’oli, testimoni de la importància econòmica d’aquesta família que disposava de grans propietats en les quals les oliveres eren protagonistes. Un dels membres més destacats d’aquesta família fou el prevere Zolie Gibert, que va viure a cavall dels segles XVIII i XIX; va deixar escrites unes interessants memòries.
11

158 m 41.6106,1.8444Clica per veure'n la ubicació. Plaça del Bo-Bo
És el més genuí del patrimoni arquitectònic i urbà de Monistrol. La plaça porxada tal com la veiem ara es remunta al segle XVII. És, en aquest temps, quan es converteix en la plaça major del poble i centre del mercat setmanal. El primer Ajuntament de la vila s’edifica amb vistes a la plaça entre els contraforts de l’església renaixentista dedicada a Sant Pere. Ara encara podem observar-hi l’any de construcció i la primera representació coneguda de l’escut de la vila caracteritzat per una bola partida en tres parts per una creu. En aquesta plaça es balla cada 20 de Gener el ball votiu en honor de Sant Sebastià. La tradició d’honorar aquest sant, advocat contra les pestes, es remunta a finals del segle XVI. Adossada a una de les columnes de la plaça es troba una font metàl.lica que actualment s'abasteix d'aigua de la xarxa.
12

142 m 41.6103,1.8450Clica per veure'n la ubicació. Aqüeducte de Cal Pla
Bastit sobre contraforts i sobre arcs, és una construcció notòria documentada ja a principis del segle XVI i que duia l’aigua de la Font Gran als molins d’oli del palau Prioral i de Cal Gibert. Actualment aquest sector és objecte d’un pla de remodelació urbanística que posarà al dia la façana de Monistrol que dóna a la carretera de Montserrat.




 
13

181 m 41.6094,1.8450Clica per veure'n la ubicació. La Bestorre
Torre medieval de defensa i senyals que presideix la vila i havia format part d’una xarxa de torres de guaita en època de terres de frontera. Durant la Guerra de Successió, l’abat Manuel Marrón la va fer volar temorós de què els partidaris de Carles d’Àustria s’hi fessin forts. L’estat actual de la Bestorre, un colós repenjat sobre el mur, és la conseqüència d’aquesta voladura.



 
14

120 m 41.6108,1.8469Clica per veure'n la ubicació. Pont Gòtic
   Començat a aixecar l’any 1317 per voluntat del Prior de Montserrat Bernat Escarrer, uneix les dues bandes del poble i és la construcció de les seves característiques més gran de tota la conca del Llobregat.






 
15

155 m 41.6147,1.8440Clica per veure'n la ubicació. Font de la Capella
  Situada al costat de l'estació del cremallera, a uns 75 metres al sud en línia recta de l'antiga estació, ara museu del cremallera. S'hi accedeix des d'una plaça situada a meitat de l'avinguda dels Germans de la Salle; unes escales que surten del final d'aquesta plaça ens baixen a la font, que queda a sota, en una petita esplanada. La font està adossada al mur de contenció que sosté la plaça, en una petita construcció de pedra en forma de capelleta. A la dreta de la font hi ha el registre de la mina, que està ubicada sota la plaça. L'aigua raja copiosament per un broc de ferro i cau en un petit bassal arran de terra.