Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-095 (Vallès Occidental)

Punts de referència:


La Salut (Sabadell) - Santuari de la Mare de Déu de la Salut - Font Nova de la Salut o de les Tres Fonts - Cementiri de Sabadell - Capella de Sant Nicolau - Font dels Degotalls - Font dels Gitanos - Mina del Pigat (1ª) - Torre del Canonge - Font de la Torre del Canonge - Font Vella de la Salut o de Canyameres - La Salut.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
11 Km 2h 35' 140 m 236 m 212 m 212 m Fàcil A trams Si 11-05-13

Descripció:

La sortida plantejada avui té com a punt d'inici l'entorn de La Salut de Sabadell on podrem visitar el Santuari, l'hostatgeria i les seves fonts. Seguidament ens desplaçarem en direcció sud, passant pel cementiri i arribant-nos fins la capella de Sant Nicolau. Des d'aquí resseguirem el riu Ripoll amunt aturant-nos a les fonts dels Degotalls i dels Gitanos. Abans de Sant Vicenç de Jonqueres ens desviarem cap a l'est on coneixerem la mina del Pigat i la font de la Torre del Canonge, continuarem fins el camí ral de la Serra, a la serra de Sant Iscle, que prendrem en sentit sud, passarem per la font Vella de la Salut per tornar al principi.


Aproximació:

Començarem la caminada a l'aparcament del Santuari de la Salut, a Sabadell. Hi podem accedir per la carretera C-1413a que va de Sabadell a Sentmenat.


Mapes:

WikilocClica per enllaçar amb aquest itinerari a Wikiloc.   GoogleMapsClica per enllaçar amb aquest itinerari a GoogleMaps.

Itinerari:

0 0h
0 Km
224 m 41.5640,2.1221Clica per veure'n la ubicació. La Salut de Sabadell

Estem situats dins el conjunt de La Salut. Podem aprofitar què és d'hora i no hi ha gent per retratar el Santuari, l'hostatgeria i la capella de Sant Iscle i Santa Victòria.

1

225 m 41.5635,2.1230Clica per veure'n la ubicació. Capella de Sant Iscle i Santa Victòria
    Es troba adossada a l'edifici de l'Hostatgeria de la Salut. L'ermita, que data del segle X, va ser edificada damunt de les restes d'una vil•la romana. D'aquests vestigis romans podem veure a dins de la capella la piscina de les termes i una imatge d'un mosaic amb la representació de Neptú que pavimentava l'espai. El mosaic original es troba exhibit al Museud'Història des de l'any 1934. A les dependències de l'hostatgeria també han quedat a la vista elements constructius d'època romana i altres elements arqueològics d'època medieval.
2

226 m 41.5627,2.1232Clica per veure'n la ubicació. Santuari de la Mare de Déu de la Salut
    Situat dalt la serra de Sant Iscle, sobre restes de l'antiga mansió iberoromana d'Arraona. L'any 1323 es té ja notícia de l'existència d'una ermita dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, que eren germans. Des de l’any 1697 s’hi celebra cada segon diumenge de maig l’Aplec de la Salut, amb actes religiosos i populars. El 29 de juny del 1876 es construeix l’actual edifici de la Salut, obra de l’arquitecte Carles Gauron, amb pintures d’Antoni Vila Arrufat i rics vitralls. El 1907 es va fer el campanar, obra de Miquel Pascual i Tintorer. L'any 1927 l'ajuntament va fer diverses obres al santuari. La imatge original s'havia perdut, i se n'hi va posar una de poc valor artístic. Aquesta imatge fou substituïda per una de l'escultor Vallmitjana, que l'incendi de l'any 1936 va destruir, a l'igual que tot el santuari. La Mare de Déu de la Salut fou proclamada i coronada patrona de la ciutat de Sabadell el 19 d'octubre de 1947, per Pius XII. El conjunt el formen l’església, l'hostatgeria, l’ermita de Santa Victòria i Sant Iscle i l’àrea arqueològica de la vil•la romana.

Davant la porta principal del santuari unes amples escales de pedra ens baixen a un camí ample que marxa en direcció sud. De seguida trobem un indicador que ens assenyala, a l'esquerra, la Font Nova de la Salut. Ens desviem en sentit est i, al cap de 90 metres, trobem un altre pal indicador que ens fa girar a l'esquerra. Ara seguim per un passeig arbrat que ens porta, en només 50 metres, a la font.

3 5' 0,4 Km
226 m 41.5630,2.1239Clica per veure'n la ubicació. Font Nova de la Salut o de les Tres Fonts
    Es troba dins l'entorn del Santuari de la Salut, a uns 60 metres a llevant, en línia recta, del mateix santuari; un passeig arbrat ens hi porta. Font d'aigua de xarxa construïda l'any 1950 tal com indica el gravat al capdamunt. Es tracta d'una gran construcció de pedra, ubicada en el mur de contenció de l'esplanada del costat del santuari. La part central de la font està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una gran volta. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, amb tres forats (les aixetes han desaparegut) disposats a metre i mig un de l'altre. Cal baixar un parell d'esglaons per accedir-hi. A la part de dalt del frontal hi ha una petita capelleta i a cada costat, sota la volta, dos bancals de pedra.

Comencem la caminada en aquesta font. Retrocedim uns metres fins l'últim pal indicador; aquí continuem recte per un caminet que passa per dins d'un bosquet, inicialment en direcció sud, després fa un gir a la dreta per anar a parar, novament, al camí ample que sortia de les escales del santuari. Davant nostre, a l'altra banda del camí, podem veure un monument en record a les víctimes dels camps de concentració nazis. Continuem pel camí ample en sentit sud. Creuem la carretera C-155 que comunica Granollers amb Sabadell, ho fem per un pont. Tot seguit passem pel mig d'una àrea recreativa. Uns metres més endavant ja trobem els primers murs del cementiri de San Nicolau que vorejem per l'esquerra, quedant el cementiri a mà dreta. Quan trobem la primera entrada al cementiri hi entrem per fer-hi un petit passeig, val la pena.

4

206 m 41.5583,2.1239Clica per veure'n la ubicació. Cementiri de Sabadell
    El Cementiri municipal al pla de Sant Nicolau es va inaugurar el 1864 i des d'aleshores s'hi han fet diverses ampliacions. La ubicació a l'altra banda del riu obeïa a motius higiènics i d'espai. L'església, situada al centre del recinte, és obra de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer i es va acabar de construir el 1891. El cementiri conté nombroses tombes i mausoleus de tots els estils artístics, alguns amb obres d'autors reconeguts, amb una simbologia molt rica i variada.

Sortim del cementiri per la porta de l'antiga carretera de Caldes. Seguim cap a l'esquerra, en direcció sud. Deixem a l'esquerra la part nova del cementiri. Quan la paret del cementiri s'acaba, nosaltres continuem recte, seguint un camí desdibuixat per les obres que s'estan fent, però guiant-nos per la silueta de la capella de Sant Nicolau, el nostre objectiu inmediat, que ja veiem a la distància. En uns 250 metres estem a la capella.

5 25' 2 Km
190 m 41.5540,2.1224Clica per veure'n la ubicació. Capella de Sant Nicolau
    És situada sobre el barranc de Sant Nicolau, a la riba esquerra del Ripoll i a llevant de la ciutat de Sabadell. Documentada des del 1024, era antigament la Capella parroquial de Sant Feliu d'Arraona, fins al 1373, en què perdé la parroquialitat en favor de l'Església de Sant Salvador. L'edifici actual comprèn dos espais diferenciats: l'absis, de planta rectangular i cobert amb volta de canó, i un segon espai que s'obre per la part de llevant a l'absis: un transsepte elevat, més alt que l'absis i cobert amb volta de canó transversal. El 1815 la capella va ser tancada al culte. Posteriorment, el 1927, l'ajuntament de Sabadell comprà l'edifici i hi féu algunes obres de restauració. A l'entorn de l'església hi ha una extensa necròpoli alt-medieval, amb tombes de tipologia molt variada, d'entre els segles IX-X i XIV, quan l'església deixà de ser parròquia.

Aquí arrenca el sender de petit recorregut PR C-30 que, començant a la capella de Sant Nicolau, passa pel Santuari de la Mare de Déu de la Salut i ressegueix la carena de Sant Iscle fins a arribar al poble de Castellar del Vallès.

Nosaltres desfem els últims metres, deixem el cementiri a la dreta, a l'altra banda del camí ample. Continuem seguint un camí carreter que marxa paral.lel al cementiri però a una certa distància, fins que acaba enllaçant amb l'antiga carretera de Caldes, en una cruïlla. Nosaltres fem a l'esquerra, per un camí encimentat que va al costat de la carretera. A la dreta deixem un petit nucli de cases conegut com Raval d'Amàlia (41.5582,2.1187)Clica per veure'n la ubicació. . En un revolt que la carretera fa a la dreta, l'abandonem i baixem les escales del carrer Pujada de la Salut que surt de l'esquerra i que uns metres més avall ens torna a l'antiga carretera de Caldes. Ara la creuem per un semàfor i continuem pel camí de Can Buxó que surt davant nostre i que inicialment marxa en sentit nord. De seguida som a una bifurcació que fem a l'esquerra, creuem el riu Tort (41.5579,2.1160)Clica per veure'n la ubicació. , deixem un camí a la dreta i de seguida enllacem amb un altre camí que fem a la dreta, obviant un pont que creua el riu Ripoll. Des d'aquest punt, a l'altra costat del riu, podem observar el Molí d'en Torrella.

6

148 m 41.5565,2.1157Clica per veure'n la ubicació. Molí d'en Torrella
    És un dels molins més representatius del Ripoll a Sabadell. A l'interior de l'edificació actual (del segle XIX), es conserva la cambra del molí fariner, enllosada amb moles gastades, i el sistema de salt de l'aigua amb empremtes de rodes antigues i de turbines modernes. És de propietat municipal i en procés de rehabilitació per acollir un espai de difusió del parc fluvial del Ripoll.

Aquest nou camí ressegueix el riu Ripoll per la seva riba esquerra, és a dir, tenim el riu a mà esquerra. Uns 400 metres més amunt, dins una petita àrea d'esbarjo, trobem la font dels Degotalls.

7 50' 3,9 Km
149 m 41.5604,2.1124Clica per veure'n la ubicació. Font dels Degotalls
    Es troba a la riba esquerra del riu Ripoll al seu pas per Sabadell, en un revolt que fa el camí que ressegueix el riu. Situada a metre i mig per sota del nivell del camí, en un replà envoltat envoltat d'un mur fet amb lloses; unes amples escales de pedra ens permeten l'accés. L'aigua brolla per un forat practicat al mateix mur i cau en un bassal semi-circular arran de terra; després desaigua per sota el replà i el camí per acabar al Ripoll. El seu nom li vé donat al fet que sempre havia estat un degoteig d'aigua a la paret, perdent-se pel camí, fins que fou restaurada pocs anys enrere.

Continuem pel mateix camí que duiem, remuntant el riu. Inmediatament deixem a la dreta uns horts molt ben cuidats. A uns 500 metres de la font abandonem el camí i creuem el Ripoll (41.5615,2.1087)Clica per veure'n la ubicació. per una passera. Un cop a l'altra banda prenem un caminet a la dreta que ressegueix el riu. Al cap d'uns 150 metres arribem a l'àrea d'esbarjo de la font dels Gitanos, a mà dreta unes escales ens hi baixen.






8 1h 4,7 Km
153 m 41.5631,2.1089Clica per veure'n la ubicació. Font dels Gitanos
    Queda al marge dret del riu Ripoll al seu pas per Sabadell. La paret de la font és un llarg mur fet amb gruixudes planxes de ferro rovellat. L'aigua raja abundantment per un tub situat a la dreta del mur i cau en una pica allargada d'obra; després desaigua per una canal oberta que creua tot el terra empedrat i s'aboca al riu. Es tracta d'una font arranjada recentment, dedicada a la comunitat gitana de Sabadell, tal com es pot veure a la placa comemorativa que hi ha penjada al murn. Damunt la font queda un espai d'esbarjo amb taules i bancs per fer-hi una estada.

Continuem avançant pel mateix camí que duiem abans, sempre amb el riu a la nostra dreta. Deixem un camí a l'esquerra i uns metres més endavant enllacem amb el camí del Molí de l'Amat. De seguida creuem un pont sobre el riu Ripoll. Un cop a l'altra banda girem a l'esquerra per un camí que porta el riu a l'esquerra i a la dreta queda el Molí de l'Amat (41.5567,2.1083)Clica per veure'n la ubicació. , una indústria encara en actiu. Després d'uns 225 metres d'acabar-se la fàbrica ens desviem a la dreta per un camí molt desdibuixat que marxa en sentit llevant, en direcció a la pista que puja a la Torre del Canonge. Al cap d'uns 200 metres trobem la mina del Pigat a l'esquerra, quasi a tocar de la pista, a sota a la dreta ens queda el molí de l'Amat.

9

171 m 41.5682,2.1079Clica per veure'n la ubicació. Mina del Pigat (1ª)
    Mina d'aigua natural situada sota la pista que puja a la Torre del Canonge, a escassos metres al nord del Molí de l'Amat. La mina està construïda sota el camí que va del riu Ripoll a la Torre del Canonge. Sembla ser que hi ha una altra mina anomenada també del Pigat en aquests terrenys.

Des de la mina ens enfilem pel talús i accedim a una pista de terra ampla que fem a l'esquerra, en pujada, dirigint-nos cap el nord-est i obviant altres camins. Uns 850 metres més amunt arribem a una cruïlla on hi trobem un pal indicador assenyalant "La Torre del Canonge". Ens desviem a l'esquerra i 175 metres després arribem a una nova cruïlla. Aquí mateix, a mà dreta tenim l'antiga masia anomenada Torre del Canonge i a l'esquerra les ruïnes de la capella de la pròpia casa dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.

10 1h 30' 6,7 Km
211 m 41.5718,2.1110Clica per veure'n la ubicació. Torre del Canonge
    La masia està en estat ruïnós. L’edifici, original del segle XII, té la teulada de doble vessant, està orientat a l’est i conserva estructures enderrocades de l’antic celler, cups circulars de vi, forn de pa, parets de tàpia, etc. La masia va patir diferents transformacions i reformes, sobretot dels segles XVII al XIX. El conjunt inclou una capella del segle XVII dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. El lloc era conegut com a Togores Jussanes.

Estem situats a la cruïlla tal com hem vingut; a la dreta ens queda la Torre del Canonge i la pista que segueix, a l'esquerra les restes de l'antiga capella i davant nostre surt un caminet que és el que agafem (Està indicat com a "font de la Torre del Canonge" però la pista de la dreta també està indicada amb el mateix nom). El camí s'endinsa en un bosc en suau baixada fins creuar un torrent, després el camí puja una mica. Al cap d'uns 375 metres des de la Torre del Canonge anem a petar a un camí més ample que ens talla; a l'esquerra aniriem a l'ermita de Togores, nosaltres tombem a la dreta. Uns 150 metres més endavant arribem a una clariana amb una torre elèctrica. Aquí el cami es desdibuixa una mica, fa un gir a la dreta i comença a baixar. Als pocs metres ja veurem un pal indicador assenyalant-nos la font de la Torre del Canonge, que queda a l'esquerra del camí.


11 1h 40' 7,3 Km
204 m 41.5736,2.1121Clica per veure'n la ubicació. Font de la Torre del Canonge
    Localitzem aquesta font entre l'ermita de Togores i la Torre del Canonge. Es proveeix de l'aigua de la mina del Pont. Podem veure dos safareigs; el primer que queda a tocar del camí eixut i amb unes rajoles trencades, el segon ple d'aigua i adossat al primer. L'aigua raja per dalt del segon safareig, malgrat que no hi podem accedir dons tot aquest entorn està molt embardissat, gairebé impracticable.

A l'altra banda del camí hi ha un hort. Ara seguim davallant pel mateix camí, deixem uns horts a la dreta i de seguida arribem a una bifurcació que fem a la dreta, en baixada. 100 metres més avall som a l'aiguabarreig que forma el torrent que hem creuat abans d'arribar a la font de la Torre amb el riu Tort (41.5724,2.1123). Continuem pel camí que uns 125 metres més enllà enllaça amb la pista que vé de la Torre del Canonge i que prenem a l'esquerra. Anem seguint la pista durant uns 700 metres fins que en troben una altra que ens talla i que prenem a la dreta, en direcció sud. Aquest és un camí ramader i se’l coneix com el camí ral de la Serra o camí de Ripollet a Castellar, som a la Serra de Sant Iscle.

Segons la ruta que duiem preparada, al cap de 450 metres de caminar pel camí ral, hauriem de girar a l'esquerra, però ens trobem amb un camp sembrat i desistim. Continuem endavant tot cercant algun camí que ens permeti desviar-nos a l'esquerra per tal de fer drecera i no passar per la carretera. No en trobem cap i ja som a la carretera C-1413 que va de Sabadell a Sentmenat. Tenim el cotxe a escassos 150 metres però com que teniem la intenció de visitar la font Vella de la Salut el que fem és seguir pel voral de la carretera en direcció a Sentmenat, a l'esquerra.

Continuem per la carretera durant uns 600 metres i de ben segur és la part menys agraïda de la sortida d'avui. Finalment ens deviem a la dreta i continuem per un camí carreter que marxa en sentit sud-est. Deixem a la dreta els Corrals Nous dedicats a la cria de coloms i més endavant els Corrals Vells. Creuem un camp després del qual trobem una bifurcació que fem a la dreta. Ara el camí porta direcció sud i voreja un altre camp que ens queda a l'esquerra, a la dreta tenim el torrent de Canyameres. En el moment que el camí fa un gir cap a l'esquerra, prenem un camí que surt a la dreta, creuem el torrent i ja som a la font Vella de la Salut.


12 2h 25' 10,3 Km
170 m 41.5674,2.1255Clica per veure'n la ubicació. Font Vella de la Salut o de Canyameres
    Trobem aquesta bonica font al torrent de Canyameres, prop del Santuari de la Salut en direcció nord-est. Font construïda l'any 1905, combinant pedres i maons. Del mig del frontal surt un bon doll d'aigua que cau en una canal oberta de llambordes per on desguassa al torrent. El terra està empedrat amb llambordes, a banda i banda de la canal. La font està acollida per dos murs de pedra en angle i fan de respatller a dos bancals de pedra que ens conviden a seure una estona. Segons una llegenda, aquest va ser el lloc on trobaren la imatge de la Mare de Déu de la Salut l’any 1682.

Seguim pel nou camí que marxa paral.lel al torrent de Canyameres (41.5661,2.1263) que portem a l'esquerra. Passem una palanca de fusta. De seguida el camí es fa més ample i està arbrat. Arribem a una esplanada amb un muret longitudinal de pedra i una bifurcació. Nosaltres prenem el camí de la dreta en pujada, allunyant-nos del torrent. Anem seguint aquest camí en direccio ponent durant uns 450 metres fins La Salut, on tenim estacionat el vehicle.






F 2h 35' 11 Km
224 m 41.5640,2.1221Clica per veure'n la ubicació. La Salut de Sabadell

Inici i final d'aquesta passejada.