Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-101 (Vallès Occidental i Barcelonès)

Punts de referència:


Torre dels Frares (Montcada i Reixac) - Collet de la Torre dels Frares - Poblat ibèric de Puig Castellar - Font de la Bóta - Font de Sant Roc o del Drapet - Font del Joncar - Dolmen de la cova d'en Genís - Coll de les Ermites - Ermita de Sant Climent - Turó de Can Devesa - Torre dels Frares.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
7,3 Km 2h 20' 41 m 300 m 432 m 432 m Mitjana Si Si 23-06-2013

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Excursió que ens conduirà al poblat ibèric de Puig Castellar des de Montcada i Reixac, resseguint el GR-92. A continuació visitarem la font de la Bóta i anirem davallant pel torrent de les Bruixes fins la font de Sant Roc. Tot seguit ens adreçarem a la deu del Joncar i, d'aquí, al dolmen de la cova d’en Genís i l’ermita de Sant Climent. La tornada la farem pel turó de Can Devesa i enllaçarem amb el torrent de la Vallençana fins el punt d’orígen.

Trobarem aigua a les fonts de la Bóta i de Sant Roc.


Aproximació:

Començarem la caminada a la Torre dels Frares, a Montcada i Reixac. Podem deixar el cotxe davant de l’entrada de la depuradora que hi ha al Km 6,5 de la carretera BV-5001. Només cal creuar la carretera i ja serem a la torre dels Frares.


Itinerari:

0 0h
0 Km
41 m 41.4762,2.1945Clica per veure'n la ubicació. Torre dels Frares (Montcada i Reixac)
Masia documentada des de l'any 1457, quan era propietat dels frares de Sant Jeroni, d'on li prové el nom. S'utilitzava com a casa de repòs dels monjos. La troballa d'alguns trams de mur amb opus spicatum fan pensar que ja existia una primera construcció en època romànica. A l’època dels Reis Catòlics, va ser Centre Inquisidor. L'edifici actual sembla del segle XVII. Consta d'un cos rectangular i un altre de perpendicular, més baix, formant una L (hi havia un altre cos, ara derruït). Moltes finestres tenen llinda, brancals i ampit de pedra.

Iniciem el recorregut als peus de la torre dels Frares. Passem una cadena que impedeix el pas als vehicles i de seguida trobem un panell del Parc de la Serralada de Marina donant-nos la benvinguda. Seguim per la pista que és ampla i senyalitzada com a GR-92, amb les característiques marques de color blanc i vermell corresponents als senders de gran recorregut, marques que no deixarem fins l’entrada del poblat ibèric. Al cap d’uns 500 metres deixem la pista gran i ens desviem per un corriol a la dreta que marxa en direcció sud, al començament planeja però més endavant s’enfila, sempre per dins el bosc. Uns 400 metres més amunt arribem a una esplanada amb una torre elèctrica, estem al collet de la Torre dels Frares.

1 20'
1 Km
132 m 41.4728,2.1980Clica per veure'n la ubicació. Collet de la Torre dels Frares

Ara prenem un corriol ascendent que surt a la nostra esquerra senyalitzat com a GR-92. El camí marxa en direcció nord-est i s'enfila força. Uns 200 metres més amunt, concidint amb una torre elèctrica rovellada i sense fils (que ja podrien retirar, sigui dit de passada), el camí fa un gir al sud-est i segueix pujant. El camí, que puja considerablement, està arranjat amb travesses de fusta en forma d'esglaons; tot i aixó rellisca força. Passem pel costat d'una altra torre elèctrica, ignorem un camí descendent a mà dreta, passem pel costat d'una tercera torre i finalment, després d'una pujada d'uns 425 metres des de la primera torre, anem a parar a una pista gran; nosaltres continuem a la dreta. Cal estar alerta dons a uns 275 metres ens desviem a l'esquerra per un corriol que surt del costat d'una boca d'incendis i que ens portarà en pocs metres a una altra esplanada on a la dreta ens queda un dipòsit d’aigua, des d'on ja és ben visible el poblat ibéric. Aquí agafem un camí ample que surt de l'esplanada en direcció nord-est, cap el poblat. A uns 50 metres abandonem aquest camí que uns metres més amunt queda barrat i girem a la dreta per un corriol estret i planer que marxa en sentit est, per la vessant sud del turó de Puig Castellar. Seguim pel corriol i uns 225 metres més enllà arribem a l’entrada del poblat ibèric; un llarg rètol de fusta amb les lletres vermelles ens ho fa saber. En aquest punt, a la dreta, hi ha el trencall per baixar al torrent de les Bruixes que nosaltres prendrem un cop visitat el poblat ibèric. Ara continuem unes passes i som en una gran esplanada; a la dreta ens queda un excel.lent mirador, nosaltres, tal com hem vingut, anem a l'esquerra, abandonat el GR-92, per un camí senyalitzat i amb escales de fusta que ens permet pujar fins dalt de tot del poblat, on es veuen les restes de les antigues construccions.

2 50'
2,5 Km
303 m 41.4703,2.2066Clica per veure'n la ubicació. Poblat ibèric de Puig Castellar
En el cim del Puig Castellar es troben les restes del poblat ibèric d'una tribu laietana, fundat a l'entorn del segle VI aC i que va perdurar fins al final del segle III aC o inici del segle II aC. Alguns autors han suposat la possible destrucció del poblat per les legions romanes de Porci Cató durant la campanya de l'any 195 aC, tot i que no hi ha prou elements que confirmin un abandonament sobtat i traumàtic. El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l'agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal•lúrgia i el teixit. Les nombroses restes trobades, bàsicament d'origen grec i púnic, confirmen l'existència d'un abundós comerç amb pobles estrangers. Estructuralment té forma el•líptica i consta de tres carrers longitudinals amb més de trenta habitatges, fet que fa suposar una població de poc més de 200 habitants. La part menys protegida estava defensada per una forta muralla de pedra i argila, d'un metre de gruix. Els habitacles -datables entre els segle IV i III aC- estan construïts amb blocs irregulars de granit i pissarra, tenen un o dos compartiments, i devien estar coberts amb branques o fang. El poblat va ser descobert per Ferran de Segarra, el 1902. Les abundoses troballes procedents d'aquest jaciment es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya i a l Museu Torre Balldovina, de Santa Coloma de Gramenet.

Vist el poblat baixem per un corriol que surt de l'extrem de llevant i baixa directament fins enllaçar amb les escales de fusta que duen a la gran esplanada anterior. Aquí ens desviem a la dreta pel corriol que hem fet quan hem vingut, però de seguida girem a l'esquerra per un altre corriol, assenyalat com a "Torrent de les Bruixes" i barrat amb una tanca per regular-ne l'accés a les bicicletes. El camí està arranjat amb petits esglaons de fusta, té forta pendent i porta direcció sud-oest. Només 150 metres més avall i alguna ziga-zaga, després de baixar per uns esglaons de pedra, ens trobem una pista que ens talla i que creuem. Aquí baixem per unes escales de pedra que surten davant nostre i continuem pel caminet. Pocs metres més avall arribem a una bifurcació; a l'esquerra aniriem a trobar el camí de la font del Joncar, nosaltres tombem a la dreta i unes passes més endavant arribem a la font de la Bóta.

3 1h
2,9 Km
196 m 41.4685,2.2068Clica per veure'n la ubicació. Font de la Bóta
Localitzem la font al capdamunt del torrent de les Bruixes, a uns 200 metres per damunt de la font de Sant Roc. El seu cabal és poc abundós. Recull en una mina l'aigua que surt de la terra i probablement va ser una de les fonts d'abastament d'aigües del poblat ibèric. El nom li ve de la bóta que hi havia per recollir l'aigua. L'any 1987, membres del Centre Excursionista Puigcastellar la van començar a arranjar, tal com es pot veure en una pica de marbre que caracteritza les fonts arranjades per aquesta entitat. Una auca en un cartell de la Diputació simbolitza el compromís d'una generació amb el medi ambient. Uns metres per sota hi ha una petita font que goteja, segurament és un sobrant de la font de la Bóta.

Baixem per unes escaletes que surten de davant de la font i a l'esquerra trobem una altra font per on raja l'aigua sobrera de la font de la Bóta. Davant queda una figuera. Aquí prenem el segon camí de l'esquerra en sentit sud que segueix el marge esquerra del torrent de les Bruixes. El seguim i ens conduirà directament, en uns 200 metres, a la font de Sant Roc o del Drapet, situada en una petita esplanada ombrívola, envoltada de cases.

4 1h 5'
3,1 Km
135 m 41.4664,2.2071Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Roc o del Drapet
Trobem la font a la part de baix del torrent de les Bruixes, a tocar de les cases de Can Franquesa. Un mur de pedres, coronat per obra vista, fan de paret a la font. A la part baixa de la paret hi ha un mural fet amb rajoles de ceràmica a dos colors, en forma de rombes concèntrics, al mig dels quals hi ha una aixeta de polsador. A banda i banda de la font hi han disposats dos bancals de pedra i a la dreta una pica de marbre (característic de les fonts arranjades pel Centre Excursionista Puigcastellar) amb el nom de la font gravat. Aquesta font raja amb abundància durant tot l'any i és molt concorreguda per la proximitat de les cases i pel fet que és l’inici de moltes excursions.

Continuem baixant uns 50 metres més i arribem a un carrer asfaltat. Aquí anem a l'esquerra per darrera de la parada del bus fins trobar a mà esquerra un camí de terra barrat amb una cadena i amb un panell del Parc de la Serralada de Marina. El prenem. El camí està flanquejat per pins, posteriorment puja una mica. Desprès d'uns 130 metres el camí ample marxa a la dreta i nosaltres agafem un corriol a l'esquerra indicat amb un quadrat vermellós. Uns metres més endavant fa un lleuger revolt a l'esquerra i després es dirigeix cap al nord-est. Uns 90 metres més endavant arribem a un encreuament de camins. Nosaltres obvíem el que gira a l'esquerra pronunciadament i seguim recte pel qual venim. A només 5 metres davant nostre ens queda la deu del Joncar.

5 1h 10'
3,4 Km
162 m 41.4675,2.2087Clica per veure'n la ubicació. Font del Joncar
Localitzem la deu a escassos 200 metres del barri de Can Franquesa. Hi accedim per un corriol que surt del darrera de la parada del bus, a dalt de tot de l’Avinguda Ramon Berenguer IV. Aquesta font és una deu, l'aflorament d'aigua a la superfície terrestre, originada en produir-se la intersecció d'una capa aqüífera amb aquesta superfície. Aquestes deus són bons abeuradors naturals pels animals que viuen pels voltants i a més són l'hàbitat de rèptils i amfibis. Podem trobar poques deus a la Serralada de Marina.

Tenim la deu a mà dreta. Agafem el camí que hi passa pel davant, asenyalat amb un quadrat vermellòs i en sentit ponent, deixant el corriol per on hem vingut a l’esquerra. Al cap d’uns 150 metres passem per les restes d'una antiga construcció, amb uns arbres a l'esquerra. D'aquí estant surten dos camins; hem d'agafar el primer de la dreta, en pujada i en direcció nord. Uns 100 metres més amunt trobem una bifurcació amb una senyal l terra, vermellosa i amb el número 13; a l'esquerra tornariem a la font de la Bóta, nosaltres fem a la dreta, en direcció nord-est, per un corriol molt desdibuixat a causa de l'excés de vegetació. Malgrat aixó, aviat passem per sota d'una torre elèctrica. A partir d'aquí el corriol esdevé un camí ben definit que segueix la marxa en sentit nord-est però anirà girant cap el nord. Tota l'estona tenim damunt nostre, a pocs metres a l'esquerra, una altra pista que va paral.lela a nosaltres. Al cap d'uns 400 metres, finalment enllacem amb la pista paral.lela i poc més amunt arribem a una cruïlla de camins, el Coll de les Ermites (41.4710,2.2110)Clica per veure'n la ubicació. . Aquí prenem un caminet indicat a la dreta que, en baixada i obviant algun trencall a l'esquerra, ens portarà al cau d’en Genís.

6 1h 25'
4,3 Km
220 m 41.4695,2.2122Clica per veure'n la ubicació. Dolmen de la cova d'en Genís
El 1955, en una zona granítica del sector nord-est del municipi, Genís Ibàñez, membre del Centre Excursionista Puig Castellar, va descobrir una cavitat en forma de dolmen que correspon a un sepulcre de l'edat de bronze. Inicialment va ser qualificada com a construcció megalítica, tot i que actualment es considera que és una estructura natural. En l'excavació realitzada s'hi van trobar algunes restes d'ossos i dos vasos ceràmics, un dels quals és de tradició neolítica i l'altre té la característica nansa de tipus "apèndix de botó", típica del període mitjà de l'edat de bronze (entre els anys 1500 i 1100 aC).

Desfem els últims metres de camí, agafem el primer trencall a la dreta i anem a parar (una mica camp a través) a la pista per on anàvem abans. Uns quants metres més endavant, a l'esquerra, ens queda el camí d’entrada a l’ermita de Sant Climent.

7 1h 30'
4,6 Km
260 m 41.4702,2.2138Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Climent
Està situada al serrat de les Ermites, al cim d'un turó, al límit amb el terme de Montcada i Reixac. Va ser erigida com a oratori pels monjos de Sant Jeroni l'any 1673. El 1980 va ser reconstruïda pel Centre Excursionista de Badalona. Té planta rectangular, amb capçalera semicircular, coberta amb volta de canó revestida exteriorment de rajoles. La porta és rectangular, amb llinda de fusta. Presideix la façana un campanar d'espadanya fet amb maons.

Tornem enrere per la pista i seguim els pocs metres que ens resten fins arribar, altra vegada, al coll de les Ermites; el primer camí ample de la dreta ens conduiria a la urbanitzacio La Vallençana, nosaltres agafem el segon camí de la dreta, en direcció nord-oest. Inicialment és un camí ben definit i bastant planer, assenyalat amb marques de color ataronjat. Al cap d'uns 500 metres deixem un camí a l'esquerra en pujada i 250 metres més endavant som al cim del petit turó de Can Devesa (41.4710,2.2110)Clica per veure'n la ubicació. . Des d'aquí anem davallant en la mateixa direcció que duiem però ara el camí presenta una forta pendent, amb trams força relliscosos. Uns 200 metres més avall deixem una torre elèctrica a la dreta i aquí el camí fa un gir a l'esquerra, en sentit sud. Uns 70 metres més avall arribem a una cruïlla de camins; nosaltres prenem el segon de la dreta que s'endinsa en el bosc, inicialment en sentit sud-oest i en suau baixada. Anem davallant de forma moderada, fent alguna ziga-zaga, durant uns 625 metres. Finalment anem a petar a una pista ampla que ens talla (és la pista per on hem començat la caminada) i que prenem a l'esquerra, en lleugera baixada, resseguint el torrent de la Vallençana. Ara només ens queda continuar per aquesta pista durant uns 550 metres fins arribar a la torre del Frares.

F 2h 20'
7,3 Km
41 m 41.4762,2.1945Clica per veure'n la ubicació. Torre dels Frares

Inici i final de la sortida d'avui.