Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-118 (Vallès Occidental)

Punts de referència:


Can Robert (Matadepera) - Can Pobla - Font Nova de Can Pobla - Font del Raig o de les Àligues - Font Soleia - Font del Saüc - La Mola - Monestir de Sant Llorenç del Munt - Camí dels Monjos - Can Robert.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
9,2 Km 2h 30' 634 m 1.099 m 622 m 622 m Mitjana Si Si 22-09-2013

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Pujada a la Mola des de Matadepera, pel camí de la font Soleia, un dels camins més importants i coneguts de tota la muntanya de Sant Llorenç, a més de ser un dels més bonics. El camí comença en un trencall del camí dels Monjos, davant de la Roca del Pi, i segueix per una balconada penjada entre cingleres amb unes impressionants vistes, es deixa la Castellassa de Can torres a la dreta, per arribar més tard a la font Soleia des d'on pujarem per la canal homònima al cim de La Mola, que amb els seus 1.102 metres d'altitud és el cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La seva proximitat a l'àrea metropolitana i el fàcil accés, fa que sigui una ruta molt freqüentada, tot i així té molt encant i ofereix unes vistes magnífiques. A l'ample cim trobarem el monestir de Sant Llorenç del Munt, un exemple de romànic llombard. La tornada la farem baixant per l'antic camí dels Monjos.

Aquest itinerari recorre majoritàriament pistes, camins i corriols en bon estat. La canal de la Font Soleia és una petita grimpada per on caldrà agafar-nos de les arrels i els rocs.


Aproximació:

Prendrem l'aparcament de Can Robert, a Matadepera, com a punt de partida d'aquesta excursió. Per accedir-hi des de Terrassa, cal agafar la carretera BV-1221 cap a Matadepera i seguir direcció al coll d'Estenalles i Talamanca. Al quilòmetre 6 d'aquesta carretera, ja sortint de Matadepera, prendrem un desviament a la dreta cap a Can Robert (Compte que no està senyalitzat si venim de Matadepera, sí ho està si venim del coll d'Estenalles). Seguirem per l'avinguda de Rocafort fins trobar l'avinguda de Can Marcet que prendrem a l'esquerra. Al capdamunt d'aquesta avinguda trobem el carrer de Boixaderes que ens talla, girem a la dreta durant uns 200 metres. Aquí surt una pista de terra a l'esquerra que seguirem fins a Can Robert, on estacionarem el vehicle en un dels aparcaments senyalitzats.











Itinerari:

0 0h
0 Km
635 m 41.6331,2.0033Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Can Robert (Matadepera)

Comencem la caminada a l'aparcament de Can Robert, habilitat pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Desfem els pocs metres que ens separen de l'entrada a la pista que surt de Can Robert i puja a Can Pobla, barrada al pas de vehicles no autoritzats, i que inicialment porta sentit nord. Saltem la tanca i de seguida ens queda Can Robert a mà dreta.

1

650 m 41.6332,2.0047Clica per veure'n la ubicació. Can Robert
Situada al camí que puja cap a la Mola. És una masia tradicional, de dues plantes amb teulada a dues aigües, tancada amb un mur. A la façana principal presenta portal adovellat i finestres de llinda recta, una d'elles decorada. Al costat de la masia hi ha restes d'un trull d'oli, un forn de calç, dipòsits i altres elements de pagès. La masia està documentada amb aquest nom del segle XVIII, però és probable l'existència d'un assentament anterior, d'època medieval.


Tot just hem passat la finca ens desviem per un corriol a mà dreta amb un pal indicador que ens assenyala "La Mola". És una drecera costeruda però ens estalvia un trocet de pista. Al cap d'escassos 175 metres ens trobem amb les tombes de Can Robert (41.6347,2.0059)Clica per veure'n la ubicació. , protegides per unes baranes de fusta.

Cinc sepultures amb cinc lloses que demostren l’existència d’una necròpolis alt medieval i que fan pensar en un assentament anterior a la masia de Can Robert, documentada el segle XVIII.


Quan s’acaba la drecera agafem la pista principal a la dreta, però immediatament, només 15 metres més enllà, tornem a trobar a mà dreta una altra drecera que ens portarà, 150 metres més amunt, de nou a la pista, que ara seguim una bona estona. De seguida deixem a l'esquerra un trencall assenyalat que puja a la Mola pel Morral del Drac. Al cap d’una estona la pista es torna encimentada durant uns metres per després tornar a ser de terra. Uns 650 metres després de l'últim desviament en deixem un altre a la dreta i 250 metres més endavant arribem a Can Pobla. La pista segueix per l'esquerra, puja a l'aparcament de Can Pobla, a una de les entrades de la finca i també a la Mola. Davant ens queda una altra entrada a la finca.

2 25'
1,6 Km
855 m 41.6364,2.0167Clica per veure'n la ubicació. Can Pobla
En aquest indret, sota la muntanya de la Mola, estava ubicada l'església de Sant Esteve de la Vall, documentada des de l'any 972 i desapareguda i substituïda per una capella modernista. També hi havia una masia, esmentada el 1192, que va ser completament reconstruïda l'any 1905 per Antoni de Quadras, comte de Sant Llorenç del Munt, dins d'un estil de caire historicista.











Just a l'entrada del revolt pronunciat a l'esquerra que porta a l'aparcament, ens desviem per un camí barrat amb una cadena que queda a la nostra dreta i que inicialment marxa en sentit est, en lleugera baixada, passant per sota de Can Pobla. De seguida el camí fa un gir cap al sud. Al cap d'uns 150 metres arribem a una cruïlla. Aquí ens desviem pel camí de més a la dreta per conèixer l'eixuta font Nova de Can Pobla, que ens queda a uns 125 metres més endavant, a la dreta, dins el bosc, però visible des del camí.

3 30'
2 Km
834 m 41.6333,2.0164Clica per veure'n la ubicació. Font Nova de Can Pobla
Emplaçada en una petita esplanada dins el bosc, a uns 350 metres al sud de Can Pobla. Per accedir-hi ens situem a l'esplanada que hi ha tot just arribem a Can Pobla per la pista forestal. Ens desviem per un camí barrat amb una cadena que queda a la nostra dreta i que inicialment marxa en sentit est. De seguida el camí fa un gir cap al sud i al cap d'uns 150 metres arribem a una cruïlla. Aquí prenem el camí de més a la dreta durant uns 125 metres, on ja veiem la font que queda uns metres més avall a la dreta, dins el bosc. Es tracta d'un llarg mur longitudinal de pedra, de forma semi-circular, d'uns deu metres de llargada per dos i mig d'alçada, disposat de manera que reté les terres de la muntanya on està ubicat. Al mig del mur hi ha una obertura en forma de capelleta on es troba la sortida d'aigües per mitja de tres tubs encastats al frontal, un damunt de l'altre, el del mig més estret que els altres. L'aigua queia en un petit bassal de pedra a mitja alçada. A banda i banda de la font hi ha dos bancals de pedra que tenen el mur com a respatller.


Retrocedim fins la cruïlla anterior. Prenem el camí que ara ens queda a la dreta i que també marxa en direcció sud, gairebé en sentit invers al que duiem. 125 metres més endavant arribem a una altra cruïlla amb quatre camins per triar. Nosaltres agafem el segon per l'esquerra, en direcció nord-est. A partir d'aquí el camí està arranjat a trams, amb esglaons de pedra de tant en tant i marques de color taronja. 100 metres després creuem un camí que ens talla i que a la dreta ens duria al Cavall Bernat, i uns 75 metres més amunt enllacem a la dreta amb el camí que puja de Can Pobla. Al cap d'uns 200 metres per camí semi-arranjat arribem a una bifurcació amb un pal indicador; a l'esquerra pujariem a la Mola per l'anomenat camí dels Monjos que farem de tornada, ara ens desviem a la dreta per un camí que marxa en sentit sud. Al cap de només 75 metres, en una crüilla, girem per un camí a l'esquerra, en pujada, en direcció a la font Soleia (pal indicador). El sender que ara comencem és el camí de la Font Soleia que també ens conduirà a la Mola.


Aviat el camí es converteix en uns graons de pedra, després esdevé camí de nou. Anem en direcció nord seguint uns punt de color verd fosc molt descolorits. Al cap d'uns 250 metres des de l'última cruïlla arribem al peu de la cinglera, de conglomerat vermell i gris. Trobem ràpidament una ampla paret, l'anomenada Paret Gran, saturada de vies d'escalada esportiva i al final d'aquesta podem apreciar una ample xorrera, es tracta de la surgència de la font del Raig o de les Àligues.

































4 50'
3,2 Km
940 m 41.6372,2.0221Clica per veure'n la ubicació. Font del Raig o de les Àligues
Curiosa font. Situada al vessant est de Sant Llorenç del Munt, en el camí de la Font Soleia que neix en un revolt del camí dels Monjos, anomenat Pi del Vent, i s'acaba a la canal de Santa Agnès. Aquest camí només es pot recórrer a peu, i cal preveure una caminada d'aproximadament mitja hora des de Can Pobla per arribar-hi. Es troba a uns 400 metres del començament del camí si venim del sud, uns 500 metres abans d'arribar a la font que dóna nom al camí, enfilada en el terreny rocallós de la Paret Gran. La font és un degoteig a la cinglera on l'aigua cau per una formació estalactita que penja de la paret, a sota un petit bassal practicat al damunt d'una gran roca reté l'aigua quan goteja.

 

Nosaltres seguim el camí que ens anirà portant a unes grans balconades de conglomerat amb vistes amplíssimes. Passem per una balma, moment que el camí fa un gir esquerra-dreta i es torna a encarar cap el nord. Després de caminar uns 500 metres des de la font del Raig entrem en una zona humida, estem a la font Soleia.




5 1h
3,7 Km
920 m 41.6410,2.0223Clica per veure'n la ubicació. Font Soleia
La localitzem al vessant est de Sant Llorenç del Munt, en el camí que aquesta font li dóna nom, que neix en un revolt del camí dels Monjos, anomenat Pi del Vent, i s'acaba a la canal de Santa Agnès. Aquest camí només es pot recórrer a peu, i cal preveure una caminada d'aproximadament tres quarts d'hora des de Can Pobla per arribar-hi. La font resta a uns 900 metres del començament del camí si venim del sud. Es tracta d'un tub metàl.lic encastat a la roca del marge de la muntanya per on raja l'aigua si es destapa un tap de suro lligat amb una cadeneta. L'aigua cau en una pedra i d'aquí directament a terra formant un petit bassal per desprès desguassar a través del camí. L'origen del nom d'aquesta font rau en què el sol hi toca durant gran part del dia.. El seu cabal està condicionat a les pluges.




Continuem ran de cinglera. Passem uns blocs de pedra. Nosaltres seguim endavant, a estones amagats sota els arbres, d'altres per un camí aeri. Uns 550 metres més enllà de la font Soleia trobem una canal que puja cap a la nostra esquerra assenyalada amb marques de color groc, és la Canal de la Font Soleia (41.6450,2.0248)Clica per veure'n la ubicació. . Pugem per la canal amb l’ajuda de les arrels i rocs fins arribar a un collet. Nosaltres hem de seguir amunt, vigilant de no perdre el camí, molt desdibuixat. Seguim l’aresta de conglomerat en direcció al visible monestir de la Mola, en direcció sud-oest. Baixem un collet i ascendim fins al peu d'una cinglera. A mà dreta trobem un caminet que ens porta a la font del Saüc que resta a escassos 30 metres, sota una balma.











6 1h 20'
4,8 Km
975 m 41.6418,2.0206Clica per veure'n la ubicació. Font del Saüc
La trobem molt a prop del camí dels Monjos que puja a la Mola. Per accedir-hi ens situem al capdamunt de la Mola, al monestir de Sant Llorenç del Munt. Comencem a davallar pel camí empedrat, entrem en un alzinar on el camí esdevé escales de pedra. Aviat, uns 325 metres més avall del monestir, ens desviem a l'esquerra per un camí assenyalat amb el nom de la font del Saüc. Uns 100 metres després, sense haver deixat el camí que marxa en sentit nord, girem a l'esquerra per un camí que en 30 metres ens porta sota una balma on hi ha la font. És una de les fonts més conegudes de Sant Llorenç i està envoltada per un marc incomparable, amb unes vistes magnífiques. És la font més elevada de Sant Llorenç, situada a 975 metres, cosa que provoca que el seu cabal sigui molt minso i que s’assequi a l’estiu. Només hi circula un bon cabal d’aigua després de precipitacions importants. La font queda sota una balma. Es tracta d'una paret d'obra, mig arrebossada amb ciment, amb un broc a la part baixa tapat amb un tap de goma lligat a un cordill. L'aigua, quan raja, cau directament a terra.

Tornem al camí i continuem en sentit sud-oest durant uns 100 metres, fins enllaçar amb el camí dels Monjos que fem a la dreta. Pugem pels esglaons rocallosos durant uns 150 metres. Sortim de l’alzinar i arribem a dalt a la plana de la Mola. El camí empedrat gira a la dreta i per pedra nua i minsa vegetació anem cap el cim.










7 1h 30'
5,3 Km
1.102 m 41.6411,2.0184Clica per veure'n la ubicació. La Mola
La Mola, amb els seus 1.102 metres d'altitud, és el punt culminant del massís de Sant Llorenç del Munt i del Vallès Occidental. Al cim s'hi troba el Monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. Està situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Besòs.
Format per conglomerats, presenta un relleu característic format per una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferent resistència a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el Cavall Bernat o la Castellassa de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a cova del Drac. Com a tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova del Manel, cova del Frare, avenc de can Pobla).
Al cim hi ha una Taula d'orientació geogràfica, que identifica els elements del paisatge que són visibles. La primera de les taules va ser colocada l'any 1959, amb una completa renovació l'any 2009.
8

1.102 m 41.6412,2.0180Clica per veure'n la ubicació. Monestir de Sant Llorenç del Munt
Està situat al cim de la Mola, a uns 1102 metres d'alçada. Des de mitjan segle X hi ha documentada una església en aquest indret, fundada, segons la tradició, pels monjos de Sant Cugat del Vallès. El monestir es va fundar cap a l'any 985 i el 1013 es va refundar com a abadia benedictina independent. L'edifici actual va ser construït en temps de l'abat Odaguer, cap a mitjan segle XI. A partir del segle XII va tornar a dependre de Sant Cugat. Va deixar de tenir abat propi l'any 1608 i el 1804 va marxar el darrer monjo.
L'església va ser consagrada l'any 1064 i és un dels millors exemples del primer romànic català. Té planta basilical de tres naus capçades amb sengles absis semicirculars ornats exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard, i un creuer amb cimbori de planta octogonal. La coberta de les naus és amb volta de canó i la del cimbori és una cúpula sobre trompes. El campanar, de molt poca alçada, segurament inacabat, és de planta quadrada i està coronat amb uns escalonats de pedra. Al costat del campanar hi ha un atri que deuria pertànyer a les dependències cenobials. La façana principal és d'època tardana, amb un campanar d'espadanya al capdamunt. La porta original no es conserva. Al Museu Episcopal de Vic es conserva un frontal d'altar del segle XII procedent d'aquest temple.




La tornada la fem per l'anomenat camí dels Monjos.

El Camí dels Monjos és un antic camí carener que portava a la Mola passant per Sant Cugat, Sant Quirze, Terrassa i Matadepera, fent un trajecte de 27 quilòmetres. Des de Matadepera, el camí fa el recorregut següent: Can Prat, Torrent del Salt, turó de Calderols, Camí Moliner, roca de les Onze Hores, canal dels Monjos, can Pobla, hort dels monjos i la Mola. La llegenda diu que l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre i quant respectessin un mandat “que caminant sense travessar cap riu, torrent o xaragall, s’establissin allà on millor els anés”. Així doncs, emprengueren el camí carener que els portà fins a Sant Cugat on veient les terres i l’indret, decidiren aixecar el monestir.


Deixem el monestir a la nostra esquena i desfem els últims 325 metres del camí empedrat de l'anada, punt on obviem el corriol a l'esquerra per on hem pujat des de la font del Saüc. Ara nosaltres continuem recte avall. Als pocs metres, a mà dreta trobem una cova plena de mocadors de paper. Continuem davallant en fila índia, deguit a la gran gentada que visita la Mola un dia festiu. El camí flanqueja en suau baixada pel costat de llevant de la muntanya, per entre bosc, perdent alçada. Uns 600 metres més avall de la cova ens desviem a la dreta (recte és per on hem agafat a l'anada el camí de la font Soleia), hi ha un pal indicador que assenyala Can Robert. Ara marxem en direcció oest, en sentit contrari al que hem fet a l'anada. Uns 200 metres més avall deixem un camí descendent a l'esquerra (per on hem vingut) i continuem recte en sentit nord durant uns 150 metres. En aquest punt trobem un indicador que ens assenyala l'aparcament de Can Pobla, juntament amb una cruïlla de camins. Nosaltres girem a l'esquerra, gairebé en sentit contrari al que duiem, pel camí més ample. El camí porta direcció sud i uns 250 metres més avall arribem a una cruïlla per on també hem passat a l'anada. Ara girem pel de més a la dreta i 125 metres més enllà som en una altra cruïlla, la que hem passat quan hem tornat de la font Nova. Continuem recte pel camí més ample i que marxa en sentit nord. Als pocs metres el camí fa un gir a l'esquerra i uns altres 125 metres després arribem a l'esplanada de Can Pobla. A partir d'aquí només ens queda desfer els primers 1,6 quilòmetres fins Can Robert i donar per acabada aquesta caminada.

F 2h 30'
9,2 Km
635 m 41.6331,2.0033Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Can Robert

Punt de partida i final de l'excursió d'avui.