Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-131 (Ripollès)

Punts de referència:


Aparcament de Pardines - Muralles de Pardines - Font de Cal Ferrer - Font de Dalt - Ermita de Santa Magdalena de Puigsac - Font de Montfau - Font d'en Pere Batlle - Nou Fonts - Font del Boix - Estany d'en Roca o de la Font de Baix - Pou de Glaç de Can Roca - Foranques - Molí d'en Roca - Font del Carol - Font de la Plaça - Aparcament de Pardines.
[Ermita del Roser - Font de la carretera de Ribes].


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
10,1 Km 2h 50' 1.132 m 1.552 m 510 m 510 m Moderada A trams Si 27-12-2013

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

La sortida proposada avui transcorre per l'extrem sud-oriental del bonic poble de Pardines, a la Vall de Ribes. Començarem la caminada al mateix nucli urbà, on podrem veure les restes de les muralles, visitar l'església de Sant Esteve i conèixer unes quantes fonts. Inicialment ens dirigirem a l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac, ho farem per l'antic camí que portava de Pardines a l'ermita abans de que es fes la pista actual. Seguidament encararem cap el sud on visitarem la font de Montfau, la d'en Pere Batlle, passarem pel pla de Sinan, per arribar finalment a Nou Fonts, el punt mes allunyat. Des d'aquí retrocedirem fins el pla de Sinan i farem cap a llevant per conèixer la font del Boix. El següent objectiu ens quedarà més al nord i és doble; l'estany d'en Roca i el pou de Glaç que resta a pocs metres. La tornada a Pardines la farem per Foranques, tornarem a passar pel costat de l'ermita de Santa Magdalena, ens desviarem a ponent cap al veïnat de Vilaró i seguirem fins entrar al nucli urbà on donarem per acabada l'excursió.

Finalitzada la caminada visitarem l'ermita del Roser que queda als afores del nucli urbà i una senzilla font que trobarem 1,5 quilòmetres més avall, a peu de carretera.

En aquesta ocasió rajaven totes les fonts visitades.



Aproximació:

Iniciarem el recorregut a l'aparcament que hi ha a l'entrada de Pardines. Des de Ribes de Freser cal prendre la carretera GIV-5262 que ens porta, després d'uns 5 quilòmetres i un reguitzell de corves, a Pardines. Només entrar al nucli urbà, hem de seguir un indicador d'aparcamet a l'esquerra fins una placeta, el camp del Pedró, on podrem estacionar el vehicle.










Itinerari:

0 0h
0 Km
1.232 m 42.3128,2.2134Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Pardines
Pardines forma part de la Vall de Ribes, a la comarca del Ripollès, província de Girona. Els límits del terme municipal són al nord amb Queralbs i Vilallonga de Ter, a l'est i al sud amb Ogassa i a l'oest amb Ribes de Freser i Queralbs. Pardines es troba ja documentat al segle X i el nom té els seus orígens, segons alguns etimologistes, en el nom de "parietinas", que significa runes d'un edifici.

Comencem la caminada a l'aparcament situat a l'entrada del poble. Prenem un carreró estret que surt al sud de l'aparcament i que ens porta directament a la plaça del Pedró i al carrer Major. Estem situats a l'entrada del carrer Major; a la dreta, entre l'església i la casa annexa, podem veure un pany de paret amb les espitlleres corresponents a les antigues Muralles de Pardines. A l'esquerra, sota Cal Ferrer, ens queda la font homònima, i uns metres més endavant, a mà dreta, l'entrada a l'església parroquial de Sant Esteve.

1

1.230 m 42.3125,2.2134Clica per veure'n la ubicació. Muralles de Pardines
De les muralles de l'antic recinte fortificat, anomenat castell o "força de Pardines" només es conserva un pany de paret, amb les espitlleres, a la plaça del Pedró i un altre al llarg del carrer Major. Les muralles van ser construïdes a principis del segle XIV, quan Pardines pertanyia al Regne de Mallorca. Partint de la paret de l'església, les muralles envoltaven i protegien tot el poble; tenien adossades quatre torres semicirculars aixecades des del mateix nivell del terra i arrapades al mur fortificat posterior. El 1690, les tropes franceses de Lluís XIV les van derruir.
2

1.230 m 42.3125,2.2136Clica per veure'n la ubicació. Font de Cal Ferrer
El conjunt queda sota Cal Ferrer, que li dóna el nom, dins dues arcades de pedra; la meitat de l'arcada més gran, la de l'esquerra, acull la cisterna que emmagatzema l'aigua i la sortida d'aquesta per mitjà d'una bonica aixeta disposada a dos pams del terra i collada al frontal de pedra. L'aigua cau en un bassal rectangular practicat al terra que està empedrat. L'altra meitat de l'arcada i la de la dreta, més petita, aixopluguen un gran safareig que s'alimenta de l'aigua sobrera de la cisterna, separat de la font per un muret de pedra. Sembla ser que la font es va construir l'any 1851, tal com indica una inscripció en una pedra a la part superior de la façana.

 
3

1.228 m 42.3122,2.2139Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Esteve
Queden poques restes de l'edifici original romànic. Tan sols podem observar un absis, més estret que la nau, que al segle XIII fou convertit en la base d'una torre de defensa. L'interior de l'església fou reformat al segle XVIII i en una de les capelles laterals del mur est s'amaga l'absis romànic central. És curiós el fet que l'església estigui orientada seguint l'eix nord-sud, ja que l'habitual és de llevant a ponent.

Un cop visitats els llocs més característics de Pardines, pugem per unes escales que surten del costat de Cal Ferrer i ens porten al carrer de Dalt, des d'on fem a la dreta i seguim fins arribar a una plaça amb la font de Dalt al mig.










4

1.245 m 42.3130,2.2149Clica per veure'n la ubicació. Font de Dalt
Emplaçada al capdamunt de la població, a la confluència dels carrers de Dalt i de la Font. Es tracta d'una construcció aïllada, de pedra, amb teulada llisa a dues aigües i l'interior cobert per una volta de pedra. Per accedir a l'interior cal baixar un parell d'esglaons de pedra. Dins hi trobem, al fons, la sortida d'aigua per mitjà d'una bonica aixeta collada a la paret, a mitja alçada, que cau en un enreixat situat per sota del nivell del terra que està empedrat. Damunt l'aixeta queda el registre metàl.lic de la cisterna. A l'esquerra un safareig d'obra rematada amb ciment que encara avui dia fa servei, prova d'això és que en una lleixa trobem ampolles de lleixiu i altres detergents per al rentat de la roba. És curiós també, trobar un vell utensili de fusta que servia, o serveix, per fregar la roba. A l'esquerra del safareig, fora de l'aixopluc, hi ha un petit abeurador rectangular alimentat per un tub de plàstic que mena de la cisterna. Aquesta aigua és natural i molt apreciada pels veïns.

Des d'aquí baixem pel carrer de la Font fins enllaçar, 60 metres més avall, amb un carrer que ens talla, el camí de Santa Magdalena, que prenem a l'esquerra i el seguim. De seguida sortim del poble per l'extrem oriental, per la pista cimentada que porta cap al cementiri, Santa Magdalena i Camprodon, en direcció est. Uns 600 metres des de la sortida del poble, després d'haver deixat el cementiri a la dreta i creuat el torrent de la Pietat, arribem a una cruïlla anomenada del Camí Ral, d'on surten els camins següents, d’esquerra a dreta: Camí Ral cap a Camprodon, camí cap a Puigsac i el Taga, antic camí de Santa Magdalena i camí cap a Vilaró i el cementiri. Nosaltres agafem el camí no cimentat que baixa per la dreta de la pista de Puigsac, l'antic camí de Santa Magdalena, que portava de Pardines a l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac abans de que es fes la pista actual.

Uns 150 metres davallant de forma suau i anem a parar a un camí ample que ens talla i que seguim a l'esquerra, en pujada, durant escassos 15 metres. Ens desviem per un corriol que surt a mà dreta i que baixa fins al riu Segadell. El corriol es bifurca en dos; el de l’esquerra porta a un camp, nosaltres baixem pel de la dreta, molt bonic, que va seguint pel costat de la paret que limita el camp, amb compte dons la baixada al riu és per un terreny relliscós. Creuem el riu Segadell a gual (42.3126,2.2247)Clica per veure'n la ubicació. .

El Segadell és un riu força curiós: El color negre dels seus sediments ens fa pensar que aigües amunt passa per terrenys rics en materials carbonífers, cosa que no ens ha d'estranyar ja que a la vall veïna s'hi troben les antigues mines de carbó d'Ogassa en què s'hi extreia hulla.

A l’altra riba trobem un sender que puja cap al Casot, inicialment costerut, requereix un petit esforç, ajudant-nos amb els arbres que el voregen, més amunt perd inclinació i segueix entre camps. Aviat sortim a un camí més ample que dóna accés als camps i que fem a l'esquerra. Uns 30 metres més amunt enllacem amb la pista cimentada que porta a Puigsac i que seguim a la dreta, en lleugera pujada. De seguida deixem el Casot a sota a la dreta i al següent revolt a la dreta, abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un corriol que transcorre per dins el bosc, sempre amunt, durant uns 175 metres, fins que tornem a trobar la pista cimentada. Seguim la pista fins a la primera corba, on trobem dos corriols; un que surt cap a l’esquerra i un altre que surt recte i tira amunt, pel mig del bosc. Seguim pel de la dreta, el que tira amunt. A partir d'aquí anem seguint una petita torrentera, molt marcada, amb camps a la dreta, sempre per sota els arbres. Uns 200 metres més amunt arribem al veïnat de Puigsac, per sota de l’ermita de Santa Magdalena, que ens queda a l’esquerra.

5 35'
1,9 Km
1.271 m 42.3083,2.2269Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Santa Magdalena de Puigsac
Temple construït al segle XII, situada al veïnat de Puigsac, a uns 2 quilòmetres al sud-est del nucli urbà de Pardines. Té una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. L'absis semicircular presenta una finestra remarcada per un fris. La porta d'entrada té doble arquivolta, flanquejada per una finestra a cada banda. Al segle XVIII s'hi afegí a la façana oest, un ull de bou i una porta. El campanar de cadireta també és posterior. La bona disposició dels carreus ha permès una bona conservació de l'edifici. El porxo fou afegit al segle XX, imitant els porxos de l'època romànica. S’hi celebra un aplec per “Pasqüetes”, és a dir, el diumenge següent de Pasqua.

Després de visitar l'ermita seguim pujant per la pista i uns 60 metres més amunt trenquem a la dreta per un camí que porta direcció sud-oest. Al cap d'uns 300 metres, en arribar al camps de Montfau, el camí es divideix en dos; el de l'esquerra entra dins un camp, el de la dreta segueix amunt. Just al mig, uns 15 metres més endavant, al costat del camp que queda a l'esquerra, tenim la font de Montfau. Des d’aquest indret tenim una bona vista del Puigmal i el Puig Cerverís.

6 40'
2,3 Km
1.302 m 42.3052,2.2269Clica per veure'n la ubicació. Font de Montfau
És una petita construcció d'obra, d'un metre d'amplada per mig de llargada i un metre d'alçada, arrebossada parcialment i ubicada a la capçalera d'un petit torrent. D'una de les parets surten dos tubs, situats a diferent alçada i distants dos pams l'un de l'altre per on brolla l'aigua que cau directament al terra formant un petit torrent. A la part de dalt de la font hi ha un gravat fet amb rajoles de terrissa amb el nom de la font, una flor i el nom de l'autora, la Rosa.

Continuem pel camí que segueix per la dreta de la font, en direcció sud, entre camps de conreu i lleugera pujada. Al cap d'uns 225 metres arribem a un pla on el camí es desdibuixa i cal vigilar de no perdre'l. Hem de seguir una paret de pedra seca que ens queda a la dreta, al mateix temps que el camí fa un gir a la dreta, i s'aprima. Uns 150 metres més amunt, amb alguna ziga-zaga, anem a parar a una pista ampla, és el camí anomenat de Nou Fonts, que ens talla i que prenem a la dreta. La pista marxa en sentit sud, portant a la dreta el torrent de Vilaró. Uns 650 metres més endavant deixem a la dreta un camí que travessa el torrent i porta a Coll de Bac, nosaltres seguim recte, pista amunt. Uns 125 metres després la pista surt del bosc i travessa uns camps. 150 metres més endavant, al final dels camps, en arribar altre cop als arbres, uns 10 metres abans d'una roca a mà dreta, sortim del camí i ens desviem a la dreta per anar a la font d'en Pere Batlle, que es troba un xic amagada sota dels arbres, uns 15 metres a ponent. L'accés final a la font no és còmode, no hi ha camí evident i el terreny és tou i enfangat, remogut pel bestiar.













7 1h 5'
3,7 Km
1.469 m 42.2956,2.2274Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Pere Batlle
Trobem aquesta simpàtica font a escassos 15 metres de la pista que puja a Nou Fonts. Senzilla i alhora bonica font. Un tub encastat a unes pedres a menys d'un pam d'alçada, per on raja l'aigua i cau directament al terra. Damunt la font hi ha un gravat fet amb rajoles de terrissa amb el nom de la font, una flor i el nom de l'autora, la Rosa.

Tornem a la pista i reprenem la marxa en el mateix sentit que duiem, inicialment en direcció sud però de mica en mica ens anem encarant al sud-est. Uns 250 metres més amunt el camí fa una marrada dreta-esquerra i de seguida arribem al pla de Sinan (42.2936,2.2299)Clica per veure'n la ubicació. , just en el punt que s'acaba la pujada i on la pista fa un revolt de 180º a la dreta. Aquí deixem un camí a l'esquerra que agafarem d'aquí una estona, però ara continuem per la pista, en direcció sud. Uns 400 metres més enllà ens porta a un gran pla on trobem abeuradors i un tancat pels ramats de vaques que podrem veure segons l’època de l’any.

8 1h 20'
4,6 Km
1.548 m 42.2916,2.2281Clica per veure'n la ubicació. Nou Fonts
Gran pla amb un tancat de fusta pel bestiar i dos grans abeuradors. El camí que hi porta segueix fins el Taga. Els dos abeuradors són similars, distants uns 80 metres un de l'altre. Cadascú està format per sis recipients rectangulars d'obra, disposats en dues files i tres columnes, connectats entre ells. L'aigua que els alimenta és captada muntanya amunt i canalitzada mitjançant tubs de plàstic. Malgrat que no es tracti de fonts en concret, val la pena tenir-los en compte, dons l'aigua que hi mena sí prové de surgències naturals. Malauradament no vaig disposar de temps per visitar-les, em queda pendent per una altra ocasió. Agrairé si algú pot donar-me'n detalls.









Desfem els aproximadament 400 metres fins el pla de Sinan, en el punt on la pista fa una corba pronunciada de 180º a l'esquerra. Nosaltres abandonem la pista i prenem un camí que surt davant nostre, seguint el filat que voreja aquest gran pla que hi ha sota la Serra Cavallera i que portem a la dreta. Anem trobant marques grogues. Al cap d'uns 450 metres des del pla de Sinan, en direcció est, entrem al bosc i el primer que trobem és una tanca doble que traspassem. Seguim caminant per un camí de bosc, per sobre dels camps, en sentit sud-est. De seguida sortim del bosc i creuem un camp, tot fent un petit gir a l'esquerra, en baixada, fins trobar un filat pel bestiar que ens talla i un camí que el segueix i que fem a l’esquerra, avall, seguint el filat. El camí marxa en direcció nord. Uns 275 metres més enllà, a la dreta del camí, hi ha un boix molt gran i, sota d'aquest, una surgència d’aigua que alimenta l’estany d'en Roca, que trobarem després, uns 350 metres més avall.

9 1h 40'
5,9 Km
1.514 m 42.2952,2.2361Clica per veure'n la ubicació. Font del Boix
Localitzada a uns 300 metres al sud de l'estany d'en Roca, a peu de camí, pujant a mà esquerra, sota un boix molt gran. Es tracta d'una surgència totalment natural, sense cap intervenció humana. L'aigua brolla de sota del boix i forma un petit torrent que alimenta l'estany d'en Roca.

Seguim davallant pel camí. Uns 350 metres més avall el camí passa pel costat del més gran dels estanys de Pardines, l'estany d'en Roca, que ens queda a la dreta.



10 1h 50'
6,2 Km
1.459 m 42.2981,2.2356Clica per veure'n la ubicació. Estany d'en roca o de la Font de Baix
L'estany d'en Roca o de la Font de Baix és un petit estany situat al vessant nord de la serra Cavallera, en una zona de muntanya mitjana dedicada a la ramaderia i l'explotació forestal. Es localitza a prop del torrent de Burgil, també al municipi de Pardines. Es troba ben conservat tot i que també és utilitzat pels ramats. Pel que fa a la fauna, l'estany és interessant com a punt de reproducció d’amfibis de muntanya mitjana i per a alguns invertebrats (tricòpters, odonats, etc), a més de ser un punt d'abeurament per a tot tipus de fauna salvatge.

A l’altra banda de l’estany es troba l’antic Pou de Glaç de Can Roca. Per accedir-hi, pugem a un turonet que fa de mirador de l’estany on hi trobem un cartell informatiu. Baixen del turonet camp a través, cap a l’estany, fins a trobar un corriolet. El seguim cap a l’esquerra fins arribar al riuet per on desaigua l’estany, el creuem i seguim pels prats que voregen l’estany. El prat arriba a un bosc de boixos i gira a l’esquerra. Seguim el prat i, al cap de poc, trobem un pas a mà dreta que puja fins al pou.

11 1h 55'
6,5 Km
1.463 m 42.2981,2.2361Clica per veure'n la ubicació. Pou de Glaç de Can Roca
Es troba a peu de Serra Cavallera, al lloc conegut com a Pla de l'Estany o Estany d'en Roca. És una edificació de planta circular i estructura cilíndrica, excavada al subsòl entre 5 i 7 metres de fondària, que aprofita el desnivell natural i la inèrcia tèrmica del terreny per a preservar el glaç. Disposava d'una cobertura per protegir el glaç de les inclemències climàtiques. El pou devia ser abandonat a finals del segle XIX o bé a principis del XX, quan aquesta producció natural de glaç va ser definitivament substituïda per eficients neveres elèctriques. Val la pena veure’l i pensar com s’ho feien els nostres avantpassats per aconseguir el que ara tenim tan fàcil amb les neveres.
La indústria del glaç va ser molt important durant els segles XVI, XVII i XVIII. El glaç s'utilitzava sobretot per congelar i conservar els aliments, i per això es construïen pous de neu i de glaç, aprofitant altituds i climes molt freds. Els pous de glaç solien ser privats i donaven feina a traginers i jornalers durant la temporada de menys feina al camp. Els responsables de l'explotació s'anomenaven “neuters”.

Un cop visitat el pou tornem cap a l’estany per on em vingut i seguim riuet avall fins a retrobar el camí que portàvem abans, amb la mateixa direcció, perdent alçada. Uns 250 metres més avall deixem un camí a l'esquerra i pocs metres després anem a parar a la pista de l'Orri Vell, amb un pal informatiu a l'encreuament; prenem la pista a l'esquerra, cap al nord-oest. Uns 500 metres més endavant arribem al pla de Foranques (42.3038,2.2333)Clica per veure'n la ubicació. , on hi ha habilitada una zona de lleure amb cartells informatius. Aquí abandonem la pista que duiem i que marxa cap a la dreta i anem recte, cap al fons de l'aparcament on hem de trobar un corriol senyalitzat amb marques grogues d’Itinerànnia i direcció nord-oest. No deixem les marques que ens han de dur, 400 metres més enllà, a retrobar la pista de l'Orri Vell que hem deixat en el punt anterior; l'agafem a l'esquerra. Uns 125 metres més endavant deixem a mà esquera el camí que porta a les Nou Fonts i al Taga i 100 metres després arribem a les portes del gran mas de Can Roca, on seguim per la pista cimentada. Uns altres 100 metres més enllà deixem a l'esquerra el camí per on hem accedit a la font de Montfau i de seguida som altre cop davant de l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac. Des d'aquí tenim diferents opcions per tornar a Pardines, nosaltres triem la que passa per Vilaró.

Així doncs, prenem la pista cimentada que surt a mà esquerra, en direcció ponent, passant al costat de les cases del veïnat de Puigsac que ens queden a l'esquerra, a la dreta portem uns camps conreats. La pista va perdent alçada ràpidament, fa una marrada per encarar-se després cap el nord-oest i uns 250 metres més endavant arribem al nucli habitat de Vilaró. A l'alçada de la primera casa, abandonem la pista i trenquem a la dreta per un camí cimentat en baixada. El camí de seguida gira a l'esquerra, passa entre dues cases i continua amb acusada baixada en direcció nord-est, per dins el bosc. 150 metres més avall, obviant altres camins que ens menen, arribem al riu Segadell que creuem per un bonic pont de pedra (42.3105,2.2220)Clica per veure'n la ubicació. . Del pont estant, si mirem amunt a la dreta, distingim les restes de l'antic molí fariner anomenat Molí d'en Roca (42.3105,2.2221)Clica per veure'n la ubicació. .

Es tracta d'un antic molí fariner de tipus hidràulic que aprofita l'energia procedent de la força del corrent del riu, sovint canalitzada a partir d'una bassa o bé d'una petita resclosa que recollia l'aigua. Amb aquesta energia s'accionaven les moles que trituraven el gra per obtenir-ne farina. Els molins moguts per la força de l'aigua han estat, doncs, una indústria cabdal en el passat, només a Pardines n'hi ha constància de tres: Aquest del Molí d'en roca, el del Molí d'en Gilet i el Molí Dalmau.

A l'altra banda del pont continuem pel mateix camí cimentat, ara en moderada pujada. De seguida sortim a un gran camp, la Llavanera, on deixem a la dreta un camí que porta a Cal Tinet i Can Madó. Uns 125 metres més endavant deixem un camí a l'esquerra que porta a una casa i tot seguit creuem el torrent de la Pietat, amb un abeurador a la dreta. 190 metres més amunt deixem a la dreta un camí ascendent que porta al cementiri. Continuem recte, en direcció oest, obviant altres camins durant els 325 metres que ens resten per entrar al poble de Pardines. Ho fem pel carrer de Camprodon que en menys de 80 metres ens porta a la font del Carol, a la confluència amb el carrer del Castell.

12 2h 45'
9,9 Km
1.231 m 42.3124,2.2146Clica per veure'n la ubicació. Font del Carol
Localitzada en una petita plaça que formen el carrer del Castell i el carrer Camprodon. Està adossada a la paret de pedra d'una casa, amb una teuladeta de teules a dues aigües. El frontal de la font és de pedra porosa, tipus volcànica. A la part de baix del frontal hi ha un marc rematat amb ciment amb unes fulles gravades. Just a la confluència, una aixeta de polsador collada al frontal deixa rajar l'aigua que cau en una pica quadrada i desguassa per un enreixat de ferro. A banda i banda de la font hi ha disposat un bancal per seure.

Continuem pel carrer del Castell que ens porta de cap a la porta de l'església. Davant mateix de l'església, a la nostra esquerra, al començament d'unes escales que baixen, queden els safareigs de Pardines.

13

1.225 m 42.3120,2.2142Clica per veure'n la ubicació. Safareigs de Pardines
Trobem aquests safareigs davant mateix de l'església de Sant Esteve, al començament d'unes escales que baixen. Per accedir-hi cal traspassar una porta metàl.lica que dóna accés a una esplanada, a l'esquerra queden els safareigs, d'obra arrebossats amb ciment, disposats al llarg de la paret de l'esquerra i aixolugats per un porxo de teules amb un embigat de fusta. El primer és el més llarg, amb tres espais diferenciats per recolzar-hi la roba. El segon queda al final, tres vegades més petit i separat per un muret.
El fet de rentar tant la roba com tota mena d'estris aprofitant l'aigua corrent de rius, rieres i fonts ha estat una constant al llarg de la història. Aquest safareigs públics en són un bon exemple. Construïts a principis del segle XX, constituïen una petita infraestructura a l'abast dels veïns per poder-hi rentar la roba. El fet de poder realitzar aquesta tasca en un safareig permetia rentar la roba en un corrent "domesticat" i estalviar-se d'haver de fer-ho en un medi canviant i irregular com pot ser un riu. A més, permetia rentar sota sostre, evitant les assolellades a l'estiu i les pluges. Els rentadors disposen també d'una superfície per recolzar-hi la roba i fregar-la, cosa que estalviava haver de buscar una pedra plana i suficientment grossa per fer la mateixa tasca. L'espai està adaptat, també per poder fer la feina dempeus, al contrari del que passava si hom rentava directament al riu, on calia agenollar-se.

Voregem l'església que deixem a la dreta i, darrere d'aquesta, hi ha la plaça de l'Ajuntament on hi trobem l'última de les fonts d'aquesta excursió, la font de la Plaça.

14

1.232 m 42.3124,2.2146Clica per veure'n la ubicació. Font de la Plaça
Trobem la font a la plaça de l'Ajuntament, sota la volta d'escala de la casa annexa a l'església de Sant Esteve. La paret de l'esquerra, mig arrebossada, fa de frontal a la font on hi ha collada una aixeta de polsador per on brolla l'aigua que cau al terra cimentat i desguassa per un enreixat de ferro. Al damunt de l'aixeta hi ha un registre metàl.lic que accedeix a la cisterna.

Només ens queda sortir de la plaça per ponent per arribar a la plaça del Pedró, i accedir a l'aparcament on tenim estacionat el cotxe i de d'on hem començat l'excursió.

F 2h 50'
10,1 Km
1.232 m 42.3128,2.2134Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Pardines

Inici i final de la caminada.





Finalitzada l'excursió, de retorn cap a Ribes de Freser, ens aturem per visitar l'ermita del Roser que es troba a la sortida del poble i una senzilla font que trobarem 1,5 quilòmetres més avall, a peu de carretera.

15

1.210 m 42.3142,2.2115Clica per veure'n la ubicació. Ermita del Roser
La Vall de Ribes és terra de llegendes i mites que expliquen els orígens de llocs i fenòmens inexplicables propis d'aquells segles, hostils i llunyans. Un exemple n'és l'ermita del Roser, que va ser construïda, segons narra la llegenda, pel Mauner, un home molt ric, però desaprensiu, del qual s'explica que tenia les ovelles a la muntanya i baixava cap el poble al capvespre. Un dia, conta la llegenda, el Mauner es va trobar amb un esperit; sentint-se amenaçat i en perill, i per tal de protegir-se'n, va invocar la Verge del Roser i li va prometre que, si la força invisible que ara el retenia el deixava anar, faria construir una capella dedicada a la Verge. D'aquesta manera es va alliberar de l'esperit, però un cop acabat l'incident no va complir la promesa. Passats els anys, i ja mort, un amenaçador llop de foc es va aparèixer als seus fills; aquests, atemorits, consultaren l'aparició al capellà del poble, que els va aconsellar de construir la capella promesa pel seu pare a la Verge. L'ermita s’ha restaurat l’any 2008 i la mare de Déu del Roser torna a estar exposada a l’ermita, després d’haver estat més de 30 anys a l'església parroquial de Sant Esteve.
16

1.136 m 42.3155,2.2014Clica per veure'n la ubicació. Font de la carretera de Ribes
Trobarem aquesta font a l'alçada del quilòmetre 1,5 de la carrreteraal GIV-5262 que porta de Ribes de Freser a Pardines, al marge esquerra, molt a prop del torrent de les Llongues. Un tub de plàstic encastat a les roques de la muntaya per on raja l'aigua que cau directament al terra. Es tracta d'una senzilla font però que sempre raja, tots els caminaires i ciclistes poden refiar-se de la seva aigua per assedegar-se.