Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-132 (Ripollès)

Punts de referència:


Plaça Dolça (Ogassa) - Font de la plaça Dolça - Font de la Nina - Font de Dalt - Mina Dolça - Font del pla inclinat de la Ramona - Mina del Pinter - Font Gran - Font del Pinter - Capella de Santa Bàrbara - Font de Santa Bàrbara - Font del Desmai - Font de Can Pubill - Font de Surroca - Església de Sant Martí de Surroca - Coll de la Creu - Coll Sabé - Mas Roqueters - Font de Can Sisquet - Font de la plaça de Cal Cabu - Font del Miner - Safareigs d'Ogassa - Plaça Dolça.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
8,5 Km 2h 30' 938 m 1.280 m 390 m 390 m Fàcil Si Si 28-12-2013

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

L'excursió proposada ens porta a descobrir el poble d'Ogassa, petit nucli conegut també com Surroca de Baix, una antiga colònia minera creada l'any 1870 per donar serveis i vivenda als miners que treballaven a les mines de carbó de la zona, i que ara es dedica al turisme i a la ramaderia. En l'actualitat, la frescor de les seves fonts, el seu entorn natural i la tranquil·litat que s'hi respira, conviden a una agradable passejada.

Iniciem la caminada a la plaça Dolça. Comencem passejant entre les antigues cases dels miners. Una lleugera pujada pel seu carrer principal, entre restes d'instal·lacions mineres, ens porta a un un dels indrets més bonics i estimats del poble, el torrent de la font Gran, a la mateixa font Gran i a l'antic veïnat miner de Prat del Pinter. Seguidament ens atansem a la bonica església romànica de Sant Martí Surroca. La tornada la farem pel coll de la Creu, coll Sabé, Roqueters i la font de Can Sisquet. És una entretinguda excursió, malgrat que es trepitja ciment en excés.

Durant la sortida tindrem l'oportunitat de conèixer tot un reguitzell de fonts que trobarem al pas, antigues instal.lacions mineres, una capella i una església romànica.


Aproximació:

Començarem la caminada a la plaça Dolça d'Ogassa. Per accedir-hi ho fem per la carretera GIV-5211 que es pren a l'entrada de Sant Joan de les Abadesses, a mà esquerra si venim des de Ripoll, abans de creuar el riu Ter. Després d'uns 4 quilòmetres de carretera entrem al nucli urbà d'Ogassa. Quan trobem l'avinguda de les Mines, girem a l'esquerra i anem fins el capdamunt on hi trobem la plaça Dolça, amb un aparcament a l'esquerra que ens permet estacionar el vehicle.


Itinerari:

0 0h
0 Km
955 m 42.2657,2.2768Clica per veure'n la ubicació. Plaça Dolça (Ogassa)
Ogassa, també conegut com a Surroca de Baix, és una antiga colònia minera creada l'any 1870 per donar serveis i vivenda als miners que treballaven a les mines de carbó de la zona, i que ara es dedica al turisme i a la ramaderia. Es tracta d'un poble muntanyenc situat als peus de la serra Cavallera i Conivella, entre la vall del Ter i la vall del Freser. Des del segle XVIII fins a l'any 1967 fou un important centre productor de carbó mineral. El municipi és creuat per nombrosos torrents i l’abundància d’aigua es fa evident amb les nombroses fonts que brollen dins el municipi. Té una gran diversitat de vegetació que ofereix la possibilitat de passejar per boscos de pi roig, roure, faig i bedoll, així com contemplar zones de matoll i àrees de pastura d’alta muntanya. Aquesta diversitat de flora contribueix a que hi visqui una fauna molt variada. Un altre dels atractius naturals d’Ogassa, a més dels paisatgístics, és l’existència de coves i baumes, com ara les coves dels Encantats, a Sant Martí de Surroca i l’existència de fòssils relacionats amb la gènesi del carbó.

Estem situats a l'aparcament de la plaça Dolça. A la nostra esquerra ens queda un camp de futbol i un parc infantil, just al costat trobem la primera de les fonts d'avui.

1

955 m 42.2656,2.2765Clica per veure'n la ubicació. Font de la plaça Dolça
Tal com el seu nom indica, està ubicada a la mateixa plaça, al costat d'un camp de futbol i un parc infantil. Es tracta d'una font moderna de ferro colat, del tipus comercial, de simple aixeta. L'aigua és natural i està recomanada per a l'ús de boca per l'Ajuntament de la població.

Baixem una curta pendent en direcció a l'avinguda de les Mines i a l'arribar a baix, a l'esquerra, hi trobem la font de la Nina.


2

953 m 42.2660,2.2766Clica per veure'n la ubicació. Font de la Nina
La localitzem a la cruïlla de l'avinguda de les Mines amb la Plaça Dolça, a escassos 75 metres més amunt de la font del Miner. Es tracta d'una gran construcció dins un espai enjardinat. La paret de la font és un mur longitudinal de pedra que també sustenta l'esplanada que queda al damunt. La part central queda endarrerida respecte la seva façana i és on s'hi ubica la sortida d'aigua que brolla per una pedra en forma de canal collada al frontal i cau en una pica quadrada practicada en una gran pedra picada que també fa de pedestal. A banda i banda de la font hi ha disposats dos llargs bancals de pedra adossats al mur, que els hi fa de respatller, amb una teulada de lloses de pissarra a una sola aigua que els aixopluga. Més a la dreta hi trobem l'escultura metàl.lica d'un infant nu que amb la mà dreta es toca el cap i amb l'esquerra aguanta una regadora per on raja l'aigua que cau directament a una bassa semi-circular, envoltada d'un parterre ple de flors. Davant l'església dels Hostalets d'en Bas, a la Garrotxa, hi a una escultura molt semblant.

Deixem la font de la Nina a l'esquerra i comencem a caminar en direcció nord-oest, per la carretera que porta al veïnat de Prat del Pinter i a Sant Martí de Surroca. Ja veiem alguns dels edificis relacionats amb l’explotació del carbó i també algun plafó que explica la història d’aquestes mines. Només a 125 metres trobem a peu de carretera, a la dreta, la font de Dalt.

3

966 m 42.2668,2.2755Clica per veure'n la ubicació. Font de Dalt d'Ogassa
Es tracta d'un llarg mur de contenció de les terres, de pedra, amb dues sortides d'aigua. La primera raja per una obertura al mur, cau directament a un safareig d'obra i d'aquí passa a un llarg safareig situat a l'esquerra. L'altra sortida d'aigua és pròpiament la font; una aixeta de llautó encastada a una paret de pedra per on brolla l'aigua que cau en una pica quadrada també de pedra.

Uns 25 metres més amunt abandonem la carretera per trencar a l'esquerra per un camí de terra. Creuem la riera per un pont i, un cop a l'altra banda, som en una petita esplanada amb un edifici davant, és l'antiga fàbrica de pans de carbó (42.2669,2.2747)Clica per veure'n la ubicació. , avui museu.

Aquest edifici, exemple de l'arquitectura industrial de principis del segle XX, és el centre d'interpretació de la industria minera. Havia estat un lloc on es feien conglomerats de pols de carbó amb brea i a molta temperatura; s'hi feien uns pans de carbó de 40x20 Cm, que anaven als forns de vaixells o de fargues. Temps després, als anys 40, sembla que va acollir l'edifici de la turbina. Queden restes de totes dues activitats. Cal reconeixer que abans en sabien de fer edificis, ara podem gaudir de les arcades de pedra tallada tan treballades, del que era simplement una fàbrica.

Si baixem per unes escales que surten de l'esquerra de l'edifici podrem donar un cop d'ull a les restes de la mina Dolça (42.2666,2.2752)Clica per veure'n la ubicació. .

Un cop vistes les restes de la mina Dolça tornem a pujar les escales fins la petita esplanada des d'on prenem un corriol ascendent a la nostra esquerra, assenyalat amb les marques grogues d'Itinerànnia. Desprès d'una curta però forta pujada, uns 80 metres més amunt, arribem a Ca l'Ermengol que ens queda a l'esquerra. En aquest punt abandonem les marques grogues que s'enfilen muntanya amunt i seguim per la dreta un camí ample i planer, antiga via de vagonetes, on trobem l'antiga estació del cable aeri que servia per baixar el carbó de les zones més altes de la conca. Uns 125 metres més endavant arribem a l'esplanada on hi havia el Taller: A l'esquerra hi trobem el final del pla inclinat de la Ramona amb la seva curiosa font, al fons la mina del Pinter (42.2677,2.2723)Clica per veure'n la ubicació. i a la dreta els edificis del Taller.

L'edifici del pla inclinat es va inaugurar el 1940 com a nova solució per al gran problema del transport del carbó. Venia del tall obert de Can Camps, aquí es repartia cap a la fàbrica i al Taller, on es rentava o es preparava per a la comercialització. Al Taller hi havia també l'economat, on es venien productes de fora, tan necessaris com ara l'arròs, l'oli, vi...
4 10'
0,6 Km
993 m 42.2675,2.2725Clica per veure'n la ubicació. Font del Pla Inclinat de la Ramona
La localitzem a pocs metres de la mina del Pinter, en una esplanada, al costat del pla inclinat, davant del Taller, sota el camí que porta a Can Sairac i Can Mallarac. Els materials utilitzats li donen un caire curiós a la font. A metre i mig d'alçada trobem un gran tub metàl.lic disposat longitudinalment i collat al mur de pedra, amb l'entrada d'aigua a la banda dreta i una tapa cega a l'esquerra. Del tub gran surten altres tres tubs més prims, colzats i distants tres pams entre ells, per on brolla l'aigua que cau en un bassal rectangular d'obra arran de terra. Entre la sortida d'aigües i el bassal hi ha un enreixat metàl.lic que serveix per aguantar-hi els recipients mentre s'omplen d'aigua.

Creuem l'esplanada fins al fons, on hi ha la mina del Pinter. De la dreta de la boca de la mina surt un camí, indicat amb un cartell com a "Font Gran" , que prenem. Caminem per un camí ample i molt bonic que remunta el torrent de la font Gran que portem a la dreta, arranjat amb baranes de fusta, amb lleugera pujada tot gaudint d'un parell de salts d'aigua que anem trobant al pas. Poc més de 100 metres més amunt arribem a una gran esplanada arbrada amb la font Gran presidint l'espai.

5 15'
0,8 Km
1.017 m 42.2686,2.2724Clica per veure'n la ubicació. Font Gran
Es troba al torrent del mateix nom. S'hi accedeix per un camí molt bonic amb baranes de fusta que surt del costat de la mina del Pinter i remunta el torrent, mentre podem gaudir de dos salts d'aigua; també s'hi arriba fàcilment des del veïnat de Prat del Pinter. Ambdós camins estan indicats i menen a una gran esplanada arbrada, arranjada amb una taula de pedra, diferents bancals, una barbacoa i la font Gran, que dóna nom al torrent i a l'entorn. Impressionant brollador d'on neix el torrent. Cal baixar un parell d'esglaons per accedir a la sortida d'aigües, que queda entre un llarg mur de pedra i unes escales, sota un cobert de pedra, amb la teulada plana, el marc d'entrada d'obra vista i les parets interiors i el sostre de pedra porosa. Dins, al fons, hi trobem quatre tubs metàl.lics colzats i collats al frontal per on raja abundantment l'aigua i cau en una llarga pica que descansa al terra cimentat; a banda i banda dos bancals d'obra arrebossada. A l'exterior, a l'esquerra de la font, a meitat del mur de pedra i adossada a aquest, podem veure una altra font construïda amb maons, actualment eixuta. Damunt la font principal hi trobem un tancat metàl.lic però que ens permet veure l'interior; es tracta d'una cova amb una pica rodona al fons, un petit pedestal quadrat al mig (possiblement una antiga taula) i una obertura al terra. A la dreta del tancat un bonic salt d'aigua. Aquí es va crear la primera turbina que donava llum a les cases mineres i a la indústria. Ogassa va ser el segon poble d'Espanya en tenir llum elèctrica, l'any 1900, aproximadament.

Obviem un camí que va cap a l'esquerra i continuem pel camí ample a la dreta, deixant la font a l'esquerra. Només 50 metres després enllacem amb la carretera cimentada que puja a Sant Martí de Surroca que fem a l'esquerra i de seguida som al bonic veïnat de Prat del Pinter. Abans de continuar la ruta farem un tomb pel barri, on indrem l'oportunitat de veure la capella de Santa Bàrbara, l'antiga escola per a nens i nenes, vivendes dels antics miners, i tres fonts.

6 20'
1 Km
1.042 m 42.2694,2.2734Clica per veure'n la ubicació. Font del Pinter
Emplaçada al veïnat de Prat del Pinter, a uns 50 metres al nord de la capella de Santa Bàrbara, enlairada a la muntanya. La font queda en un replà; amb unes escales de pedra a l'esquerra, la cisterna d'emmagatzematge d'aigua a la dreta i enmig un mur que aguanta una gran roca coronant la font. El frontal de la font és un marc rectangular, en relleu, fet d'obra arrebossada amb un tub colzat collat per on raja l'aigua que cau en una pica rectangular de pedra picada que descansa en un pedestal de pedra. En un racó a la dreta hi ha una altra sortida d'aigua, aquesta per mitjà d'una aixeta moderna. Damunt la font, darrera la roca, queda una petita esplanada protegida per unes baranes de fusta.
7

1.036 m 42.2690,2.2735Clica per veure'n la ubicació. Capella de Santa Bàrbara
Situada al veïnat de Prat del Pinter, edificada a finals del segle XIX pels miners perquè els protegís de la feixuga tasca minera. La festa major d'Ogassa té lloc per Santa Bàrbara, el primer diumenge de Desembre. Santa Bàrbara és invocada contra les tempestes, els llamps i els rellamps. És la patrona de tots els que treballen a les mines i defensora de la gent davant dels estralls produïts per les armes, la pirotècnia i el foc. Se la considera patrona dels fabricants i venedors de pirotècnia i també de tots els que la utilitzen en el marc de festes populars.
8

1.034 m 42.2689,2.2737Clica per veure'n la ubicació. Font de Santa Bàrbara
La localitzem al veïnat de Prat del Pinter, al mig d'una plaça que queda sota la capella de Santa Bàrbara, davant de l'antiga "Escuela de niños". Sembla una construcció antiga. La part central és un mur longitudinal de pedra, amb una lleugera forma semi-circular, d'uns 5 metres d'amplada per uns 75 Cm d'alçada, al centre del qual hi reposa una pica de pedra picada. Adossada al mur, darrere la pica, hi ha una construcció d'obra vista, en forma de columna quadrada, d'un metre i mig de base per uns dos i mig d'alçada, encapçalada per una piràmide arrebossada i coronada per un alt fanal de ferro forjat. L'aigua raja per un tub cònic, de ferro, collat al frontal de la columna i cau a la pica. Desconec el nom de la font, al costat hi ha un cartell amb el nom totalment esborrat, de moment l'anomenaré de Santa Bàrbara, doncs queda a pocs metres de la capella.
9

1.034 m 42.2689,2.2737Clica per veure'n la ubicació. Font del Desmai
Localitzada al veïnat de Prat del Pinter, en una cruïlla de carrers, sota un magnífic desmai, a escassos 100 metres al sud-est de l'església de Santa Bàrbara. Damunt d'un mur de pedra que sosté el marge hi ha disposada una roca per on raja l'aigua mitjançant un tub encastat a mitja alçada; després cau directament a un enreixat arran de terra per on desguassa.

Reprenem la marxa situats al costat de la font del Desmai, que tenim a l'esquerra. Continuem per la carretera cimentada que puja a Sant Martí de Surroca. Al cap d'uns 130 metres abandonem la carretera i ens desviem a la dreta per una pista ascendent, també cimentada. Després d'uns 600 metres i alguna giragonsa, trenquem a l'esquerra per una altra pista, cimentada també (massa ciment !). Uns 300 metres més amunt, s'acaba el camí i topem amb la porta d'una finca que ens barra el pas. Cal anar cap a l'esquerra, enfilant-se per un camí que esdevé un corriol, seguint les marques grogues d'Itinerànnia, enmig de prats fins anar a sortir, 275 metres més amunt, a la carretera que porta de Ribes de Freser a Camprodon. A partir d'ara seguim aquesta carretera cap a la dreta, en direcció nord-est. Anem deixant diferents granges i cases. Al cap d'uns 250 metres de caminar per la carretera, passem pel costat de Can Pubill, una finca particular amb una font dins el seu jardí, ben visible des de la carretera.

10 55'
2,7 Km
1.212 m 42.2741,2.2809Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Pubill
Emplaçada a la pista que porta de coll de Jou a Sant Martí de Surroca, a uns 200 metres a ponent de l'ermita, dins d'una finca particular però ben visible des de l'exterior, doncs resta a només 2 metres de la tanca. Es tracta d'una petita caseta ovalada de pedra i maons, de nova construcció. Dins s'hi emmagatzema l'aigua que raja per un broc fet amb una pedra amb forma de canal disposada al frontal, a un pam d'alçada, i que cau en un bassal d'obra situat per sota del nivell del terra.

Continuem per la carretera amb el mateix sentit, amb camps a banda i banda. Uns 250 metres més endavant arribem a Sant Martí de Surroca; a la dreta ens queda una font a peu de carretera i enlairada a l'esquerra tenim l'església romànica de Sant Martí de Surroca que val la pena dedicar-l'hi una estona per visitar-la.

11

1.234 m 42.2749,2.2835Clica per veure'n la ubicació. Font de Surroca
La localitzem a la pista que porta a Sant Martí de Surroca, sota l'església romànica del mateix nom, a peu de camí, en una raconada que fa la carretera. La paret de la font és el mur de pedra de les cases, formant un angle recte. Té un curiós broc de ferro forjat collat a la paret; a sota hi ha una pica de pedra picada que descansa en un pedestal de pedra i que deixa caure l'aigua per una canal a un abeurador allargat que descansa directament a terra, també de pedra picada. A l'altra paret hi trobem un gravat en ferro representat una vaca amb la inscripció "Bruna dels Pirineus". Desconec si es tracta d'una font natural, doncs no rajava.
12 1h
3 Km
1.239 m 42.2750,2.2832Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Martí de Surroca
L'església parroquial de Sant Martí de Surroca es troba situada al vessant de mitjorn de la serra Cavallera, a 1.300 mts d'altitud, a la capçalera de la riera de Malatosta i sota una cinglera que li ha donat el nom (Su-roca o Sots-roca). El lloc de Sant Martí de Surroca és documentat des de l'any 913. L'església ja existia l'any 1090, i devía ésser un edifici força vell, perque pocs anys després, el 1104, fou reedificat i consagrat novament pel bisbe Arnau de Malla. Per tant la parròquia i l'església pertanyien al monestir de Sant Joan. L'edifici fou refet al segle XII. L'edifici, en la seva part inicial, pot ésser considerat un bon exemple d'aplicació de les formes constructives i decoratives de l'arquitectura llombarda del segle XI i del principi del XII, en una obra rural, la qual ha patit succesives reformes al llarg de la seva història.

Continuem per la mateixa carretera, en sentit nord-est. Al cap d'uns 450 metres arribem a una cruïlla; deixem a l'esquerra el desviament que va a la Gran Jaça i prenem la pista de la dreta, en direcció est. Caminem per una pista cimentada amb bones vistes a la dreta i un terreny fosc a l'esquerra. 650 metres més endavant som al coll de la Creu (42.2774,2.2961)Clica per veure'n la ubicació. , amb un pal indicador; de tots els camins proposats el nostre és l'anomenat "Ogassa per Roqueters". Així doncs abandonem la carretera i trenquem a la dreta saltant una tanca pel bestiar. Davant nostre tenim el puig de la Caritat amb la seva creu al capdamunt, a baix a la dreta una bassa. Cal estar atents i seguir les marques grogues d'Itinerànnia que ens condueixen a l'esquerra fins un corriol fressat, tot rodejant el Puig de la Caritat que ens queda a la dreta. Continuem el corriol en sentit sud, passant per zones més rocalloses de color vermellós i amb poca vegetació, sempre seguint les marques grogues, fins arribar, després d'uns 1,2 quilòmetres des del coll de la Creu, a l'ample Coll Sabè o collet dels Moltons (42.2683,2.2972)Clica per veure'n la ubicació. .

En aquest punt cal estar atents a les senyals grogues i dirigir-nos un pel a l'esquerra, al final del coll, endinsant-nos en una espessa fageda a l'obaga de la muntanya de l'Assuca (o les Suques), que portem a l'esquerra. El camí, que marxa en sentit sud-oest, molt agradable i amb poc desnivell, ens porta fins a un petit pas enmig la muntanya que ens permet creuar al vessant solell. Mentre baixem ràpidament en direcció al mas de Roqueters (42.2620,2.2904)Clica per veure'n la ubicació. , davant nostre s'obre una balconada cap a les muntanyes del sud de la comarca. Al cap d'1 quilòmetre des del coll Sabé anem a parar a un camí ample que ens talla; a l'esquerra aniriem al mas de Roqueters que ens queda a escassos 30 metres, nosaltres fem a la dreta, cap a Ogassa, en direcció nord-oest. Uns 200 metres més endavant abandonem el camí ample i ens desviem a la dreta. El nou camí de seguida esdevé un corriol que baixa pel mig del bosc durant uns altres 450 metres fins a Can Guillem. Des d'aquí seguim per la pista cimentada a l'esquerra, en direcció ponent, sempre en baixada. Uns 600 metres més avall, just abans de creuar la riera de Malatosca, trenquem a l'esquerra per un camí descendent que ens porta, uns 25 metres més avall, a una petita esplanada on trobem la font de Can Sisquet, en una raconada a l'esquerra.

13 2h 20'
7,8 Km
954 m 42.2665,2.2816Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Sisquet
Localitzem aquesta acollidora font a la llera esquerra de la riera de Malatosca, a uns 250 metres del nucli urbà d'Ogassa. La paret de la font és un mur alt de pedra ple de molsa i heures, en angle recte, que sustenta les terres de la muntanya. La sortida d'aigua està a la paret de l'esquerra, per mitjà d'un tub de ferro encastat a dos pams d'alçada. L'aigua cau a un petit bassal quadrat de maons situau arran de terra i desguassa per sota l'esplanada directament al torrent. La paret de la dreta fa de respatller a un llarg bancal de pedra.

Retornem a la pista cimentada i continuem amb el mateix sentit que l'hem deixat. Creuem la riera de Malatosca i 150 metres després passem pel costat de l'antiga mina dels Tontos. 150 metres més enllà entrem al nucli urbà d'Ogassa, ho fem pel carrer de Can Sisquet i seguim per l'avinguda de les Mines. Als pocs metres del començament d'aquesta avinguda ens desviem a l'esquerra fins el centre de la plaça de Cal Cabu on hi trobem la font homònima.

14

939 m 42.2656,2.2781Clica per veure'n la ubicació. Font de la plaça de Cal Cabu
Ubicada uns 70 metres més avall de la font del Miner, enmig de la plaça de Cal Cabu, enjardinada i arbrada. Font singular. Es tracta d'una petita columna de maons, amb la base quadrada d'uns 70x70 Cm, la part central octogonal, la capçalera quadrada i plana, amb una alçada aproximada de metre i mig. La font està construïda dins un bassal quadrat de pedra, que queda un pam per sota del nivell del terra que també està empedrat. L'aigua raja per quatre brocs metàl.lics i colzats situats al capdamunt de la font i disposats a 90º l'un de l'altre, i cau directament al bassal.

Continuem pujant per l'avinguda de les Mines i 70 metres més amunt, a l'esquerra, ens queda l'última font d'avui, la font del Miner.

15

946 m 42.2658,2.2773Clica per veure'n la ubicació. Font del Miner
Situada a l'avinguda de les Mines, a escassos 75 metres més avall de la font de la Nina. És una gran construcció, amb un mur de pedra picada que a mitja alçada hi té una jardinera longitudinal amb heures, a sota d'aquesta hi ha la sortida d'aigües per mitjà de tres brocs metàl.lics i colzats, disposats a un metre de distància entre ells. L'aigua, abundant, cau en una llarga pica que anys enrere devia servir d'abeurador pel bestiar. Al capdamunt hi ha un mosaic fet amb rajoles, amb una sanefa que l'envolta, al mig de la qual es troba el nom de la font i a sota un seguit d'escuts, malauradament esmicolats. A banda i banda del mosaic hi ha dos fanals. L'aigua sobrera alimenta uns grans safareigs que queden a sota, baixant unes escales que surten de l'esquerra de la font.

Baixem per unes escales que surten de l'esquerra de la font i accedirem a uns grans safareigs que queden a sota.

16

938 m 42.2658,2.2772Clica per veure'n la ubicació. Safareigs d'Ogassa
Trobem aquests safareigs sota la font del Miner, al costat de la riera. S'hi accedeix baixant unes escales que surten de l'esquerra de la font del Miner. Són dos grans safareigs adossats, descoberts i construits amb obra arrebossada amb ciment. El primer, tres vegades més petit que el segon, fa uns 5 metres de llargada per uns 3 d'amplada i és el que rep l'aigua sobrera de la font del Miner. El segon safareig té la particularitat que la superfície per recolzar-hi la roba i fregar-la està delimitada per a cada usuari.
El fet de rentar tant la roba com tota mena d'estris aprofitant l'aigua corrent de rius, rieres i fonts ha estat una constant al llarg de la història. Aquest safareigs públics en són un bon exemple. Construïts a principis del segle XX, constituïen una petita infraestructura a l'abast dels veïns per poder-hi rentar la roba. El fet de poder realitzar aquesta tasca en un safareig permetia rentar la roba en un corrent "domesticat" i estalviar-se d'haver de fer-ho en un medi canviant i irregular com pot ser un riu.

Pugem les escales fins la font del Miner i continuem per l'avinguda de les Mines per retornar de nou a la plaça Dolça, i així donar per finalitzada aquesta caminada.

F 2h 30'
8,5 Km
955 m 42.2657,2.2768Clica per veure'n la ubicació. Plaça Dolça (Ogassa)

Punt d'ninici i final del recorregut.