Punts de referència:

Plaça de l'Església (Riells del Fai) - Església de Sant Vicenç - Molí de la Pineda - Font de la Pineda - Gorg d'en Jeroni - Molí de la Madella - Surgències de Sant Miquel - Pas de la Foradada - Pont del Rossinyol - Monestir de Sant Miquel del Fai - Església de Sant Miquel del Fai - Font de l'Església de Sant Miquel - Salt del Rossinyol - Cova de Sant Miquel - Font de Sant Miquel - Llac de les Monges - Salt del Tenes - Ermita de Sant Martí del Fai - Cova de les Tosques - Plaça de l'Església (Riells del Fai).

Fitxa tècnica:

Distància	Durada	Alçada mínima	Alçada màxima	Desnivell pujant	Desnivell baixant	Dificultat	Senyalització	Punts d'aigua	Data de l'excursió
7,9 Km	2h 15'	266 m	483 m	413 m	413 m	Fàcil	A trams	Si	26-01-2014

 

Descripció:

Una bonica i entretinguda excursió per un indret magnífic del Vallès Oriental que ens permet conèixer un entorn especial, l'Espai Natural de Sant Miquel del Fai.

La caminada pren com a punt de partida el petit poble de Riells del Fai. Inicialment ens dirigirem a ponent de la població per cercar el curs del Tenes i visitar una font, dos antics molins i un gorg. Seguidament enllaçarem amb el camí que puja a Sant Miquel del Fai i passa per les costes del mateix nom, culminant a l'esplèndid indret natural de Sant Miquel del Fai. Durant el trajecte de pujada tindrem l'oportunitat de gaudir de les fantàstiques vistes que ens ofereixen els cingles de la Pineda, els de Bertí i la vall del Tenes.

Un cop dalt de Sant Miquel del Fai farem un recorregut per dins del recinte: Visitarem l'església homònima, l'única església a Catalunya construïda íntegrament sota una balma, podrem seguir un audiovisual, entrar a la cova de Sant Miquel, descoberta l'any 1847, passar per sota l'imponent salt del Tenes i finalment ens atansarem a l'ermita de Sant Martí del Fai, situada al capdamunt de la cinglera i també el punt més allunyat d'aquesta passejada, on també baixarem a la cova de les Tosques que es troba a pocs metres sota l'ermita. La tornada serà desfent el camí d'anada.

En aquesta ocasió rajava la font de Sant Miquel del Fai, gotejava la font de l'església de Sant Miquel i restava eixuta la font de la Pineda.

Aproximació:

Començarem la caminada a la plaça de l'Església de Riells del Fai, al centre de la població. Per accedir-hi ens aproparem primerament a Bigues. Ho podem fer per la carretera local BP-1432 que porta de l’Ametlla del Vallès a Sant Feliu de Codines tot passant per Bigues, o bé per la carretera BV-1602 des de Santa Eulàlia de Ronçana. A l'alçada del punt quilomètric 22,4 de la carretera BP-1432, uns 2 Km al nord-oest de Bigues, ens desviem per la carretera BV-1483, d'un quilòmetre de llargada, que ens portarà a Riells del Fai. Ja només caldrà trobar un lloc per estacionar el vehicle.

Recomanacions:

L'entrada al recinte de Sant Miquel del Fai costa 4,5€ pels que arribem caminant, 8€ si arriben en cotxe i preus especials per a nens, jubilats i grups (Gener-2014). Entreu a la web www.santmiqueldelfai.net Clica per entrar a la seva web. per conèixer els horaris i més informació.

Itinerari:

0

0h

0 Km

312 m

41.6990,2.1986Clica per veure'n la ubicació.

Plaça de l'Església (Riells del Fai)

Riells del Fai és un petit poble situat al nord-oest de Bigues, a llevant de Sant Feliu de Codines i al sud-est de l'antic poble de Sant Pere de Bertí. És als peus dels cingles de Bertí i del monestir de Sant Miquel del Fai, a la capçalera de la vall del Tenes. El riu Tenes i els cingles del Bertí són els dos accidents geogràfics que influeixen, de manera important, en el relleu del municipi, i aporten els trets essencials de la seva fesomia.
 

312 m

41.6990,2.1986Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Església de Riells del Fai

Ubicada darrere l'església de Sant Vicenç de Riells del Fai. El conjunt queda encerclat per dos bancals d'obra i lloses disposats en angle recte respecte la façana posterior de l'església on al mig hi trobem aquesta font d'aigua provinent de la xarxa municipal. La font és un petit pilar quadrat, bastit amb lloses de colors rogencs i coronat per una teuladeta de maons. L'aigua raja per una aixeta de polsador protegida per un angle de ferro del revés i cau en una pica rectangular de pedra picada que descansa damunt d'un petit pedestal de maons.










 

1

315 m

41.6988,2.1985Clica per veure'n la ubicació.

Església de Sant Vicenç

L'església de Sant Miquel és l'element arquitectònic més important del nucli urbà de Riells del Fai. L’actual edifici data del 1618 i va ser ampliat durant el segle XVIII. De l’edifici original només resta el mur nord-oest, que es troba sota el campanar. La torre del campanar, d'època barroca, és de planta rectangular fins al segon pis, on després passa a tenir forma octogonal amb cantons desiguals. Com a curiositat destaca l'existència d'una figuera a la seva part més alta, que sembla ser que ja existia a mitjans del segle XIX.

Comencem la caminada a la plaça de l'església, seguint el carrer Sagrera en sentit nord-est. Pocs metres després deixem un restaurant a mà dreta i girem a l'esquerra fins arribar a la carretera per on hem vingut amb el cotxe, que ara ens talla i agafem a l'esquerra. Anem fent camí per la voravia, en direcció sud-oest, durant uns 500 metres, fins que trobem un trencall a la dreta que passa pel costat de la tanca d'una casa i ens mena al camí de la Pineda que prenem a la dreta. És un camí ample i força planer. De seguida travessem el torrent de Vallderrós, també anomenat torrent de Llòbrega, per un pont. A l'altra banda del torrent hauriem de trobar la font del Molí de la Pineda, però tots els camins estan barrats, amb roba estesa al costat d'un d'ells, cosa que ens fa pensar que és propietat privada. Ho deixem còrrer, una altra vegada peguntarem a la casa que hi ha sota el torrent, avui és masa d'hora per molestar. Uns metres després de creuar el pont obviem un camí a l'esquerra barrat amb una cadena i de seguida passem pel costat del molí de la Pineda (41.6982,2.1931)Clica per veure'n la ubicació. , que ens queda a la dreta.

Es tracta d'un conjunt edificat entre els segles XVII i XIX format per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l'antic molí i que ara és habitatge, amb construccions annexes. A l'extrem dret de la façana d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí anterior. A la llinda del portal d'entrada hi ha la inscripció 1873, que correspon a la construcció de l'edifici. Conserva la maquinària en el seu interior, dos rodets; un per al molí de farina i l'altre per al molí d'oli. L'aigua prové del molí de la Madella i s'emmagatzema a la bassa superior adjacen, que al seu torn alimenta la bassa inferior.

Continuem endavant pel camí que duiem i que ara pren direcció nord. A llevant s'estén el pla de la Vinya i més enllà Can Jaume, a ponent se'ns presenten els afloraments de conglomerats vermells dels cingles de la Pineda (41.7002,2.1881)Clica per veure'n la ubicació. .

A l'extrem sud de la cinglera, l'erosió diferencial dels estrats, ha donat lloc a diverses formes que la imaginació popular ha batejat amb diferents noms: Roca Rodona, Roca Vermella, Roca del Migdia, Roca de Belloter o la Roca Alta. Aquesta última amb un mica d'imaginació, la podem identificar amb el perfil d'una cara d'indi. Els colors rogencs de la paret són ressaltats pel sol de primeres hores del matí, que junt amb la boirina que enterboleix la resta del paisatge l'hi dona un aspecte incendiari.

Al cap de poc passem a tocar del mas de la Pineda (41.7016,2.1924)Clica per veure'n la ubicació. (41.7016,2.1924), que ens queda a mà dreta.

És una de les masies històriques del poble de Riells del Fai. Aquesta masia domina el sector meridional de la Vall de Sant Miquel, bona part de les terres de la qual li pertanyien, com recorden els noms de les Vinyes de la Pineda, les Costes de la Pineda o el Bosc de la Pineda. És una masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques. La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta amb teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a la façana. Tot el recinte està protegit per un mur baix. Les finestres estan emmarcades per pedra treballada i la façana principal està pintada amb calç. També disposa d'una capella pròpia, cosa que indica clarament lo important que era en temps no gaire llunyans.

De seguida el camí ample s'acaba a l'entrada de l'aparcament del restaurant Font de la Pineda que ens barra el pas. Aquí prenem un camí que surt de l'esquerra, una mica més estret i que uns 60 metres després gira a la dreta, encarant-se de nou cap el nord. Caminem molt a prop del curs d'aigua del riu Tenes que portem a la nostra esquerra, a dalt a la dreta ens queda primer l'aparcament i més endavant el restaurant. Uns metres després trobem la font de la Pineda a l'ombra d'un magnífic plàtan centenari.

2

20'

1,7 Km

275 m

41.7033,2.1904Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Pineda

Font coneguda des de ben antic. És al marge esquerra del riu Tenes, molt a prop del curs d'aigua, per sota i a ponent de la masia, ara restaurant de la Font de la Pineda. Presideix l'indret, habilitat per a berenades col·lectives, un enorme plàtan, catalogat per la Generalitat de Catalunya com a arbre monumental. L'arbre té un perímetre de 4,72 metres i és de la varietat "platanus x hispànica". L'aigua brolla per un forat a les roques del marge de la muntanya, entre heures i falgueres, i cau en un caneló que ressegueix el marge. A l'esquerra hi ha un mur de maons i pedra lligada amb calç amb un gruixut tub de ferro encastat per on hi havia l'antiga sortida d'aigües. A la dreta, unes escales amb una barana de fusta pugen al restaurant. Pel tipus de registres que trobem, fa pensar que l'aigua d'aquesta font està canalitzada.
La font es troba en el camí antic que porta a Sant Miquel del Fai. La gent que pujava a l'aplec de Sant Miquel s'aplegava al voltant de la font i, a l'ombra del plàtan centenari, es refrescava i aprofitava per canviar-se el calçat. L'esplanada de la casa exercia d'aparcament de carros i tartanes vinguts de tota la comarca.

Continuem pel mateix camí. Pocs metres després de la font abandonem el camí que duiem i que ara fa un gir a la dreta, i prenem un caminet que surt de l'esquerra, barrat amb una cadena, i que va a buscar el riu. Uns metres més enllà, seguint el caminet arribem al gorg d'en Jeroni (41.7045,2.1899)Clica per veure'n la ubicació. .

A la vall de Riells hi podem trobar formacions geològiques molt interessants. L'aigua dibuixa i modela la roca, creant baumes, saltants i gorgs. Després dels saltants, l'aigua cau amb molta força sobre la roca del llit del riu, que amb el pas de milions d'anys, es va desgastant fins a formar els profunds gorgs. Les baumes, que són les petites coves que trobem al costat dels gorgs, s'originen d'una manera espectacular; durant milers d'anys, l'aigua del saltant va a parar als gorgs, tot esquitxant les roques del voltant. El xoc d'aquestes esquitxades contra la roca, durant molt i molt de temps, són els que originen les baumes.
El gorg d'en Jeroni està situat a l'extrem nord-oest del terme municipal de Riells del Fai, a escassos 150 metres al nord de la font de la Pineda, des d'on és fàcilment accessible a peu. És el primer que trobem d'una cadena de gorgs que estan situats més al nord: el gorg de Beines, el Masdéu, el Negre, el d'en Manelet i el de la Bauma Rosa. El riu que obre el gorg d'en Jeroni és el Tenes, que salva un desnivell d'uns 2 metres mitjançant un petit salt d'aigua i on al marge esquerre del riu hi trobem una gran balma.

Un cop vist el gorg retrocedim fins el camí principal que seguim ara a l'esquerra, en el mateix sentit que duiem abans d'abandonar-lo. Uns 140 metres més endavant deixem a la dreta el molí de la Madella (41.7047,2.1912)Clica per veure'n la ubicació. .

Situat al costat de migdia de la masia de la Madella. És un edifici d'estil popular del gòtic tardà (segle XVII) de planta rectangular, de dues alçades, en un estat avançat d'enrunament. Conserva l'estructura de molí, amb els carcavans a la part inferior i algunes moles a dins. En una paret lateral encara s'endevina el forn de pa que tenien molts d'aquests edificis. Les llindes i brancals de les obertures són de carreus de pedra arenisca, ben treballats. Les parets exteriors eren de paredat, amb pedres de riu carejades. Funcionava amb les aigües procedents del Tenes. Conserva la bassa al seu darrera, actualment habilitada per a bassa de reg. L'aigua li arriba per un canal d'alimentació del molí que neix en la resclosa de la central del Fai, aigües amunt. Avui encara serveix per a la masia de la Madella i els horts i conreus d'aquest sector.

Seguim. Només 75 metres més al nord passem pel costat de la masia de la Madella (41.7054,2.1908)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a mà esquerra.

És la masia més septentrional de la vall de Sant Miquel. Es tracta d'una masia amb diversos cossos afegits. L'edifici principal és de grans dimensions, de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos d'amplada i coberta a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb carreus escairats de pedra sorrenca de la zona i el portal és d'arc de mig punt adovellat. A la façana principal hi veiem un rellotge de sol. L'espai d'accés a la casa està pavimentat amb lloses de pedra i pedres de molí. Els edificis es troben envoltats per un barri amb dos portals d'accés.

Tot seguit, després de deixar enrere la masia, enllacem a l'esquerra amb una pista que ens talla, és el Camí de la Madella, que ve de Riells per la dreta. Així doncs seguim ara per aquesta pista que marxa en sentit nord. Passem pel mig de les Torres de la Madella, una petita urbanització d'un grapat de cases dins el terme de Riells del Fai. Just en aquest punt, abans d'un revolt a la dreta, abandonem la pista i ens desviem a la dreta per un corriol que puja a Sant Miquel del Fai, enfilant-se pels cingles. Aquest és el camí a peu més tradicional per accedir a l'antic monestir de Sant Miquel del Fai. El sender va guanyant alçada sobre la vall de Riells, oferint unes vistes excel·lents de l'engorjada vall i dels cingles de la Pineda, del Perer i del Fitó. Després d'un tram empedrat ens anem acostant a la paret de la cinglera. Al cap d'uns 200 metres de pujada arribem a una petita esplanada sobre la roca, a la nostra esquerra, que fa de mirador natural sobre la vall i les cingleres; és l'anomenat mirador de la Roca Vermella (41.7084,2.1905)Clica per veure'n la ubicació. .

Mirant cap al nord se'ns apareix per primer cop la imatge del monestir encinglerat al capdamunt de la vall, i a prop de la llera del Tenes les restes de l'antiga Central elèctrica del Fai.

Retornem al camí i continuem avançant per la Roca Vermella. Al cap de ben poc obviem un petit corriol a la dreta que marxa cap a la font Fresca passant per les costes d'en Batlles. Nosaltres seguim pujant en direcció nord, cap el monestir. Entrem a la zona coneguda com les costes de Sant Miquel (41.7112,2.1905)Clica per veure'n la ubicació. .

Les Costes de Sant Miquel són la part baixa de la cinglera de Bertí, pel costat de llevant del sector nord de la vall de Sant Miquel, entre la Madella i Sant Miquel del Fai. Per aquestes costes discorre el camí que seguim per pujar a Sant Miquel del Fai des de Riells i el fons de la vall de Riells. En aquesta zona destaca el característic conglomerat vermell de la part inferior dels Cingles.

Seguim guanyant alçada i millorant la panoràmica sobre Sant Miquel del Fai i la vall del Tenes. A l'esquerra, damunt dels cingle del Perer, veiem l'ermita de Sant Martí del Fai i abaix, a nivell del riu, tenim l'antiga central elèctrica del Fai (41.7113,2.1887)Clica per veure'n la ubicació. .

L'antiga central elèctrica del Fai és situada a la Vall de Sant Miquel, a la dreta del Tenes i al peu del Cingle del Fitó. Pertanyia a l'ajuntament de Sant Feliu de Codines, i produïa l'energia elèctrica necessària per a aquell poble. Ara bé, ni Riells del Fai ni Bigues, en terme dels quals es trobava la central, no se'n beneficiaven. La central va entrar en funcionament el 1910 i va interrompre la seva activitat el 1964, a ran d'un accident mortal que en va precipitar el tancament. Està formada per un edifici de planta rectangular, de quatre plantes d'alçada i amb parets de maó massís vist. Encara podem veure parts de la canonada que duia l'aigua de l'embassament que es va construir. La central està situada a tocar del riu, damunt la pedra i al costat d'una resclosa. És una mostra dels edificis industrials de principis de segle XX, molt austers i sense decoracions. El seu estat actual és ruïnós. L'aigua, que baixava per una canonada a gran velocitat, es feia arribar a una turbina amb un eix que girava gràcies a la seva força. Aquest moviment es transformava en energia elèctrica.


 

Continuem pujant, passem pel costat d'un roure centenari, anomenat el Roure Cargolat (41.7140,2.1913)Clica per veure'n la ubicació. , supervivent del incendis que han afectat aquesta zona. L'últim tram de pujada, molt més dret, es fa per unes escales adaptades al camí. Uns 200 metres més amunt del Roure Cargolat, s'acaben les escales i arribem al capdamunt, on el camí s'eixampla en forma d'esplanada, amb una cinglera davant nostre. Al llarg d'aquesta cinglera, a la part baixa, podem observar diverses surgències d'aigua, són les surgències de Sant Miquel.

3

45'

3,5 Km

470 m

41.7148,2.1918Clica per veure'n la ubicació.

Surgències de Sant Miquel

Localitzem tot un seguit de surgències naturals al llarg de la cinglera que queda al sud de l'Espai Natural de Sant Miquel del Fai, a l'esquerra del recinte un cop hem baixat la pronunciada pendent empedrada que passa entremig de les formacions rocoses de la cinglera, l'anomenat pas de la Foradada. Les aigües d'aquestes surgències són canalitzades per mitjà d'un rec obert de pedra que ressegueix la cinglera i conduïdes fins l'interior del recinte monacal on són utilizades per alimentar vàries basses i fonts ornamentals.
























 

Ara ens dirigim en direcció nord cap el monestir, seguint la cinglera que ens queda a la dreta. Veiem un cartell informatiu del paratge del Fai i un mur de pedra a l'esquerra que fa de balconada sobre aquest racó, des d'on podem admirar el monestir, la vall de Riells i els salts d'aigua del Tenes i del Rossinyol, aquest darrer no raja avui. També veiem com es canalitza l'aigua provinent de les surgències de Sant Miquel cap a dins del recinte. Uns metres més avall trobem l'entrada al recinte, però com que és d'hora i encara no han obert, farem temps visitant el pas de la Foradada i el pont del Rossinyol que ens queden a pocs metres. Així doncs, deixem l'entrada al recinte a l'esquerra i ens enfilem per una pronunciada rampa empedrada que surt davant nostre i que passa entremig de les formacions rocoses de la cinglera, és el pas de la Foradada.

4

473 m

41.7157,2.1914Clica per veure'n la ubicació.

Pas de la Foradada

Es tracta d'un pas natural entre les formacions rocoses que coronen la cinglera, que es va ampliar l'any 1592 i posteriorment el 1790. Durant les obres de 1592 també es va arranjar la rampa d'accés al monestir, i s'hi va col·locar una fornícula gòtica. Les reixes i la imatge interior han desaparegut, però la fornícula encara és visible. Abans d'existir la Foradada, l'accés al monestir es feia per un difícil pas amb graons conegut, des de l'any 1303, com les Escales de Sant Miquel. En la última ampliació del 1790 es va col·locar un petit arc de pedra, coronat amb dues làpides, una per cada cara, indicant les dates de les reformes, flanquejades per dues columnes en relleu, i a sobre un escut gravat en pedra. Es va refer a mitjans del segle XX, intentant reproduir la forma original de l'arc. Les pedres originals es van recol·locar. De totes formes les veiem molt erosionades, i estan perdent les formes esculpides.

Més enllà, traspassat el pas de la Foradada, trobem l'antic pont de pedra sobre el Rossinyol.

5

50'

3,5 Km

474 m

41.7140,2.1913Clica per veure'n la ubicació.

Pont del Rossinyol

Aquest pont medieval anomenat pont del Rossinyol salva l'esmentat riu tot just a la entrada del monestir de Sant Miquel del Fai. Data de la mateixa època de la construcció del Pas de la Foradada. El seu únic arc es recolza sobre la roca d'ambdues ribes i disposa d'un petit mur.

Desfem els últims metres fins l'entrada al recinte. El primer que veiem és la plaça de l'Abadia amb la casa Prioral davant nostre, una de les construccions més ben conservades i més representatives de l'estil gòtic català. A la part dreta de l'edifici, a tocar de les roques, hi ha una portalada que ens dóna accés al recinte i és on paguem els que hem pujat a peu. A partir d'ara anirem passejant seguint el fulletó informatiu que ens han donat a l'entrada, tot gaudint de l'encant d'aquest indret, acompanyats de l'aigua i les roques.

6

55'

3,6 Km

436 m

41.7160,2.1905Clica per veure'n la ubicació.

Monestir de Sant Miquel del Fai

El priorat benedictí de Sant Miquel del Fai forma part del terme municipal de Bigues i Riells, es troba en un estret replà literalment penjat poc abans de la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en uns salts espectaculars sobre la Vall de Sant Miquel. Situat en un bell paratge natural, Sant Miquel del Fai és un monestir erigit en el segle XV a partir d'una església anterior, fundat per Gombau de Besora, senyor feudatari del castell de Montbui. Representa un bell exemple del gòtic a Catalunya. El priorat va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de monjos benedictins des del segle X fins al segle XVI. Destaca en el conjunt arquitectònic la Casa Prioral. L'edifici consta de dos pisos nobles i una golfa amb la típica filera de finestretes, totes elles emmarcades amb pedra. A la part de llevant i migdia presenta finestres coronelles d'arc lobulat amb punta d'ametlla, partits per una o dues columnes i amb capitells de tipus gòtic comú. El mur de migdia fa cantonada amb l'estimbat que s'estén per sota l'edifici.

Un cop traspassada la casa Prioral, si pugem unes escales a mà esquerra, ens duran a una terrassa des d'on tindrem una vista privilegiada de la Vall de Riells. Seguim. A la dreta ens queda una gran balma amb unes boniques basses a sota connectades per petites cascades d'aigua provinent de les surgències de Sant Miquel. Més endavant trobem l'única església romànica del nostre país construïda íntegrament sota una balma que li fa de sostre i de parets laterals.

7

460 m

41.7163,2.1904Clica per veure'n la ubicació.

Església de Sant Miquel del Fai

Bonica església romànica del segle X. D'aquesta església se'n tenen referències des de l'any 997, i es creu que podia haver estat un espai de cultes pagans molt abans de convertir-se en església. Encara que no se sap exactament quan fou construïda, és l'església troglodítica d'aquestes característiques més valuosa i més ben conservada de tot el país, l'única construïda íntegrament sota una balma. Com que la seva teulada és la pròpia balma, el campanar es va construir al costat.

8

460 m

41.7163,2.1904Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Església de Sant Miquel del Fai

Interessant font, adossada a la façana de l'església de Sant Miquel del Fai, construïda íntegrament sota una balma. Queda endarrerida respecte la façana mitjançant una volta de pedra, a poc més d'un metre d'alçada. Dins hi trobem una pedra gran amb un forat al capdamunt en forma d'embut que recull l'aigua que goteja de la balma per una mena de xemeneia que hi ha al seu damunt. Després l'aigua surt per la boca d'una cara de persona esculpida al frontal, cau en una petita pica de pedra picada i desguassa per la façana tot seguint un rec obert practicat al terra empedrat.





















 

La segueixen una sala d'audiovisuals i una plaça amb un estany artificial per on corren les aigües del riu Rossinyol; malauradament avui no raja el seu salt (41.4160,2.1901)Clica per veure'n la ubicació. . D'aquesta plaça prenem un camí ample i planer que marxa en sentit sud-oest. Al cap d'uns 75 metres ens desviem a l'esquerra per unes escales que baixen per la muntanya i que ens porten a la cova de Sant Miquel, descoberta el 1836 i habilitada perquè tothom la pugui visitar.

9

421 m

41.7156,2.1890Clica per veure'n la ubicació.

Cova de Sant Miquel

Aquí es barreja el misteri, la foscor i la humitat amb les impressionants formacions d'estalactites i estalagmites. Les estalactites pengen del sostre i les estalagmites pugen des de la terra; quan s'ajunten formen una columna de tacte suau.

Retornem al camí i el seguim amb la mateixa direcció que duiem. De seguida, a mà dreta, trobem un cartell informatiu que ens explica el que són els travertins i a més els podem observar.

Els travertins són les formacions rocoses adossades i sobresortints de les paets verticals. Són roques amb molt carbonat, poroses i lleugeres. Els cingles tenen esquerdes per les quals baixa l'aigua que fa créixer molses i falgueres, però com que aquesta aigua porta molt carbonat les plants van quedant arrebossades. Any rere any i molt lentament, va augmentant el gruix de carbonat que va formant la roca i la planta mor deixant buit l'espai que ocupava. Aquests travertins els trobem a la vall de Riells, un dels pocs de Catalunya.

Seguidament, en una raconada del camí a la dreta i sota una petita balma, trobem la font de Sant Miquel del Fai.

10

431 m

41.7155,2.1886Clica per veure'n la ubicació.

Font de Sant Miquel del Fai

La localitzem a l'Espai Natural de Sant Miquel del Fai, a la dreta del camí que porta a l'ermita de Sant Martí, pocs metres abans d'arribar a la plaça del Repòs on hi ha l'escultura en bronze de l'escriptor Josep Pla. La font queda sota una balma, en una raconada del camí. L'aigua brolla generosament per un tub de plàstic encastat a les roques a uns tres pams d'alçada, cau directament a terra formant un petit bassal i segueix per un rec obert arran de terra fins unes basses ornamentals situades uns metres més enllà, a la plaça del Repòs.






















 

Tot seguit trobem la plaça del Repòs on una escultura de l'escriptor Josep Pla ens dóna la benvinguda; assegut en un banc de pedra, contempla el paisatge que tant va inspirar-lo en moltes de les seves narracions. Avançant uns 70 metres descobrim el llac subterrani de les Monges (41.7152,2.1878)Clica per veure'n la ubicació. , amagat sota la roca a mà dreta. El camí que segueix es converteix en un passadís interior de la muntanya, que ens porta a passar per darrere de l'espectacular salt d'aigua del Tenes (41.7151,2.1878)Clica per veure'n la ubicació. .

El forma el curs del Tenes en el moment que l'aigua salta el cingle del Fitó, que és la continuïtat cap a ponent dels cingles de Bertí. En el punt superior del salt hi ha el lloc de trobada dels termes municipals de Bigues i Riells, Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja.

Després del salt del Tenes passem per l'arc que era una altra porta d'entrada en l'època d'esplendor del monestir. En aquest punt, comença el camí de l'ermita. Aquest camí segueix per l'altra vessant de la vall del Tenes, en direcció sud. Pocs metres més enllà deixem un camí descendent a l'esquerra que porta a una zona de pícnic i al parc infantil; nosaltres continuem recte. De seguida passem per sota una canonada grossa de ferro, vella i rovellada que ve de molt amunt i segueix muntanya avall, fins l'antiga central elèctrica del Fai, situada a baix al riu, al fons de la vall. Uns 130 metres més endavant trobem l'ermita de Sant Martí, que s'aixeca sola enmig d'una àmplia esplanada, una bona mostra de les capelles romàniques de muntanya.

11

439 m

41.7108,2.1868Clica per veure'n la ubicació.

Ermita de Sant Martí

Construïda el segle IX, que s'aixeca sola enmig d'una àmplia esplanada. Restaurada recentment, s'hi han reproduït les pintures romàniques que cobrien les parets de l'absis. L'ermita de Sant Martí és una bonica mostra de les capelles romàniques de muntanya i data del segle X. De fet, va ser l'església principal de la contrada abans que es construís el monestir entorn de l'església de Sant Miquel. Tots els pagesos i masovers de la zona hi celebraven les seves cerimònies religioses.

Al final de l'esplanada hi ha unes escales que ens baixen a l'entrada de la cova de les Tosques on culminem el nostre recorregut d'anada.

12

1h 25'

4,5 Km

431 m

41.7106,2.1867Clica per veure'n la ubicació.

Cova de les Tosques

La més antiga de les coves del Fai on hi accedim baixant per passadissos estrets i endinsant-nos per les entranyes de la formació rocosa, un dels llocs més enigmàtics i misteriosos de Sant Miquel del Fai. Està formada per una gran quantitat de tosques o roques calcàreas que serveixen de suport i de límit a la plataforma on s'assenta l'ermita de Sant Martí. Per les obertures que trobem dins la cova tenim unes extraordinàries vistes de la vall de Riells i dels cingles de Bertí.

Donem per finalitzat el passeig per l'Espai Natural de Sant Miquel del Fai i comencem la tornada, desfent les nostres passes: Travessem en sentit contrari tot el recinte de Sant Miquel del Fai, sortim per la plaça de l'Abadia, deixem a l'esquerra la pujada al pas de la Foradada i seguim amb la cinglera de les Surgències de Sant Miquel a mà esquerra. Aquí trenquem a la dreta, baixant per les escales que més avall esdevenen el camí de Sant Miquel. Anem davallant en sentit sud, passem altre cop pel Roure Cargolat, per les costes de Sant Miquel, pel mirador de la Roca Vermella i per les Torres de la Madella. Just a l'alçada del mas la Madella, en lloc d'anar a cercar el camí que porta a la font de la Pineda per on hem vingut, continuem recte per la pista en direcció sud fins arribar a la carretera BV-1483 que ens talla i que creuem, tot continuant fins la plaça de l'Església, el nostre punt de partida d'aquesta excursió i on donem per finalitzat aquest entretingut i bonic passeig.

F

2h 15'

7,9 Km

312 m

41.6990,2.1986Clica per veure'n la ubicació.

Plaça de l'Església (Riells del Fai)

Punt de partida i final del recorregut.