Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-140 (Vallès Occidental)

Punts de referència:


Àrea de lleure del torrent de Can Coll (Cerdanyola del Vallès) - Pou de Can Coll - Font de la Rata - Font de Can Borrell o de la Teula - Font de l'Ermetà - Font de Sant Vicenç del Bosc - Ermita de Sant Vicenç del Bosc - Pi d'en Xandri - Font de Sant Pau - Àrea de lleure del torrent de de Can Coll.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
10,2 Km 2h 40' 107 m 228 m 309 m 309 m Fàcil
A trams
Si
23-03-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Una nova passejada per la serra de Collserola. Sortirem de l'àrea de lleure del torrent de Can Coll, a Cerdanyola del Vallès, tocant la carretera BV-1415 que porta de Cerdanyola a Horta. Inicialment remuntarem el torrent de Can Coll en direcció sud-oest, coneixerem la font de la Rata, passarem per Can Borrell i la seva font, ens adreçarem més a l'oest per visitar la font de l'Ermetà i finalment l'enrunada ermita romànica de Sant Vicenç del Bosc, amb la font del mateix nom als seus peu i el punt més allunyat d'avui. La tornada la farem cap al nord, a cercar el Pi d'en Xandri, un dels símbols de Sant Cugat del Vallès. Continuarem en direcció llevant, vorejant el turó de Torreferrera i atansant-nos fins la bonica font de Sant Pau, l'última parada d'aquesta caminada abans de retornar al punt d'origen.

En aquesta ocasió rajava la font de Sant Pau i gotejava la font de l'Ermetà, la font de Can Borrell està canalitzada i les demés estaven eixutes.


Aproximació:

Prendrem com a punt de partida l'àrea de lleure del torrent de Can Coll, situada al quilòmetre 2 de la carretera BV-1415 que porta de Cerdanyola del Vallès a Horta.


Itinerari:

0 0h
0 Km
118 m 41.4728,2.1280Clica per veure'n la ubicació. Àrea de lleure del torrent de Can Coll (Cerdanyola del Vallès)
Aquesta àrea de lleure, que configura una de les portes del nord del parc de Collserola, es troba en la línia de contacte entre el pla i la muntanya. Té un caràcter semi-natural, on conviuen una activitat agrícola important juntament amb àrees de vegetació natural molt ben conservades. És un indret tradicional per a la costellada i un punt de partida de diversos itineraris a peu i en bicicleta. També compta amb una esplanada idònia per jugar. El bosc que predomina són les pinedes de pi blanc amb sotabosc d'alzines que s'estan refent després d'un llarg període d'explotació del bosc. L'espai condicionat com a àrea de lleure és una antiga peça de conreu de la finca de Can Coll.

Comencem la caminada per un caminet arranjat que surt de l'àrea de lleure i marxa en sentit sud i lleugera baixada, portant a mà dreta l'aparcament dels cotxes. Només 150 metres després creuem un camí que ens talla i, un cop a l'altra banda, baixem per unes escales que ens porten al pou de Can Coll, emplaçat al costat d'un petit embassament que forma el torrent homònim.

1 5'
0,2 Km
108 m 41.4714,2.1273Clica per veure'n la ubicació. Pou de Can Coll
Està situat al costat d'un petit embassament que forma el torrent de Can Coll, prop de l'àrea de lleure del mateix nom. Construcció gran i original de totxo vist amb el sostre creuat de mitja volta.

Del pou estant travessem el torrent per un pont de fusta en força mal estat i seguim per un camí que va paral•lel a la carretera que ens queda a la dreta. De seguida deixem a la dreta una petita zona d'aparcament, creuem altre cop el torrent per un petit pont de pedra i continuem per un camí molt planer i agraït anomenat "Camí de passejada" que marxa en sentit sud-oest i remunta el torrent de Can Coll que portem a la dreta. Al cap d'uns 450 metres arribem a una bifurcació de camins; obviem el de l'esquerra que continua fins a Can Cerdà i la font dels Caçadors, nosaltres seguim pel corriol de la dreta. El nou camí és més estret i transcorre per un terreny rocós, amb lleugera pujada i sempre per dins el bosc. Uns 325 metres més amunt anem a parar a la carretera d'Horta que creuem. Un cop a l'altra banda prenem la pista ampla que surt a la nostra esquerra, el camí de Can Borrell, en direcció sud-oest (aquest camí està barrat durant les hores que el restaurant roman tancat, però els vianants poden passar-hi). Al cap d'uns 725 metres, just a l'encreuament que a la dreta puja al turó de Torreferrera, abandonem la pista i agafem un corriol assenyalat a l'esquerra. Només començar el corriol ignorem una torrentera a la dreta i 150 metres més endavant arribem a una petita clariana amb una trifurcació de camins; seguim pel corriol del mig, el més estret, davallant fins el torrent que queda uns 75 metres més avall. Un cop a la llera del torrent veiem davant nostre un vistós banc fet amb peces de mosaic de diferents colors sota un arbre caigut i a mà esquerra la font de la Rata.

2 25'
1,9 Km
157 m 41.4624,2.1185Clica per veure'n la ubicació. Font de la Rata
Construcció original, formada per un frontal molt treballat en el qual hi destaquen la part superior de pedra vista, amb una capelleta amb el nom de la font gravat en una llosa de pissarra i un acabat superior de doble vessant que fa de teuladeta. El tub està trencat. La pica és quadrada, de pedra i ciment, disposada a nivell de terra. A pocs metres, sota un arbre caigut, hi ha un gran banc acabat amb peces de mosaic de molts colors representant diversos motius. Segons Miquel Tormos, la font va ser retrobada per ell mateix i la colla del Dimarts. El seu lloc d'origen estava soterrat a la llera del torrent. La van fer de nou fora de la llera. Aquesta font no apareixia en cap publicació però un avi que habitava a la masia de Can Borrell en recordava l'existència de quan era nen.

Desfem els últims 225 metres i retornem a la pista de Can Borrell que continuem amb el mateix sentit que duiem, cap a l'esquerra. Uns 250 metres més endavant circulem al costat d'un gran prat conreat que ens queda a la dreta, amb fantàstiques vistes de Collserola. 250 metres després creuem la riera de Sant Medir per un pont de fusta i de seguida som a les portes de la masia de Can Borrell (41.4584,2.1123)Clica per veure'n la ubicació. .

Masia d'origen medieval, coneguda aleshores com a Can Martorell. Formava part dels dominis de la Torre Negra. Actualment està condicionada com a restaurant.

El camí passa entre la masia i el gran aparcament del restaurant, per acabar pocs metres més enllà a una pista ampla que ens talla, el camí de Sant Medir, que fem a l'esquerra, vorejant la tanca de la finca de Can Borrell que ens queda a l'esquerra. De seguida, a la cantonada de la finca, abandonem el camí de Sant Medir i girem a l'esquerra per una pista ampla també, en baixada, que va a Sant Adjutori. Només uns 30 metres més avall, al marge dret del camí i enfront de la façana del darrere de la masia, trobem l'eixuta font de Can Borrell.

3 40'
2,9 Km
157 m 41.4582,2.1123Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Borrell o de la Teula
Es troba a la part del darrere de la masia de Can Borrell, al marge dret del camí que porta a Sant Adjutori. Construcció senzilla amb un frontal de totxo vist que forma una paret corba encastada al marge. El tub d'alimentació està tallat i per tant no raja, també li falta l'aixeta. La pica, que descansa directament a terra, és tota d'una peça de pedra picada en forma rectangular. Al damunt de la font hi ha la mina que abastia la font i que ara alimenta una gran bassa situada al costat de la masia, a pocs metres de la font.

Reculem els pocs metres que ens separen del camí de Sant Medir i el reprenem a l'esquerra, però compte! només uns 20 metres. Aquí cal cercar un petit corriol ascendent a mà dreta que inicialment marxa en sentit sud i poc a poc es va adreçant cap al sud-oest, sempre per dins el bosc i amb moltes bifurcacions que intentaré detallar. Així doncs, al cap d'uns 140 metres de deixar la pista de Sant Medir trobem la primera de les bifurcacions; en aquest cas seguim per l'esquerra. 190 metres després en trobem una altra que fem a la dreta. Uns 140 metres més endavant, el camí pren direcció nord-oest i 225 metres més amunt anem a parar a un camí que ens talla; nosaltres el prenem a la dreta, just en el punt que ens encarem al sud i comencem a davallar. Uns 190 metres més avall fem un canvi de rumb cap a la dreta, adreçant-nos cap al nord-oest i uns 275 metres després trobem una nova bifurcació, en aquest cas agafem el camí de la dreta. Cal estar atents, perquè uns 85 metres més enllà, abandonem el camí i trenquem a l'esquerra per un corriol amb forta pendent i relliscós que baixa al torrent de la font de l'Ermetà. Un cop a la llera del torrent, el creuem i continuem aigües avall, per un bonic caminet que circula paral•lel al torrent que portem a la dreta. Als pocs metres, a l'esquerra del camí, trobem la font de l'Ermetà.

4 1h 5'
4,3 Km
137 m 41.4581,2.1020Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Ermetà
La localitzem a prop de la llera esquerra del torrent homònim, a peu de camí. L'estructura de la font és un mur allargat de pedra vista, d'un metre d'alçada, que aguanta el marge. L'aigua goteja per un tub d'acer inoxidable encastat a la paret, a un pam d'alçada, i cau en un bassal quadrat arran de terra. Damunt del broc hi ha una llosa de pedra blanca amb una inscripció en lletres vermelles recordant-nos que la font fou trobada per un pastor i arreglada pel rabadà. Al costat esquerra una altra placa d'iguals característiques amb el nom de la font. Al voltant de la sortida d'aigua, unes pedres planes disposades en semicercle envolten el bassal. L'entorn és ombrívol i humit, amb arbres folrats de molsa.

Continuem pel mateix camí i amb el mateix sentit. El tram immeditat després de la font de l'Ermetà és molt bonic; ombrívol i humit, amb arbres coberts de molsa i el torrent a la dreta. Pugem un talús amb l'ajut d'uns esglaons excavats al terra al mateix temps que ens allunyem del torrent. Al cap d'uns 60 metres, enllacem amb el camí de Can Gordi, més ample i planer, que seguim a la dreta, en direcció nord. Uns 40 metres més endavant, abandonem el camí que duiem (més tard hi tornarem) i trenquem a l'esquerra per un caminet més estret que marxa en sentit sud-oest. Només començar deixem un camí a l'esquerra, 150 metres després baixem per unes escales de fusta fins la llera d'un petit torrent que creuem i, un cop a l'altra riba, pugem per unes altres escales amb una barana feta amb una cadena. A l'arribar a dalt, trobem una nova bifurcació que fem a l'esquerra. El camí segueix en direcció sud-oest, amb lleugera baixada. Uns 250 metres més avall creuem el torrent de Can Gordi i, d'aquí estant, ja veiem la font de Sant Vicenç del Bosc, escassos 10 metres camí amunt.

5 1h 10'
4,8 Km
143 m 41.4560,2.0984Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Vicenç del Bosc
La trobem en un ombrívol, humit i tranquil racó de Collserola, a la llera esquerra del torrent de Can Gordi, sota el petit turó on està ubicada l'enrunada ermita del mateix nom. El frontal de la font és de pedra vista amb la part superior acabada amb un arc semicircular. El tub és de ferro colat, molt gruixut. No hi ha pica ni bassal; quan raja, l'aigua cau directament a terra i desguassa al torrent que resta a pocs metres.

Del darrere de la font, a l'esquerra, surt un corriol ascendent que porta al capdamunt d'un petit turó on trobem les ruïnes de l'ermita romànica de Sant Vicenç del Bosc.

6 1h 15'
4,9 Km
146 m 41.4558,2.0987Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Vicenç del Bosc
L'ermita de Sant Vicenç del Bosc està situada en un ombrívol, humit i tranquil racó de Collserola, al costat esquerra de la llera del torrent de Can Gordi. Es una sorpresa trobar amagada en aquests boscos les ruïnes d'aquesta ermita d'estil romànic. En època medieval el temple era conegut amb el nom de Sant Vicenç de Cercèdol. La primera notícia que ens ha arribat de l'edifici data de l'any 986, quan el rei Lotari va confirmar-lo com una de les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallés. Era la parroquial de la vila de Cercèdol, població, que com el temple, no ha arribat fins als nostres dies. Sembla ser que ja en l'any 1110 es va ensorrar la coberta, si bé es va reconstruir. La darrera notícia del temple encara en peus la trobem en el segle XVIII, tot i que ja amenaçava ruïna. Del temple només es conserven els seus murs perimetrals, que amb prou feines superen el metre d'alçada. Darrerament s'ha buidat de runa i de bardissa l'interior del temple, podem observar perfectament la seva planta. Ens trobem davant d'un temple de caire rural, format per una sola nau rectangular, acabada en un absis semicircular. L'absis era més estret que la nau i es comunicaven mitjançant un arc d'un sol plec. En el presbiteri, situat a un nivell superior de la nau, encara es conserva la base de l'altar. L'interior dels murs nord i sud està recorregut per un banc d'obra. L'accés es realitzava a través del mur oest, on s'obria la porta. Encara es conserven els quatre esglaons que permetien salvar el desnivell entre l'exterior i l'interior del temple. Segons el plafó informatiu que hi ha davant les runes del temple, en ell es venerava una talla de fusta policromada de la Mare de Déu del segle XIV, que en 1911 fou lliurada al monestir de Sant Cugat. A partir d'aleshores restà a la rectoria, fins que el 1916 es traslladà al Museu Diocesà de Barcelona.

Després d'haver reposat una estona i gaudit de la tranquil•litat que es respira en aquest bonic indret, desfem els últims 500 metres fins la cruïlla del camí de Can Gordi; així doncs, tornem a baixar a la font de Sant Vicenç del Bosc, travessem el petit torrent que trobem a mig camí per les dobles escales i finalment retrobem el camí de Can Gordi, que hem deixat abans, al poc de deixar enrere la font de l'Ermetà. Reprenem el camí a l'esquerra, amb la mateixa direcció que duiem a l'anada, nord. Poc més de 100 metres després trobem una bifurcació; a l'esquerra seguiriem fins Can Gordi, nosaltres prenem el de la dreta. El camí és planer i marxa paral•lel al torrent de Can Gordi, inicialment en sentit nord-est. Al cap d'uns 400 metres arribem a una altra bifurcació que ara fem a l'esquerra i uns 350 metres més endavant el camí transcorre per la vora d'un gran camp conreat que ens queda a la dreta. Des d'aquest punt, si mirem a l'esquerra, veurem la silueta de la imponent Torre Negra (41.4652,2.1007)Clica per veure'n la ubicació. .

Casal fortificat documentat des de 1145, situat a l'entrada de la vall de Gausac. D'aspecte massís i de color fosc, d'on li ve el nom. Inicialment era propietat del monestir de Sant Cugat, després passà a mans privades. Va pertànyer inicialment a la família Vilanova, que va entroncar amb els Llaceres a mitjan segle XIII. Després s'hi establí la família Palou que, en fortificar la casa, va originar un llarg plet amb el monestir. L'edifici actual és del segle XIV o XV. Té planta quadrada, amb un pati central i torres als angles, una d'elles més elevada. A les façanes hi ha diverses finestres geminades i restes de matacans. El portal és adovellat, de mig punt. L'any 1145, a causa de la devastació provocada pels sarraïns, l'abat Armengol va encarregar la construcció d'una fortalesa i la represa del conreu al seu voltant. Amb el temps, la fortalesa va esdevenir un imponent edifici que administrava les masies del seu entorn, la quadra de Vilanova.

Quan el camp s'acaba, creuem la riera de Sant Medir i de seguida anem a parar a una pista de terra que ens talla, és el camí de Sant Medir. A l'esquerra ens queda un panell informatiu de la zona i a l'altra banda de la pista una gran esplanada presidida per un majestuós pi, el Pi d'en Xandri; ens hi apropem.

7 1h 45'
6,6 Km
111 m 41.4674,2.1008Clica per veure'n la ubicació. Pi d'en Xandri
Símbol ecològic i cultural de Sant Cugat del Vallès. Es tracta d'un pi pinyer, amb una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres. Fou plantat a finals del segle XVIII per marcar els límits de la propietat de Can Xandri. El 197 va patir un atac molt greu amb una serra mecànica, des d'aleshores es troba en estat d'apuntalament per la seva conservació. A la seva vora hi ha una plana per poder descansar i menjar alguna cosa.

Prenem el camí de Sant Medir en direcció sud-est, deixant la ciutat de Sant Cugat a la nostra esquena. Menys de 250 metres després abandonem el camí de Sant Medir i trenquem a l'esquerra per una pista, ampla també, que marxa en direcció nord-est. Uns 140 metres més endavant girem a la dreta per un camí que entra dins el bosc, 125 metres més enllà trobem una bifurcació que fem a la dreta i uns altres 125 metres després anem a parar a un camí ample que ens talla i que agafem a la dreta, en direcció sud-est. Al cap d'uns 450 metres abandonem aquest camí que segueix fins el capdamunt del turó de Torreferrera (41.4663,2.1178)Clica per veure'n la ubicació. , i trenquem a l'esquerra. Anem fent camí, vorejant el turó per la seva vessant de ponent. Després d'aproximadament 1 quilòmetre, una gran marrada i obviant diferents camins que ens menen, passem pel costat de les instal•lacions del Patronat Flor de Maig que ens queden a la dreta. Cal estar alerta, un cop hem deixat enrere aquestes instal•lacions, trenquem pel primer corriol descendent a l'esquerra. El corriol davalla seguint les aigües d'un rierol que portem a sota a la dreta. Només 175 metres més avall ja veiem a la dreta unes escales que baixen a la llera del rierol on hi trobem la bonica font de Sant Pau.

8 2h 25'
9,3 Km
129 m 41.4696,2.1228Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Pau
Bonica font situada a la llera dreta d'un rierol (el torrent de Can Coll segons el mapa de l'ICC, no confondre amb el torrent del mateix nom del mapa de Google Maps) i envoltada d'una abundant vegetació de la qual en destaquen uns gran plàtans que protegeixen l'indret de l'escalfor del sol. S'hi accedeix tant per un costat del riuet com per l'altre per mitjà d'una llarga filera d'escales; la font està indicada pels dos accessos. El doll i la pica estan dins una construcció ornamental feta de pedra vista en forma de cova. L'aigua raja per un forat practicat al frontal, sense broc, i cau a una petita pica a mitja alçada, després passa a un bassal de forma semicircular situat a sota i finalment desguassa al rierol per sota del terra que té el sòl enreixat amb fusta. L'entorn és ampli i molt ben conservat, format per una ampla vorera que per un costat té una gran bancada de 12 metres de llargada i per l'altre el rierol. La font va ser retrobada per Miquel Tormos després de més de cinquanta anys d'haver estat perduda i soterrada per esllavissades. Estava mig metre per sota del sòl. Un cop ubicada i va ser notificada al Patronat de Collserola el qual es va posar d'acord amb l'Ajuntament de Cerdanyola i la van recuperar totalment l'any 1996.

Pugem les escales i reprenem el camí amb el mateix sentit. Uns 200 metres més endavant trobem una bifurcació; a l'esquerra aniríem a Can Coll, nosaltres prenem el de la dreta que voreja el turó de Can Coll per la seva vessant de llevant. Al cap d'uns 350 metres entrem en una gran esplanada allargada amb un antic edifici industrial al mig. Creuem l'esplanada en direcció est, pugem un petit talús i som a la carretera d'Horta, just a l'altra banda hi ha l'aparcament on tenim estacionat el vehicle.

F 2h 40'
10,2 Km
118 m 41.4728,2.1280Clica per veure'n la ubicació. Àrea de lleure del torrent de Can Coll

Inici i final d'aquesta caminada.