Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-141 (Maresme)

Punts de referència:


La Creu d’en Boquet (Vilassar de Dalt) - Ermita de Sant Salvador de Can Boquet - Cova de la Granota - Font d'en Dirol - La Roca d'en Toni - Necròpolis medieval - Font Freda - Font d'en Mamet - La Pedra del Diable – Ermita de Sant Mateu – Font de Can Riera - Font de Sant Mateu – La Creu d’en Boquet.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
10 Km 2h 20' 258 m 494 m 408 m 408 m Fàcil
A trams
Si
28-03-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Un entretingut recorregut pels boscos de Vilassar de Dalt i Premià de Dalt, al Maresme. Sortirem de l’encreuament de camins situat a la pista de la Cornisa anomenat la Creu d’en Boquet. Inicialment visitarem l’ermita de Sant Salvador de Can Boquet, la Cova de la Granota, la font d’en Dirol, la Roca d’en Toni i la necròpolis medieval. Des d’aquí anirem a la font Freda, el punt més al nord d’aquesta sortida. Després baixarem fins enllaçar amb la pista que porta de Vilanova del Vallès a la Creu d’en Boquet on visitarem la font d’en Mamet i enfilarem tot seguit l’anomenat “camí del Vietnam”, passarem per la Pedra del Diable i assolirem l’altiplà de Sant Mateu, on gaudirem d’unes formidables vistes del Maresme, a més de visitar la seva ermita i font. La tornada la farem pel camí de les Mines de Vilassar de Dalt que ens atansarà de nou a la Creu d’en Boquet.

Avui rajaven les fonts d’en Mamet i de Sant Mateu, gotejava la d’en Dirol i restaven eixutes les demés.


Aproximació:

Prendrem com a punt de partida la pista de la Cornisa a l’alçada de la Creu d’en Boquet, a Vilassar de Dalt, on s’hi pot accedir en cotxe. Podem arribar-hi des de les poblacions de Vilassar de Dalt, Cabrils, Teià i Vallromanes, totes elles tenen camins que enllacen amb la pista de la Cornisa. També s’hi arriba des del Coll de Font de Cera per la carretera BP-5002 (de Granollers a Masnou) i després seguint la pista de la Cornisa fins l’encreuament de la Creu d’en Boquet.


Itinerari:

0 0h
0 Km
360 m 41.5258,2.3403Clica per veure'n la ubicació. La Creu d'en Boquet (Vilassar de Dalt)
Muntanya de 378 metres amb una petita creu. També és una cruïlla important de camins.


Estem situats a l’encreuament de camins anomenat la Creu d’en Boquet, sota el majestuós pi, mirant la creu i amb l’oficina del parc de la Serralada del Litoral darrera nostre. La pista de la dreta baixa a Vilassar de Dalt i Cabrils, la de l’esquerra porta al coll de Font de Cera passant pels colls de Can Gurguí i de Clau. Davant nostre surten dues pistes més; la que marxa per l’esquerra de la creu en direcció ponent va a Vallromanes i Vilanova del Vallès, nosaltres comencem a caminar per la pista que surt davant nostre en sentit nord, deixant la creu a l’esquerra, seguint les indicacions de la Roca d’en Toni, coll de Porc i Sant Bartomeu, acompanyats inicialment de les marques blanques i vermelles corresponents al GR-92. Només 100 metres després abandonem la pista i ens desviem a la dreta per un camí particular, barrat amb una cadena que impedeix la circulació de vehicles. Continuem uns 250 metres entre camps de conreu i arribem a l’ermita de Sant Salvador de Can Boquet, adossada a la masia homònima.

1 5'
0,4 Km
367 m 41.5270,2.3425Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Salvador de Can Boquet
L'ermita es troba dins la finca particular de Can Boquet. Està documentada des del 1055 tot i que el seu origen pot situar-se al segle X. Conserva un absis rectangular d'època pre-romànica que és únic a la Península Ibèrica. La seva singularitat rau en la base d'àmfores encastades cap per avall que hi ha al canó de la volta.

No hi ha fotografia per que el propietari de la finca me la va fer depenjar.


Passem entre la masia que ens queda a la dreta i un magatzem a l’esquerra, seguint el camí marcat. Cal estar atents, doncs uns 45 metres després de deixar enrere la masia, abandonem el caminet que segueix en sentit est paral•lel a la pista que baixa a Cabrils i trenquem a l’esquerra per un corriol que s’endinsa en el bosc, en lleugera pujada. Durant aquest trajecte anirem veient un reguitzell de grans roques. Caminem en direcció nord-est, obviant altres corriols que ens menen, nosaltres sempre pel més fresat, fins que enllacem, uns 250 metres més amunt, amb un camí que ens talla i que fem a la dreta. A partir d’aquí comencem una suau davallada, sense deixar el camí més visible, en direcció sud-est. Uns 175 metres més avall som davant d’un grup de roques de grans dimensions, anomenat la Cova de la Granota, amb bones vistes del Maresme.

2 15'
1 Km
361 m 41.5286,2.3477Clica per veure'n la ubicació. Cova de la Granota
És un jaciment megalític format per vàries roques de grans dimensions, la de dalt fa de teulada i d’aquí el nom de cova.














Deixem la cova de la Granota a mà dreta i continuem baixant pel mateix camí. Uns 150 metres més avall anem a parar a un camí ample que ens talla; a la dreta enllaçaríem amb la pista que baixa a Cabrils, nosaltres l’agafem a l’esquerra, inicialment planer però de seguida comença a pujar lleugerament. Uns 230 metres més amunt trobem un piló informatiu indicant-nos la bonica font d’en Dirol que ens queda a la dreta, a escassos 15 metres per sota el camí.

3 20'
1,4 Km
377 m 41.5300,2.3452Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Dirol
L'aigua raja per un tub clavat a unes roques a la muntanya i cau en una petita pica quadrada de pedres; després passa per una canal oberta a una bassa rodona de pedra i d'aquí, per una altra canal també oberta, mena al torrent. És gratificant trobar-se una font arranjada i si raja encara més.














Tornem a pujar al camí i el reprenem amb el mateix sentit que abans, a la dreta. Uns 140 metres més amunt deixem un camí a la dreta, 160 metres després obviem un camí a l’esquerra i uns altres 150 més anem a petar a una pista que ens talla; a l’esquerra tornaríem a la Creu d’en Boquet, nosaltres fem a la dreta. Només 140 metres més endavant arribem a una bifurcació de camins; la pista que marxa per la dreta porta a coll de Porc i a Sant Bartomeu, la de l’esquerra va a Vilanova del Vallès. Just en aquest punt, uns metres a l’esquerra, ja veiem el gran dolmen conegut com la Roca d’en Toni.

4
30'
2 Km
418 m 41.5322,2.3420Clica per veure'n la ubicació. La Roca d'en Toni
Dolmen d'època calcolítica (2200-1800 aC). Té forma trapezoïdal i està format per diversos blocs de pedra granítics formant un corredor, i un de més gran situat al damunt fent de sostre.












Pujant unes escales de fusta que surten del costat del dolmen, podem accedir a la necròpolis medieval, que resta a uns 50 metres al sud-oest d’aquest.






5

 Km
422 m 41.5317,2.3417Clica per veure'n la ubicació. Necròpolis Medieval
Son un conjunt de sepulcres de l'alta edat mitjana formats per pedres planes i coberts amb lloses de forma irregular.












Del dolmen estant prenem la pista que passa pels seus peus en direcció ponent. Anem perdent alçada poc a poc al mateix temps que deixem diferents camins a banda i banda, nosaltres sempre per la pista. Uns 300 metres més avall passem pel costat de l’Hípica Cal Senyor. Al cap d’uns 400 metres d’haver deixat enrere les instal•lacions de l’hípica, abandonem la pista i girem a la dreta per un camí ample, inicialment planer però que més endavant davalla suaument. Uns 475 metres més avall trenquem a l’esquerra pel corriol que baixa a la font Freda i que està assenyalat tant amb el piló característic del Parc com amb un cartell de fusta. Baixem pel corriol amb molt de compte perquè hi han uns esglaons que rellisquen força i desprès de 35 metres arribem a la font.

6
45'
3,4 Km
315 m 41.5364,2.3396Clica per veure'n la ubicació. Font Freda
La paret de la font està adossada a la muntanya, sota unes roques i a la part baixa hi ha un mural amb el nom de la font. La font queda ensorrada i cal baixar tres esglaons de pedra per accedir al broc. Malgrat que la font està en un lloc molt humit no acostuma a rajar, una llàstima ja que l'entorn és molt agradable, amb una taula de fusta, un llarg bancal de pedra i uns caps de tronc per seure.

















Ara sortim de la font pel corriol que surt davant nostre en direcció sud-oest, sempre per dins el bosc. 190 metres més endavant travessem un petit torrent eixut i uns 200 metres més enllà sortim a una pista que ens talla; a la dreta aniríem a Vilanova del Vallès seguint la “Ruta de Can Maimó”, nosaltres l’agafem a l’esquerra. Només 20 metres després arribem a una cruïlla de camins coneguda com el Mal Pas; a l’esquerra tornaríem a la Roca d’en Toni per on hem vingut, la pista que ens queda immediatament a la dreta (tallada uns metres més enllà al trànsit de vehicles) porta a Vilanova passant per Can Maimó, nosaltres prenem el següent camí carreter a la dreta que marxa en direcció sud-oest. Anem caminant per l’ample camí, ignorant-ne d’altres que entren a diferents finques, davallant lleugerament. Al cap d’1 quilòmetre anem a parar a una pista ampla que ens talla, és la pista que porta de Can Maimó a la Creu d’en Boquet, que fem a l’esquerra, en direcció sud-est. Uns 300 metres més endavant trobem a mà esquerra la font d'en Mamet, recentment arranjada.

7
1h 10'
5,2 Km
280 m 41.5277,2.3316Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Mamet
Situada en el torrent del Molí d'en Cuquet, uns metres més amunt de l'entrada a Can Mamet, a peu de la pista forestal que porta de Can Maimó a la Creu d'en Boquet. Recentment ha estat arranjada; l'han desbrossat, reparat els esglaons que baixen a la font i reemplaçat el broc. La font queda a la llera del torrent, protegida per unes baranes de fusta, amb uns esglaons excavats al terra que permeten baixar-hi. L'aigua raja per un tub encastat a les pedres del marge, a un pam d'alçada, i cau a terra formant un petit bassal que desguassa directament al torrent. A la dreta de la font, en angle recte a aquesta, hi ha un bancal adossat al marge. Al damunt de la font trobem un rètol amb el nom de la font i un seguit d'advertències.






Deixem la font d’en Mamet a l’esquerra i continuem per la pista amb el mateix sentit que portàvem. Uns 200 metres més endavant, en un revolt pronunciat a l’esquerra, abandonem la pista i girem a la dreta per un sender que s’endinsa en el bosc. El camí que fem a continuació és el conegut com “Camí del Vietnam”, ben visible en tot el seu recorregut, molt erosionat per les aigües, amb lleugera pujada i direcció inicial sud. De seguida trobem una mina d’aigua a l’esquerra i tot seguit passem pel costat d’una altra que deixem a la dreta. Quan portem aproximadament 200 metres caminant per aquest camí, obviem un camí a l’esquerra que creua el torrent de Can Maimó, just en el punt que el nostre fa un gir a la dreta, encarant-se al nord-oest. Trobem una altra mina d’aigua. Uns 200 metres més amunt de l’últim trencall, arribem a una petita clariana enmig del bosc, on es dóna per finalitzat el “Camí del Vietnam”, deixem a la dreta un altre camí que és una de les entrades a Cal Dutch i ens adrecem a ponent. El camí segueix ben fresat però ja no tant erosionat. Només 50 metres més enllà som en una bifurcació de camins; el de l’esquerra puja a Sant Mateu i el seguirem d’aquí una estona però abans prenem el de la dreta que va a Vallromanes. Al cap d’uns 100 metres, abans d’un revolt a l’esquerra, damunt del marge esquerra, trobem la Pedra del Diable.

8
1h 20'
6 Km
337 m 41.5250,2.3297Clica per veure'n la ubicació. La Pedra del Diable
Es tracta d'un menhir de pedra granítica que devia fer uns tres metres, escapçada per un extrem i que ara jeu en un revolt del camí. Va ser arrodonida pels laterals i té un forat, que actualment no es pot veure donat que es troba tombada i el forat queda a sota.










Desfem els últims 100 metres fins la bifurcació anterior. Un cop aquí, reprenem el camí on l’havíem deixat fa una estona, a la dreta, en pujada. Anem caminant per dins el bosc, per un camí ben traçat, amb una moderada pujada. Al cap d’uns 375 metres arribem a una nova bifurcació; nosaltres agafem el camí de la dreta que segueix guanyant alçada poc a poc. Uns 550 metres més amunt, després de saltar una cadena, anem a parar a una pista que ens talla i que fem a l’esquerra, seguint les marques blanques i vermelles del GR-92 que ens acompanyarà un tros. A la dreta ens queda l’entrada a Can Riera, a l’esquerra un tancat. Ja estem a l’altiplà de Sant Mateu. Seguim la pista i al cap d’uns 150 metres la deixem i girem a la dreta (recte aniríem a la font de Sant Mateu, però nosaltres visitarem primer l’ermita), de seguida tombem a l’esquerra, deixem un camí a la dreta (ens baixaria a la pista de la Cornisa pel camp de la Figuera seguint el Meridià Verd), a l’esquerra ens queda una tanca amb cavalls a l’interior. En aquest punt, mirant a la dreta, hi ha unes excel•lents vistes del mar. Continuem sense deixar el camí uns 300 metres fins l’ermita de Sant Mateu.













9
1h 45'
7,7 Km
494 m 41.5167,2.3287Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Mateu
És un edifici romànic d'una sola nau, documentat al segle X. El campanar estar al revés del que és habitual, mirant l’ermita de front no es veu la campana.












Continuem pel camí que passa per davant de l'ermita i que segueix el traçat del GR-92, en baixada pel mig del bosc. Uns 225 metres més avall anem a petar a una pista ampla que ens talla, la mateixa que hem abandonat fa una estona per anar a l’ermita. Just davant nostre, a l’altra banda de la pista, hi ha la cantonada d’una tanca de filat; si baixem per un corriolet que va pel costat del filat durant uns 25 metres, podrem veure l’estat en que es troba la font de Can Riera, que queda dins la propietat.

10


453 m 41.5185,2.3276Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Riera
Es troba dins la propietat de Can Riera, a un centenar de metres de la font de Sant Mateu en direcció ponent. No és possible accedir fins la font dons queda dins un tancat on acostumen a pastar-hi cavalls, però sí podem apropar-nos a uns 10 metres i veure-la a través del filat. Si anem de la font de Sant Mateu en direcció a Can Riera pel camí, als pocs metres trobem un tancat a la dreta; baixem pel costat del filat uns 30 metres i podrem veure la font. És una antiga font, ara eixuta. No en tinc cap més referència. La paret de la font és un mur de pedra, orientat a l'oest, on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una finestra rectangular. Actualment (març de 2014) està totalment tapada per la vegetació.


Desfem els 25 metres del corriolet i, un cop a la pista, la seguim a l’esquerra uns 30 metres. A sota a l’esquerra, queda la font de Sant Mateu.

11
1h 50'
8,1 Km
453 m 41.5188,2.3283Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Mateu
La paret de la font és un mur de pedra on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta arrebossada de ciment, amb un gravat fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge i el nom del Sant, amb dues petites lleixes a banda i banda acabades amb rajola verda. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, mitjançant un tub metàl•lic, situat a dos pams del terra, per sota del nivell de l'esplanada; cal baixar dos esglaons de maons disposats en forma de semicercle per accedir al broc. Al seu davant hi ha una gran bassa i uns metres més avall, una altra que ha quedat al descobert recentment durant les tasques d'arranjament de l'entorn.





Pugem de nou la pista i l’agafem a l’esquerra, continuant amb el mateix sentit que duiem. Quan portem uns 180 metres, abans d'un revolt molt tancat a la dreta, trobem un corriol a mà esquerra que descendeix, l’agafem. Només 100 metres més avall hi ha una bifurcació de camins; nosaltres prenem el de la dreta que ens baixa directament a un camí ample que fem a la dreta. Continuem pel camí, deixem la bassa de la Molinera a baix a l’esquerra i poc després passem una cadena que barra el pas i sortim a una pista, a l’esquerra entraríem a la finca de la Molinera, nosaltres girem a la dreta, en direcció sud. Al cap d’uns 125 metres abandonem la pista i ens desviem per un camí descendent que surt de la nostra esquerra, obviant qualsevol camí que ens meni. Al cap d’uns 350 metres des de que hem deixat la pista, passem pel costat de la primera de les mines d’aigua que anirem trobant en el decurs d’aquest tram.

Les mines són galeries fetes per captar les aigües subterrànies i canalitzar-les fins al punt inicial que podia estar situat a quilòmetres del punt de captació. Van ser construïdes al segle XVIII sota iniciativa municipal o privada, per conduir les aigües fins a les fonts i els pous del poble i de les cases. Es començava a obrir la galeria des del punt situat a cotes baixes, reforçant parets i sostres a mesura que s'avançava per sota terra. Per la galeria corria l'aigua i de tant en tant, s’obrien pous en vertical, des de l'exterior fins a la mina. La construcció de les mines era molt costosa i arriscada, al mateix temps que requeria un manteniment i una neteja periòdics. Cal destacar la transcendència d'aquestes mines, obres molt importants de l'enginyeria humana. El seu paper va ser tan vital, que bona part de la muntanya de Vilassar de Dalt n'està solcat.




Continuem. Uns 100 metres més endavant arribem a una bifurcació que fem a l’esquerra. Sense deixar el camí, uns 850 metres més enllà, arribem finalment un altre cop a la pista de la Cornisa, on girem a l’esquerra i ja només ens quedarà fer 60 metres més per ser a la Creu d’en Boquet, on donem per finalitzada aquesta entretinguda caminada.

F 2h 20'
10 Km
360 m 41.5258,2.3403Clica per veure'n la ubicació. La Creu d'en Boquet

Inici i final de la sortida d’avui.