Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-142 (Vallès Oriental)

Punts de referència:


Cementiri de Santa Maria de Martorelles – Font de Beu-i-Tapa – Font de la Mercè - Font de Can Santpere – Font de Can Barbeta - Font de Can Gurri - Font del Llorer – Dolmen de Castellruf - Poblat ibèric de Castellruf - Cementiri de Santa Maria de Martorelles.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
8,6 Km 2h 15' 151 m 455 m 360 m 360 m Moderat
No
Si
6-04-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

La primera part d'aquesta excursió la dedicarem a visitar les fonts de Santa Maria de Martorelles que queden més al nord, també la de Can Barbeta que pertany a Vallromanes. A la segona part pujarem fins Castellruf on visitarem el dolmen i assolirem la segona alçada del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, el turó de Castellruf, amb les seves restes històriques i les immillorables vistes sobre el Vallès i la Serralada Litoral. Ens hem assabentat de que els voluntaris de l'ADF de La Conreria han estat les darreres setmanes duent a terme tasques d'arranjament del poblat ibèric i aprofitarem per veure com ha quedat. La tornada la farem davallant per la pista que baixa cap a la font de la Mercè però, a mitja baixada, ens desviarem a l'esquerra i creuarem el bosc pel camí de Can Ros per atansar-nos finalment al cementiri.

El recorregut és fàcil i agradable, encara que l'he qualificat com a dificultat mitjana degut a l'últim tram abans d'arribar al poblat ibèric de Castellruf, amb una forta i relliscosa pendent per damunt d'unes roques.

En aquesta ocasió rajaven les fonts de la Mercè i de Can Gurri, la del Llorer gotejava i les demés estaven eixutes.


Aproximació:

Començarem la caminada al cementiri de Santa Maria de Martorelles. Per accedir-hi pujarem per la carretera BV-5006 que condueix al poble. Abans d'entrar al nucli urbà cal girar a l'esquerra pel carrer de l'Escola que ens durà fins el cementiri on podrem estacionar el vehicle.
















Itinerari:

0 0h
0 Km
164 m 41.5224,2.2541Clica per veure'n la ubicació. Cementiri de Santa Maria de Martorelles

Deixem el cementiri a la nostra esquerra, l'asfalt s'acaba i esdevé una pista de terra amb vinyes ben conreades a banda i banda. Uns 200 metres després abandonem la pista, juntament amb un altre camí amb una cadena a l'esquerra i agafem un camí a la dreta que voreja Can Bernades, deixant la masia a la nostra dreta. Immediatament després obviem un corriol ascendent a la dreta cap a una pineda (per on baixarem a la tornada). De seguida n'ignorem un altre també a la dreta que va a la mateixa pineda que l'anterior. Entrem en un alzinar molt ombrívol, el camí va paral·lel al torrent de Can Gurri que ens queda a la nostra esquerra, a la dreta trobem una fita de l'Ajuntament de Barcelona (en trobarem vàries més per aquestes rodalies doncs aquests terrenys l'hi pertanyen). Uns 40 metres després de la fita sortim del camí i baixem directament al torrent. A la nostra esquerra, just sota el camí, queda la malaguanyada font de Beu-i-Tapa.

1 5'
0,4 Km
151 m 41.5244,2.2571Clica per veure'n la ubicació. Font de Beu-i-Tapa
Localitzem la font sota el camí que porta de Can Bernades a Can Girona, a peus del torrent. Actualment només resta l'estructura, una petita construcció feta de maó amb un arc. El seu nom sembla que ve donat per l'escassetat d'aigua que hi rajava, calia beure i tapar el broc per no llençar l'aigua.











Més enllà, a l'altra riba del torrent, podem veure un pou d'aigua municipal (per aquesta zona en trobem diversos de pous, avui en dia encara en activitat). Pugem el talús per retornar altre cop al camí que davalla suaument fins arran de torrent on hi trobem una bifurcació; obviem el camí de la dreta barrat amb una cadena que porta a l'interior de les dependències de la casa de colònies de Can Girona, propietat també de l'Ajuntament de Barcelona, on s'hi realitzen acampades i també condueix a la font del Racó. Nosaltres continuem recte pel torrent que de seguida el deixem a sota nostre a l'esquerra i seguim en lleugera pujada. Veiem Can Girona dalt a la dreta. Caminem deixant a la dreta un muret amb xiprers fins que anem a petar a una pista forestal que ens talla i que prenem a la dreta, tot seguint uns indicatius cap a la font de la Mercè, Castellruf i el castell de Sant Miquel (Aquesta és la pista que va de Can Girona al coll d'en Gurri). De seguida passem pel costat de la casa de colònies de Can Girona (41.5252,2.2604)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a la dreta. Continuem per la pista que inicialment presenta una considerable pujada, seguint les marques blanques i vermelles corresponents al GR 97.3. Mica en mica la pujada va minvant. Uns 250 metres després passem pel costat d'una gran bassa cilíndrica d'aigua que queda a la nostra dreta, la bassa de Can Girona (41.5241,2.2628)Clica per veure'n la ubicació. .











A partir d'aquí el camí planeja. Aviat deixem un camí a l'esquerra que puja a una torre elèctrica. Uns 375 metres més enllà, a la sortida d'un revolt a l'esquerra, deixem un petit corriol descendent que surt de la dreta, mig amagat, que ens baixaria al gorg de Can Ros. Seguim sense deixar la pista. Uns 200 metres més endavant arribem a una bifurcació; pel camí de l'esquerra aniríem al Castell de Sant Miquel passant pel coll de Can Corbera, nosaltres anem recte seguint els indicatius de la font de la Mercè, planejant per dins el bosc. Al cap d'uns 200 metres el camí s'eixampla formant una petita esplanada; just a l'esquerra ens queda la font de la Mercè.

2 25'
1,8 Km
214 m 41.5216,2.2696Clica per veure'n la ubicació. Font de la Mercè
Es troba a prop de can Girona, en el mateix torrent que baixa de la font d'en Gurri. És considerada una de les fonts més importants de la Serralada. La paret de la font és un llarg mur de pedra longitudinal, d'uns 80 Cm d'alçada per més de quinze metres de llarg; al centre s'hi ubica l'espai per on sempre brolla l'aigua mitjançant un tub de plàstic encastat a un forat del mur (el broc d'acer va desaparèixer ja fa temps). En aquest espai central el paviment està tractat amb rajoles de pedra i un canal obert al mig permet desaiguar. Fou inaugurada fa uns trenta anys, i com que el terreny pertany a l'ajuntament de Barcelona li van posar el nom de la patrona d'aquesta ciutat. Anys enrere, l'aigua d'aquesta mina era canalitzada fins a Mollet.


Continuem per la pista, passem un cartell del Parc de la Serralada Litoral. Uns 150 metres després trobem una bifurcació amb dos camins barrats amb cadenes; ignorem el de la dreta que segueix el GR i prenem el de l'esquerra que puja força pel sauló, entre alzines. Al capdamunt de la forta pujada deixem un camí descendent a la dreta. A partir d'aquí la pujada és moderada. Uns 150 metres més amunt, a dalt a l'esquerra, veiem un antic panell publicitari i de seguida ens desviem de la pista i agafem un camí a l'esquerra. A l'esquerra queden les restes d'uns antics ruscos, a la dreta quatre xiprers; sota aquests, arran de camí, la boca de la mina i per sobre, dalt del talús, una cisterna d'obra soterrada. Uns 40 metres més endavant, quan el camí s'acaba, a la dreta tenim l'eixuta font de Can Santpere.

3 35'
2,3 Km
262 m 41.5191,2.2728Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Santpere
Es troba a uns 90 metres cap a llevant del camí que va de Can Girona al coll d'en Gurri. És una construcció de pedres formant un muret semicircular que crea un recinte tancat amb una pica de pedres. L'última reparació del camí que hi porta va deixar al descobert la boca de la mina, uns 25 metres abans de la font, i una cisterna d'obra dalt del talús. Fa anys que no raja.









Desfem l'últim tram, tornem a la pista principal a l'esquerra i continuem en pujada. Al cap d'uns 400 metres deixem un corriol a la dreta que més amunt es converteix en una torrentera. Uns 80 metres més amunt, en un revolt a la dreta, ens desviem per un camí a l'esquerra barrat amb una cadena. 100 metres més endavant trobem a la dreta el corriol que dóna accés a la boca de la mina de Can Barbeta, ubicada uns 20 metres dins el torrent a mà esquerra.

4 45'
3 Km
324 m 41.5191,2.2756Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Barbeta
La trobem a uns 100 metres a la dreta del camí que porta de la pista de la font de la Mercè-Can Gurri al coll de Can Corbera. La font està desapareguda, només podem trobar-ne les restes d'un muret de pedres. La mina sí es conserva i, condicionada a les pluges, la podem veure plena.











Sortim del torrent i tornem al camí, retrocedim, tornem a saltar la cadena i girem a l'esquerra continuant la pista principal en pujada. Uns 250 metres més endavant arribem a una clariana, just en el punt que la pista fa un revolt a l'esquerra. Aquí agafem un caminet que surt davant nostre, inicialment en sentit llevant, després fa un gir cap el sud. Caminem per un bosc tancat i ombrívol, al cap d'uns metres entrem en una altra clariana amb un magnífic exemplar de pollancre al mig i la font de Can Gurri sota la seva ombra.

5 55'
3,5 Km
358 m 41.5161,2.2770Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Gurri
Es localitza a uns 100 metres al sud de la pista que va de Can Girona al coll d'en Gurri. La font està construïda en un clot excavat sobre l'esplanada, d'un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb tres murs de pedra i unes escales que hi donen accés. La petita pica on cau el raig des d'un broc de ferro és de pedra picada. Poc o molt, però sempre raja. En un mapa de la parròquia fet pel rector Joan Antoni Casassayes, el 1737, ja s'esmenta el nom de la casa i de la font. En aquella època, la font s'utilitzava per al consum de la casa i per més d'una vintena de carboners que treballaven al bosc. Al frontal de la font una inscripció porta gravat l'any 1794. Al darrera de la font s'hi troba una inscripció amb fusta: "Font d'en Gurri. Déu vos guardi de prendre mal i de fer-ne”". Durant el febrer de 2014, els voluntaris de l'ADF de la Conreria varen dur a terme tasques d'arranjament de l'entorn d'aquesta font; desbrossant els marges del camí, desembossant el desguàs i modelant el pollancre caigut per adaptar-li un banc.










Saltem per damunt el pollancre caigut. Al capdamunt del petit talús trobem tres camins; els dos de l'esquerra molt desdibuixats, prenem el de la dreta, el més marcat que marxa en sentit oest. El corriol és costerut, força erosionat per l'aigua, amb molta vegetació i molsa, molt bonic. Uns 100 metres més amunt sortim a una clariana amb una torre elèctrica a l'esquerra. Des d'aquí deixem un corriol descendent a l'esquerra de la torre (que tornaria a la font) i continuem recte per un camí ample, en direcció sud-oest, en lleugera pujada. Al cap d'uns 185 metres ens desviem per un corriol que surt a mà dreta (hem d'estar atents doncs el corriol queda un pèl amagat i no està indicat si venim de la font, sí ho està si venim en sentit contrari), molt tapat per la vegetació, que en poc més de 25 metres ens baixa a la font del Llorer o de la Tereseta.

6 1h 5'
3,9 Km
385 m 41.5158,2.2804Clica per veure'n la ubicació. Font del Llorer o de la Tereseta
Situada a l'alzinar, a escassos metres per sota del camí. Font formada per un mur de pedra tallada d'on surt un tub d'acer encastat a la pedra. Sota, arran de terra, queda un petit bassal fet amb un test rodó de terrissa i una teula ceràmica que fa de desguàs. Normalment no raja i quan ho fa només goteja. Al davant hi ha una alzina inclinada força curiosa i al terraplè del damunt un llorer bord que sembla que és el que li dóna nom.



























Retrocedim fins el camí principal i continuem a la dreta en lleugera pujada. Al cap d'uns 150 metres enllacem amb una pista ampla que fem a la dreta, sense deixar la direcció sud-oest que portem. Aquesta pista és planera i segueix el recorregut del GR 97.3. Al cap d'uns 450 metres arribem a una bifurcació on girem a la dreta continuant de moment amb el GR. De seguida trobem dos camins, agafem el més estret, el de l'esquerra que aviat comença a davallar molt suaument per dins el bosc. Després de 400 metres enllacem amb la continuació del camí que hem obviat fa un moment, ara l'agafem a l'esquerra. Menys de 100 metres després arribem a una pista perpendicular que ens talla i que prenem a la dreta, seguint el GR. Caminem uns 100 metres més i ja veiem a l'esquerra un pal indicatiu assenyalant-nos el dolmen de Castellruf. Pugem els esglaons i ja som davant el dolmen.

7 1h 25'
5,1 Km
417 m 41.5131,2.2670Clica per veure'n la ubicació. Dolmen de Castellruf
Sepulcre de planta rectangular, del 3000 abans de Crist, amb dues lloses a cada costat i amb una coberta trencada en dos parts i oberta cap al Sud-oest. Al seu costat hi havia un menhir que ara es troba a la plaça de Santa Maria de Martorelles.













Baixem al camí principal que reprenem amb el mateix sentit que abans. Pocs metres després arribem a una trifurcació: la pista ampla de la dreta ens portaria a la font de la Mercè (l'agafarem després), la pista ampla de l'esquerra ens duria al poble passant per dalt de la pedrera de Can Gallemí, nosaltres prenem un corriol que surt davant nostre, entre les dues pistes amples i que marxa en sentit nord. Pugem pel corriol boscós. Uns 100 metres més amunt trobem davant nostre una sitja amb uns murs laterals que ens queden a la dreta. Obviem el camí que surt per la dreta de la sitja (hi passarem a la tornada) i seguim pel de l'esquerra. Pugem per sobre roques amb líquens fins al cim del turó de Castellruf, la segona alçada de Santa Maria de Martorelles, amb unes excel·lents vistes. Clavat a una gran roca hi ha un petit pessebre i un pot on la gent hi deixa algun comentari escrit. Continuem pel camí marcat, anem trobant restes de construccions de l'antic poblat ibèric.

8 1h 30'
5,3 Km
459 m 41.5147,2.2662Clica per veure'n la ubicació. Poblat ibèric de Castellruf
Es troba situat al turó del mateix nom, una elevació de la Serralada de Marina de 459 m. d'alçada, a l'àrea geoestratègica de separació entre les planes del Vallès i la costa del Maresme. Té una posició de predomini sobre bona part del Vallès Oriental i amb visió directa d'un tram del Besòs. Les restes patrimonials són conegudes a partir de les notícies que Serra Ràfols difongué en els reculls sobre els poblats ibèrics del Maresme. Les seves restes s'estenen pel cim i el vessant est i tenen una extensió aproximada de 0,5 Ha. El poblat estava envoltat per dues muralles, la primera protegia la part superior i la segona transcorria uns 13 metres per sota.



















Tal com havíem escoltat, recentment els voluntaris de l'ADF de la Conreria han netejat i desbrossat el poblat ibèric, deixant al descobert les restes de les construccions.

Donem la volta al cim en el mateix sentit de les agulles del rellotge per un camí fresat, fins anar a parar de nou a la sitja anterior. A partir d'aquí desfem el senderó per on hem pujat, davallant fins la base del turó, on hem deixat la trifurcació anterior. Agafem la pista que ara surt de la nostra esquerra en baixada i que segueix les marques del GR 97.3. Baixem tot veient el Vallès i el Montseny al fons i a la dreta el castell de Sant Miquel amb vinyes als seus peus. Després d'uns 500 metres baixant, en una corba pronunciada a la dreta, ens desviem per un camí que surt a la nostre esquerra. És un corriol que en suau descens, 750 metres més endavant, passant entre runes d'antigues construccions, ens tornarà a la pista que hem deixat i que fem a l'esquerra. Només 30 metres més avall, trenquem altre cop a l'esquerra i agafem el camí de Can Ros que marxa tothora per dins el bosc en direcció nord-oest.

Al cap d'uns 625 metres deixem un corriol a la dreta que baixa al gorg de Can Ros, pocs metres després ignorem un altre ascendent a l'esquerra. Continuem pel camí que és agraït i força planer, veiem diverses parets de pedres que intuïm podrien ser feixes d'antics conreus. Uns 180 metres després obviem un camí a l'esquerra i uns a altres 175 metres més enllà obviem un corriol descendent a la dreta que baixa a la font del Racó. 125 metres més endavant deixem un caminet ascendent a l'esquerra que puja fins al capdamunt del carrer Poal on hi ha un dipòsit d'aigua municipal. 275 metres després arribem a una petita clariana, just en el punt que el camí fa un gir a la dreta i comença una curta baixada que ens porta a un camí planer que ens talla, és el camí que va de Can Girona a Can Bernades i que nosaltres fem a l'esquerra, en sentit contrari al que hem fet al començament de la caminada. De seguida som a Can Bernades i ja només ens queda tombar a l'esquerra i continuar fins el cementiri.

F 2h 15'
8,6 Km
164 m 41.5224,2.2541Clica per veure'n la ubicació. Cementiri de Santa Maria de Martorelles

Arribem al final del recorregut d'avui.