Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-146 (Osona i Vallès Oriental)

Punts de referència:


Collformic (El Brull) – Font Bosch Jover - Font dels Garriguencs - Font de Mossèn Cinto - Font dels Manlleuencs - Font de la Sardana - Font Clareta - Pla de la Gavarrera - Font dels Bisbes - Font de la Rosa - Font Freda - El Matagalls - Pla del Vent - Font dels Cims - Font de Matagalls - Poua de neu del Pla de la Barraca - Collformic.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
9,1 Km 3h 1.141 m 1.695 m 643 m 643 m Moderada
A trams
Si
20-05-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Bonica excursió que des de Collformic puja fins a l'emblemàtic Matagalls, el segon cim més alt del Montseny, des d'on s'albira una impressionant vista panoràmica del Parc Natural del Montseny i dels seus entorns. Des de Collformic pujarem al Matagalls, però no per la ruta clàssica, sinó que ho farem resseguint un grapat de fonts. Inicialment carenejarem en direcció nord-est, passant pels Roures de Sant Andreu i les Roques del Marquès. Quan siguem a ponent del turó del Pla de la Barraca i sota el turó d'en Bessa, trencarem a l'esquerra però mantenint la direcció fins la font dels Garriguencs, en baixada. Aquí seguirem el curs del torrent que portarem a la dreta en direcció nord-oest fins la font de Mossèn Cinto i continuarem fins anar a petar a la pista de Sant Segimon, on agafarem un camí que marxa en direcció llevant i ens durà a la font dels Manlleuencs. Remuntarem el torrent dels Rentadors i ens atansarem al Pla de la Gavarrera on trobarem les fonts de la Sardana i Clareta. Just a l'alçada d'aquesta darrera font, abandonarem el torrent i seguirem cap el sud fins el Pla de la Barraca des d'on farem cap a llevant seguint el camí tradicional de l'obaga de la Fagetana. A mig camí trobarem de nou el torrent de Rentadors que ens acompanyarà fins la font dels Bisbes i, uns metres més amunt, les dues fonts dels tonencs; la font de la Rosa i la font Freda. Des d'aquí anirem a trobar el camí que puja al Matagalls i seguirem els aproximadament 600 metres que ens separen del cim, visible per la seva gran creu. Si el dia és clar, gaudirem d'unes vistes panoràmiques molt grans, podrem contemplar, des de moltes muntanyes dels Pirineus, d'entre les quals el Pedraforca, el Puigmal o el Canigó fins al corredor del Prelitoral i el mar.

Des de la creu del Matagalls prendrem un camí descendent que marxa en direcció oest, cap el pla del Vent. Als pocs metres l'abandonarem i ens encararem al nord-oest, sense camí evident, cercant el torrent de l'Erola, on trobarem la simpàtica font dels Cims. Continuarem seguint un caminet que surt de la font i que més endavant entra en un bosc ombrívol i on, al començament d'aquest, trobem l'última de les fonts d'aquesta excursió, la font de Matagalls. Aviat arribarem al coll de la Font, alhora que creuarem el camí de Sant Segimon i, camp a través, anirem a cercar, primer el camí per on hem pujat al Matagalls i uns metres més amunt el camí tradicional que farem a la dreta, en baixada constant. Aquest camí és la ruta tradicional, la més freqüentada; passarem pel Collet de l'Estanyol, pel Turó Gros i pel Pla de la Barraca on podrem veure les restes d'una poua de neu. A partir d'aquí, un cop deixat a la dreta el trencall que haurem fet a l'anada per apropar-nos a la font dels Garriguencs, només ens caldrà desfer en baixada les primeres passes de la caminada, per arribar finalment al Collformic.

Durant el recorregut tindrem l'oportunitat de conèixer un bon reguitzell de fonts.


Aproximació:

Prendrem com a punt de partida d'aquesta excursió el popular Collformic, situat al quilòmetre 26,4 de la carretera de muntanya BV-5301 que uneix la població de Seva amb Sant Esteve de Palautordera i bona base d'excursions pel Montseny. Al coll mateix disposem d'un petit aparcament i uns 350 metres en direcció a Sant Esteve de Palautordera en trobarem un altre.


Recomanacions:

La travessa plantejada avui assoleix gairebé la cota 1.700 i roman nevada bona part de l'hivern; per tant, cal ser prudents i anar preparats per un canvi sobtat del temps.


Itinerari:

0 0h
0 Km
1.142 m 41.8011,2.3471Clica per veure'n la ubicació. Collformic (El Brull)
Port de muntanya situat al municipi de El Brull, a l'extrem nord-oest del Montseny. És partió d'aigües entre les conques del Besòs i La Tordera. Hi ha un monument en record a les víctimes d'una partida carlina durant la tercera guerra carlina, els dies 10 i 11 de gener de 1874.

Abans de començar la caminada visitarem la font Bosch Jover. Per accedir-hi ens situem al final de l'aparcament des d'on surt un camí que marxa en sentit ponent per dins el bosc (no confondre amb la pista que queda al damunt). Al començament del camí, ja veiem un pal indicador assenyalant-nos la font a la dreta; només cal seguir el corriol que baixa per unes escales fetes amb troncs i hi mena en menys de 50 metres.

1

1.118 m 41.8015,2.3458Clica per veure'n la ubicació. Font Bosch Jover
Localitzem aquesta font a Collformic, a escassos metres de l'aparcament. La font queda en un replà per sota del camí, a la capçalera d'un petit torrent. Fou patrocinada el 1964 pels minyons dels Hostalets de Balenyà i dedicada al seu mestre i poeta, en Miquel Bosch i Jover. Es tracta d'un mur de pedra que forma un angle recte, al mig del qual hi ha una columna de totxo vist amb la sortida d'aigües a la part de baix per mitjà d'un tub de ferro encastat. L'aigua cau en un petit bassal arran de terra i desguassa per sota el replà formant el torrent. Al frontal, damunt del broc, hi ha una gran llosa amb el nom de la font i un recordatori al seu homenatjat. A la dreta del mur hi trobem una altra llosa amb un poema gravat d'en Miquel Bosch i damunt, les quatre barres catalanes de ferro entre-lligades entre elles. A l'esquerra de la font queda un llarg bancal de pedra adossat al mur que li fa de respatller.

Tornem a l'aparcament, el travessem, creuem la carretera i ens situem a la banda nord-est, on hi ha una petita esplanada amb uns plafons informatius; a l'altra costat de l'asfalt ens queda l'aparcament, el restaurant i la pista que porta al Pla de la Calma. Comencem la caminada pujant per unes escales de fusta que surten a l'esquerra dels plafons, senyalitzats amb dues ratlles horitzontals; de color blanc la superior i de vermell la inferior, corresponents al sender de gran recorregut GR-5.2 que seguirem durant una estona. A mitges escales trobem un replà amb una creu de ferro al mig; el camí que surt per la dreta porta directament a l'altre aparcament, nosaltres continuem pujant per les escales, aquestes de pedra. Quan s'acaben les escales anem a parar a la pista de Sant Segimon que ens talla. Creuem la pista i continuem per un camí més estret que surt davant nostre i remunta en direcció nord-est per la carena dels Roures, amb forta pujada i molt pedregós. De seguida travessem la roureda de Sant Andreu, uns 250 metres després passem per les Roques del Marquès i tot seguit anem a parar de nou a un revolt de la pista de Sant Segimon; obviem la pista que ens queda a l'esquerra i seguim ascendint amb la mateixa direcció que dúiem per un camí que surt de l'altre extrem del revolt. Uns 475 metres més enllà, quan siguem sota el turó d'en Bessa (41.8075,2.3535)Clica per veure'n la ubicació. que tindrem a l'esquerra i es reconeix per una petita construcció al capdamunt, i a ponent del turó del Pla de la Barraca (41.8066,2.3594)Clica per veure'n la ubicació. , abandonem el camí principal i també les marques blanques i vermelles del GR-5.2 i trenquem a l'esquerra però mantenint la direcció nord-est, per un camí que al principi està molt desdibuixat però que de seguida esdevé carreter i s'endinsa en el bosc, en suau baixada. Uns 250 metres més endavant arribem a una gran clariana on s'acaba el camí; aquí cal girar a l'esquerra en direcció a un petit torrent que ens queda a escassos 25 metres. A la llera esquerra del torrent trobem la font dels Garriguencs, la primera de les fonts que coneixerem avui.

2 30'
1,4 Km
1.342 m 41.8080,2.3591Clica per veure'n la ubicació. Font dels Garriguencs
Situada sota el Pla de la Barraca, a uns 220 metres en línia recta al nord-oest del pou de glaç del Pla de la Barraca, uns 130 metres més amunt de la font de Mossèn Cinto, a l'ombra d'un solitari faig. Construïda l'any 1967 per un grup de persones de La Garriga, tal com indica el seu nom. Construcció de pedra relligada amb ciment formant un pilar quadrat d'uns dos metres de base per dos i mig d'alçada, adossada a un muret de pedra que sosté les terres. A les dues parets oposades queden les dues sortides d'aigua i una dedicatòria a cadascuna. La paret que mira torrent amunt és dedicada a l'ermità i poeta de Samalús, Mossèn Ramon Garriga, amb un poema escrit per ell " Beneïu d'eixes contrades les collites i ramats, les fonts d'aigües regalades, els conreus, els boscos i prats", ha desaparegut el broc que era d'acer inoxidable i només queda un forat amb un tros de tub de plàstic encastat. La paret que mira torrent avall és en honor a Mossèn Jaume Oliveres, il·lustre pioner del muntanyisme català, amb un bonic broc d'acer inoxidable en forma de piolet per on goteja l'aigua. Al capdamunt de la font hi ha una bonica creu d'orientació que ens indica les quatre principals direccions i les seves destinacions, al costat l'escut de Catalunya amb una corona al damunt, i al frontal el nom de la font, tot en ferro.

De la font estant seguim el curs del petit torrent que portem a la dreta, en direcció nord-oest, durant escassos 125 metres fins que topem de front amb la font de Mossèn Cinto.

3 35'
1,5 Km
1.342 m 41.8083,2.3577Clica per veure'n la ubicació. Font de Mossèn Cinto
Emplaçada al nord del Pla de la Barraca, a uns 125 metres al nord-oest de la font dels Garriguencs. Font construïda per la Penya Excursionista Guimerà el 1959 i dedicada a Mossèn Cinto. La font s'identifica per un pedró vertical de quasi 2 metres d'alçada, darrera del que hi ha una taula de pedra. El frontal de la font és un petit mur de pedres que a més reté les terres, amb els seus tres brocs situats a la part baixa abocant desordenadament les seves aigües al torrentet per sota d'un poema de Verdaguer del llibre “Roser de tot l'any” escrit en sis rajoles esmaltades preses a la paret de pedra: "S'estronca el riu si ho fa la fontinyola, la font de tot amor es la de Deu, si en nostre pit l'amor de Deu s'escola, tots los amors s'estronquen en sa veu".

Continuem pel camí que passa per damunt de la font i de seguida s'endinsa en un bonic bosc. Un cop dins el bosc el camí es desdibuixa, però cal caminar en direcció nord-oest, mantenint el torrent a sota, a la nostra dreta. Al cap d'uns 150 metres anem a petar altre cop amb la pista de Sant Segimon, a l'anomenat Sot de les Estelles. Prenem la pista a la dreta, però amb compte, només uns 25 metres. Poc abans de creuar el pont sobre el torrent dels Rentadors, agafem un camí que surt a la nostra dreta i que marxa en direcció llevant. El camí és molt bonic, circula per dins el bosc, remuntant el torrent dels Rentadors que portem a baix a mà esquerra, amb suau pujada. Uns 150 metres més enllà som a tocar del torrent, amb un petit pont de pedra que el creua. A l'altra banda del torrent, un pèl enlairada, tenim la font dels Manlleuencs.

4 45'
1,9 Km
1.309 m 41.8101,2.3588Clica per veure'n la ubicació. Font dels Manlleuencs
Es troba 150 metres a llevant de la cruïlla del Sot de les Estelles amb el camí de Sant Segimon. Cal remuntar pel marge esquerra del torrent dels Rentadors i creuar-lo per un petit pont de pedra que ens atansa a la font, enlairada uns metres. Font de 1966, patrocinada per Apleguistes de Manlleu i dedicada al bisbe Aguilar i al poeta J. Puntí, manlleuencs. El conjunt arquitectònic és un mur de diferents alçades, fet amb pedra vermellosa, amb una obertura amb forma de volta a la part inferior on s'hi ubica la sortida de l'aigua per mitjà d'un original broc de pedra representant dues mans que ens ofereixen l'aigua. Des de 2001 hi ha annexada una placa dedicada a Francesc Pujol, gran amic dels Aplecs i dissenyador d'aquesta font :"Sempre que vulguis, seu. Caminant, descansa: que en mi, hi ha sempre, per al camí, llum i aigua, per al repòs, paraules". Just darrera de la font, hi ha dos magnífics bedolls d'uns 25 metres d'alçada, difícils de trobar en aquestes contrades, plantats per en Xavier Valls i Mas el 1966.

Tornem a creuar el petit pont i continuem el camí que dúiem. Anem remuntant el torrent dels Rentadors en sentit sud-est. El camí segueix bonic i agradable de fer, amb lleugera pujada. Uns 300 metres més amunt som al Pla de la Gavarrera (41.8080,2.3619)Clica per veure'n la ubicació. on hi trobem les fonts de la Sardana i Clareta, les dues a prop del torrent i distants escassos 25 metres una de l'altra.

5 55'
2,3 Km
1.327 m 41.8083,2.3617Clica per veure'n la ubicació. Font de la Sardana
Ubicada entre el Pla de la Gavarrera i el torrent de Rentadors, a escassos 25 metres a ponent de la font Clareta i uns 300 metres més amunt de la font dels Manlleuencs. Font dedicada a la Germanor Excursionista, patrocinada per l'Avi Tons i Amics del Montseny al 1963. Construcció en forma d'obelisc semi-piramidal sobre un pedestal de pedra relligada. A la base del monòlit hi ha una rajola esmaltada i esmicolada, amb una sardana dibuixada i un poema de Mossèn Cinto Verdaguer d'impossible lectura. El poema és de "l'Empordà", i diu: "Era un cercle de joves i donzelles, un enfilall de roses i clavells; amb quin aire, bon Déu, dansaven elles; ... amb quin delit sardanejaven ells.". L'aigua goteja per un petit broc de ferro, amagat entre les herbes de la part baixa del pedestal.
6

1.330 m 41.8082,2.3620Clica per veure'n la ubicació. Font Clareta
Emplaçada entre el Pla de la Gavarrera i el torrent de Rentadors, a escassos 25 metres a llevant de la font de la Sardana. Font construïda amb carreus de granit, formant un monòlit quadrat, al capdamunt del qual s'hi ubica una petita capella amb teuladeta a dues aigües amb un mosaic de 24 rajoles esmaltades que narra l'aixecament de la Creu del Matagalls pel pare Claret. A sota hi ha una placa amb el nom de la font. Darrera el monòlit trobem la sortida d'aigües per mitjà dels seus tres diferents brocs desalineats que menen l'aigua directament al torrent. Es dóna la paradoxa que la font Clareta, dedicada al pare Claret, plantador de la creu del Matagalls el 1958, va ser la primera inaugurada pels amics de l'aplec del Matagalls el 1958 i ara és una de les menys visitades per la seva situació enclotada i per estar en un camí poc transitat pels que pugen cap al cim del Matagalls. Fou restaurada sota el patrocini dels Amics de l'Aplec de la Garriga el 1995, i incorporà una placa d'homenatge a Ramon Pareras.

Just a l'alçada d'aquesta darrera font, abandonem el camí que segueix remuntant el torrent dels Rentadors, trenquem a la dreta tot travessem el Pla de la Gavarrera en sentit sud i seguim els escassos 100 metres que ens separen del Pla de la Barraca; ho fem camp a través, sense camí evident però fàcil de fer. Un cop al pla, el voregem, deixant-lo a baix a la dreta i fem cap a llevant, seguint el corriol tradicional de l'obaga de la Fagetana (no confondre amb el camí del GR que marxa més al sud). Al cap d'uns 800 metres ens retrobem de nou amb el torrent dels Rentadors, que ens queda a baix a mà esquerra, i que ens acompanyarà un tros. Uns 425 metres més endavant, veiem a uns 30 metres més enllà del camí, a l'esquerra, unes petites fites d'obra; darrere aquestes fites, a la llera del torrent, tenim la font dels Bisbes.


7 1h 20'
3,8 Km
1.520 m 41.8061,2.3751Clica per veure'n la ubicació. Font dels Bisbes
Trobem aquesta font al capdamunt del torrent de Rentadors, uns 150 metres al nord del Collet dels Llops. La font consta de dues lloses de granit sobreposades, la de sota el doble de gran que la de dalt, emmarcades primer per carreus i després per pedres. Sota queda encastat un broc de ferro amb forma de canaló quadrat i obert. A la part superior esquerra de la llosa gran hi ha una creu negra i al mig, gravat a la llosa, una dedicatòria a Torres i Bages. Antiga font del bisbe Torras, fou dedicada el 1965 a Torras i Bages, patriarca de Catalunya, sota el patrocini de Carles Tomàs. El 1983, la font fou restaurada i patrocinada per amics de l'Aplec de Matagalls, dedicada ara a tots els bisbes apleguistes.

Tornem al camí i el reprenem amb el mateix sentit que dúiem. Uns 50 metres després arribem a una bifurcació; a la dreta aniríem al collet dels Llops, nosaltres prenem el corriol de l'esquerra que remunta el torrent. Només uns 130 metres més amunt, som en una esplanada esglaonada on hi trobem les dues fonts dels tonencs; la font de la Rosa i la font Freda.

8 1h 25'
4 Km
1.555 m 41.8067,2.3769Clica per veure'n la ubicació. Font de la Rosa
Situada a la capçalera del torrent dels Rentadors, just sota la font Freda, a 100 metres al nord del collet dels Llops i a uns 160 metres en línia recta al nord-est de la font dels Bisbes. Patrocinada per la vila de Tona al 1980, és dedicada a Mossèn Joan Colom, rector de Tona i poeta dels Aplecs. Es tracta d'un mur longitudinal de pedra que també sosté les terres. El broc de la font és una bonica rosa d'acer i la pica un llarg tronc buidat. Al mur de pedra hi ha dos “pergamins” metàl·lics, un d'ells amb un poema de l'homenatja't Joan Colom: "Pelegrí de la Creu Alta, tu que duus encesa la galta. Ací para't i reposa i aprèn la lliçó divina: No hi ha rosa sense espina, ni hi ha espina sense rosa". Juntament amb la font Freda formen un conjunt; ambdues fonts, en algun mapa, també apareixen anomenades com fonts del Collet dels Llops i d'altres els hi diuen fonts dels Tonencs.
9

1.557 m 41.8067,2.3770Clica per veure'n la ubicació. Font Freda
Situada a la capçalera del torrent dels Rentadors, just sobre la font de la Rosa, a 100 metres al nord del collet dels Llops i a uns 160 metres en línia recta al nord-est de la font dels Bisbes. Dedicada al filòsof Balmes, patrocinada per la vila de Tona el 1970 i restaurada amb el suport del mateix Ajuntament el 2005. La font és feta a partir d'un mur longitudinal de pedra escantonada que forma un banc de cap a cap. Ara l'aigua raja per un forat situat a la part baixa de la font, però antigament brollava per un llibre obert de ferro amb una ploma a sobre que queda damunt de l'actual sortida d'aigües, a mitja alçada i queia en una pica rectangular de fusta. El llibre conté una cita d'en Jaume Balmes: “Si voleu evitar revolucions, feu evolucions”. Al mur hi ha les inscripcions i un poema de Verdaguer sobre plafons de fusta dedicat a la mort de Balmes. A la dreta del frontal tenim l'escut de Tona fet de ferro i al seu damunt una bonica rosa dels vents de ferro; si pugem dalt de la font podem veure-la a més de gaudir d'excel·lents vistes.

De la dreta de la font surt un camí ben marcat en sentit sud que ens porta, 100 metres més enllà, al collet dels Llops (41.8058,2.3772)Clica per veure'n la ubicació. , alhora que enllacem amb el camí que puja de Collformic resseguint el GR-5.2; ho fem a l'esquerra, en acusada pujada i força pedregós, durant els 600 metres que ens separen de culminar el Matagalls, visible per la seva creu.

10 1h 40'
4,7 Km
1.697 m 41.8088,2.3827Clica per veure'n la ubicació. El Matagalls
És el segon cim més alt del Massís del Montseny, es troba entre els municipis de El Brull i Viladrau a Osona, i del Montseny al Vallès Oriental. El Matagalls ha estat de sempre un lloc de pelegrinatge excursionista, també és la fita d'un aplec que, des de 1950, es fa anualment cada segon diumenge de Juliol. Al cim hi trobem una creu de dimensions considerables que el corona, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, els orígens de la qual es remunten al segle XVI o XVII. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en honor al també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap ençà comença al Collformic. L'actual creu de ferro de Matagalls, tal i com la podem veure ara, fou inaugurada l'any 1931, tot i que al 1920 se'n havia aixecat una de pedra a l'actual basament, que substituïa la creu de fusta que existia des de l'aixecada pel pare Claret al 1840.


Deixem la creu del Matagalls a la dreta i comencem a davallar per un camí ample que marxa en direcció oest. Uns 350 metres més avall, abans d'entrar al pla del Vent (41.8085,2.3767)Clica per veure'n la ubicació. , abandonem el camí i ens encararem al nord-oest, sense camí evident, cercant el torrent de l'Erola que ens queda uns 275 metres més enllà, on trobem la simpàtica font dels Cims.

11 1h 55'
5,3 Km
1.598 m 41.8110,2.3770Clica per veure'n la ubicació. Font dels Cims
Trobem aquesta font a uns 175 metres a llevant de la font de Matagalls i a uns 550 metres al nord-oest del cim del Matagalls, sota les Saleres. Una de les fonts més altes del Montseny, es pot considerar l'origen de les aigües del torrent de l'Erola. La font és una construcció cilíndrica de pedra, de menys d'un metre de diàmetre i dos d'alçada, coronada per un somrient “Patufet” de ferro que ens saluda. El broc és un trident clavat a la paret del qual raja un bon doll d'aigua que cau en un bassal per sota del nivell del terra que està empedrat i desguassa a un abeurador fet amb un tronc buidat situat uns metres més avall. La font, patrocinada pels Amics de l'Aplec l'any 1981, està dedicada a Josep Mª Folch i Torres, novel·lista, narrador i autor teatral.

Continuem torrent avall seguint un caminet que surt de la font i que circula en sentit nord-oest. Al cap d'uns 125 metres comencem a allunyar-nos del torrent que segueix per la dreta, al mateix temps que el camí s'adreça cap a l'esquerra i pren direcció sud. Aviat entrem en un bonic i ombrívol bosc, al començament del qual, a l'esquerra del camí, hi trobem l'última de les fonts d'aquesta excursió, la font de Matagalls.

12 2h
5,6 Km
1.563 m 41.8105,2.3748Clica per veure'n la ubicació. Font de Matagalls
Es troba a la capçalera del torrent de Matagalls (després torrent de l'Oratori), per sobre del Pla dels Ginebres, a només 700 metres de la Creu del Matagalls i a escassos 200 metres del coll de la Font. La font, de pedra, és protegida sota una volta de totxo que esdevé un preuat abric en cas d'un canvi de temps sobtat. A la part baixa de la paret del fons, l'aigua brolla per un broc de ferro i cau en un bassal quadrat situat per sota del nivell del terra que està empedrat i desguassa per sota del mateix a un abeurador fet amb un tronc buidat situat uns metres més avall. A banda i banda, dos bancs de pedra adossats a les parets laterals que li fan de respatller ens conviden a reposar una estona amb el xiuxiueig de l'aigua. Històrica font identificada ja per Artur Osona al 1879 que la situa en el seu primitiu emplaçament. Al 1950 fou arranjada inicialment per Oriola Cortada, i posteriorment restaurada i patrocinada per Amics de l'Aplec l'any 1982 i dedicada a Mossèn Batlle i a Baden Powell. Al 1993 s'hi afegí la dedicatòria de ferro de la paret per a Ramon Pareras Pla, amic dels Aplecs.

Seguim pel camí que passa per la font i inicialment circula per dins el bosc. Uns 200 metres més endavant arribem al coll de la Font (41.8097,2.3730)Clica per veure'n la ubicació. , una cruïlla de camins; a l'esquerra pujaríem al Matagalls, a la dreta aniríem a Sant Segimon, nosaltres continuem recte, camp a través i direcció sud.

Durant el tram que ve a continuació no hi ha camí marcat, però degut a la poca densitat de la vegetació, no ens costa gens avançar. Prenem com a referència el camí que baixa del Matagalls a Collformic, el del GR-5.2, ben visible davant nostre, al sud, a uns 500 metres en línia recta. Així doncs, baixem primer fins el torrent dels Rentadors, el creuem a gual i de seguida enllacem amb el corriol de l'obaga de la Fagetana, el que hem fet a l'anada quan anàvem de la font Clareta a la font dels Bisbes; ho fem a l'esquerra. Al cap d'uns 70 metres trenquem a la dreta, fent un gir de gairebé 180º, per un altre corriol ascendent que porta direcció sud-oest. Finalment, només uns 170 metres més amunt, anem a petar amb el GR-5.2 que ens talla i que fem a la dreta, en baixada constant.

El camí que seguim ara sempre davalla i és, en la seva major part, assolellat, trobant al nostre pas tan sols alguns matolls i arbres solitaris, discorrent per bosc només en l'últim tram. La ruta està senyalitzada amb fites i amb franges blanques i vermelles, marques que ja no abandonarem. Prosseguim pel camí. De seguida voregem el turó Gros (41.8041,2.3698)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra. El tram que ve a continuació presenta una pendent forta i rocosa, en direcció nord-oest. Uns 600 metres més avall creuem un torrent i, un cop a l'altra banda, entrem en el gran Pla de la Barraca, on a la dreta es troba una poua de neu, el pou de glaç del Pla de la Barraca (41.8066,2.3610)Clica per veure'n la ubicació. .

Aquest és un dels antics dipòsits de neu que diuen molt de l'activitat sobre la conservació i el comerç del gel del Montseny.

Travessem el pla de la Barraca i voregem per l'esquerra el turó del Pla de la Barraca (41.8066,2.3594)Clica per veure'n la ubicació. . Poc després, quan tenim davant nostre el turó d'en Bessa, deixem a la dreta el camí que hem pres a l'anada per atansar-nos a la font dels Garriguencs. A partir d'aquí només ens queda desfer les primeres passes i tornar a Collformic, on donem per finalitzada aquesta bonica excursió.


F 3h
9,1 Km
1.142 m 41.8011,2.3471Clica per veure'n la ubicació. Collformic

Punt de partida i final del recorregut.