Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-147 (Vallès Occidental)

Punts de referència:


Can Borrell (Sant Cugat del Vallès) – Pantà de Can Borrell – Font de Sant Medir Manyo – Ermita de Sant Medir – Font del Camp del Miracle – Font de Can Ribas – Font de Sant Sever – Ermita de Sant Adjutori – Forn Ibèric de Sant Cugat – Font de Can Borrell o de la Teula – Can Borrell.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
7,6 Km 2h 5' 146 m 263 m 228 m 228 m Fàcil
A trams
Si
25-05-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Una tranquil·la passejada per Collserola on visitarem el pantà de Can Borrell, l'entorn de l'ermita de Sant Medir i la singular ermita de Sant Adjutori, a banda de conèixer diferents fonts que trobarem al pas.

En aquesta ocasió totes les fonts visitades rajaven poc o molt, excepte la de Can Borrell, que fa temps és eixuta; la font de Sant Medir Manyo i la de Can Ribas amb un rajolí, la de Sant Sever amb una mica més de cabal que les altres.


Aproximació:

Prendrem com a punt de partida l'aparcament del restaurant Can Borrell, a Sant Cugat del Vallès. Per accedir-hi ens apropem per la carretera BV-1415 que porta de Cerdanyola del Vallès a Horta. Un cop a l'alçada del quilòmetre 3, ens desviem a la dreta (si venim de Cerdanyola) per una pista forestal que marxa en direcció sud-oest. Uns 1,3 quilòmetres més endavant, tot just desprès de travessar un pont que creua la riera, anem a parar davant de la masia i restaurant Can Borrell on podem estacionar el vehicle al gran aparcament que hi ha al davant.


Recomanacions:

Si voleu accedir a Can Borrell en vehicle, cal tenir en compte que la tanca que barra la pista a l'alçada de la carretera BV-1415 només resta oberta en horari del restaurant. Els diumenges i festius l'obren a les 9, abans només ens hi podem atansar a peu.


Itinerari:

0 0h
0 Km
155 m 41.4585,2.1123Clica per veure'n la ubicació. Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)

Comencem la caminada a l'aparcament del restaurant Can Borrell. Deixem l'entrada a la masia a mà esquerra i continuem pel camí que de seguida queda barrat per una cadena que impedeix el pas als vehicles motoritzats. Saltem la cadena i tot seguit anem a petar a un camí ample que ens talla, és el camí de Sant Medir que ressegueix el GR-6; a la dreta aniríem al Pi d'en Xandri, nosaltres fem a l'esquerra, en direcció sud. Al cap d'uns 30 metres, just quan s'acaba la tanca de la finca de Can Borrell que portem a l'esquerra, abandonem el GR que segueix per l'esquerra en baixada i porta a Sant Medir passant per Sant Adjutori, camí que farem a la tornada. Continuem recte endavant, amb lleugera pujada, obviant diferents camins que ens menen a la dreta, sempre pel camí ample. Uns 650 metres més endavant arribem a una bifurcació; el camí de la dreta el prendrem d'aquí a una estona però ara agafem el de l'esquerra i el seguim durant uns 175 metres, fins que trobem unes escales de fusta a mà esquerra que baixen fins la presa del pantà de Can Borrell; hi baixem.

1 15'
1 Km
168 m 41.4515,2.1114Clica per veure'n la ubicació. Pantà de Can Borrell
És una antiga presa situada a la serra de Collserola, dins el terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Aquest pantà de petites dimensions, fou construït per Josep Llopart l'any 1926. Reté l'aigua del torrent de la Rabassada i fa uns 7 metres d'altura i 26 de llargada, amb una profunditat de quasi 3 metres, ocupant una superfície de 0,2 hectàrees. Es tracta d'un petit pantà que disposa d'una presa en desús. Es va construir per proporcionar aigua a la masia de Can Borrell. Pel que fa a la vegetació, l'entorn del pantà es troba dominat per un bosc mediterrani d'alzina i pineda mediterrània de pi blanc. Cal destacar, però, la salzeda mixta que creix a la cua del mateix pantà. El fet de trobar un punt d'aigua enmig d'una massa forestal fa que el pantà de can Borrell esdevingui un espai de certa importància per a tots els vertebrats així com per a la reproducció d'amfibis i invertebrats aquàtics. Aquest pantà forma part de l'espai del PEIN "Serra de Collserola" i de l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5110024 "Serra de Collserola".

Creuem el pantà per la passera de fusta que recentment s'ha instal·lat. Un cop a l'altra banda, seguim un caminet que voreja el pantà per la seva riba dreta, per dins el bosc i en direcció sud-oest, obviant un camí ascendent que surt de l'esquerra. Quan siguem a la cua del pantà, creuem la riera per una passera d'obra i continuem per un camí ample en lleugera pujada. Sense deixar el camí ample anem fent ziga-zagues, deixant diferents corriols que ens menen a l'esquerra. Uns 225 metres més amunt passem pel costat de les escales per on hem baixat a la presa i que ara ens queden a la dreta. Uns 175 metres més enllà som altre cop a la bifurcació per on hem vingut; a la dreta tornaríem a Can Borrell, nosaltres ara prenem el camí ample de l'esquerra, fent un gir de gairebé 180º i encarant-nos inicialment al sud, guanyant alçada poc a poc. Quan hem caminat uns 600 metres per aquest camí, saltem una cadena i entrem a la urbanització Sol i Aire.

Només entrar-hi, prenem el camí que surt per l'esquerra, en baixada. De seguida deixem a l'esquerra l'entrada a les instal·lacions del Nucli Zoològic de Cal Castillo, al mateix moment que obviem una pista ascendent a la dreta. Seguim pel camí que dúiem; a la dreta tenim una font d'aigua potable i a l'esquerra, darrera la tanca de Cal Castillo, podem veure animals de granja. Uns 200 metres més avall, just quan s'acaba el filat de Cal Castillo, el camí fa un gir a la dreta i entrem en una zona on estan refent el clavegueram de la urbanització, passem pel mig de les obres ja que avui es festiu i no s'hi treballa. Uns 100 metres més enllà el camí mor en una bassa en construcció. Voregem la bassa i prenem un corriol que surt del darrera i s'endinsa en el bosc, en lleugera pujada. Poc més de 75 metres més amunt arribem a una bifurcació que fem a la dreta. A partir d'aquí ens ve una constant pujada d'uns 500 metres, sempre per dins el bosc, fins que anem a petar a un camí ample que ens talla i que creuem. Un cop a l'altra banda seguim per un camí ample i descendent que surt davant mateix nostre, no confondre amb un altre camí que surt a uns 10 metres a la dreta. Anem davallant pel camí tot travessant el bosc. Uns 375 metres més avall i després d'una gran marrada, deixem un camí ascendent a la dreta i poc després anem a parar davant del restaurant Cal Janer, per on hi passa una pista que prenem a la dreta. Sense deixar la pista, uns 475 metres més enllà, enllacem amb una altra pista, és la que ve per la dreta de la carretera de l'Arrabassada (BP-1417) i porta a Sant Medir. L'agafem a l'esquerra, en direcció nord, seguint el curs de la riera de Sant Medir que portem a la dreta. En menys de 50 metres trobem a mà dreta, a l'altra banda de la riera, la font de Sant Medir Manyo, a l'ombra d'uns plataners.

2 1h 5'
4,2 Km
215 m 41.4424,2.1216Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Medir Manyo
La font és un petit mur de pedra adossat al marge de la muntanya d'on surten 2 brocs de ferro disposats longitudinalment, gairebé a tocar l'un de l'altre i a un pam del terra. Pel broc de la dreta, el més gruixut, acostuma a rajar-hi un filet d'aigua que cau en un bassal per sota del nivell del terra i desguassa directament a la riera de Sant Medir. A la part de dalt del frontal podem veure una de pedra on se li ha esculpit el nom de la font i l'any de la seva construcció 1964. El sòl de l'espai immediat a la font és una gran plataforma feta amb plaques quadrades de fusta perforada col·locades per damunt del torrent; un parell d'elles enlairades que serveixen de bancs per seure. De la dreta de la font surten unes escales de fusta que ens permeten pujar a una gran esplanada arbrada ubicada uns metres més amunt, amb diferents taules i bancs de fusta preparats per fer-hi un mos. L'aigua d'aquesta font és molt apreciada per la gent de la contrada; és habitual veure persones omplint garrafes que s'enduen amb el cotxe, doncs els vehicles hi poden accedir.

Tornem a la pista i la reprenem amb el mateix sentit que portàvem. Uns 125 metres després deixem a l'esquerra el centre Sant Medir, fem una doble giragonsa i som en una gran esplanada ben arranjada, on hi trobem l'ermita de Sant Medir presidint l'espai i al final de la plaça la font del Camp del Miracle.

3 1h 10'
4,4 Km
222 m 41.4436,2.1214Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Medir
Situada a la vall de Gausac, dins la serra de Collserola. Està documentada des de l'any 1046 i formava part de les possessions del monestir de Sant Cugat. Cap al segle XIV va tenir la condició de parroquial. De la primitiva capella romànica del segle X no en resta cap vestigi. Va ser transformada en època gòtica, reforma que ha deixat testimoni en un relleu encastat a la façana amb la data de 1447. L'edifici actual és fruit d'una remodelació del segle XIX. Cada 13 de març s'hi celebra un popular aplec.
L'Aplec de Sant Medir és una trobada de caire festiu i gastronòmic que cada any es celebra, els dies 2 de març a la nit i sobretot el 3 de març, a l'ermita de Sant Medir. Situada al bell mig de la Serra de Collserola, a l'anomenada Vall de Gausac o Vall de Sant Medir, l'ermita és envoltada per dues fonts, la de Sant Medir, al costat d'un arbre monumental, i la “del Manyo”, més recent i situada al camí que ve des de Barcelona. Ambdues fonts, i la riera que en surt, coneguda per la Riera de Sant Medir, haurien tingut un protagonisme original en la celebració, sobretot si tenim en compte que meder significa, en llengua ibèrica, “riu”. Qui sap doncs, si la festa es remunta a temps precristians, com un aplec primaveral situat a redós d'aquesta riera, anomenada de Sant Medir, ben propera a Sant Cugat. És més que probable que els nostres avantpassats anessin aquest dia a aquesta indret, la confluència de dos cabals d'aigua (un indret sagrat segons la religiositat arcaica) per celebrar-hi una trobada. Qui sap, també, si la trobada era per fer una ofrena a les divinitats de l'aigua, potser per demanar-los pluja o per agrair-los l'aigua que brolla d'aquestes fonts, fonamental per a la subsistència d'aquells temps. Tot això forma part de les suposicions, perquè, evidentment, no en tenim cap rastre escrit. El cristianisme substituí les divinitats pel Sant Medir, deixant constància de la referència al riu, canvià els ritus, però no pogué variar el fet de trobar-se, aquest dia en aquest indret, al bell mig de Collserola.
4

222 m 41.4439,2.1211Clica per veure'n la ubicació. Font del Camp del Miracle
Està situada a la vall de Gausac, dins la serra de Collserola, a la plaça Camp del Miracle, on hi trobem també l'ermita de Sant Medir. La font queda a l'extrem oposat a l'ermita i a peu del camí que porta a Sant Adjutori i Can Borrell. Es tracta d'una font mural de construcció moderna, feta amb pedra vista per l'A.P.A.C. i la penya La Regalèssia i inaugurada durant l'Aplec de Sant Medir del març de 2003. A la part frontal hi destaquen les quatre aixetes de polsador disposades transversalment i a diferents alçades que menen aigua tractada a una llarga bassa de pedra i forma semicircular arran de terra; per atansar-s'hi cal pujar un parell d'esglaons. A la part superior dreta, enlairat respecte el mur frontal, podem veure un bonic mosaic de rajoles, elaborat pels ceramistes Tres al Taller, representant Sant Medir sembrant el camp. El nom de la font el trobem inserit dins el frontal, al capdamunt, fet amb rajoles blanques i lletres negres. A banda i banda de la font hi ha dos llargs bancals de pedra que ens conviden a reposar abans de continuar la ruta.

El següent objectiu era conèixer la font de Sant Medir Janer, però les indicacions que tinc ens conduïen a un camí amb un senyal de “No passeu”. Ho vàrem respectar, miraré de trobar més informació per si hi ha un altre camí, queda pendent.

Estem situats al final de la plaça del Camp del Miracle, a peu de camí, amb la font homònima a mà esquerra. Prenem l'ample camí que porta a Sant Adjutori i també a Can Borrell i que marxa en sentit nord-oest, en lleugera baixada. Al cap d'uns 650 metres i poc abans d'arribar a un encreuament de camins, abandonem el camí principal per conèixer la font de Can Ribas. Així doncs, trenquem temporalment a la dreta per un corriol ascendent que s'endinsa en el bosc. De seguida passem per un tram molt erosionat per les aigües, just en el punt que el corriol fa un gir a la dreta, encarant-se al sud-est. Uns 150 metres més enllà, obviem una torrentera que ve per l'esquerra i continuem recte. Cal estar atents, doncs només uns 50 metres més endavant abandonem el camí marcat i girem a l'esquerra, fent un gir de gairebé 180º. Als pocs metres trobem una petita clariana amb la font de Can Ribas al fons, darrere d'una rudimentària taula de fusta de color verd.

5 1h 25'
5,3 Km
225 m 41.4467,2.1183Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Ribas
Emplaçada a uns 400 metres al nord-oest de l'ermita de Sant Medir, dins el bosc i separada dels camins principals. Frontal de paret de pedra vista adossat al marge de la muntanya d'on surt un tub d'acer inoxidable per on raja l'aigua i cau en un bassal quadrat de pedra arran de terra. A l'esquerra del frontal hi ha una llosa de pedra amb el nom de la font esculpit i les lletres ressaltades de color vermell. Uns metres per damunt de la font queda la mina, de pedra però amb una obertura que ens permet veure-la per dins. Al costat de la font hi ha un petit bancal de pedra i davant la taula de fusta amb una inscripció que diu “Feu-la servir i respecteu-la”.

Desfem el últims 250 metres fins el camí principal. Un cop hi som, el prenem a la dreta però escassos 20 metres, fins un encreuament de camins; recte seguiríem cap a Sant Adjutori i Can Borrell, el camí ample que surt per l'esquerra porta a Can Janer, nosaltres ara hem de cercar un corriol descendent que surt entre els dos camins amples, a la nostra esquerra, i que davalla cap a la riera. Pocs metres més avall, en un petit replà a l'esquerra del camí queda la font de Sant Sever. La vegetació exuberant de l'entorn la faria difícil de veure si no fos per la neteja periòdica que li fan.

6 1h 35'
5,6 Km
183 m 41.4473,2.1160Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Sever
Localitzada a uns 600 metres al nord-oest de l'ermita de Sant Medir, uns 25 metres per sota del camí que porta de Sant Medir a Sant Adjutori, a escassos metres de la riba dreta de la riera de Sant Medir. Construcció senzilla formada per un frontal de pedra encastat al marge, d'on surt, per la part baixa, un tub d'acer inoxidable per on raja l'aigua que mena directament a terra, formant un petit bassal que desguassa al torrent. Al mig del frontal una llosa de pedra amb el nom de la font esculpit.

Pugem els escassos 25 metres que ens separen de l'encreuament de camins anterior. Ara reprenem el camí principal que hem deixat fa una estona, ho fem a l'esquerra, en direcció nord, perdent alçada molt poc a poc. El camí és ample i agradable de fer, va resseguint la riera de Sant Medir en tot moment, creuant-la diverses vegades a gual. Uns 950 metres més avall abandonem per un moment el camí principal i ens desviem a la dreta per un camí que de seguida creua la riera per una passera d'obra. Sense deixar el camí, un centenar de metres més enllà, som davant de la singular ermita de Sant Adjutori.

7 1h 55'
6,8 Km
158 m 41.4555,2.1143Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Adjutori
Situada a la vall de Gausac, dins el parc de Collserola, prop de la masia de Can Borrell. Se la coneixia antigament amb el nom de Santa Maria de Gausac i després com a Mare de Déu del Bosc, per la imatge que s'hi venerava, actualment conservada al monestir de Sant Cugat. Està documentada des de l'any 1120 i durant un temps va tenir la categoria de parròquia, dependent del monestir. A partir del segle XVI pren el nom de Sant Adjutori, a causa d'un altar que s'hi fundà. Es caracteritza per la seva planta circular i volta semiesfèrica, amb tres finestres de doble esqueixada. Hi ha finestres circulars fetes molt posteriorment. La porta actual és fruit d'una restauració recent. No és descartable que inicialment fos una torre de guaita, transformada en església cap al segle X i reformada durant els segles XI o XII.

Seguim pel camí que passa per davant de l'entrada a l'ermita i només 75 metres més endavant, quan el camí s'acaba, podem veure un forn ibèric en molt bon estat de conservació.

8

159 m 41.4563,2.1144Clica per veure'n la ubicació. Forn ibèric de Sant Cugat
Es tracta d'una construcció ubicada a la serra de Collserola, al costat de l'Ermita de Sant Adjutori. Data del període baix republicà romà (segles II i I aC), i va ésser reformada íntegrament l'any 2003.

Reculem: Passem per davant de l'ermita, creuem la riera i enllacem de nou amb el camí principal. Ho fem a la dreta, en sentit nord. Uns 200 metres més endavant deixem un corriol ascendent a l'esquerra que porta al pantà de Can Borrell i pocs metres després n'obviem un altre que també hi mena. Pocs metres més enllà som a la part del darrera de la masia-restaurant Can Borrell, just en el punt que el camí fa un gir a l'esquerra i on trobem la font de Can Borrell o de la Teula a peu de camí, a mà esquerra, davant mateix de la façana del darrera de la masia.

9

157 m 41.4582,2.1123Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Borrell o de la Teula
Es troba a la part del darrere de la masia de Can Borrell, al marge dret del camí que porta a Sant Adjutori. Construcció senzilla amb un frontal de totxo vist que forma una paret corba encastada al marge. El tub d'alimentació està tallat i per tant no raja, també li falta l'aixeta. La pica, que descansa directament a terra, és tota d'una peça de pedra picada en forma rectangular. Al damunt de la font hi ha la mina que abastia la font i que ara alimenta una gran bassa situada al costat de la masia, a pocs metres de la font.


Només ens queda vorejar la tanca de la masia i arribar a l'aparcament, donant per enllestida la passejada.

F 2h 5'
7,6 Km
155 m 41.4585,2.1123Clica per veure'n la ubicació. Can Borrell

Inici i final d'aquesta excursió.