Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-150 (Vallès Occidental)

Punts de referència:


Les Cases de les Arenes (Castellar del Vallès) - Font Rodona - Font del Romaní - Font de l'Espígol - Font de Sant Jordi - Font dels Trons - Font del Plàtan - Basses d'en Barceló - Font de Can Barceló - Font del Carner - Font dels Avellaners - Font de la Falguera - Font Falsa del Plàtan - Ermita de la Mare de Déu de les Arenes - Font de la Capella - Les Cases de les Arenes.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
8,5 Km 2h 25' 367 m 470 m 265 m 265 m Fàcil
A trams
Si
9-06-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Avui fem una escapada a la part oriental del parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Des del singular raval de les Cases de les Arenes començarem remuntant el riu Ripoll on tindrem l'oportunitat de conèixer diferents fonts i una bonica bauma. Després farem una drecera que ens portarà a la conca del torrent del Castelló que seguirem aigües amunt per l'anomenat “camí de la font del Plàtan”, fins assolir la mateixa font i dues més. Tornarem per on hem pujat, però a mig camí, ens desviarem a ponent per retrobar-nos altre cop amb el Ripoll que seguirem en direcció a les basses d'en Barceló i la seva eixuta font. A partir d'aquí ve una gran marrada amb la intenció de trobar la font de l'Enric de la Fonda, sense èxit, només vam trobar la seva bassa. Seguidament passem per les coves del Carner, moment que trenquem al sud, visitem tres fonts més, i dues cabanes de pedra seca. Passem per la font Falsa del Plàtan i ens apropem a l'ermita de la Mare de Déu de les Arenes. Des d'aquí tornem a les Cases de les Arenes on finalitzem l'excursió.


Aproximació:

Prenem com a punt de partida d'aquesta caminada el bonic veïnat de les Cases de les Arenes, pertanyent a Castellar del Vallès. Per accedir-hi cal que agafem la carretera B-124 que porta de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall. Aproximadament al punt quilomètric 12,4 ens desviem a la dreta (si venim de Castellar); deixem a la dreta l'aparcament de l'àrea d'esbarjo de les Arenes i continuem per la pista forestal que surt de l'esquerra i que més amunt esdevé una estreta carretera cimentada que ens condueix, en menys de 900 metres, al petit raval de les Cases de les Arenes, on estacionem el vehicle en un racó que no faci nosa.


Itinerari:

0 0h
0 Km
403 m 41.6468,2.0583Clica per veure'n la ubicació. Les Cases de les Arenes (Castellar del Vallès)
Les cases de les Arenes formen un conjunt urbanístic peculiar. Es troba situat a la riba esquerra del Ripoll, prop de l'ermita de la Mare de Déu del mateix nom. Ubicat dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, aquest raval es troba emplaçat entre arbres i a la vora del riu, molt ben integrat al paisatge. És un nucli d'estiueig de principis del segle XX, format al voltant de l'antiga masia de Can Barceló. Hi ha edificis de notable interès per les ornamentacions realitzades seguint els paràmetres modernistes i neogòtics. Algunes de les cases són especialment rellevants, entre elles, destaca l'antic hostal de les Arenes que durant la dècada de 1930 oferia habitacions i servei de restaurant als hostes.

Comencem la caminada al veïnat de les Cases de les Arenes, just en el punt de confluència del carrer de Baix amb el camí de Can Barceló, on hi trobem un pal indicador. Prenem el camí de la dreta, cimentat i en pujada, assenyalat amb les marques blanques i vermelles corresponents al GR-173 que ens acompanyarà una bona estona. La primera casa que trobem a la dreta és la torre del Bolet, edifici modernista amb unes decoracions ceràmiques a la façana i un bonic rellotge de sol al capdamunt. Tot seguim passem pel costat de Can Barceló, una masia molt ben restaurada al voltant de la qual va sorgir aquest raval, deixem a la dreta la casa de la família Samaranch, que fou la primera a edificar-se en aquest nucli l'any 1916. Pocs metres més amunt el carrer mor en una placeta; la nostra ruta continua pel corriol descendent que surt de la dreta de la placeta, assenyalat amb un pal indicador. Anem perdent alçada poc a poc pel corriol que circula en sentit nord-est, seguint un filat a l'esquerra que protegeix la propietat del que va ser l'hostal de les Arenes, tothora per dins un bosc ben ombrívol, sense deixar els senyals blancs i vermells. Uns 140 metres més avall trenquem per un petit camí que surt a mà dreta i ens porta, escassos 10 metres més enllà, fins la font Rodona, que reconeixerem si mirem enlaire; damunt d'una roca dalt de la muntanya hi veiem un solitari pi, a sota queda la font.

1 5'
0,3 Km
380 m 41.6483,2.0580Clica per veure'n la ubicació. Font Rodona
Consta d'un mur semicircular de pedra lligada adossat a la muntanya, d'on li ve el nom. A la part baixa es forma un bassal arran de terra que recull l'aigua que goteja per la paret. Es troba en estat total d'abandó, tot el mur i l'entorn cobert de vegetació.

Desfem els escassos 10 metres que ens separen del camí que dúiem i el reprenem amb el mateix sentit, en lleugera baixada. Només uns 80 metres més avall som en una esplanada esglaonada i arbrada on hi trobem la font del Romaní i uns metres més enllà la font de l'Espígol.










2 10'
0,4 Km
382 m 41.6489,2.0580Clica per veure'n la ubicació. Font del Romaní
Aquesta font, juntament amb la font de l'Espígol, formen un conjunt construït l'any 1917 com a zona de lleure dels estiuejants de la primeria dels segle XX, amb una taula rodona de pedra. La font està inserida en un mur que reté les terres, d'obra arrebossada i rematat amb forma semicircular. El frontal de la font sobresurt del mur, culmina en forma punxeguda i està tot folrat de petites pedres de riu, remarcat per pedres encara més petites. Ha desaparegut el broc; quan raja, ho fa per un forat a la part baixa i l'aigua cau a una pica quadrada d'obra, disposada damunt d'un pedestal, i desguassa per un canal que transcorre per dins del bancal que queda a l'esquerra, alimentant les dues basses que queden més avall, darrera la font de l'Espígol. Al mig del frontal hi ha un bonic mosaic fet amb rajoles blanques amb el nom de la font, l'any de la seva construcció 1917, l'any de la restauració 2010 i un motiu representant fulles de romaní.
3

378 m 41.6493,2.0579Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Espígol
La font està adossada a una de les dues basses rectangulars que queden al darrera. El frontal de la font és de rajoles blanques, emmarcat amb rajoles verdes i culmina en forma punxeguda. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable i cau en una pica rectangular d'obra arrebossada que descansa en un pedestal i desguassa directament a la bassa. Al frontal, gravat en color blau sobre les rajoles blanques hi ha el nom de la font, l'any de la seva construcció 1917, l'any de la restauració 2010 i un motiu representant fulles d'espígol. A l'esquerra de la font podem reposar en un bancal d'obra vista adossat a la paret de la bassa que li fa de respatller.

Continuem camí avall. De seguida passem pel costat d'una bonica bauma natural (41.6492,2.0576)Clica per veure'n la ubicació. i pocs metres després arribem a una bifurcació amb un pal indicador; a l'esquerra baixaríem al riu Ripoll i el podríem creuar i atansar-nos a l'ermita de la Mare de Déu de les Arenes, cosa que farem a la tornada. Ara continuem recte, seguint les marques blanques i vermelles, sempre per dins el bosc. A partir d'aquí el camí planeja, estem molt a prop del Ripoll que portem a l'esquerra, remuntant el seu curs. Uns 300 metres més endavant sortim del bosc i entrem en una zona despoblada d'arbres, amb el sol de roques i el riu a escassos metres, just en un punt que aquest vira a la seva esquerra. Davant nostre, a l'altra riba del riu, queda la font falsa del Plàtan, que intentarem conèixer a la tornada. Ara cal estar atents ! Uns 30 metres més al nord trobem un pal indicador assenyalant-nos que recte aniríem al gual del camí de la font del Plàtan tot seguint el GR-173, aquí nosaltres abandonem momentàniament el GR juntament amb la conca del Ripoll i ens desviem a la dreta per un corriol ascendent que marxa en sentit nord-est.

El camí guanya alçada mica en mica, passem vàries vegades per sota de línies elèctriques. Uns 375 metres després arribem a una petita clariana amb una bifurcació; aquí cal seguir pel corriol descendent que surt per l'esquerra. Uns 175 metres més avall enllacem amb una pista forestal que ens ve per l'esquerra provinent de la carretera B-124, és l'anomenat “camí de la Font del Plàtan”, que fem a la dreta, en lleugera pujada, seguint altre cop els senyals blancs i vermells del GR. De seguida traspassem una portalada que roman oberta i uns 90 metres més endavant creuem el torrent del Castelló. La pista va remuntant el torrent del Castelló que portem a baix a la dreta. Ignorem qualsevol camí que ens meni, sempre per la pista. Uns 850 metres després de creuar el torrent arribem a la cruïlla de la font del Plàtan; la pista de l'esquerra ens duria a la font del Plàtan i més amunt a la font dels Trons, però abans visitarem la font de Sant Jordi. Així doncs continuem escassos 20 metres per la pista que segueix recte, en direcció a Castellar del Vallès; en aquest punt un caminet que surt de la dreta ens baixa a un petit torrent on trobem, a l'altra riba i a peu de llera, la font de Sant Jordi.

4 45'
2,4 Km
456 m 41.6534,2.0707Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Jordi
La trobem a escassos 20 metres de la cruïlla de la Font del Plàtan, a la llera d'un petit torrent. La font és una petita construcció adossada al marge, en forma de petita cova feta amb pedretes de riu; al seu interior hi ha una rajola de ceràmica amb la imatge de Sant Jordi matant el drac. L'aigua brolla per un forat a la part baixa, gairebé al terra, i desguassa directament al torrent.

Tornem a la pista i reculem els 20 metres que ens separen de la cruïlla anterior. Un cop aquí girem a la dreta per una pista ampla, ascendent i que porta direcció nord-est. Immediatament ignorem a la dreta una construcció que és una estació reguladora de la xarxa municipal d'aigües i a l'esquerra un caminet que porta a la font del Plàtan; nosaltres deixem la visita a la font del Plàtan per la tornada, ara continuem pista amunt, obviant qualsevol camí durant uns 200 metres. Cal vigilar, doncs aquí hem de cercar un petit corriol descendent que surt a la nostra esquerra i ens condueix, menys de 25 metres més avall, al torrent on localitzem la font dels Trons.

5 50'
2,7 Km
469 m 41.6555,2.0715Clica per veure'n la ubicació. Font dels Trons
Està emplaçada a la llera d'un petit torrent, a uns 200 metres al nord de la font del Plàtan i a uns 450 metres al sud-est del turó del Castelló. L'indret és molt acollidor, ombrívol i tranquil; el petit corriol que baixa al torrent mor a la font, en una petita clariana formada per una gran roca plana per damunt de la riera, que fa de sòl i on també hi tenim un bancal de pedra per reposar. Una petita passera d'obra ens permet creuar el torrent i atansar-nos a la font. La font està adossada al marge de la llera dreta, amb un mur de pedra totalment integrat i cobert de molsa. El broc de ferro resta a un pam del terra i quan raja desguassa directament al torrent. A l'esquerra hi trobem una totxana amb el nom de la font escrit amb pintura blanca, no gaire encertat, sigui dit de passada. A sobre la font hi ha una petita paret de pedra seca per retenir les aigües, igual que uns 5 metres torrent avall, aquesta última amb unes teules per canalitzar-ne les aigües de la pluja.

Hem assolit el punt més llunyà de la caminada d'avui, tornem. Pugem a la pista i la fem a la dreta, en baixada, desfent els últims 200 metres. Quan siguem a l'alçada de l'estació reguladora d'aigües que ens queda a l'esquerra, girem a la dreta per un camí planer que va cap al torrent on visitem la font del Plàtan, que dóna nom a l'entorn, a la cruïlla i al camí que hi mena.

6 55'
2,9 Km
459 m 41.6539,2.0704Clica per veure'n la ubicació. Font del Plàtan
La localitzem a uns 500 metres al sud-est del turó del Castelló i a escassos 30 metres de la cruïlla de camins anomenada de la Font del Plàtan, al mateix torrent del Castelló. Es traca d'una surgència natural que aboca les seves aigües al torrent. L'accés no és fàcil, doncs l'entorn està molt tapat per la vegetació pròpia d'un bosc de ribera.

Sortim del torrent, tornem a la pista i ens atansem a la cruïlla que ens resta a menys de 20 metres. Un cop a la cruïlla prenem la pista cap a la dreta que inicialment marxa en sentit ponent, amb lleugera baixada, desfent les passes del camí d'anada i seguint les marques blanques i vermelles corresponents al GR-173. Anem perdent alçada poc a poc, al mateix temps que seguim el curs del torrent del Castelló que portem a baix a l'esquerra i ens encarem al sud-oest, obviant qualsevol camí que ens meni. Uns 850 metres més avall, just quan som a tocar del torrent però abans de creuar-lo, abandonem la pista que segueix recte i trenquem a la dreta, sense camí evident, per damunt d'unes roques, en direcció ponent. Uns 70 metres més amunt som dalt de la carena, se'ns obren unes bones vistes de la conca del Ripoll i també trobem un caminet que ens talla i que fem a l'esquerra. El nou camí de seguida s'endinsa en el bosc i uns 275 metres més enllà anem a parar a un camí ample; tenim el riu Ripoll davant nostre, a tocar. Prenem aquest camí a la dreta, remuntant el Ripoll que ens queda a l'esquerra. Només 150 metres després creuem el Ripoll per primer cop per una passera cimentada i uns 150 metres després tornem a creuar-lo. Un cop traspassat el riu, el camí fa un gir a l'esquerra i aviat ens queda a la nostra esquerra la primera de les Basses d'en Barceló (41.6533,2.0611)Clica per veure'n la ubicació. . Continuem uns 100 metres més i arribem a un encreuament de camins amb un pal indicador, just quan ens queda una altra bassa a l'esquerra; després continuarem recte però ara prenem el camí de l'esquerra per conèixer l'eixuta font de Can Barceló que tenim a només 30 metres més enllà, a la dreta del camí i al capdavall d'una torrentera.

7 1h 25'
4,7 Km
400 m 41.6540,2.0602Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Barceló
Trobem la font a la zona coneguda com les Basses d'en Barceló, a uns 100 metres al nord-oest de la bassa més gran, a la dreta del camí que puja a les Coves del Carner, al capdavall d'una torrentera. Es tracta d'un petit mur de pedra lligada, emplaçat al mig de la torrentera, amb un gruixut broc de ferro collat al frontal per mitjà de quatre cargols. No hi ha pica ni bassal, quan raja desguassa directament al terra. Al capdamunt de la font hi ha el seu nom fet amb lletres de ferro tallat.

Com podeu observar, el pròxim punt d'interès és la font del Carner, que es troba a només 125 metres a ponent d'on som ara. Ens hi podríem atansar fàcilment seguint el camí que ens ha dut aquí, però en el moment de plantejar aquesta excursió tenia la intenció de conèixer la font de l'Enric de la Fonda, que segons la informació que tinc queda a uns 275 metres al nord-est. D'aixó ve la gran marrada que farem a continuació. Ja us avanço que no vàrem trobar la font, per tant, el següent tram d'aproximadament 1 quilòmetre us el podríeu estalviar i continuar pel camí que marxa cap a ponent i us duria, 125 metres més enllà, a la font del Carner. De tota manera jo us detallaré la ruta tal com vaig fer-la, després decidiu vosaltres. Si trobeu la font de l'Enric de la Fonda us agrairé m'ho feu saber.

Així doncs desfem els últims 30 metres que ens separen de l'encreuament de camins anterior; a la dreta tornaríem per on hem vingut, ara fem a l'esquerra per un camí ample que marxa en sentit nord-est i lleugera pujada. Al cap d'uns 275 metres trenquem per un caminet a l'esquerra que entra al bosc, on de seguida hi trobem una bassa d'aigua cilíndrica arran de terra. En aquest indret hauríem de trobar la font de l'Enric de la Fonda, però no ho aconseguim, ho deixarem pendent per una futura vegada.

Tornem al camí ample i el reprenem amb el mateix sentit que dúiem. Uns 70 metres més amunt el camí fa una gran marrada a l'esquerra, fent un canvi de sentit de gairebé 180º i encarant-se al sud-oest. Uns 500 metres més endavant, després d'una doble marrada, trobem un pal indicador que ens diu que estem a la zona anomenada “Les Coves del Carner”, just en el punt que abandonem el camí ample i girem a l'esquerra per uns esglaons que més avall esdevenen un corriol amb forta pendent que circula per dins el bosc. Només 75 metres més avall arribem a una petita esplanada arbrada on hi trobem la font del Carner; des del meu punt de vista la més maca de l'excursió d'avui, per la senzillesa de la seva construcció, per la integració al paisatge i pel generós cabal d'aigua.

8 1h 40'
5,7 Km
398 m 41.6544,2.0588Clica per veure'n la ubicació. Font del Carner
Es tracta d'una senzilla font molt ben integrada al paisatge; unes quantes pedres lligades lo just per collar-hi un tub d'acer inoxidable per on brolla un bon doll d'aigua que cau en un bassal també format amb pedres arran del terra. A l'esquerra de la font hi ha una llosa de pissarra negra amb el nom de la font gravat amb puntets rodons. L'entorn de la font és ple de vegetació autòctona. Si seguim pel caminet que porta al riu en direcció a ponent, a escassos 20 metres trobarem la font dels Avellaners i poc més enllà la font de la Falguera.

De la font estant ignorem el camí que passa just pel costat d'aquesta en sentit llevant i que porta a les Basses d'en Barceló, i prenem un caminet que surt de l'altre extrem de la clariana i que marxa en direcció ponent. Cal estar atents, només uns 20 metres més enllà, a l'esquerra del camí i sota uns esglaons de fusta, trobem la font dels Avellaners.

9

391 m 41.6543,2.0585Clica per veure'n la ubicació. Font dels Avellaners
Es tracta d'una senzilla font molt ben integrada al paisatge; un petit mur de pedra lligada amb un bonic broc de pedra per on raja un fil d'aigua que cau en un bassal format al terra. Al capdamunt de la font hi ha una llosa de pissarra negra amb el nom de la font gravat amb puntets rodons. L'entorn de la font és ple de vegetació autòctona.

Continuem no més de 20 metres pel mateix camí i ja veiem a mà dreta uns degotalls, que son el desguàs de la font de la Falguera, que queda damunt del talús.




10

392 m 41.6543,2.0583Clica per veure'n la ubicació. Font de la Falguera
La font queda damunt d'un talús a la dreta del corriol que porta de la font del Carner al riu Ripoll. És un mur de pedra lligada, d'aproximadament un metre d'alçada. L'aigua brolla per la part baixa d'entre unes pedres i desguassa talús avall, acabant en uns degotalls al marge del camí, tots coberts de molsa, molt bonics. Una de les lloses de la part alta de la font té gravat el seu nom i l'any de l'arranjament, 2000.

Baixem el caminet i el seguim amb el mateix sentit que dúiem. De seguida arribem a una bifurcació; nosaltres girem a l'esquerra, creuem el Ripoll per unes grans pedres i, un cop a l'altra banda, entrem al bosc. Només entrar al bosc ens trobem de front una cabana de pedra (41.6541,2.0583)Clica per veure'n la ubicació. . Continuem per un caminet que surt de l'esquerra de la cabana, en lleugera pujada. Pocs metres després anem a parar a un camí que ens talla i que fem a l'esquerra. Anem caminant en direcció sud-est, seguint el curs del Ripoll que portem a l'esquerra malgrat que no el veiem. Uns 125 metres més endavant som en una bifurcació que fem a l'esquerra i uns 100 metres després ens desviem momentàniament a la dreta, només uns 10 metres, on veurem una altra cabana de pedra, aquesta amb un petit banc de pedra al seu interior (41.6529,2.0602)Clica per veure'n la ubicació. . Tornem al camí i el reprenem. Uns 40 metres més avall anem a parar a un camí ample que ens talla; és pel camí que hem accedit a les Basses d'en Barceló i que hi tornaríem a l'esquerra, ara agafem el camí a la dreta, en sentit contrari al d'anada. Uns 100 metres més endavant creuem el Ripoll per una passera cimentada, 150 metres després deixem a l'esquerra el camí per on hem vingut de la font del Plàtan i uns altres 25 enllacem amb la pista forestal anomenada “Camí de la font del Plàtan”, que seguim a la dreta, en direcció sud-oest, retrobant-nos altre cop amb les senyals blanques i vermelles del GR-173 i seguint el curs del Ripoll que ara portem a la dreta. Al cap d'uns 175 metres, quan som escassos metres del “Gual del camí de la Font del Plàtan”, abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un corriol que s'endinsa en el bosc, mantenint la direcció, sud-oest. Uns 175 metres més enllà entrem en una zona despoblada d'arbres, amb el sol de roques i el riu a escassos metres. En aquest punt creuem el riu a gual i, un cop a l'altra banda, resseguim el curs del riu uns metres tot cercant la font Falsa del Plàtan, que finalment trobem, just quan el riu fa un revolt a l'esquerra.

11 2h
6,8 Km
383 m 41.6497,2.0531Clica per veure'n la ubicació. Font Falsa del Plàtan
Localitzada uns 20 metres per damunt de la riba dreta del riu Ripoll, uns 225 metres aigües avall de l'anomenat “Gual de la font del Plàtan”, en un punt on el riu fa un revolt a l'esquerra, a només 50 metres en línia recta de la carretera B-124, sota uns arbres. Es tracta d'una surgència natural, sense cap intervenció humana. Es pot apreciar l'erosió causada pel pas de les aigües.

Tornem a creuar el riu pel mateix lloc de fa una estona i reprenem el camí, retrocedint les passes que hem fet a l'anada. Anem circulant per dins el bosc, amb el Ripoll a la nostra dreta. Al cap d'uns 300 metres arribem a una bifurcació; recte tornaríem a les fonts de l'Espígol, del Romaní i les Cases de les Arenes, nosaltres ens desviem a la dreta per un caminet que ens assenyala l'ermita de la Mare de Dèu de les Arenes i que inicialment baixa a la llera del riu. A continuació creuem el riu i seguim per un corriol indicat que trobem a l'altra banda tot resseguint el curs del riu que hem deixat a baix a l'esquerra. Uns 300 metres més endavant arribem a una zona més despoblada d'arbres (En aquest indret hi ha la font del Cascavell, malgrat que no vaig ser capaç de trobar-la). Aquí ens allunyem del riu que segueix en sentit sud i fem un gir a la dreta. Uns 85 metres després passem per sota del pont de la carretera B-124, remuntant un petit torrent normalment eixut. De seguida trobem un caminet, també indicat, que fem a l'esquerra. Només ens queda seguir el camí durant menys de 200 metres i ja som davant l'ermita de la Mare de Déu de les Arenes.

12 2h 15'
7,8 Km
401 m 41.6472,2.0535Clica per veure'n la ubicació. Ermita de la Mare de Déu de les Arenes
Accés des de la carretera B-124, km 13,300 (Carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall). Tot i que no se'n té certesa, se suposa que l'orde benedictina que manava al monestir de Sant Llorenç del Munt, i que controlava la parròquia de Sant Feliu del Racó, va fer bastir l'ermita entre els segles XI i XII. Se sap que el 1121 ja estava dempeus. Es tracta d'una capella d'estructura senzilla, amb una única nau rectangular, amb volta de canó, i un absis semicircular amb volta de quart d'esfera. La capella té una casa adossada a la seva esquerra. L'absis, la nau i la casa daten del segle XII; l'allargament de la nau i un petit portal del segle XIV i un atri fou construït als segles XVIII-XIX. La casa de l'ermità està adossada a la banda nord. La Mare de Déu de les Arenes s'anomena popularment la Mare de Déu de la galledeta, a causa d'una galleda de plata que la imatge romànica duia, i a la qual els fidels demanaven pluja. La imatge de la verge amb una fruita a la mà dreta i l'Infant a la falda, datada al segle XI, va ser destruïda el 1936.

De l'ermita estant obviem el camí que surt davant i porta a l'Illa, nosaltres seguim per un corriol que marxa en direcció sud, molt desdibuixat i lleugera baixada. Quan portem menys de 100 metres ens desviem uns 15 metres a l'esquerra per conèixer la font de la Capella.

13 2h 20'
7,9 Km
382 m 41.6463,2.0539Clica per veure'n la ubicació. Font de la Capella
Emplaçada uns 75 metres al sud de l'ermita de la Mare de Déu de les Arenes. L'aigua d'aquesta font està canalitzada, podem veure el tub de plàstic que surt de dins la font i s'endú l'aigua. Es tracta d'un senzill muret de pedra lligada adossat al marge amb un tub d'uralita encastat al mig, sense pica ni bassal.

Tornem al camí i el seguim. Pocs metres més avall anem a parar a una esplanada utilitzada com a aparcament; la creuem i sortim a la carretera B-124. Prenem la carretera a l'esquerra en direcció a Sant Llorenç Savall, amb compte i caminant pel seu voral, durant uns 75 metres. En aquest punt creuem la carretera i accedim a un camí que surt de la dreta de la mateixa. El camí està molt desdibuixat, amb molts camins, però nosaltres hem de circular en direcció nord-est i arribar fins el riu i creuar-lo per una antiga resclosa. Un cop a l'altra banda cal pujar per unes roques sense cap dificultat, doncs la pendent no és forta i la vegetació és minsa. Al final trobem un caminet que seguim a la dreta. Als pocs metres trobem una bifurcació que fem a l'esquerra. Finalment el camí ens porta a les Cases de les Arenes, concretament al capdavall del carrer de Baix. Caminem per aquest carrer i de seguida trobem a mà esquerra la torre d'aigües de les Arenes (41.6467,2.0570)Clica per veure'n la ubicació. . Uns metres més enllà som a la confluència d'aquest carrer amb el camí de Can Barceló, on hem començat aquesta entretinguda caminada i on la donem per finalitzada.





F 2h 25'
8,5 Km
403 m 41.6468,2.0583Clica per veure'n la ubicació. Les Cases de les Arenes

Inici i final de l'excursió.