Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-153 (Ripollès)

Punts de referència:


Collada de Fontalba (Queralbs) - Dou de Fontalba - Font de Fontalba - Creu d'en Riba - Font de Sant Gil - Font del Dr. Bassols - Font de Núria - Capella de Sant Gil - Font del Dr. Pere Tarrés - Santuari de la Mare de Déu de Núria - Font de l'Esquirol - Cova de l'Amadeu - Cova de Sant Gil - Collada de Fontalba.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
11 Km 3h 1.957 m 2.155 m 485 m 485 m Fàcil
Si
Si
28-06-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Avui proposem una clàssica excursió a la Vall de Núria, prenent com a punt de partida la collada de Fontalba, que amb els seus 2.070 metres d'alçada ens eviten l'ascensió i fa que el recorregut sigui plàcid i còmode, accessible per a tothom, tot i no haver-hi gaires trams planers. Entre la collada de Fontalba i Núria, la diferència d'alçada és només de 110 metres en davallada. La tornada al punt de partida la farem pel camí de les Coves on coneixerem les coves de l'Amadeu i de Sant Gil, per enllaçar més tard amb el camí que hem fet d'anada i que ens durà altre cop a la collada de Fontalba.

Totes les fonts que hem trobat avui rajaven amb un bon doll a excepció de la de Núria que estava eixuta.


Aproximació:

Començarem la caminada a la collada de Fontalba. Per accedir-hi creuarem el nucli urbà de Ribes de Freser seguint tothora els indicadors que ens assenyalen Queralbs i prendrem l’estreta carretera GIV-5217 que marxa en sentit nord. Uns 7 quilòmetres més endavant, just abans d'entrar a la pintoresca població de Queralbs i un cop hem passat el túnel que salva la via del cremallera, trenquem a mà dreta per una pista ascendent i cimentada que després esdevindrà de terra. Aviat travessarem el GR-11 (Camí Vell) que va o ve, segons es miri, de Núria. Aquesta pista és apta per a qualsevol vehicle que, en pràcticament quinze ziga-zagues i uns 10 quilòmetres, va guanyant alçada, fins arribar a la collada de Fontalba, on s'acaba, desprès de salvar prop de 800 metres de desnivell. En aquest punt estacionarem el vehicle i començarem la ruta.

Es dóna el cas que aquesta pista és el resultat inacabat d'un antic projecte de carretera que havia de dur al Santuari i que, per raons orogràfiques, no va arribar a fructificar mai, fet que s'ha d'agrair.

Recomanacions:

Tot i ser una excursió de dificultat baixa, és recomanable que es faci preferentment a l`estiu, ja que és fàcil trobar-se amb congestes de neu a les moltes torrenteres que es passen, i més si tenim en compte que és un camí que va enlairat sobre la vall de principi a fi.

Ens trobem en una zona d'alta muntanya. Cal doncs ser prudents i anar preparats per un canvi sobtat del temps.


Itinerari:

0 0h
0 Km
2.070 m 42.3668,2.1521Clica per veure'n la ubicació. Collada de Fontalba (Queralbs)
Abans d'iniciar la caminada val la pena badar i gaudir de la magnífica vista que es contempla des del turó de la collada. Així, al nord tenim les muntanyes que tanquen la Vall de Núria, amb el majestuós Pic de Noufonts, a l'oest el Puigmal, que sembla a tocar, al sud el Taga i la Vall de Ribes, i a l'est els pics imponents del Torreneules i el Balandrau.

Ens situem al capdamunt de l’aparcament; el nostre camí de sortida és força clar, ja que el seu traçat és prou evident des d'on ens trobem. Deixem a mà esquerra la via de pujada al Puigmal pel cim de la Dou i travessem pel prat herbat que tenim davant nostre seguint les marques blanques i vermelles d’una variant del GR. Inicialment el camí és força planer i marxa en direcció oest, però mica en mica ens anem adreçant cap el nord-oest. Al cap d’uns 600 metres de marxa creuem dos petits torrents consecutius que recullen les aigües del Puigmal i uns 250 metres després trobem a la nostra esquerra la dou de Fontalba.

1 15'
0,9 Km
2.076 m 42.3703,2.1436Clica per veure'n la ubicació. Dou de Fontalba
Localitzem aquesta surgència a la vessant est de les Roques de la Dou, al camí que porta de la collada de Fontalba a Núria; uns 900 metres al nord-oest del coll i uns 300 metres abans d’arribar al torrent del Puigmal o de Fontalba. Es tracta d’una important surgència natural on l’aigua brolla abundantment d’entre les pedres, forma un torrent i fa aiguabarreig amb el del Puigmal o de Fontalba, uns 200 metres més avall.

Seguim pel camí fresat. Només uns 240 metres més endavant tenim, a mà esquerra i un xic enlairada, la surgència natural de Fontalba.









2 20'
1,2 Km
2.079 m 42.3722,2.1430Clica per veure'n la ubicació. Font de Fontalba
Trobem aquesta surgència a la vessant est de les Roques de la Dou, al camí que porta de la collada de Fontalba a Núria; uns 1150 metres al nord-oest del coll i a escassos 50 metres al sud del torrent del Puigmal o de Fontalba. Es tracta d’una surgència natural, sense cap mena d’intervenció humana. L’aigua raja generosament d’entremig d’unes pedres, creua el camí i s’escola muntanya avall.

Continuem. Escassos 100 metres més endavant creuem a gual el torrent del Puigmal o de Fontalba (42.3729,2.1429)Clica per veure'n la ubicació. , que obre una vall que s'estén cap el riu de Núria, on cau espectacularment per un dels salts d'aigua que es poden contemplar des del cremallera o pel camí de Peregrins. Un cop creuat el torrent canviem el sentit del nostre caminar; marxem cap el nord-est, en suau pujada. Uns 200 metres més endavant entrem en un bosc de pi roig i negre, que en lleugera pujada arriba, 900 metres més amunt, a una carena sota el Roc de la Fita, amb les restes de l’antiga barraca de la Palla (42.3787,2.1539)Clica per veure'n la ubicació. .

La vista d'aquest punt sobre les Gorges de Núria impressiona, perquè queden molt avall, tenint al davant nostre, però a la llunyania, l'alberg del Pic de l'Àliga, que amaga al seu darrere la Vall de Núria, i a la dreta el Pic del Torreneules i les torrenteres que alimenten el Freser.

A partir d'aquí el camí va pujant i baixant de forma moderada, gairebé sempre enlairat per dins els bosc. Al cap d’uns 350 metres creuem el petit torrent del Roc Roig, uns 450 metres més endavant travessem una petita tartera al mateix temps que sortim del bosc i de seguida creuem el torrent de la Coma de Gombrén (42.3851,2.1513)Clica per veure'n la ubicació. , des d'on tenim una bona vista de la riba contrària de la vall. Uns 75 metres més endavant passem pel costat d'una cabana de pedra seca (42.3858,2.1517)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l’esquerra, a l’anomenada Creu d’en Bonada. Seguidament tornem a entrar en un altre bosc, en lleugera pujada i direcció nord. Un 250 metres més endavant arribem a un collet que ja ofereix una àmplia panoràmica aèria de la Vall de Núria. A partir d’aquí el camí presenta una lleugera baixada. Uns 150 metres més avall arribem a una bifurcació amb un pal indicador; deixem a l'esquerra el camí de les Coves per on vindrem a la tornada i comencem la baixada més decidida de la ruta i en algun tram trencada, amb pedres soltes que fan parar atenció al nostre caminar, entrant primer en un bosc i desprès a una zona oberta. Uns 400 metres més avall, arribem a un camí més ample que ens talla, és el GR-11; a la dreta baixaríem a Queralbs pel camí Vell, nosaltres fem a l’esquerra, en sentit nord. De seguida deixem a mà esquerra la Creu d'en Riba (42.3923,2.1529)Clica per veure'n la ubicació. i a la dreta la rampa que puja al mirador del mateix nom (42.3925,2.1533)Clica per veure'n la ubicació. . Uns metres més avall obviem un caminet que baixa a la presa i entrem definitivament a la Vall de Núria.

Només entrar a la vall ens queda el llac a la dreta i entre aquest i el camí que portem, la bonica font de Sant Gil.

3 1h 20'
5 Km
1.958 m 42.3952,2.1525Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Gil
Emplaçada a l’entrada del pla del santuari de Núria, per sota del camí i a la vora de la riba dreta del llac, a escassos 75 metres al sud de la capella de Sant Gil. És una construcció en forma de petita caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i culminada amb una creu de ferro. La font és protegida sota una volta que esdevé un preuat abric en cas d'un canvi de temps sobtat. A la part baixa de la paret del fons, l'aigua brolla alegrement per un broc de ferro i cau en un petit bassal quadrat situat per sota del nivell del terra que està empedrat. A la part de dalt del frontal hi podem veure tres gravats en terrissa; als extrems la campana i l’olla característiques de Núria i al mig una representació de Sant Gil. A banda i banda, dos bancs de pedra adossats a les parets laterals que li fan de respatller ens conviden a reposar una estona amb el xiuxiueig de l'aigua.

A escassos 25 metres, en una raconada a l’esquerra del camí, tenim una petita zona d’esbarjo presidida per la font del Dr. Bassols.

4


1.961 m 42.3954,2.1523Clica per veure'n la ubicació. Font del Dr. Bassols
Localitzada a l’entrada del pla del santuari de Núria, a l’esquerra del camí i a només 50 metres al sud de la capella de Sant Gil, en una raconada que forma una placeta arranjada com a zona d’esbarjo, amb taules i bancs per fer-hi un mos. La font està adossada a un llarg mur de pedra que reté les terres de la muntanya, emmarcada per tres pedres allargades i de grans dimensions. Al mig del frontal i a un metre d’alçada brolla generosament l’aigua per un broc de ferro i cau en un bassal rectangular gairebé arran de terra. Al lateral esquerra hi trobem els símbols característics de Núria; la creu, l’olla i la campana, tots de ferro. Al capdamunt hi podem veure gravat el nom de la font. El sòl immediat a la font està empedrat amb lloses quadrades de color vermellós. La font fou construïda l’any 1962 en homenatge al Dr. Ramon Bassols i Genís (Sabadell 1919 – Badalona 1959), metge i fundador dels Amics de Núria i de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria, tal com ens ho recorda una placa collada al mig del frontal.

Només uns 50 metres més enllà entrem al recinte de la capella de Sant Gil, on hi trobem, a més de la pròpia capella, les fonts de Núria i del Dr. Tarrés.

5


1.962 m 42.3958,2.1522Clica per veure'n la ubicació. Font de Núria
La trobem davant la façana sud de la capella de Sant Gil, inserida dins el mur de pedra que acull l’entorn de la capella. La font està totalment feta amb marbre. Al mig del frontal, que queda endarrerit respecte el mur, hi ha un forat per on rajava l’aigua i queia en una pica plana disposada a la part baixa. Al capdamunt hi trobem els símbols de Núria; l’olla, la creu i la campana, esculpits en una llosa de marbre, juntament amb la data de construcció de la font, 1855.
6


1.962 m 42.3959,2.1523Clica per veure'n la ubicació. Capella de Sant Gil
En el mateix pla del santuari de Núria, a uns 150 metres al sud-oest de la seva façana, es troba la capella dedicada a Sant Gil. La construcció actual és una ampliació de l'edifici construït el 1615. A l’interior, en una fornícula que conté un reliquiari, es pot veure una relíquia de Sant Gil. Aquestes restes del Sant, una falangeta d’un dit, van arribar a Núria el 8 de maig de l’any 2003 provinents de l’abadia que va fundar, a Saint Gilles du Gard de Nimes (França), on té la tomba. El 1951 es va refer i el 1999 es féu l'última restauració.
El primer dia de Setembre, la vall de Núria s’omple de festa, és l’aplec dels Pastors. Es recorda la data en què, antigament, amb els ramats s’iniciava el descens des dels pasturatges d’alta muntanya, pels camins ramaders, cap a terres més planeres on passar l’hivern. Aquest dia és, precisament, la festivitat de Sant Gil, el patró de pastors.
Joan Amades explica la biografia de Sant Gil, que “era fill d’Atenes, i, desitjós de fugir de la vanitat mundana i de fer vida de penitència, va retirar-se a una cova del Pirineu a fer oració. La cova que serví de sopluig al penitent s’obria a la vall de Núria. De fusta de noguera va fer una imatge de la Mare de Déu i una creu”. Continua dient el folklorista que “tot l’utillatge d’aquest Sant ermità consistia en la imatge i la creu, que, ambdues, ell mateix va fer-se; una olla, per coure’s la trista minestra que menjava i una campana, amb la qual convocava els pastors i la gent bosquerola que rondava per aquells afraus, als quals presidia en llurs oracions i pràctiques religioses”. Reclamat per missions més elevades, l’ermità va amagar els seus elements més propis i preuats en una cova on van restar oblidats durant alguns segles. Aquest tresor va ser descobert, segueix Amades, “passat molt temps” (algunes fonts diuen que va ser el 1072) per un pastor anomenat Amadeu que va tenir una revelació: “que en una cova del Pirineu hi havia, enterrades, una imatge de Maria, una olla i una campana, les quals havien pertangut a un Sant, i aquest, des del cel, desitjava que la imatge obra seva fos tornada a la veneració.” Va ser així com, arribat a Núria, va trobar la cova i els objectes de Sant Gil. La imatge mariana va rebre, a partir d’aleshores, la devoció merescuda en el santuari que presideix la seva vall.
7


1.962 m 42.3961,2.1522Clica per veure'n la ubicació. Font del Dr. Tarrés
Al costat de la façana nord de la capella de Sant Gil se situa la font dedicada al Dr. Pere Tarrés (Manresa 1905 - Barcelona 1950), que portà a terme una gran tasca en els tres camps importants de la seva vida; la medicina, el lideratge de joves i el sacerdoci. És una font mural, tota de pedra, amb un mur a dues alçades; el de la dreta, el més baix, serveix de respatller d’un banc que hi té adossat, mentre que el de l’esquerra és el principal, fa uns 2,5 metres d’alçada i està culminat amb una teuladeta de lloses a dues aigües. Inserit al mig del frontal i en forma de volta de canó, hi ha un bonic mural representant al Dr. Tarrés en primer pla, reposant a la muntanya i gaudint de la vista que li ofereix la vall de Núria al fons. A la part baixa queda la sortida d’aigües per mitjà d’un broc de pedra en forma de caneló per on raja l’aigua i cau en un petit enreixat de ferro arran de terra per on desguassa. El sòl immediat a la font està empedrat, amb una gran llosa de pedra al començament. Aquesta font va ser construïda a iniciativa del personal encarregat del servei del santuari l’any 1951 per l’artista Pere Queraltó i Nou i fou beneïda per Mn. Subirà el dia 9 de setembre del mateix any.

Finalment, després de creuar el torrent de Finestrelles per un petit pont, arribem al Santuari de la Mare de Déu de Núria i la resta d'edificis, recentment renovats i modernitzats.

8
1h 25'
5,3 Km
1.964 m 42.3971,2.1536Clica per veure'n la ubicació. Santuari de la Mare de Déu de Núria
Durant l'edat mitjana es va construir un hospital o alberg per allotjar als pelegrins. D'això en dóna constància la butlla de l'any 1162, del papa Alexandre III, documentació on apareix per primer cop el nom Annuria, situada al costat de la capella i també el mateix papa institueix el dia 8 de Setembre com a dia de la Mare de Déu. El terratrèmol de 1428 va destruir l'hospital i la capella. Es va fer una primera reconstrucció l'any 1449 i es va reconstruir per complert entre 1640 i 1648. L'any 1889 fou posada la primera pedra de l'actual santuari, obra de l'arquitecte Calixte Freixa. Durant l'any 1911 s'enderrocà l'església vella del segle XVII i s'inaugurà l'església actual. Poc després es va afegir l'hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis entre els anys 1915–1918 que culmina al puig de la coma del Clot, on s'erigeix un Sant Crist de gran vàlua artística i religiosa, obra que no s'acabaria fins a 1963 amb la inauguració de la XIV estació. Després d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, el rector de la parròquia va fugir cap a França emportant-se la imatge de la Verge per salvar-la de la crema d'objectes religiosos que alguns milicians estaven fent. La imatge va acabar a Suïssa on va estar amagada fins el 1941, any en què va retornar a la vall. Durant segles el santuari ha estat un important centre de pelegrinatge, i es conserva molt bé el famós i atractiu camí dels pelegrins, que hi mena des de Ribes de Fresser.
L'any 1931, a l'habitació número 202 de l'hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va quedar ratificat a les urnes el 2 d'Agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de Setembre de 1932.

Dins l’espai destinat a picnic que queda entre la via del cremallera i el torrent de Coma d’Eina hi trobem la font de l’Esquirol. Hi accedim fàcilment des del santuari per un petit pont que creua el torrent.

9


1.962 m 42.3962,2.1549Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Esquirol
Trobem aquesta acollidora font dins una zona de picnic amb taules i bancs de fusta, situada a un centenar de metres al sud de l’estació del cremallera de Núria, per sota de la via, entre aquesta i el torrent de Coma d’Eina, tot just uns 60 metres abans que aboqui les seves aigües a l’estany. S’hi accedeix fàcilment per un caminet indicat que surt de la mateixa estació del cremallera o bé des de l’edifici del santuari creuant el torrent per un petit pont. La font queda adossada al marge que sosté la via del cremallera, tota ella feta amb travesses de fusta i amb dos petits bancals a banda i banda. Un bonic broc de ferro amb el nom de la font gravat deixa anar l’aigua que cau en un petit bassal rectangular arran del terra, que està empedrat, per desguassar per sota el caminet directament al torrent.

La tornada serà fent una variant pel camí de les Coves on coneixerem les coves de l'Amadeu i de Sant Gil, enllaçant més tard amb el camí que hem fet d'anada i que ens durà a la collada de Fontalba.


Així doncs, un cop hem gaudit de la vall, sortim del santuari, creuem el torrent de Finestrelles pel pont en sentit contrari a l’anada i, un cop a l’altra banda, prenem un camí que surt a mà dreta, deixant a l’esquerra les quadres dels ponis. De seguida arribem a una bifurcació; a la dreta tornaríem a creuar el torrent i accediríem a la zona d’acampada, nosaltres trenquem a l’esquerra pel camí que puja al Puigmal, camí ample i de forta pujada. De mica en mica s’encara al nord-oest. Uns 225 metres més amunt, just quan arribem al bosc, ens trobem amb un pas de fusta que impedeix que hi passi el bestiar però sí les persones; no el passem per que segueix cap el Puigmal, nosaltres seguim per un senderó que surt per l’esquerra i segueix en direcció sud, resseguint un tancat pel bestiar que portem a la dreta. A baix a l’esquerra veiem el pla de Núria. Uns 100 metres després trobem un altre pas de fusta que ara sí traspassem, al mateix temps que entrem al bosc. Trobem un pal indicador que ens assenyala un mirador a l’esquerra i el camí de les Coves a la dreta; seguim a la dreta, en lleugera pujada. A partir d’aquí ens anirem endinsant en la pineda de pi negre que forma el bosc de Sant Gil.

Aquest bosc té tres peculiaritats: Se situa en una zona força inclinada, amb indrets plens de blocs de gneis i amb clarianes plenes de matollars de neret. Cal tenir present que el pi negre és un arbre d’una gran amplitud ecològica. Creix molt bé en els sòls de les obagues del Ripollès donant lloc a arbres rectes i alts, però també s’adapta als sòls pobres i rocosos de l’alta muntanya i fins i tot creix a les elevades carenes ventades de l’alta muntanya, arribant als 2400 m.

Seguim tothora uns pilons amb uns senyals al capdamunt, fent ziga-zagues durant uns 125 metres, fins que finalment ens encarem al sud. Després d’uns 100 metres més, sempre per dins el bosc, trobem a mà dreta del camí i una mica enlairada la cova de l’Amadeu.

10
1h 40'
6 Km
2.096 m 42.3958,2.1497Clica per veure'n la ubicació. Cova de l'Amadeu
La cova queda enlairada respecte el camí, oberta en una roca de llicorella vermellosa, tancada antigament per una reixa, actualment trencada. No és gaire gran.

Continuem pel camí que segueix en sentit sud, bastant planer i per dins el bosc. De tant en tant se’ns obre a l’esquerra una balconada amb unes excel·lents vistes de la vall de Núria. Quan fa uns 250 metres que hem deixat enrere la cova de l’Amadeu el camí esdevé aeri durant una cinquantena de metres; cal vigilar, doncs a l’esquerra queda un penya-segat. Uns metres més enllà creuem la canal de la Llenya i uns 150 metres després un corriol descendent que surt de l’esquerra ens porta als peus de la cova de Sant Gil, alhora que mirador.

11
1h 50'
6,5 Km
2.101 m 42.3916,2.1511Clica per veure'n la ubicació. Cova de Sant Gil
Cova estretíssima i molt poc fonda, oberta en la fissura de la roca. Dintre hi ha una imatge de terra cuita de Sant Gil. Davant de la cova hi ha un replà amb un banc de pedra, bon mirador aeri del santuari de Núria, amb l’estany i les comes d’Eina, Noufonts i Noucreus i amb el pic de Noucreus que les presideix.

Tornem al camí i el reprenem amb el mateix sentit que dúiem, sud. Uns 160 metres més endavant trobem un pal indicador; girem a l’esquerra, moment que comencem a davallar. 150 metres més avall anem a parar a un camí que ens talla amb un altre pal indicador; aquest és el camí que porta de Núria a la collada de Fontalba, el mateix per on hem vingut a l’anada i que ara fem a la dreta, en sentit contrari.



A partir d’aquí només cal desfer el recorregut que hem fet a l’anada, seguint tothora el camí fresat i marcat amb els senyals blancs i vermells corresponents  una variant del GR i ens conduirà a la collada de Fontalba, on donarem per acabada aquesta entretinguda caminada.























F
3h
11 Km
2.070 m 42.3668,2.1521Clica per veure'n la ubicació. Collada de Fontalba

Punt de partida i final d'aquesta excursió.