Punts de referència:

Torre dels Frares (Montcada i Reixac) - Collet de la Torre dels Frares - Mina de Galena - Font de l'Alzina - Font de la Bóta - Coll de les Ermites - Ermita de Sant Climent - Torre dels Frares.

Fitxa tècnica:

Distància	Durada	Alçada mínima	Alçada màxima	Desnivell pujant	Desnivell baixant	Dificultat	Senyalització	Punts d'aigua	Data de l'excursió
8,7 Km	2h 20'	41 m	261 m	341 m	341 m	Fàcil	A trams	Si	6-07-2014

 

Descripció:

Plàcida excursió matinal al voltant del turó de Puig Castellar, sense assolir-lo. Des de la Torre dels Frares a Montcada i Reixac començarem resseguint el GR-92 fins el collet dels Frares on enllaçarem amb el camí dels Minerals que ens portarà a la font de l'Alzina, passant abans per la mina de Galena. Des d'aquí ens atansarem a la font de la Bóta de camí a l'ermita de Sant Climent. La tornada al punt d'origen serà pel turó de Can Devesa.

Avui rajaven les dues fonts visitades; la de la Bóta amb un filet d'aigua molt minso, la de l'Alzina no gaire més.

Aproximació:

Podem deixar el cotxe davant de l'entrada de la depuradora que hi ha al Km 6,5 de la carretera BV-5001. Només cal creuar la carretera i ja serem a la torre dels Frares on començarem l'excursió.

Itinerari:

0

0h

0 Km

41 m

41.4762,2.1945Clica per veure'n la ubicació.

Torre dels Frares (Montcada i Reixac)

Masia documentada des de l'any 1457, quan era propietat dels frares de Sant Jeroni, d'on li prové el nom. S'utilitzava com a casa de repòs dels monjos. La troballa d'alguns trams de mur amb opus spicatum fan pensar que ja existia una primera construcció en època romànica. A l'època dels Reis Catòlics, va ser Centre Inquisidor. L'edifici actual sembla del segle XVII. Consta d'un cos rectangular i un altre de perpendicular, més baix, formant una L (hi havia un altre cos, ara derruït). Moltes finestres tenen llinda, brancals i ampit de pedra.

Iniciem el recorregut als peus de la torre dels Frares. Passem una cadena que impedeix el pas als vehicles i de seguida trobem un panell del Parc de la Serralada de Marina donant-nos la benvinguda. Anem guanyant alçada poc a poc per la pista que és ampla i senyalitzada com a GR-92, amb les característiques marques de color blanc i vermell corresponents als senders de gran recorregut. Al cap d'uns 500 metres deixem la pista gran i ens desviem per un corriol a la dreta que marxa en direcció sud, seguint amb els senyals blancs i vermells; al començament planeja però més endavant s'enfila, sempre per dins el bosc. Uns 400 metres més amunt arribem a una esplanada amb una torre elèctrica, estem al collet de la Torre dels Frares (41.4728,2.1980)Clica per veure'n la ubicació. .

Deixem a l'esquerra un corriol ascendent que segueix el GR-92, nosaltres fem a la dreta per una pista ampla i en baixada, anomenada el camí dels Minerals. Uns 575 metres més avall, poc després d'un revolt pronunciat a l'esquerra, obviem un camí a la dreta que ens portaria a la font de les Canyes (font que diverses vegades he cercat però mai trobat). Seguim recte sense deixar la pista, obviant altres camins que menen per l'esquerra. Uns 800 metres més endavant, just quan el camí entra en un revolt a la dreta, trobem l'antiga mina de galena a l'esquerra.

1

40'

2,4 Km

140 m

41.4687,2.2012Clica per veure'n la ubicació.

Mina de Galena

La mina està tancada i no es pot visitar. L'entrada de sota està malmesa.

Continuem pel mateix camí ample que planeja tothora. Al cap d'aproximadament 1 quilòmetre obviem a l'esquerra un corriol ascendent que prendrem a la tornada, i continuem durant uns 200 metres més fins la font de l'Alzina.

2

1h

3,6 Km

134 m

41.4655,2.1972Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Alzina

Situada al nord-oest de la població. S'hi accedeix fàcilment des del barri de les Oliveres, continuant per una pista sense asfaltar d'uns 1,5 km. La font més concorreguda de Santa Coloma de Gramenet. Raja tot l'any, el boc està situat sota una volta d'obra vista i l'aigua va a parar a una gran canal de volta invertida. L'entorn és molt espaiós i ombrívol, amb taules de fusta per poder-hi menjar. En un dels murs que envolten l'entorn hi trobem un bonic poema de M. Sampere dedicat a la font.

Situats a la font desfem els últims 200 metres fins trobar un sender ascendent a mà dreta assenyalat amb marques grogues i blanques. No deixem el camí que puja moderadament. Uns 300 metres més amunt passem per sota una torre elèctrica, uns 125 metres més endavant deixem un camí a la dreta que porta a un dipòsit municipal i de travessem la placeta dels Llops, on hi ha un parc infantil. Des d'aquí passem una cadena que impedeix el pas als vehicles, sortim al carrer Menorca i girem a l'esquerra seguint-lo per la vorera. De seguida, a mà esquerra deixem una altra entrada al parc de la Serralada de Marina i uns metres més endavant, també a l'esquerra, unes escales metàl·liques que pugen a la torre de guaita. Continuem pel carrer asfaltat, amb pisos a la dreta. Quan deixem enrere els pisos comença la baixada, al mateix moment que podem gaudir d'unes excel·lents vistes de l'àrea metropolitana de Barcelona. Uns 200 metres més avall, en un revolt pronunciat a la dreta trobem a l'esquerra una pista barrada amb una cadena que agafem; és una altra entrada al parc. Uns 75 metres més endavant ignorem un camí a la dreta que baixa a Can Franquesa on hi trobaríem la font de Sant Roc, nosaltres continuem endavant. Uns 250 metres després trenquem a la dreta per un caminet descendent que ens portarà, en escassos 50 metres, a la font de la Bóta.

3

1h 25'

5,2 Km

196 m

41.4685,2.2068Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Bóta

Localitzem la font al capdamunt del torrent de les Bruixes, a uns 200 metres per damunt de la font de Sant Roc. El seu cabal és poc abundós. Recull en una mina l'aigua que surt de la terra i probablement va ser una de les fonts d'abastament d'aigües del poblat ibèric. El nom li ve de la bóta que hi havia per recollir l'aigua. L'any 1987, membres del Centre Excursionista Puigcastellar la van començar a arranjar, tal com es pot veure en una pica de marbre que caracteritza les fonts arranjades per aquesta entitat. Una auca en un cartell de la Diputació simbolitza el compromís d'una generació amb el medi ambient. Uns metres per sota hi ha una petita font que goteja, segurament és un sobrant de la font de la Bóta.

Deixem la font a l'esquerra i continuem per un caminet que marxa en sentit sud-est, inicialment per uns esglaons de fusta. A mitges escales en deixem unes altres a l'esquerra. Al cap d'uns 75 metres arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra i només 25 metres més amunt anem a parar a una pista ampla que ens talla i que és la continuació de la pista que dúiem abans de trencar a la font de la Bóta. Ara la prenem a la dreta, en lleugera pujada i direcció nord-est. Uns 475 metres més amunt arribem a una cruïlla de camins, el coll de les Ermites (41.4710,2.2110)Clica per veure'n la ubicació. . Nosaltres seguim per la pista més ampla que surt per la dreta i porta direcció sud-est, en lleugera pujada. 175 metres més endavant girem a l'esquerra per un camí ample i ascendent, amb xiprers a banda i banda, que ens condueix en pocs metres a l'ermita de Sant Climent.

4

1h 40'

6,1 Km

260 m

41.4702,2.2138Clica per veure'n la ubicació.

Ermita de Sant Climent

Està situada al serrat de les Ermites, al cim d'un turó, al límit amb el terme de Montcada i Reixac. Va ser erigida com a oratori pels monjos de Sant Jeroni l'any 1673. El 1980 va ser reconstruïda pel Centre Excursionista de Badalona. Té planta rectangular, amb capçalera semicircular, coberta amb volta de canó revestida exteriorment de rajoles. La porta és rectangular, amb llinda de fusta. Presideix la façana un campanar d'espadanya fet amb maons.

Desfem els últims metres fins la pista i seguim a la dreta els pocs metres que ens resten fins arribar, altra vegada, al coll de les Ermites; el primer camí ample de la dreta ens conduiria a la urbanització La Vallençana, nosaltres agafem el segon camí de la dreta, en direcció nord-oest. Inicialment és un camí ben definit i bastant planer, assenyalat amb marques de color ataronjat. Al cap d'uns 500 metres deixem un camí a l'esquerra en pujada i 250 metres més endavant som al cim del petit turó de Can Devesa (41.4710,2.2110)Clica per veure'n la ubicació. . Des d'aquí anem davallant en la mateixa direcció que dúiem però ara el camí presenta una forta pendent, amb trams força relliscosos. Uns 200 metres més avall deixem una torre elèctrica a la dreta i aquí el camí fa un gir a l'esquerra, en sentit sud. Uns 70 metres més avall arribem a una cruïlla de camins; nosaltres prenem el segon de la dreta que s'endinsa en el bosc, inicialment en sentit sud-oest i en suau baixada. Anem davallant de forma moderada, fent alguna ziga-zaga, durant uns 625 metres. Finalment anem a petar a una pista ampla que ens talla (és la pista per on hem començat la caminada) i que prenem a l'esquerra, en lleugera baixada, resseguint el torrent de la Vallençana. Ara només ens queda continuar per aquesta pista durant uns 550 metres fins arribar a la torre del Frares.

F

2h 20'

8,7 Km

41 m

41.4762,2.1945Clica per veure'n la ubicació.

Torre dels Frares

Inici i final d'aquest recorregut.