Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-156 (Cerdanya)

Punts de referència:


Càmping Pirineus (Saneja) - Font de la plaça Major de Saneja - Font de Saneja - Sant Pere de Sedret Parc Fluvial de La Tor de Querol – Font de la carretera a La Tor de Querol – Església de Sant Esteve de La Tor de Querol - Font de la plaça Carolane de La Tor de Querol – Ermita de Sant Fruitós d'Iravals – Església de Sant Vicenç de Saneja - Càmping Pirineus.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
11 Km 2h 45' 1.195 m 1.353 m 234 m 234 m Fàcil
A trams
Si
3-08-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Recorregut circular en sentit horari que ens permetrà conèixer una mica més els veïnats agregats a la Tor de Querol, com són Sant Pere de Sedret i Iravals. Com sempre fem, aprofitarem per visitar les fonts, ermites i esglésies que trobarem al pas. En aquesta ocasió, a més, dedicarem una estona a passejar tranquil·lament pel Parc Fluvial de la Tor de Querol.


Aproximació:

Iniciarem la sortida a l'entrada del càmping Pirineus, situat al Km 2 de la carretera GIV-4035 (carretera de Guils de Cerdanya), un centenar de metres abans d'arribar a Saneja.








Itinerari:

0 0h
0 Km
1.195 m 42.4432,1.9062Clica per veure'n la ubicació. Càmping Pirineus (Saneja)

Sortim de l’entrada del càmping Pirineus i fem a la dreta pel voral de la carretera que puja a Guils de Cerdanya, direcció Saneja. Al pocs metres abandonem la carretera i seguim per un carrer que surt davant nostre en pujada, cap el nucli urbà de Saneja. A la dreta deixem uns apartaments amb un magnífic desmai al seu jardí, un camí que porta al riu d'Aravó o Querol i a continuació uns camps conreats; a l'esquerra ens queden unes cases. Entrem al poble de Saneja, obviant un carrer a la dreta. Poc més amunt veiem l'església de Sant Vicenç i el cementiri al costat, però abans d'arribar-hi ens desviem pel primer carrer que trobem a l’esquerra. De seguida som a la plaça Major del poble on a mà esquerra trobem la primera de les fonts d'aquesta sortida.


1 8'
0,4 Km
1.211 m 42.4444,1.9023Clica per veure'n la ubicació. Font de la plaça Major de Saneja
Es tracta d’una font amb aigua provinent de la xarxa municipal. Queda sota un porxo amb teulada de pissarra a dues aigües i embigat de fusta, tocant una de les cases de la plaça. La paret de la font és la mateixa que el mur de la casa, feta recentment de pedra del país; té una arcada quadrada de granit construïda al voltant del broc, al mig de la qual hi ha l’aixeta de polsador per on raja l’aigua. La pica és la part més interessant, doncs es tracta d'una pica rodona de granit, de mig metre d'alçada, que descansa directament a terra. Damunt de la font hi ha una pedra amb la inscripció 1888, possiblement l'any de la primera construcció. Fa pocs anys es va arranjar la plaça i es van construir les cases on ara la font està adossada; segurament en aquell moment es van col·locar els elements de la font com a decoració de la mateixa plaça.















Creuem la plaça i seguim recte, en direcció sud-oest. Pocs metres més endavant arribem a la placa de la Font, aquesta més gran, on ja veiem davant nostre la Font de Saneja i darrera un parc amb gronxadors i bancs.

2 10'
0,5 Km
1.213 m 42.4441,1.9006Clica per veure'n la ubicació. Font de Saneja
Es una font natural, apreciada i tradicional, feta de pedra del país relligada amb calç que brolla abundantment per un broc de granit. Compta amb tres abeuradors, també de granit, un dels quals retocat amb ciment, de mides rectangulars que descansen directament a terra. La construcció, encara que austera, mostra la importància de la font. La paret frontal és feta de pedres relligades amb calç i la coberta per tres grans lloses de granit de les mateixes dimensions que els abeuradors que cobreixen, els quals estan separats per altres lloses de granit clavades verticalment i coronades per un bloc treballat, també de granit. Als extrems s'hi han utilitzat rocs de granit arrodonits, configurant un aspecte més rústic i diferent dels centrals. Un detall curiós és la presència, al costat, d'una gàbia de ferrar de granit, de la qual resten tres pilars. Cal destacar que enguany (2014) s’ha substituït l’antic broc de plàstic pel bonic broc de pedra que podem veure avui dia.










Ara agafem el carrer que surt de la dreta de la font. Obviem un primer carrer a la dreta que ens duria a l'església i uns metres més amunt anem a parar a un carrer que ens talla i que fem a l'esquerra. Aquest carrer ja no el deixem fins el final del poble on a l’esquerra queden unes cases de nova construcció. Aquí obviem un caminet planer a la dreta que porta a La Tor de Querol (per on tornarem després) i prenem un camí asfaltat i ascendent a l’esquerra. El camí que farem a continuació és l’anomenat "Camí de les Costes", que segueix la ruta número 207 dels senders de Cerdanya. Inicialment puja força, en sentit nord-oest, entre conreus, durant uns 500 metres en que s’acaba l’asfalt i esdevé una pista de terra. En aquest punt, a l'esquerra del camí, hi trobem una fita de pedra que delimita Espanya i França (42.4653,1.8843)Clica per veure'n la ubicació. .










Continuem ara per la pista que segueix recte, en el mateix sentit, més planera però guanyant alçada poc a poc. Uns 350 metres més endavant obviem una pista a la dreta que també porta a La Tor de Querol i continuem endavant. Fem un parell de giragonses, sempre amb conreus a banda i banda, obviant qualsevol camí que entri als camps. Al cap d'uns 500 metres des de l'últim trencall trobem una cruïlla de camins amb un pal indicador uns metres més amunt; el camí descendent de l’esquerra porta a un camp, recte per damunt del talús aniríem al bonic poble de Guils de Cerdanya, nosaltres prenem el camí de la dreta que està assenyalat com a “Sender nº4 Saint-Pierre”. És un camí molt ombrívol i humit que discorre entre marges de pedra i una densa vegetació. Després d'uns 250 metres tenim a mà dreta les ruïnes de Sant Pere de Sedret.

3 40'
2,4 Km
1.340 m 42.4529,1.8874Clica per veure'n la ubicació. Sant Pere de Sedret
Avui només hi trobem els vestigis d'un antic poble i parròquia.
























Continuem pel camí, a trossos empedrat, que marxa en direcció nord, entre avellaners amb marges de pedra seca, molt bonic.





















Uns 400 metres més endavant anem a parar davant de l’entrada a la casa de pagès de Can Romeu al mateix temps que ens topem amb un camí cimentat que ens talla; a la dreta aniríem a La Tor de Querol, nosaltres el seguim a l’esquerra però de seguida s’acaba l’asfalt i esdevé una pista de terra ascendent. Uns 175 metres més amunt, la pista descriu un fort revolt a l'esquerra, des d’on podem gaudir d’unes excel·lents vistes tant de la vessant que dóna a Saneja com de La Tor de Querol. Just al sortir del revolt, l'abandonem i prenem un corriol a la dreta que baixa per l'obaga de la serra Blanca, senyalitzat com a “Sender nº2”. Davallem entre blocs de granit, pins, boixos i en el tram final avellaners. Uns 400 metres més avall, quan ja ens hem endinsat al bosc, ens trobem amb una cruïlla de petits camins; hem d’agafar el de més a l’esquerra. El corriol mor, 300 metres més avall, en una pista paral·lela a la via de la línia de tren de la Tor de Querol a Tolosa de Llenguadoc, que ens talla i que fem a l'esquerra.

Seguim la pista en direcció nord-oest, amb les vies del tren a la dreta. Vall enllà, la pista es transforma en un camí senyalitzat com a “Sender nº6” que, en lleugera pujada, s'endinsa per la ufanosa obaga de Tremolet. Al cap d'un quilòmetre des que hem començat la pista, ens allunyem de la via del tren i 800 metres més enllà trobem una fita de pedra allargada a mà esquerra; obviem el corriol que surt per l’esquerra tot remuntant un torrent i continuem recte. De seguida el camí fa un gir brusc a la dreta i comença a davallar. Uns 300 metres més avall passem per sota la via del tren i pocs metres més endavant anem a parar a la riba dreta del riu Querol que seguim aigües avall durant uns 50 metres en que creuem el riu per un pont. Un cop a l’altra banda trobem un camí cimentat que ens talla; a l’esquerra, remuntant el riu, aniríem a la carretera N-20 o al llogaret de Quers, nosaltres prenem el camí a la dreta, seguint el curs del riu que portem a la dreta. Som a la part nord del Parc Fluvial de la Tor de Querol.

4 1h 35'
5,8 Km
1.261 m 42.4698,1.8771Clica per veure'n la ubicació. Parc Fluvial de la Tor de Querol
És el començament del parc. Es tracta d'un parc municipal fet a la vora del riu Querol, d’aproximadament 1,5 quilòmetres de llargada, amb una primera zona amb taules, bancs i barbacoes per fer-hi una estada. El riu, en tot el recorregut pel parc, és molt manso i la passejada agradable. Durant el tram del parc resta prohibida tota circulació motoritzada.









Anem passejant pel camí que voreja el riu, aquest sempre el tenim a la dreta. De tant en tant trobem un banc de fusta per seure i alguna taula. Al cap d'uns 300 metres passem per una zona infantil, amb taules i gronxadors. En aquest punt deixem el camí que portàvem i n'agafem un altre que surt de la dreta amb el terra de graveta vermella. L'anem seguint obviant diferents caminets a la dreta que baixen al riu. Després d'un 500 metres arribem a una zona amb bancs i taules, és la part sud del Parc Fluvial de la Tor de Querol (42.4653,1.8843)Clica per veure'n la ubicació. .

La segona zona habilitada del parc. Aquí hi trobem unes taules amb bancs per fer-hi una estada.
















Seguim pel passeig; quan aquest s'acaba continua un carrer asfaltat que ens condueix al poble de la Tor de Querol, entrant pel carrer de la ruta vella d'Espanya. Als pocs metres d'entrar al poble, girem a l'esquerra per un passadís que ens porta directament a la carretera N-20 que creuem i seguim a la dreta durant uns 160 metres. Aquí, a peu de carretera i fent cantonada amb el camí que puja a l’església, trobem una font ornamental.


5 1h 50'
7,3 Km
1.249 m 42.4653,1.8902Clica per veure'n la ubicació. Font de la carretera a La Tor de Querol
Es tracta d’una antiga font però que actualment no raja, està eixuta i habilitada com a decoració, tal com ho demostren unes plantes ben cuidades al seu bassal. Tant la paret com la pica estan construïdes amb pedres de riu. El broc és un cap metàl·lic d'una cabra amb una banya i damunt hi ha l'escut de la població gravat a la paret de la font. També porta gravat l'any de la seva construcció, 1968.



















De la font estant abandonem la carretera i trenquem a l’esquerra pel camí que puja a l’església, en moderada pujada, deixant a la dreta unes escales de pedra per on baixarem després. En pocs metres som a la part del darrera de l’església on hi trobem unes sepultures.


6 1h 55'
7,4 Km
1.259 m 42.4652,1.8913Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Esteve de La Tor de Querol
Bastida sobre una roca, emplaçament de l'antiga capella del castell. És esmentada ja el 1269, conserva les restes d'un retaule pintat al s XVI per Antoni Peitaví i un altre esculpit al s XVIII per un deixeble de Sunyer.












Ara sí baixem per les escales que surten de l'església, davallant fins la carretera. La creuem i seguim pel carrer que surt davant nostre. Continuem fins arribar a la ruta Vella d'Espanya que fem a la dreta fins la plaça Carolane, on ja podem veure la seva bonica font.


7 2h
7,6 Km
1.251 m 42.4650,1.8888Clica per veure'n la ubicació. Font de la plaça Carolane
La font és una construcció quadrada feta de pedres grans de granit, situada sota el mur d'una casa. A la paret dreta hi ha el registre de la captació d’aigües. El broc és un cap metàl·lic d'una cabra amb dues banyes, l'aigua surt per la boca de l'animal un cop s'ha pitxat un polsador i cau en una pica rectangular de granit que descansa sobre unes pedres. De l'esquerra de la font surt un llarg abeurador, també de granit. Damunt la font hi ha l'escut de la població gravat a la paret.

























Sortim de la plaça pel carrer que surt de l'esquerra de la font. El carrer mor 130 metres més avall al carrer Saint-Pierre que fem a la dreta, travessem el riu per un pont, creuem el pas a nivell i, un cop a l'altra banda, girem a l'esquerra per una avinguda ampla, la route d'Yravals, en direcció sud-est. Inicialment portem la via de tren a l'esquerra i més endavant finques particulars, algunes de ben maques, una d'elles fa temps em crida l'atenció doncs fa més de sis anys que està a la venda. Al final d'aquest carrer d'uns 400 metres de llarg, ja s'albira la silueta de la bonica ermita de Sant Fructuós d'Iravals. Ens hi atansem i accedim dins el seu recinte per la vessant nord.

8
2h 10'
8,4 Km
1.245 m 42.4600,1.8938Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Fruitós d'Iravals
La parròquia d'Iravals apareix esmentada per primer cop a l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell el segle X. Els segles XI i XII era la més important de la vall a la qual va donar nom Vallis Eraval (1047). Es tracta d'un edifici del segle XI d'una sola nau, de planta rectangular encapçalada per a llevant per un absis semicircular i coberta amb una volta de canó. És singular el campanar d'espadanya de dos ulls, més estret que el frontispici. També disposa d’un bonic porxo a l’entrada.






Sortim del recinte de l'ermita i girem a l'esquerra, continuant pel carrer per on anàvem, que just en aquest punt fa un canvi de direcció, encarant-se al sud-oest. Escassos 100 metres més amunt, quan veiem les instal·lacions del complex de vacances, tombem a l'esquerra i les travessem pel mig, per un camí cimentat. Un cop passades, uns 300 metres més enllà, agafem un corriol a l'esquerra que no deixem i que en uns 1,2 quilòmetres ens porta a la part de dalt de Saneja. Aquí, deixem el camí cimentat de la dreta (el que hem agafat a l'anada) i seguim baixant pel carrer asfaltat que condueix cap al centre del poble. Uns metres més avall, a mà esquerra, tenim l'església de Sant Vicenç.

9
2h 40'
10,6 Km
1.216 m 42.4447,1.9033Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Vicenç de Saneja
La parròquia de Saneja és esmentada des del segle X. L'església actual és un edifici romànic d'una nau, capçada amb absis semicircular i diverses estances afegides en època tardana. L’absís, de tipus llombard, és del segle XI, mentre que els murs de la nau van ser refets al segle XIX. La porta duu la data de 1879, però conserva la ferramenta romànica original. El campanar de torre està fet amb grans carreus ben escairats a l'exterior i pedra sense treballar a l'interior. La part més alta es va refer el 1939.





Ara només queda continuar davallant el carrer, enllaçar amb la carretera i arribar al càmping.

F 2h 45'
11 Km
1.195 m 42.4432,1.9062Clica per veure'n la ubicació. Càmping Pirineus

Inici i final d'aquest itinerari.