Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-163 (Vallès Occidental)

Punts de referència:


Vista Rica (Sant Cugat del Vallès) – Mina de Sant Medir – Font de l'Estrangulador – Font Groga – Font d'en Sert – Font de Can Puig – Can Puig - Font de la Salamandra – Vista Rica.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
6 Km 1h 35' 283 m 457 m 269 m 269 m Fàcil
A trams
Si
28-09-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Una nova incursió per conèixer més fonts de la serra de Collserola. En aquesta ocasió farem una passejada per l'entorn de la Font Groga, un dels dos espais d'especial protecció en el Parc Natural de la Serra de Collserola. La reserva, de poc més de 112 ha, està situada íntegrament dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, al voltant del torrent de la Salamandra.

A part de la font pública i de xarxa situada darrere la residència Vista Rica, també rajaven poc o molt les fonts de l'Estrangulador, Groga, d'en Sert i de la Salamandra.


Aproximació:

Prenem com a punt de partida la residència Vista Rica, situada a la carretera de l'Arrabassada BV-1417, entre els quilòmetres 4 i 5, molt a prop de la cruïlla del Tibidabo. A la part posterior de la residència hi ha una esplanada on podem estacionar el vehicle.


Itinerari:

0 0h
0 Km
396 m 41.4315,2.1263Clica per veure'n la ubicació. Vista Rica (Sant Cugat del Vallès)

Estem situats a l'aparcament, darrere l'antiga residència que ens queda a l'esquerra, ara abandonada. Obviem els dos camins amples que hem trobat només entrar a l'esplanada i que ara tenim a l'esquena. Prenem el camí que tenim davant, barrat amb una cadena i que baixa suaument en sentit ponent (no confondre amb un altre camí que queda més a l'esquerra, amb lleugera pujada i que porta direcció sud-oest, que és per on tornarem). Ens endinsem a l'obaga de la serra per un bosc format bàsicament per roures i alzines. De seguida deixem enrere un caminet a la dreta que porta a una torre elèctrica i 250 metres després trenquem per un corriol que surt per l'esquerra, planejant durant uns 300 metres fins a trobar la mina de Sant Medir, que ens queda al final del camí, al capdamunt d'un torrent.

1 10'
0,7 Km
370 m 41.4280,2.1201Clica per veure'n la ubicació. Mina de Sant Medir
La trobem al torrent de la Salamandra, a uns 100 metres al nord en línia recta de la carretera de l'Arrabassada i a uns 125 metres al sud de la font de l'Estrangulador. Porta d'entrada amb un contramarc de relleu que ressalta la façana. Interior de grans dimensions amb dues galeries plenes d'aigua. Malauradament es troba en estat d'abandó, amb l'interior ple de brossa.

Visitada la mina, desfem el corriol fins el camí principal que reprenem a l'esquerra, en lleugera baixada. De seguida deixem una torre elèctrica a mà dreta. Uns 200 metres més avall, just a l'entrada d'un revolt pronunciat a la dreta amb els laterals protegits per un petit mur de merlets, abandonem el camí ample i girem a l'esquerra per un caminet planer que s'endinsa en el bosc i que en escassos 30 metres ens porta al torrent de la Salamandra on hi ha un pont de pedra. Abans de creuar el pont, a la dreta, trobem unes escales que baixen al torrent, on ens espera la font de l'Estrangulador, amb els seus dos brocs, un a cada costat de l'escala.

2 20'
1,3 Km
344 m 41.4291,2.1196Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Estrangulador
Emplaçada a la dreta de la llera del torrent de la Salamandra, a escassos 30 metres del camí que porta a la font Groga pel sud. Conjunt format per dues deus encastades al marge i separades uns tres metres, entre les quals hi ha els esglaons que baixen al torrent; la de l'esquerra té per broc un tub de plàstic i al nivell del terra una pica de pedra, la de la dreta brolla per un tub de ferro i aboca la seva aigua al terra formant un bassal. Les dues desguassen al torrent. No he trobat cap referència a l'origen del nom, però bé podria tractar-se de l'escenari d'algun assassinat. No és difícil imaginar tot l'entorn de la font com a perfecte amagatall d'un criminal. Sigui com sigui, els noms de la víctima i el possible assassí s'han perdut en l'oblit de la història, i només en resta aquest inquietant nom, que no he volgut passar per alt.

Desfem els últims metres fins el revolt dels merlets, al camí principal, i el seguim amb la mateixa direcció que dúiem, en baixada. Uns 100 metres més avall, a l'entrada d'un revolt a l'esquerra, abandonem el camí principal que segueix baixant i trenquem per un sender que surt davant nostre, mantenint la direcció, nord-est. El sender planeja per dins el bosc. Al cap d'uns 200 metres deixem un petit corriol a l'esquerra (d'aquí una estona l'agafarem) i tot seguit entrem en una gran clariana presidida per la font Groga.

3 25'
1,7 Km
333 m 41.4314,2.1217Clica per veure'n la ubicació. Font Groga
És la font que caracteritza i dóna nom la zona, també és la més famosa de tota la serra de Collserola. Està situada en una gran clariana enmig d'un bosc centenari, en un dels racons més bonics del parc de Collserola, envoltada de grans plataners, roures i alzines, que gairebé no deixen veure el sol. En aquest indret, ombrejat i cobert per una catifa de fulles, es pot gaudir d'un ambient gairebé màgic.


És una construcció gran, de planta semicircular, formada per cinc elements; la paret és d'obra arrebossada que forma diverses arcades. A la part inferior i central hi ha el frontal de la font d'on brolla un petit rajolí per un broc metàl·lic que cau en un bassal rectangular situat a nivell del sòl que està fet amb taulons de fusta. A sobre queda el registre, dins un marc amb forma de volta de canó, de ferro i foradat per permetre l'aireig de l'interior, amb el nom de la font. Al capdamunt una placa metàl·lica també amb el nom de la font. Cal destacar el bonic bancal de maó vist i semicircular que hi ha a banda i banda, envoltant tota la paret que li fa de respatller.
Aquesta font es va donar a conèixer per les propietats curatives que s'atribuïen a les seves aigües durant una epidèmia de còlera al segle XIX. El nom li ve donat pel color groguenc de l'aigua rica en components ferruginosos i havia estat un indret molt visitat per tots aquells que volien aprofitar les propietats de les seves aigües. A finals del segle XIX es va urbanitzar parcialment, posant-hi una petita canonada de ferro que canalitzava la sortida del raig d'aigua. Es diu que l'any 1790, un metge dit Menós, assegurava que les aigües de la font eren perjudicials ja que sortien impregnades de la tintura que li donaven les arrels dels arbres, arbustos i plantes. Al cap de poc temps, es van replicar aquestes declaracions dient que el color groc de les aigües és atribuït a les sals de ferro que contenen i que exalcen les virtuts curatives. Segons el dir popular, venia d'uns estanys habitats per belles i xamoses nimfes que guardaven un fabulós tresor, per damunt el qual passava l'aigua, que es tenyia lleugerament d'or i portava sort als que en bevien.
L'entorn de la font Groga va ser declarat reserva Natural per la Generalitat de Catalunya el 1986. Aquesta reserva, que protegeix unes 80 hectàrees de bosc, ocupa la vessant obaga de les muntanyes que uneixen el Tibidabo i el turó de Sant Cebrià. Aquesta zona verda i humida, està formada per rieres i torrents, sovint secs, que desguassen a la riera de Sant Medir. Malgrat que els arbres més nombrosos són els roures i les alzines, a la vall es poden trobar també avellaners, falgueres i oms.

Tenim la font a la nostra esquena. Ignorem una passera i unes escales de fusta que s'enfilen per la dreta i tornem al camí per on hem vingut. Només començar-lo trenquem a la dreta per un corriol estret i d'acusada baixada que busca el torrent. Un centenar de metres més avall anem a petar a un camí més ample que ens talla i que fem a l'esquerra. El camí és bastant planer, marxa inicialment en sentit sud i remunta el torrent de la Salamandra que ens queda a sota a la dreta. Al cap de poc més de 50 metres creuem el torrent, just en el punt on el camí fa un tomb a la dreta de gairebé 180º. Aquí som en una cruïlla on hi ha un pal indicador; nosaltres seguim recte en direcció a Can Puig i la Font d'En Sert. El camí presenta ara una còmoda baixada circulant tothora per dins el bosc. Mica en mica ens anem adreçant cap el nord-oest. Uns 300 metres més endavant canviem de rumb i prenem direcció sud-oest durant uns 200 metres, moment que travessem un petit pont que creua el torrent de Prunells. A l'altra banda del pont, just en un revolt a la dreta, ens desviem a l'esquerra per un caminet que ens condueix en pocs metres a la curiosa font d'en Sert.

4 35'
2,4 Km
302 m 41.4327,2.1173Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Sert
La localitzem al torrent de Prunells, uns 350 metres al sud de Can Puig, en un paratge ombrívol, envoltat d'arbres alts i d'una vegetació exuberant, en un entorn ampli on hi ha tres terrasses esglaonades molt ben fetes i una gran taula ovalada de ferro amb uns bancs de fusta sustentats per potes de ferro que conviden al descans. La font és un frontal amb un acabat superficial de trencadís de mosaic blanc i verd que formen el nom de la font. Del tub d'acer inoxidable colzat goteja l'aigua que cau en una pica de forma semicircular, formada per quatre fileres de totxo vist que li donen una gran fondària. Escassos 20 metres aigües avall, darrere la taula, hi ha l'altra font d'en Sert; una senzilla construcció formada per un petit mur d'obra vista de poca alçada amb un broc d'acer inoxidable que mana aigua directament a la llera del torrent. Les dues deus i el seu entorn han estat recentment arranjats.
Aquesta font ha estat un punt de trobada tradicional dels excursionistes i passejants que volten per les muntanyes de Collserola. Com a moltes fonts del massís, la d'en Sert pateix també les conseqüències de la manca de precipitacions, per la qual cosa l'aigua raja amb força menys intensitat que ho feia temps enrere. En aquest indret acollidor, dominat per les ombres, es troba un dels boscos de ribera més singulars de Catalunya, format per plantes eurosiberianes com els gatells, els sanguinyols, les vidalbes i l'equiset o cua de cavall, entre altres.

Desfem els pocs metres que ens separen del camí que dúiem al venir i el reprenem amb el mateix sentit que portàvem. Anem fent camí al mateix temps que guanyem alçada poc a poc. Quan portem caminats uns 300 metres anem a parar a una pista cimentada que ens talla; a l'altra banda de la pista ens queda l'aparcament de Can Puig, un gran casal aprofitat com a equipament per a la reinserció social. Prenem aquesta pista cimentada a la dreta, en lleugera baixada, durant uns 125 metres. En aquest punt, a l'entrada d'un revolt a la dreta, trobem a mà esquerra i en una raconada, la font de Can Puig.

5
45'
2,9 Km
289 m 41.4360,2.1173Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Puig
És de fàcil accés ja que està tocant a la pista cimentada que porta a Sant Medir, a sota de Can Puig que li dóna el nom. El conjunt el formen tres mines o galeries que s'endinsen a la muntanya. La paret frontal, que és ampla i alta ja que revesteix tot el marge, està recoberta d'una exuberant vegetació. Tan la paret frontal com les mines estan construïdes de totxo i pedres arrebossades, encara que el pas del temps n'ha l'ha anat desprenent. Les dues mines de l'esquerra són de grans dimensions tant pel que fa a la seva alçada con a la seva llargària, la de més a la dreta està tapada. De la seva base en surten unes canonades que deuen proveir alguna bassa de la zona. A una de les parets hi ha la inscripció "Font de las Salamandries 1828" i a la dreta encara es conserva, malgrat que en força mal estat, un bancal de pedra que ressegueix el marge. A l'esquerra podem veure les restes d'uns petits safareigs o abeuradors. Tant la font com l'entorn immediat es troba deixat i en estat d'abandó.

Tornem enrere, pista amunt. Deixem a l'esquerra el caminet per on hem vingut des de la font d'en Sert i de seguida passem pel costat del gran casal de Can Puig que tenim a la dreta.

6


295 m 41.4356,2.1180Clica per veure'n la ubicació. Can Puig
Masia de principis del segle XX, actualment habilitada com a centre de reinserció social. De planta quadrada, amb coberta de quatre aiguavessos sense torratxa superior ni galeries. El parament és de pedra del país amb els elements motllurats, els arcs, impostes, monjos, angles, etc. de pedra de Montjuïc. Cadascuna de les façanes s'articula horitzontalment amb quatre grups d'obertures. A la planta baixa trobem la porta d'arc carpanell feta amb dovelles de pedra de Montjuïc i finestres altes; a la primera planta balcons individuals i correguts amb baranes noucentistes; a la segona, finestres aparellades amb un monjo que parteix uns arquets trilobulats i, finalment, a la cambra d'aire grans espiralls oculars. Cal destacar els detalls de les llindes formant arcuacions diverses, les impostes del primer pis i el ràfec amb mènsules igual que els balcons. En l'evolució de les masies, a partir del segle XVIII, es manifesta la doble tendència: d'una part, a convertir l'espai central únic del primer pis, la Sala, en l'espai representatiu i d'altre, a la formació d'una façana, significativa de la posició social de la família. A Can Puig, es portà a terme una reforma integral que donà com a resultat aquest magnífic edifici. Al costat hi ha una capella annexa amb una espadanya amb suport lateral de carteles motllurades.

El tram que ve a continuació serà el més feixuc de tota la caminada d'avui; a banda de que caminarem sobre ciment, ho farem en pujada durant un bon tros sense cap punt d'interès remarcable, i encara tindrem sort de creuar-nos només amb un únic cotxe en tot el trajecte. Som-hi doncs. Caminem per la pista cimentada, amb força ziga-zagues al començament i pujada constant. Finalment, al cap d'uns 1,2 quilòmetres ensopits arribem a la carretera de l'Arrabassada, la BP-1417, en el punt on hi ha l'entrada a l'àrea recreativa de Can Ribes; a la dreta aniríem a Sant Cugat, nosaltres prenem la carretera a l'esquerra, en lleugera baixada, caminant per l'interior del voral esquerra que tenim protegit per una barana. Quan portem uns 150 metres per la carretera la creuem amb molt de compte. Un cop a l'altra banda, davant nostre, surt un camí ample que marxa en sentit ponent, amb un pal indicador a l'entrada que ens assenyala el Tibidabo i Can Tano; el prenem.

De seguida obviem una drecera a l'esquerra i pocs metres després deixem unes antigues basses d'obra a la dreta, just en el punt que el camí fa un gir pronunciat a l'esquerra alhora que s'endinsa en el bosc. Ens tornem a trobar, ara a l'esquerra, amb la drecera d'abans que també rebutgem i uns 125 metres més endavant arribem a una bifurcació; ignorem el camí planer de l'esquerra que porta a una torre elèctrica i continuem pel de la dreta, amb molt lleugera pujada i direcció sud-est. Al cap d'uns 300 metres, poc abans d'una cadena que ens barra el pas, trenquem a l'esquerra per un corriol que a l'entrada té un pal indicador que ens assenyala la font de la Salamandra, el nostre immediat objectiu. El corriol és agraït de fer, marxa en sentit llevant per dins el bosc, perdent alçada poc a poc. Uns 300 metres més enllà trobem un altre pal indicador que ens marca la font de la Salamandra a l'esquerra. Ens atansem a la font que resta a escassos 25 metres més avall, l'accés de la qual és a través d'una forta pendent facilitada per uns esglaons de fusta.

7
1h 25'
5,3 Km
441 m 41.4267,2.1208Clica per veure'n la ubicació. Font de la Salamandra
Es troba situada a la serra de Collserola, uns 25 metres més avall del sender de gran recorregut GR-92 al seu pas per la Mola, sota un gran plàtan enmig d'una clariana. Construcció de pedra vista encastada al marge amb la placa frontal arrebossada. Dos tubs de ferro collats al frontal, disposats a pam i mig de distància i a diferent alçada deixen caure un filet d'aigua a una pica semicircular d'obra rematada amb ciment que descansa a terra. L'aigua desguassa de la pica i travessa la clariana a través d'un rec practicat a terra, delimitat amb pedres i que s'escola muntanya avall formant el torrent de la Salamandra. La font i l'entorn està cuidat, amb un parterre on s'hi cuiden plantes, protegides per uns troncs d'arbre fent rotllana. A l'esquerra tenim un petit banc de fusta inserit al marge que ens convida a reposar.

Pugem els esglaons fins el camí que aviem deixat i el reprenem tal com el dúiem, a l'esquerra. Circulem per dins el bosc en sentit nord-est i lleugera baixada durant uns 300 metres, fins que anem a parar a la carretera del Tibidabo, la BV-1418. Creuem la carretera i un cop a l'altra banda la seguim cap a l'esquerra, per l'interior del voral on disposem d'un carril protegit amb una barana i exclusiu per a vianants. En només 75 metres som a la cruïlla amb la carretera de l'Arrabassada; a l'esquerra aniríem a Sant Cugat, nosaltres hem d'anar a la dreta. Ho fem pel voral dret. Al cap d'uns 75 metres, amb molt de compte, travessem la carretera i prenem un camí que surt enfront i que es fica dins el bosc circulant paral·lel a la carretera en sentit nord-est. Sense deixar-lo ens durà, uns 250 metres més enllà, a la petita esplanada darrere de la residència Vista Rica on tenim estacionat el vehicle i on donarem per acabada aquesta curta però entretinguda passejada.

F 1h 35'
6 Km
396 m 41.4315,2.1263Clica per veure'n la ubicació. Vista Rica

Punt i final d'aquesta passejada.