Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-166 (Maresme)

Punts de referència:


Sant Martí de Mata/Can Flequer (Mataró) – Oratori Repòs de Sant Bernat - Font dels Castanyers – Font de la Salamandra o Salamàndria – La Creu dels Planells – Font de la Cornisa – Font d'en Homs – Font de la Moreneta – Font dels Avellaners o dels Pericons – Coll de Can Xerrac - Sant Martí de Mata.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
8,5 Km 2h 30' 219 m 394 m 343 m 343 m Fàcil
A trams
Si
26-10-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Natural del Montnegre i el Corredor. L'objectiu inicial és conèixer les tres fonts que queden més a l'extrem sud-oriental del terme de Dosrius; la font d'en Homs, la de la Moreneta i la dels Avellaners. Per completar la caminada visitem també l'ermita pre-romànica de Sant Martí de Mata i l'indret on hi havia les desaparegudes fonts dels Castanyers i de la Salamandra, aquestes darreres dins el terme de Mataró.

En aquesta ocasió, a banda de la font de la Cornisa que mena aigua de la xarxa, rajaven la font d'en Homs i la de la Moreneta. La font dels Avellaners estava eixuta i les altres dues desaparegudes.


Aproximació:

Prenem com a punt de partida Can Flequer, masia situada sota l'ermita de Sant Martí de Mata, a l'extrem més nord-oriental del terme de Mataró. L'accés no és del tot senzill; cal situar-nos al punt quilomètric 3,9 de la carretera BV-5031 que porta de Mataró a Sant Andreu de Llavaneres. Un cop aquí trenquem per un camí ascendent amb els rodals cimentats que marxa en sentit nord-oest, entre tanques de diferents finques, seguint tothora els indicadors que ens assenyalen Sant Martí de Mata. Més amunt el camí esdevé una pista de terra, en no gaire bon estat, que seguim sense deixar els indicadors durant quilòmetre i mig fins que s'acaba i no es pot continuar, just davant de les portes de Can Flequer. El cotxe el podem estacionar en un racó del camí.


Recomanacions:

Nosaltres vàrem fer l'excursió tal com us la detallo, però degut al no gaire bon estat de la pista que porta a Sant Martí de Mata i als pocs espais lliures per estacionar el vehicle, us recomano que prengueu com a punt de partida un altre lloc; el coll de Can Bruguera seria una bona opció, fàcil d'accedir-hi i amb molt d'espai per als cotxes.


Itinerari:

0 0h
0 Km
303 m 41.5723,2.4589Clica per veure'n la ubicació. Sant Martí de Mata/Can Flequer (Mataró)

Som davant la porta d'accés a la masia de Can Flequer, envoltada de vinyes, oliveres i ametllers. Uns metres més amunt a la dreta es troba l'ermita pre-romànica de Sant Martí de Mata, però deixarem la visita per la tornada. Ara comencem a caminar per un camí de sorra que ens queda a l'esquerra, en direcció sud-oest, amb la tanca de la finca a la dreta i una vinya ben conreada a l'esquerra. Un cop deixem enrere la tanca de la finca el camí continua entre dos rengles d'oliveres. Uns 60 metres més endavant trobem al costat esquerra del camí el petit oratori Repòs de Sant Bernat (41.5712,2.4576)Clica per veure'n la ubicació. .

Petita capella situada a uns cent cinquanta metres al sud-oest de Can Flequer i dedicada a Sant Bernat, patró d'excursionistes i esquiadors. Fou construït l'any 1966 per la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró. És un racó acollidor que es manté endreçat i polit, amb un parell de bancs de pedra que conviden a un repòs tal com el nom indica.

Continuem endavant pel sender però amb compte, doncs només una cinquantena de metres després trenquem a la dreta per un corriol que marxa en sentit nord-est i s'endinsa en una pineda de pins pinyers. Al sotabosc trobem diversos arbustos, entre els quals destaquen els brucs i les herbes aromàtiques. Uns 200 metres més enllà trobem uns grans castanyers morts; és el lloc on hi havia la desapareguda font dels Castanyers.








1 5'
0,4 Km
282 m 41.5725,2.4573Clica per veure'n la ubicació. Font dels Castanyers
Estava emplaçada a només 100 metres a l'oest en línia recta de Can Flequer, en una clariana dins el bosc i a l'ombra d'uns grans castanyers. L'indret és de fàcil identificació doncs encara queden dempeus els castanyers morts.

Continuem. De seguida enllacem amb un caminet que ens ve per l'esquerra, mantenint però la nostra direcció. Mica en mica el caminet es va eixamplant i al cap d'uns 100 metres anem a parar al revolt d'un altre camí més ample que prenem a l'esquerra. En no res arribem a una trifurcació de camins; prenem el de més a l'esquerra. Estem caminant per una sureda anomenada els Suros d'en Soler. Només uns 75 metres més endavant ens desviem a l'esquerra per un camí descendent que marxa en direcció sud-oest, molt erosionat per les aigües. A baix a l'esquerra ens queda el sot de la Salamandra. El camí va perdent alçada sempre per dins el bosc, alhora que fem alguna ziga-zaga. Uns 425 metres després arribem a gran clariana amb una cruïlla de camins; nosaltres agafem el de més a la dreta que porta direcció nord i de suau pujada. Al cap d'uns 125 metres deixem a la dreta del camí un aflorament granític amb una gran roca. Just uns 25 metres més enllà de la roca, damunt el marge dret del camí, trobem les restes de l'antiga mina i font de la Salamandra o Salamàndria.

2 20'
1,2 Km
233 m 41.5715,2.4533Clica per veure'n la ubicació. Font de la Salamandra o Salamàndria
Emplaçada al Sot de la Salamandra, a cavall dels veïnats de Valldeix i de Mata, a uns 250 metres al nord-est en línia recta de Can Masriera. De la font en resta només la portella metàl·lica de la mina i alguna canalització de teules.

Seguim pujant pel mateix camí i amb la mateixa direcció, nord. Al cap d'uns 175 metres creuem una torrentera i continuem pel camí marcat que va per l'esquerra, obviant un camí que per la dreta remunta el torrent. Escassos 100 metres després anem a parar a un camí ample que ens talla; és la continuació del camí que hem deixat als Suros d'en Soler i que ara fem a l'esquerra. Sense deixar de guanyar alçada, pocs metres més endavant entrem en una marrada a la dreta, després de la qual el camí s'adreça novament al nord. 350 metres més amunt ignorem un camí a la dreta i immediatament després passem pel costat d'una rovellada torre elèctrica que deixem a l'esquerra alhora que anem a parar a una pista ampla que seguim a la dreta, en constant pujada. 200 metres més enllà obviem un camí a la dreta i 150 metres després enllacem a l'esquerra amb una pista ampla, el Camí de la Cornisa. Anem fent camí de forma planera, sense res a destacar durant uns 850 metres, en que arribem al coll de Can Bruguera, amb una important cruïlla de camins i la Creu dels Planells (41.5785,2.4408)Clica per veure'n la ubicació. a mà dreta.

Es tracta d'una creu de camí, de ferro forjat, molt estilitzada i pràcticament sense decoració, col·locada sobre un fust de pedra granítica lligada amb ciment. Dedicada a Sant Bernat, fou construïda l'any 1597, reconstruïda el 1956 i restaurada el 2001. Se la coneix també amb el nom de Creu de Can Bruguera.

Continuem recte per la pista. De seguida deixem a la dreta la masia i ara restaurant Can Bruguera.

Can Bruguera dels Planells, nom que també rep Can Bruguera, és una masia situada a la serra homònima en la capçalera de la riera de Valldeix. El nom dels Planells al·ludeix al fet que la casa es troba en un indret pla i elevat; mentre que Bruguera faria referència a l'abundància de bruc en aquestes muntanyes.

Seguim uns 250 metres més per conèixer la font de la Cornisa que trobem a mà dreta, un cop trepitgem asfalt i tot just al començament de la urbanització La Cornisa, dins el veïnat de Valldeix.

3 1h 5'
3,6 Km
390 m 41.5778,2.4368Clica per veure'n la ubicació. Font de la Cornisa
Font amb aigua provinent de la xarxa municipal. La trobem al capdamunt del veïnat de Valldeix, a peu del camí de la Cornisa. La font queda adossada a la paret d'una construcció. A la mateixa paret hi ha l'aixeta de polsador per on raja l'aigua que cau en una pica semicircular de ceràmica collada també a la paret. Damunt l'aixeta hi ha un mosaic fet amb rajoles de ceràmica; al mig i amb lletres grans hi trobem el nom del veïnat, Valldeix, i a sobre ens recorden que aquest topònim ja figurava l'any 949. A sota ens diuen que la font fou inaugurada l'any 1967 per a us de tots els vianants. Al capdamunt de la paret podem veure una altre gravat amb el nom de la font i a l'esquerra un mapa del barri, també amb rajoles de ceràmica.

Reculem els 350 metres que ens separen del coll de Can Bruguera, on hi ha la Creu dels Planells i l'encreuament de camins. Un cop aquí prenem un camí ample i planer que surt per l'esquerra tot deixant la Creu a la dreta. Als pocs metres trobem una bifurcació; ignorem el camí de la dreta i prenem el de l'esquerra, en lleugera baixada. El camí que encetem és el Camí Ral que uneix Mataró amb Canyamars per dins el bosc. Poc després entrem en una marrada dreta-esquerra. Uns 50 metres després de sortir de la marrada i encarar direcció nord-oest, obviem un corriol a la dreta (que ens indica la font de la Moreneta i que d'aquí a una estona agafarem) i continuem recte avall. Al cap d'uns 175 metres som en una petita clariana dins el bosc amb una nova cruïlla de camins; de tots ells prenem el segon per l'esquerra que marxa en sentit sud-oest, no confondre amb el de més a l'esquerra que porta direcció més aviat sud i segueix el traçat elèctric. Uns 75 metres més enllà anem a parar a un camí que ens talla i que fem a la dreta. Només 75 metres més tard arribem a la font de n'Homs, que trobem a mà esquerra, a peu de camí.

4 1h 20'
4,6 Km
326 m 41.5797,2.4379Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Homs
Font situada a uns 200 metres del camí Ral que va de Mataró a Canyamars, aproximadament uns 500 metres abans d'arribar al coll de Can Bruguera, en un indret ple de vegetació, voltada d'arbres i arbusts, en un espai tranquil i fresc. No confondre amb la font de Ca n'Homs, que es troba per sota del carrer Major del nucli de Canyamars. La font aflora al mig d'un xaragall, al qual desvia, i hi fa de contrafort un mur d'obra i carreus petits de pedra granítica. Hi ha una pica que descansa directament a terra i recull l'aigua del doll que brolla de la part baixa del mur. La font té desguàs i dos pedrissos per seure a banda i banda, amb paviment de lloses de pedra. Adherides al mur hi ha dues plaques commemoratives de les darreres restauracions. La font està voltada d'un entorn de vegetació únic, que té tendència a engolir-la, en un indret tranquil i fresc, que convida al caminant a veure un glop d'aigua, seure i reposar una estona.
Es desconeix la data de construcció d'aquesta font, però en uns plànols cadastrals del 24 d'octubre de 1853 que es troben a l'Arxiu Històric Municipal de Dosrius, l'indret on actualment hi ha aquesta font se l'anomena "Font de l'Homs", la qual cosa deixa constància que l'existència d'aquest element es remunta, almenys, a mitjan segle XIX. Aquesta font, igual que la de la Moreneta, fou molt concorreguda per la gent que visitava els voltants de Can Bruguera dels Planells, constituint la porta d'entrada per a molts mataronins al coneixement de la natura i del món del bosc. Per això, Pere Puig i l'Associació Coral la Walkyria, impulsors de l'Aplec de Can Bruguera i promotors de tota aquesta zona, fomentaren la seva restauració l'any 1953, en què fou beneïda per Mn. Artur Vicente, rector de la Parròquia de Sant Esteve de Canyamars. Una placa que diu: ‘Restaurada l'any 1953", en deixa constància. El dia 6 de juny de 1985, en commemoració del 50è aniversari de la fundació de la Unió Excursionista de Catalunya, el grup local d'iniciació a la muntanya d'aquesta entitat va restaurar de nou la font, tot netejant l'aconduïment d'aigua, posant-hi desguàs nou, estassant tota la brolla que l'engolia, consolidant el seu entorn i habilitant el servei de recollida de deixalles, així com plantant diversos arbres. Tot això ho recorda una placa commemorativa que diu: ‘Restaurada per la secció d'iniciació a la muntanya de la U.E.C., any del centenari 1985'.
Aquesta font i la de la Moreneta havien estat molt visitades durant els anys 1950-1960, i fins i tot més endavant, anys en què podríem arribar a dir que existia una "cultura fontística", i que les fonts gaudien de prestigi i atracció. En molts casos, la civilització moderna i de consum ha relegat aquests espais a llocs de deixalles i d'abandonament. Ara, el costum d'anar a berenar a les fonts s'ha perdut del tot i, actualment, aquests indrets, en molts pocs casos, són llocs de trobada. Únicament són llocs visitats per alguns caminants, excursionistes i amants de la natura i el bosc, que segueixen respectant-los i admirant-los.

Tornem enrere; desfem els últims 150 metres fins el Camí Ral que fem a la dreta durant uns 175 metres. Aquí trenquem a l'esquerra per un corriol que s'endinsa en el bosc en lleugera baixada. A escassos 20 metres som en una petita esplanada presidida per la font de la Moreneta.

5 1h 25'
5 Km
317 m 41.5805,2.4409Clica per veure'n la ubicació. Font de la Moreneta
La trobem al veïnat Rimbles, prop de Can Marc, a uns 20 metres del camí Ral que uneix Canyamars amb Mataró, a uns 400 metres abans d'arribar al coll de Can Bruguera, en un lloc ple de vegetació enclotat en un paratge de boscos pertanyents a Can Gel. La font se situa en un recinte urbanitzat, delimitat en tres costats per un muret en forma d'U. La cara frontal d'aquest mur es divideix en dos plans: un amb el brollador i la pica aixecada respecte el terra, una placa commemorativa de marbre blanc i una petita fornícula amb la Mare de Déu de Montserrat; l'altre pla, refós, conté un banc amb el seient de lloses de pedra. Els dos cossos ortogonals del mur estan acabats amb lloses de pedra a manera de banc. La font és voltada d'arbres (alzines, cirerers, pollancres) i arbusts que creen un espai tranquil i fresc. D'ella neix un petit torrent que desemboca al torrent de la font de n'Homs.
En el decurs de la dècada de 1950, Can Bruguera dels Planells es va convertir en un dels llocs freqüentats pels mataronins per passar-hi els diumenges i gaudir de la natura i de la tranquil·litat que oferia l'àmbit rural, lluny de la xafogor i del garbuix de la ciutat. Can Bruguera era vist com un lloc privilegiat on es podien fer passejades, berenars a les fonts, excursions, etc. Degut a una disminució de l'aqüífer i la mina que subministraven aigua a la masia de Can Bruguera dels Planells (situada una part en el terme municipal de Dosrius i l'altra en el de Mataró), l'any 1949 es van fer unes prospeccions per buscar aigua, emprant explosius. Dos anys més tard es va trobar un aflorament al lloc conegut com les Albes, un sot emboscat del vessant de Canyamars, indret on l'any 1956 s'hi va construir la Font de la Moreneta. Va ser Pere Puig, amb la col·laboració de l'Agrupació Coral la Walkyria (promotors, també, de l'aplec de Can Bruguera), qui, l'any 1956, van promoure la seva construcció i la van dotar de tots els atuells necessaris per poder-hi fer fontada: graelles, plats, alls, setrill d'oli, mà de morter, etc. (dels quals, evidentment, ja no en queda res). Durant els anys 1992-1993, l'Associació excursionista La Soca la va restaurar; una placa dóna fe d'aquest esdeveniment. La font, tot i que va ser molt freqüentada per gent de Mataró per la seva proximitat amb Can Bruguera, es troba encarada a la Vall de Canyamars. La font dóna aigua tot l'any, atès que té un embassament subterrani que la garanteix de forma continuada, i està dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. La imatge ha estat destruïda força vegades. L'indret, malgrat el seu atractiu i tradició com a lloc de repòs, de trobada i d'esbarjo, a poc a poc s'ha anat abandonant i és poc visitat.

Continuem ara pel corriol que passa per davant de la font tot pujant un petit talús. Un cop superat el talús seguim a l'esquerra i només 40 metres després trenquem a la dreta per un corriol ascendent força tapat per la vegetació però fàcil de seguir. Uns 170 metres més endavant trobem una cadena; la saltem i accedim a una pista ampla que fem a l'esquerra. Cal anar en compte, doncs només 75 metres més enllà abandonem la pista i girem a la dreta per un corriol ascendent que travessa el bosc en direcció sud. Uns 60 metres després som a tocar de la pista de la Cornisa, però no hi arribem, uns metres abans hem de trobar un caminet a l'esquerra, molt desdibuixat al començament, que circula per dins el bosc, paral·lel a la pista que portem a la dreta. Se'm fa difícil explicar el recorregut degut a la gran quantitat de caminets que menen per dins el bosc, però anem avançant en direcció nord-est, allunyant-nos mica en mica de la pista. Al cap d'uns 350 metres d'haver entrat al bosc, canviem el sentit del nostre caminar i ens encarem al sud-est, buscant de nou la pista que trobem uns 150 metres més avall i que agafem a l'esquerra, en sentit contrari al que dúiem a l'anada. Uns 200 metres més endavant ignorem la pista descendent que marxa per la dreta (per la que hem pujat des de la font de la Salamandra) i continuem recte. Un centenar de metres més enllà arribem a un eixamplament de la pista.

La complicació de l'excursió ha estat en aquest punt; cal trobar el corriol que ens portarà a la font dels Avellaners. Així doncs, abandonem la pista i ens endinsem al bosc, cap a l'esquerra, en sentit nord-est i bosc a través, prenent com a referència una torre elèctrica que ens queda a uns 150 metres al nord-est. Per sort, el bosc està molt esclarissat i fa de bon caminar. Molt a prop de la torre hi passa un caminet que finalment trobem i seguim a l'esquerra en sentit ponent (a la dreta aniríem a la torre esmentada). Només 30 metres després arribem a una bifurcació que fem a la dreta. El camí porta direcció nord-est amb lleugera baixada, sempre per dins el bosc. Uns 300 metres més endavant canviem el sentit i ens encarem al nord-oest. 125 metres més enllà arribem a una bifurcació; ignorem el camí que marxa per l'esquerra en pujada i seguim pel de la dreta, en suau baixada, adreçant-nos mica en mica cap el nord-est. Uns 225 metres després deixem un camí ascendent a la dreta i continuem recte, enmig de castanyers, durant uns 125 metres. Arribem a una esplanada envoltada d'avellaners i castanyers, amb la font dels Avellaners enfront nostre.

6 2h 5'
7,1 Km
303 m 41.5815,2.4557Clica per veure'n la ubicació. Font dels Avellaners o dels Pericons
Al sud del nucli urbà de Canyamars, a la part més alta del torrent de Can Guitart o dels Àlbers, gairebé fent partió amb els termes municipals de Mataró i Sant Andreu de Llavaneres, uns 250 metres a llevant de la masia de Can Xerrac de Llorita, en un indret amb vegetació de ribera. La font està envoltada d'avellaners, tot i que també hi ha llorers, castanyers i plàtans. Es tracta d'un conjunt format per la font i un seguit de pericons que menaven l'aigua al safareig de la masia de Can Guitart de Canyamars. La font està incorporada en un banc-paret de contenció de terres, de paredat arrebossat, a ambdós costats de la font; sobre el broc hi ha una placa amb el nom i recordant la restauració. Al costat de la font hi ha un conjunt de pericons connectats per una canalització que dóna nom a la font.
La font està en un indret freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes, que hi anaven a beure aigua, rentar-se o remullar-se quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. La font dels Avellaners va ser restaurada l'any 1995 pel grup Els Planells. Hi ha una placa que en dóna fe i que diu: "Font dels Avellaners Restaurada pel Grup Els Planells 1995". L'aigua d'aquesta font prové de la mina que trobem a sobre la mateixa i que recull l'aigua que ve del Sot de Can Xerrac de Llorita. Aquesta aigua anava a parar a una bassa, que queda a sota la font, amb la qual es regaven els horts de Can Xerrac. Al costat de la font hi trobem un conjunt de pericons, per on passa un gran tub, que conduïa l'aigua a la bassa de la masia Can Guitart, amb la qual regaven els horts. Per això, segurament, aquesta font s'havia conegut amb el nom dels Pericons, per la seva proximitat als mateixos. Actualment i sembla que des de la seva restauració, la font és coneguda amb el nom dels Avellaners, atès que a l'indret on es troba abunden els avellaners. Tot i així, la zona és coneguda amb el topònim dels Pericons.
Al nom "pericó", els habitants d'algunes poblacions del Maresme li donen dues accepcions (a part de ser un tipus d'herba) que no recullen els diccionaris; la primera fa referència a qualsevol dipòsit de repartiment d'aigües, sigui de mina o de rec, la segona accepció equival a qualsevol sobreeixida d'aigües de mina, coneguda també per aixernador.

Continuem avançant pel mateix camí, en suau pujada i dins el bosc. Uns 350 metres més endavant anem a petar a una pista ampla que agafem a la dreta i escassos 75 metres després arribem al Coll de Can Xerrac, important cruïlla de camins, molt a prop del vèrtex d'unió dels termes de Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres i Mataró, amb una fita de pedra al costat d'una torre elèctrica. De tots els camins prenem el que marxa en sentit sud, deixant la fita a l'esquerra i seguint les marques blanques i vermelles corresponents al GR-83. Uns 100 metres més endavant deixem un camí ample a la dreta. Seguim avançant alhora que el camí es va estrenyent i perdem alçada poc a poc. Anem ignorant diferent camins que ens menen a banda i banda sense deixar en cap moment el GR. Uns 450 metres més avall el corriol esdevé molt estret, entrem en un pas engorjat (41.5736,2.4598)Clica per veure'n la ubicació. ; és un tram curt però encisador, les altes parets granítiques que ens envolten, la foscor i la frescor que hi trobem el fan encantador. En sortir de la gorja, uns metres més enllà, trobem a mà dreta les escales d'accés a l'ermita de Sant Martí de Mata.

7 2h 25'
8,4 Km
315 m 41.5729,2.4589Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Martí de Mata
Ermita documentada des del segle XI com a sufragània de Santa Maria de Mataró, tot i que el seu origen és anterior, probablement del segle X. Va ser reformada cap a la fi del segle XVI i durant la segona meitat del XVIII. Als inicis del segle XX es trobava molt deteriorada i sense sostre. Va ser restaurada el 1955. És un edifici de planta rectangular, sense absis, amb portal adovellat de punt rodó a la façana lateral, on hi ha també tres prominents contraforts.

Baixem les escales i reprenem el camí a la dreta, en baixada fins l'entrada de Can Flequer, punt de partida i final de la passejada d'avui.







F 2h 30'
8,5 Km
303 m 41.5723,2.4589Clica per veure'n la ubicació. Sant Martí de Mata/Can Flequer

Inici i final d'aquesta excursió.