Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-170 (Vallès Oriental)

Punts de referència:


Cementiri de Santa Maria de Martorelles – Poblat ibèric de Castellruf - Dolmen de Castellruf - Font del Llorer – Font de Can Gurri – Font de la Mercè - Cementiri de Santa Maria de Martorelles.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
7,9 Km 2h 10' 153 m 454 m 336 m 336 m Moderada
A trams
Si
23-11-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Passejada matinal per pistes i corriols de Santa Maria de Martorelles, prenent com a punt de partida el cementiri municipal. La primera part d'aquesta excursió la dedicarem a pujar fins Castellruf on visitarem el dolmen i assolirem la segona alçada del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, el turó de Castellruf, amb les seves restes històriques i les immillorables vistes sobre el Vallès i la Serralada Litoral. Ho farem per un corriol costerut que circula per la vessant nord del turó (fins ara no l'havia publicat) que enllaça el camí de Can Ros amb la pista que des del nucli urbà puja a Castellruf. A la segona part planejarem per la pista assolellada que porta al coll d'en Gurri però sense arribar-hi, abans trencarem a l'esquerra per un caminet descendent que ens durà, primer a la font del Llorer i després a la font de Can Gurri. Des d'aquí anirem a trobar la pista que baixa des del coll d'en Gurri a Can Girona i emprendrem la tornada al punt d'origen, passant per la font de la Mercè que sempre ens ofereix un bon doll d'aigua.

El recorregut és fàcil i agradable, encara que l'he qualificat com a dificultat mitjana degut a l'últim tram abans d'arribar al poblat ibèric de Castellruf, amb una forta i relliscosa pendent per damunt d'unes roques.

En aquesta ocasió rajava la font de la Mercè i gotejaven les del Llorer i de Can Gurri.


Aproximació:

Començarem la caminada al cementiri de Santa Maria de Martorelles. Per accedir-hi pujarem per la carretera BV-5006 que condueix al poble. Abans d'entrar al nucli urbà cal girar a l'esquerra pel carrer de l'Escola que ens durà fins el cementiri on podrem estacionar el vehicle.


Itinerari:

0 0h
0 Km
164 m 41.5224,2.2541Clica per veure'n la ubicació. Cementiri de Santa Maria de Martorelles

Deixem el cementiri a la nostra esquerra, l'asfalt s'acaba i esdevé una pista de terra amb vinyes a banda i banda que marxa en sentit nord-est. Uns 200 metres després deixem la pista, juntament amb un altre camí amb una cadena a l'esquerra i agafem un corriol a la dreta que voreja Can Bernades, deixant la masia a la nostra dreta. Immediatament després trenquem a la dreta per un camí ascendent en direcció a una pineda. Un cop salvada la curta pujada, entrem al bosc, just en el punt que el camí fa un gir a l'esquerra i pren, inicialment, direcció est. A partir d'aquí anem caminant per un sender planer i molt bonic que transcorre per dins el bosc. Uns 275 metres més endavant trobem una bifurcació; a la dreta pujaríem fins al capdamunt del carrer Poal on hi ha un dipòsit d'aigua municipal, nosaltres prenem el de l'esquerra. Uns 300 metres després obviem un camí descendent a l'esquerra que baixa a la font del Racó i 175 metres més enllà deixem un caminet ascendent a la dreta que puja a buscar el dipòsit municipal. Continuem pel camí que és agraït, veiem diverses parets de pedres que intuïm podrien ser feixes d'antics conreus. Uns 175 metres més endavant abandonem el camí que portàvem i prenem el que surt per la nostra dreta.

El corriol que descriurem tot seguit transcorre enterament per dins el bosc, amb pujada constant, enllaçant el camí de Can Ros que portàvem fins ara i la pista forestal que des del nucli urbà puja a Castellruf. Així doncs, encetem el corriol que inicialment marxa en sentit més aviat sud, en lleugera pujada i amb símptomes d'haver estat desbrossat recentment. Al cap d'uns 125 metres anem a parar a un corriol que ens talla i que fem a l'esquerra. Uns 75 metres més endavant sembla que el camí es mor, però no, cal pujar per un talús que ens queda a mà dreta i continuar enfilant-nos muntanya amunt. De seguida torna a estar ben fresat. Sense deixar de guanyar alçada anem fent alguna marrada durant uns 225 metres, fins que sortim a una esplanada presidida per una torre elèctrica que ens queda a mà esquerra. Des d'aquí seguim per un camí planer que surt per la dreta i ens duu finalment, uns 125 metres més enllà, a la pista forestal que puja des del nucli urbà a Castellruf.

Agafem la pista a l'esquerra, amb lleugera pujada. La pista ha estat arranjada fa pocs dies. Uns 350 metres més enllà, en el punt que la pista fa un tomb a l'esquerra, arribem a una petita clariana; si caminem uns metres a la dreta i amb molt de compte, podem gaudir d'un mirador natural amb unes bones vistes per sobre la pedrera de Can Gallemí (41.5170,2.2627)Clica per veure'n la ubicació. . Tornem a la pista i continuem pujant. Passem per sota de tres línies elèctriques consecutives, mentre que deixem un camí a l'esquerra que puja a una de les torres i una mica més enllà un corriol a la dreta. Uns 150 metres després d'haver deixat la tercera línia elèctrica, obviem un corriol descendent a la dreta que ens portaria a la font de la Teula i només uns 25 metres més enllà som en una trifurcació; recte podríem anar al turó de Galzeran i al coll d'en Gurri, entre d'altres llocs (després l'agafarem), la pista de l'esquerra ens baixaria a la font de la Mercè. Nosaltres prenem un corriol ascendent que surt immediatament a la nostra esquerra i que marxa en sentit nord. Pugem pel corriol boscós. Uns 100 metres més amunt trobem davant nostre una sitja amb uns murs laterals que ens queden a la dreta. Obviem el camí que surt per l'esquerra de la sitja (hi passarem a la tornada) i seguim pel de la dreta. Continuem pel camí marcat, de seguida trobem restes de construccions de l'antic poblat ibèric al mateix temps que assolim la segona cota de Santa Maria de Martorelles, el turó de Castellruf.

1 50'
3 Km
459 m 41.5147,2.2662Clica per veure'n la ubicació. Poblat ibèric de Castellruf
Es troba situat al turó del mateix nom, una elevació de la Serralada de Marina de 459 m. d'alçada, a l'àrea geoestratègica de separació entre les planes del Vallès i la costa del Maresme. Té una posició de predomini sobre bona part del Vallès Oriental i amb visió directa d'un tram del Besòs. Les restes patrimonials són conegudes a partir de les notícies que Serra Ràfols difongué en els reculls sobre els poblats ibèrics del Maresme. Les seves restes s'estenen pel cim i el vessant est i tenen una extensió aproximada de 0,5 Ha. El poblat estava envoltat per dues muralles, la primera protegia la part superior i la segona transcorria uns 13 metres per sota.

Continuem pel camí marcat, passant entremig de les antigues construccions, envoltant el turó en sentit contrari a les agulles del rellotge. Un cop som a la vessant oest, passem per sobre roques amb líquens, des d'on tenim unes excel·lents vistes. Clavat a una gran roca hi ha un petit pessebre i un pot de Cola-Cao on la gent hi deixa algun comentari escrit. Seguim uns metres més fins anar a parar de nou a la sitja anterior. A partir d'aquí desfem el senderó per on hem pujat, davallant fins la base del turó, on hem deixat la trifurcació anterior. Ara agafem la pista planera que surt davant nostre, que és la continuació de la que portàvem a l'anada, amb el mateix sentit, sud, resseguint les marques blanques i vermelles corresponents al sender de gran recorregut GR 97.3 que ens acompanyaran una bona estona. Al cap de només 40 metres trobem unes escales de fusta a la dreta que ens porten als peus del dolmen de Castellruf.

2 55'
3,2 Km
417 m 41.5131,2.2670Clica per veure'n la ubicació. Dolmen de Castellruf
Sepulcre de planta rectangular, del 3000 abans de Crist, amb dues lloses a cada costat i amb una coberta trencada en dos parts i oberta cap al Sud-oest. Al seu costat hi havia un menhir que ara es troba a la plaça de Santa Maria de Martorelles.

Baixem les escales i continuem per la pista per on hem vingut, ara a la dreta. Al cap d'uns 100 metres girem a l'esquerra per una pista ampla. Només 100 metres després obviem un camí a la dreta i uns 450 metres més endavant en deixem un altre a la dreta (és el final del mateix camí que hem deixat pocs metres abans). Seguim pocs metres més fins trobar una pista perpendicular que ens talla i que fem a l'esquerra, en direcció nord. Aquesta és la pista que uneix el coll de Montalegre amb el coll d'en Gurri. Uns 350 metres més endavant deixem un corriol descendent a l'esquerra i que més avall esdevé una bonica torrentera que porta a la pista que va de Can Girona al coll d'en Gurri, nosaltres continuem recte endavant. Al cap de poc més de 50 metres abandonem la pista i el GR 97.3 i girem a l'esquerra per un camí carreter descendent que marxa per sota la pista. Uns 100 metres més avall, a l'esquerra, trobem el corriol de la font del Llorer que resta a uns 25 metres més avall.

3 1h 15'
4,4 Km
385 m 41.5158,2.2804Clica per veure'n la ubicació. Font del Llorer o de la Tereseta
Situada a l'alzinar, a escassos metres per sota del camí. Font formada per un mur de pedra tallada d'on surt un tub d'acer encastat a la pedra. Sota, arran de terra, queda un petit bassal fet amb un test rodó de terrissa i una teula ceràmica que fa de desguàs. Normalment no raja i quan ho fa només goteja. Al davant hi ha una alzina inclinada força curiosa i al terraplè del damunt un llorer bord que sembla que és el que li dóna nom.










Retrocedim fins el camí carreter i seguim avall, a l'esquerra, arribant 220 metres més endavant a una clariana amb una torre elèctrica. Nosaltres ara continuem per un corriol que surt de l'esquerra. En un principi el camí no està molt definit, però a mesura que davallem, ens anem ficant dins el torrent, molt erosionat per l'aigua i molt bonic. Només 150 metres més avall, saltem un gran pollancre caigut i ja som a la font de Can Gurri.


4 1h 25'
4,8 Km
358 m 41.5161,2.2770Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Gurri
Es localitza a uns 100 metres al sud de la pista que va de Can Girona al coll d'en Gurri. La font està construïda en un clot excavat sobre l'esplanada, d'un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb tres murs de pedra i unes escales que hi donen accés. La petita pica on cau el raig des d'un broc de ferro és de pedra picada. Poc o molt, però sempre raja. En un mapa de la parròquia fet pel rector Joan Antoni Casassayes, el 1737, ja s'esmenta el nom de la casa i de la font. En aquella època, la font s'utilitzava per al consum de la casa i per més d'una vintena de carboners que treballaven al bosc. Al frontal de la font una inscripció porta gravat l'any 1794. Al darrera de la font s'hi troba una inscripció amb fusta: "Font d'en Gurri. Déu vos guardi de prendre mal i de fer-ne"". Durant el febrer de 2014, els voluntaris de l'ADF de la Conreria varen dur a terme tasques d'arranjament de l'entorn d'aquesta font; desbrossant els marges del camí, desembossant el desguàs i modelant el pollancre caigut per adaptar-li un banc.

Sortim de la font pel camí que segueix i 150 metres més enllà anem a parar a la pista forestal que va del coll d'en Gurri a la font de la Mercè. Un cop a la pista la seguim a l'esquerra, en baixada. Uns 250 metres més avall, en un revolt de la pista a l'esquerra, deixem a la dreta una altra pista barrada amb una cadena que porta a la font de Can Barbeta i més enllà al coll de Can Corbera i al castell de Sant Miquel. Continuem pista avall. Uns 80 metres després obviem un corriol a l'esquerra que més endins del bosc esdevé una torrentera que mena a la pista que va del coll d'en Gurri al turó de Galzeran i a Castellruf. Uns 400 metres més endavant deixem a la dreta un camí que porta a la malaguanyada font de Can Santpere, emplaçada a uns 100 metres, al final d'aquest camí. Seguim caminant per la pista, perdent alçada. 150 metres més avall, deixem un camí a l'esquerra, just en el punt que la pendent es fa més acusada però curta. Al final de la forta pendent saltem una cadena i trobem una bifurcació; el camí de l'esquerra ens pujaria a Castellruf, nosaltres seguim recte per un camí planer que marxa en sentit nord-oest, recuperant de nou les marques blanques i vermelles del GR 97.3. Uns 150 metres més endavant passem un cartell del Parc de la Serralada Litoral que trobem a la dreta. En aquest punt, a la dreta, a l'altra banda del torrent, podem veure la mina de la font de la Mercè. De seguida el camí s'eixampla formant una petita esplanada, just a la dreta tenim la font de la Mercè.

5 1h 45'
6,1 Km
214 m 41.5216,2.2696Clica per veure'n la ubicació. Font de la Mercè
Es troba a prop de Can Girona, en el mateix torrent que baixa de la font d'en Gurri. És considerada una de les fonts més importants de la Serralada. La paret de la font és un llarg mur de pedra longitudinal, d'uns 80 Cm d'alçada per més de quinze metres de llarg; al centre s'hi ubica l'espai per on sempre brolla l'aigua mitjançant un tub de plàstic encastat a un forat del mur (el broc d'acer va desaparèixer ja fa temps). En aquest espai central el paviment està tractat amb rajoles de pedra i un canal obert al mig permet desaiguar. Fou inaugurada fa uns trenta anys, i com que el terreny pertany a l'ajuntament de Barcelona li van posar el nom de la patrona d'aquesta ciutat. Anys enrere, l'aigua d'aquesta mina era canalitzada fins a Mollet.

Deixem la font a la dreta i continuem per la pista amb el mateix sentit que dúiem, planejant per dins el bosc, seguint les marques del GR. Al cap d'uns 200 metres deixem un camí ascendent a la dreta que puja al Castell de Sant Miquel passant pel coll de Can Corbera, nosaltres anem recte. Uns 200 metres més endavant, al mig d'un revolt de la pista a la dreta, ignorem un petit corriol descendent que surt de l'esquerra, mig amagat, que ens baixaria al gorg de Can Ros. Seguim sense deixar la pista. Uns 375 metres més enllà deixem un camí a la dreta que puja a una torre elèctrica. A partir d'aquí el camí presenta una lleugera baixada. Aviat trobem a mà esquerra una gran bassa d'aigua cilíndrica, la bassa de Can Girona (41.5241,2.2628)Clica per veure'n la ubicació. . Mica en mica la pendent és va fent més acusada. Uns 250 metres més avall de la bassa passem pel costat de la casa de colònies de Can Girona (41.5252,2.2604)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra. Continuem per la pista però només 50 metres. Aquí abandonem la pista i les marques del GR i trenquem a l'esquerra per un corriol que marxa en sentit sud-oest.

Anem davallant, deixant a l'esquerra un muret amb xiprers i a sota nostre a la dreta el torrent. El camí baixa fins arran de torrent, just en el punt on obviem un camí a l'esquerra barrat amb una cadena i un rètol indicant-nos que el pas està restringit (el camí porta a l'interior de les dependències de la casa de colònies de Can Girona, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, on s'hi realitzen acampades i també condueix a la font del Racó). Continuem pel camí que va paral·lel al torrent de Can Gurri que portem a la nostra dreta, en direcció sud-oest. Només uns 90 metres més endavant, a la dreta i a baix del torrent, just sota el camí, queda la malaguanyada font de Beu-i-Tapa i més enllà, a l'altra riba del torrent, podem veure un pou d'aigua municipal (per aquesta zona en trobem diversos de pous, avui en dia encara en activitat). Uns 40 metres més amunt trobem una altra fita de l'Ajuntament de Barcelona. De seguida deixem un corriol ascendent a l'esquerra i tot seguit un altre que és per on hem pujat al començament. Pocs metres després arribem a una cruïlla de camins amb Can Bernades a la cantonada esquerra. Girem a l'esquerra i ja només cal seguir el camí fins el cementiri que ens queda a escassos 250 metres i donar per finalitzat aquest recorregut.

F 2h 10'
7,9 Km
164 m 41.5224,2.2541Clica per veure'n la ubicació. Cementiri de Santa Maria de Martorelles

Arribem al final de la passejada d'avui.