Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-173 (Osona)

Punts de referència:


Coll de Bordoriol (Viladrau) – Font de Pastors – Font de l'Atlàntida – Font d'en Felip Graugés – Font dels Faigs Bessons – Font del Silenci - Font de l'Amistat – Font Generosa – Font de l'Avet Blau – Font Rupitosa – Font de Llops – Coll de Joan – Mirador de Coll de Bordoriol - Coll de Bordoriol.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
7,7 Km 2h 25' 1.053 m 1.222 m 306 m 306 m Fàcil
A trams
Si
27-12-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Avui us proposo una tranquil·la i agradable excursió pels boscos de Viladrau. És un bonic itinerari que travessa l'extensa, solitària i ombrívola obaga del Matagalls, al seu vessant nord, una zona que alberga una de les boscúries de caducifolis més notables del Parc Natural del Montseny. Iniciarem la sortida al coll de Bordoriol i anirem visitant diverses fonts fins culminar a la font Rupitosa, que resta a un quilòmetre al nord en línia recta del cim del Matagalls. La tornada serà per la font de Llops i coll de Joan.

Bona part de la informació referent a les fonts d'aquesta caminada l'he tret del blog dels Amics de les Fonts de ViladrauClica per enllaçar amb el seu blog. . Des d'aquí aprofito per fer-vos arribar la meva felicitació per l'excel·lent tasca que feu en donar a conèixer les fonts del vostre bonic poble, alhora que us agraeixo tota la informació que poseu al nostre abast i especialment el vostre assessorament.

Avui rajaven totes les fonts visitades, excepte la font Xiri.


Aproximació:

Prenem com a punt de partida el coll de Bordoriol, emplaçat al punt quilomètric 3,5 de la carretera GIV-5201 que uneix Viladrau amb Santa Fe, on hi trobem una caseta d'informació del Parc i una esplanada on podem estacionar el vehicle.


Itinerari:

0 0h
0 Km
1.087 m 41.8262,2.4091Clica per veure'n la ubicació. Coll de Bordoriol (Viladrau)
El coll de Bordoriol, situat a cavall de les comarques d'Osona i la Selva, és un lloc tradicional de pas i accés al massís del Montseny, ja esmentat al segle X amb el topònim Arbole Aurioli (Arbre d'Oriol) com a límit de les parròquies d'Arbúcies i Viladrau. És un bon punt de partida per fer l'ascensió al Matagalls que des d'aquí podem divisar la seva creu.

A l'altra banda de la carretera hi ha unes escales de fusta que pugen al mirador d'aquest coll, però nosaltres hi anirem a la tornada, ara és tant espessa la boira que no veuríem res. Estem situats amb la caseta d'informació a la dreta, davant nostre observem un cartell de fusta que ens indica les principals fonts de l'entorn i a l'esquerra unes escales que porten a una esplanada. Comencem la caminada enfilant pel camí ample que surt davant nostre en sentit sud-oest, inicialment seguint les marques verdes i blanques corresponents al SL-C 82, el sender que enllaça aquest coll amb coll Pregon, una de les rutes habituals per assolir el Matagalls. Uns 225 metres més endavant trobem un trencall a la dreta amb un indicador assenyalant-nos la font de Pastors. El seguim en baixada i en no res ens porta a la primera de les fonts del dia.

1 5'
0,3 Km
1.100 m 41.8249,2.4065Clica per veure'n la ubicació. Font de Pastors
Es localitza uns metres per sota del camí que puja al Matagalls des del coll de Bordoriol. La font es troba en una clariana dins el bosc, amb un petit mur de pedres sense lligar entre les quals surt un broc de ferro per on raja l'aigua que cau en un bassal de pedra arran de terra. Al costat de la font i al davant disposem de dos bancs per seure fets amb travesses de fusta.
Abans del seu arranjament al 2002, aquesta font era un biot on els pastors es trobaven, d'aquí el seu actual nom. Al 53è Aplec del Matagalls la font fou arranjada a partir de l'antic biot, patrocinada per l'Àngel Rabat i des d'aleshores dedicada al centenari de la mort de Mn. Cinto Verdaguer. Un pedró commemoratiu damunt la font recull la dedicatòria i un poema de Felip Graugés.

Retornem al camí i el reprenem amb el mateix sentit que l'havíem deixat. Només 125 metres més endavant, just a l'entrada d'un revolt a l'esquerra, abandonem el camí i també les marques verdes i blanques, tot continuant per un sender més estret però ben definit que surt davant nostre, força planer, mantenint la direcció. Uns 100 metres més enllà, per sota del camí i a mà dreta, trobem la font de l'Atlàntida.

2 10'
0,6 Km
1.117 m 41.8240,2.4046Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Atlàntida
Es troba al camí que porta de coll de Borderiol a la font de Felip Graugés, a uns 450 metres al sud-oest en línia recta del coll de Bordoriol i a uns 135 metres al nord-oest en línia recta del corral de la Vila. El conjunt el formen un mur de pedra rogenca que ajuda a contenir les terres del camí, amb dos brocs situats a la part baixa, a mig pam l'un de l'altre i a diferent alçada; el superior és una aixeta sense maneta, l'altre un tub de ferro. L'aigua cau a un bassal quadrat de pedra i desguassa travessant el petit replà. Al costat de la font disposem d'un banc de pedra per seure adossat al mur que li fa de respatller, convidant-nos a gaudir de la font i de les vistes cap al Sot de Gèmena i al poble de Viladrau.
Font construïda l'any 1978, patrocinada per l'Àngel Rabat i dedicada al centenari de l'immortal poema verdaguerià, l'Atlàntida. Un gravat en un corcat tauló de fusta així ens ho explica. Va ser restaurada l'any 2011, rebaixant-ne les terres que tapaven el banc, però encara falta l'escut de Catalunya original. Rep el nom del famós poema de Mn. Cinto Verdaguer, l'Atlàntida, escrit el 1877.

Continuem fent camí, sempre per dins el bosc. Uns 140 metres més endavant arribem a una bifurcació de camins que fem a la dreta, en lleugera baixada, i només 75 metres més endavant defugim un camí que surt per la dreta. Al cap d'uns 225 metres arribem a un encreuament de camins; just aquí, a uns 15 metres, ja veiem el pedró de la font d'en Felip Graugés que queda per sota del camí que marxa per la dreta, a l'esquerra d'aquest.

3 20'
1,1 Km
1.069 m 41.8214,2.4030Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Felip Graugés
Situada a la capçalera del Sot de Cortils , a uns 200 metres a ponent en línia recta del coll de Joan, uns 450 metres més enllà de la font de l'Atlàntida. Bonica i agradable font situada en un replà per sota del camí. La font consisteix en un petit mur de forma còncava adossat al marge que ajuda a contenir les terres del camí, fet amb pedra rogenca i amb un broc de ferro encastat per on brolla l'aigua que vessa a un bassal semicircular que queda per sota el nivell del terra. En un racó al costat del pedró hi ha un banc de pedra per seure i davant un altre de travesses de fusta que forma un angle. Es creu que l'aigua prové d'un biot que antigament era anomenada Font de Coll de Joan o Font de Mars.
Font construïda l'any 1973, patrocinada pel l'Àngel Rabat i Graugès i dedicada a Felip Graugés (1898-1973), ferrer i poeta de Santa Maria de l'Estany i Viladrau, gran amic del també poeta Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost). Després de la celebració del 63è Aplec del Matagalls, es va celebrar un acte commemoratiu per les millores fetes en diverses fonts, entre elles aquesta, on es van llegir poemes de Felip Graugès. Per acabar, el bisbe de Vic va beneir la font. El pedró conté el poema de Felip Graugés "Camins del Montseny".

Ens situem de nou a l'encreuament de camins, tal com hem vingut des de la font de l'Atlàntida; d'aquí estant rebutgem el camí de la dreta que porta als Cortils i continuem recte, en direcció més aviat sud-oest. El camí és planer i molt bonic, travessa una esplèndida fageda. Uns 250 metres més endavant ignorem un camí ascendent a l'esquerra. 225 metres després creuem un petit torrent que veiem néixer d'una surgència (41.8186,2.4000)Clica per veure'n la ubicació. entre unes pedres, tot just uns metres torrentera amunt, i que aigües avall s'ajunten amb les del Sot dels Cortils. Al cap d'uns 250 metres més i uns 40 metres abans d'arribar al sot de la Font de Llops, hem d'estar atents, trobarem uns faigs bessons; des d'aquí hi ha una mena de graons que ens porten, 5 metres més avall, a una petita font. Des del camí només s'aprecia un pilonet de pedres.


4 35'
1,8 Km
1.053 m 41.8171,2.3983Clica per veure'n la ubicació. Font dels Faigs Bessons
La trobem al camí que porta de la font d'en Felip Graugés a la font del Silenci, uns 400 metres al sud-est d'aquesta, uns 5 metres per sota del camí. Es tracta d'una senzilla però alhora simpàtica font, formada per un pilonet de pedres amuntegades amb un tub de plàstic negre que surt d'entre elles, a mig pam del terra. La seva fresca aigua cau al terra i regalima per unes roques que queden a sota, fent aiguabarreig pocs metres més avall amb el sot de la Font de Llops. Aquesta font, com d'altres de les rodalies, va ser creada per en Xavier Burcet. Ha desaparegut el cap de tronc on hi havia escrit el nom de la font, així com una pedra que també tenia el nom gravat.

Continuem. De seguida travessem el sot de la Font de Llops i 150 metres més tard creuem un altre petit torrent alhora que comencem a guanyar alçada poc a poc, sempre per dins el bosc. Al cap d'uns 225 metres, a mà esquerra i uns metres per sobre del camí, veiem un munt de pedres apilades; és la font del Silenci.







5 40'
2,2 Km
1.079 m 41.8160,2.3947Clica per veure'n la ubicació. Font del Silenci
Situada entre la font dels Faigs Bessons i el torrent de Coll Pregon. Es tracta d'una senzilla font feta amb quatre pedres amuntegades. L'aigua raja per un tub de plàstic de color gris que surt d'entremig de les pedres i cau a terra desguassant a través del camí. Per tota inscripció té, en una de les pedres, el seu nom pintat del color blau característic de les fonts creades per en Xavier Burcet, que fou qui la va crear l'any 2012. Damunt la font hi ha una imatge d'un àngel daurat demanant pau.

Seguim pel mateix camí i amb la mateixa direcció que dúiem, sud-oest. Al cap d'uns 240 metres creuem el torrent de Coll Pregon alhora que canviem el sentit del nostre caminar; ho fem cap el nord. Uns 150 metres més amunt arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra, encarant-nos a ponent. 175 metres més endavant anem a parar a un camí més ample que ens talla; a la dreta ens queda a tocar el torrent de la Gémena amb un gual recentment arranjat i més enllà segueix cap a coll Roig, nosaltres prenem el camí ample a l'esquerra i lleugera pujada. Uns 100 metres més enllà ensopeguem amb la simpàtica font de l'Amistat que ens queda a la dreta, a peu de camí.

6 50'
2,9 Km
1.106 m 41.8155,2.3914Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Amistat
Localitzem aquesta font a cavall dels torrents de Coll Pregon i de la Gémena. Senzilla font arranjada l'any 2012 per en Xavier Burcet. Un tub de plàstic encastat entre unes pedres per on brolla l'aigua que cau directament al terra formant un petit bassal i desguassant a través del camí. El seu nom el trobem escrit en un cap de tronc i en una pedra allargada.





Reprenem la marxa sense deixar el camí, en lleugera pujada. Només 150 metres més amunt tornem a creuar el sot de Coll Pregon per un gual ben arranjat i, just a l'altra banda, som al costat de la font Generosa, que queda a la llera dreta del torrent.

7 55'
3 Km
1.120 m 41.8145,2.3916Clica per veure'n la ubicació. Font Generosa
Emplaçada a la llera dreta del sot de Coll Pregon. D'entremig d'unes pedres surt un tub de plàstic per on raja l'aigua que vessa directament al terra. Bastida l'any 2009 per en Xavier Burcet.









Continuem camí amunt durant uns 150 metres fins que anem a petar a una pista ampla que ens talla; a l'esquerra baixaríem a la font de Llops (Després tornarem per aquí), però ara l'agafem a la dreta, seguint la direcció d'un cartell de fusta que ens indica la font Rupitosa, el nostre objectiu més allunyat. Uns 150 metres més endavant creuem per tercera vegada avui el sot de Coll Pregon, alhora que ens encarem al nord-oest. El camí presenta una lleugera però constant pujada. De tant en tant se'ns obren vistes per la dreta del nucli de Viladrau i més al fons la plana de Vic. Uns 325 metres més amunt travessem el torrent de la Gémena i, just a l'altra banda, tenim a l'esquerra les fonts de l'Avet Blau i escassos 5 metres més enllà la font Xiri.

8 1h 10'
3,7 Km
1.192 m 41.8147,2.3880Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Avet Blau
Es troba a peu del camí que porta de la font de Llops a la font Rupitosa, just al creuar el torrent de la Gémena a escassos 5 metres a l'esquerra de la font Xiri. Es tracta d'un senzill broc de plàstic que sorgeix d'entre una pila de pedres amuntegades. Només hi ha el nom de la font pintat de color blau en una de les pedres. Diuen que mai s'asseca, que els excursionistes sempre poden comptar amb la seva fresca aigua. Malgrat estar ubicada en una esplèndida fageda sense cap avet, rep aquest nom en honor al seu creador, en Xavier Burcet, que es fa dir "Avet_Blau". Xavier Burcet Dardé és un metge i també poeta d'Arbúcies, creador de diverses fonts de la contrada, com la Generosa, la del Silenci, la de l'Amistat, la dels Faigs Bessons ...
9

1.193 m 41.8146,2.3879Clica per veure'n la ubicació. Font Xiri
Localitzada a peu del camí que porta de la font de Llops a la font Rupitosa, just al creuar el torrent de la Gémena a escassos 5 metres a la dreta de la font de l'Avet Blau. La font és senzilla; un tub d'acer inoxidable encastat a unes pedres a la part baixa del marge. Al damunt hi ha una placa collada a una pedra, malauradament trencada, on encara es veu el nom de la font. És dedicada a Lluís Mª Xirinacs (1932-2007), polític, doctor en filosofia, sacerdot, senador constituent i autor català.


Continuem pista amunt. De seguida obviem un caminet que surt per la dreta i uns 425 metres més endavant creuem un petit torrent. Uns 180 metres més enllà travessem el torrent de font Rupitosa o sot del Tremedal, segons quin mapa es miri, al mateix temps que la pista fa un gir a la dreta i s'encara al nord. Escassos 25 metres després som a frec de la font Rupitosa, punt culminant de l'excursió d'avui.




10 1h 20'
4,4 Km
1.214 m 41.8180,2.3833Clica per veure'n la ubicació. Font Rupitosa
Emplaçada a peu de la pista que puja des de la font de Llops i porta al Pujol de Muntanya, entre el turó Gros del Pujol i coll Roig, a escassos 25 metres de la llera esquerra del torrent de la Font Rupitosa o sot del Tremedal, segons quin mapa es miri. La font consisteix en un tub de ferro encastat a la roca del marge, a un metre d'alçada, per on raja l'aigua que cau a un bassal de pedra arran de terra i després s'escola a través del camí per anar a trobar el torrent que porta el seu nom. Al costat de la font disposem d'un bancal de pedra per seure mentre gaudim de les bones vistes que se'ns obren des d'aquí.
Hi ha qui diu que el nom de la font té origen en la visió que es té des d'aquí cap al nord, doncs la font és orientada a Rupit. Altres afirmen que el nom prové del llatí "rupes"(roca), en honor del gran penyal d'on sorgeix l'aigua de la font. Arranjada pel CEA Santa Marta l'any 2000, fou dedicada als educadors ambientals, tal i com ho testimonia una placa adossada al pedró identificatiu de la font. Darrera el pedró trobem una bossa amb una capsa on a dins hi ha una llibreta per escriure allò que ens vingui al cap mentre gaudim de l'entorn, i al davant hi ha dibuixada una branca d'heura i inscrites dues dites molt encertades; la primera, atribuïda al cabdill amerindi Seath'tl i adreçada al president dels EUA al 1855, que diu: "La terra no pertany a les persones, ans el contrari, les persones pertanyen a la terra".

Un cop assolit l'objectiu més allunyat de l'excursió d'avui i després d'haver reposat una estona admirant el bonic paisatge, toca tornar. Així doncs, retrocedim els últims 1,1 quilòmetres pel mateix camí; passem altre cop a frec de les fonts Xiri i Avet Blau que ara deixem a la dreta, creuem el torrent de la Gémena i ens plantem, gairebé 475 metres més avall, a la confluència amb el camí per on hem pujat de la font Generosa i que ara ens queda a l'esquerra, al costat del cartell de fusta assenyalant la font Rupitosa.

D'aquí estant, continuem recte per la pista en direcció llevant i lleugera baixada, travessant una densa fageda. Uns 300 metres més endavant rebutgem un camí que surt per l'esquerra i que ens acompanyarà per sota i en paral·lel a la nostra pista fins que es torna a unir a nosaltres, uns 200 metres més enllà. Poc després arribem a un encreuament de camins; el camí que surt per la nostra dreta puja al Matagalls passant per la font dels Mosquits, nosaltres el rebutgem i continuem recte. Immediatament saltem una cadena, el camí s'eixampla i trobem a mà dreta la bonica font de Llops esperant-nos, envoltada de magnífics faigs.

11 1h 50'
6,1 Km
1.153 m 41.8151,2.3997Clica per veure'n la ubicació. Font de Llops
Situada al camí que porta del coll de Joan a la font Rupitosa. Emplaçada en una densa fageda. Sens dubte un dels paratges més bucòlics del Parc Natural, exemple de font boscana del Montseny. Es tracta d'un petit mur de pedra molt fosca i lligada, amb forma arrodonida, adossat al marge de la muntanya que alhora reté les terres, amb un broc de ferro encastat, molt desgastat pel pas dels anys, per on brolla l'aigua que vessa a un bassal semicircular de pedra arran de terra. La font queda entre un majestuós faig amb les arrels descalces a l'esquerra i un banc de pedra que ens convida a seure i gaudir de l'entorn a la dreta. Al damunt una placa de pedra commemorativa amb el nom de la font.
Fou patrocinada per Àngel Rabat i Graugés juntament amb l'Associació d'Amics del Montseny l'any 1986. Dedicada al primer centenari del poema "Canigó", llibre èpic de 1886 escrit per Mn. Cinto Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença Catalana. La font rep el nom en honor als últims llops, dues femelles i tres mascles, abatuts al Montseny a les darreries del segle XIX.




Deixem la font a mà dreta i continuem pel camí marcat, en direcció nord-est, sempre per dins el bosc, perdent alçada molt poc a poc. Uns 900 metres més endavant, just quan el nostre camí fa un petit gir a l'esquerra, defugim un altre que surt per la dreta assenyalant-nos el Coll Pregon, al mateix temps que retrobem les marques verdes i blanques corresponents al sender SL-C 82 que ja no abandonarem. Tot seguit sortim a una gran esplanada amb un petit oratori a la nostra esquerra, som a coll de Joan.

12 2h 5'
6,9 Km
1.135 m 41.8216,2.4058Clica per veure'n la ubicació. Coll de Joan
En aquest coll hi ha un petit oratori dedicat pels pessebristes de Vic i Viladrau a Sant Francesc d'Assís. Des d'qauí podem gaudir d'excel·lents vistes: A l'esquerra, la vall d'Arbúcies, les Agudes i el Turó de l'Home. A la dreta la vall de Viladrau, al fons la plana de Vic i quasi davant l'imponent Matagalls. Darrere, les cingleres del Collsacabra amb els Pirineus al fons.




















Travessem l'esplanada del coll i continuem per la pista ampla que marxa en direcció nord-est, endinsant-se de nou al bosc. Uns 180 metres més avall passem a frec del Corral de la Vila (41.8232,2.4059)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra.

Edifici en planta baixa i coberta a un sol vessant. El Montseny havia estat tradicionalment un indret de pastures d'estiu, on el bestiar transhumant, principalment ovelles, procedent de llocs llunyans com el Cadí, l'Alt Freser o l'Alt Berguedà arribaven al massís tot travessant la plana vigatana. Fins als anys vuitanta del segle passat, Bordoriol havia estat un lloc de pas i parada habitual dels ramats procedents del nord del país.




Deixem enrere el corral i seguim. Uns 100 metres més endavant la pista fa una curta marrada esquerra-dreta; just a l'entrada del revolt a la dreta, rebutgem el camí que surt per l'esquerra (és el camí que hem pres a l'anada per anar a la font de l'Atlàntida) i 125 metres després ignorem el trencall de l'esquerra que baixa a buscar la font de Pastors. Només 225 metres més enllà som al coll de Bordoriol. Com que el dia s'ha aixecat, abans de donar per acabada l'excursió, podem creuar la carretera i pujar les escales de fusta que ens enfilen al mirador de Coll de Bordoriol (41.8261,2.4093)Clica per veure'n la ubicació. , des d'on podrem gaudir de bones vistes.

El punt on ens trobem ofereix una panoràmica privilegiada de dues unitats orogràfiques rellevants del massís: la carena del turó del Catiu d'Or al cim de les Agudes (1.706 m) i la vessant obaga del Matagalls (1.697 m). El coll de Sant Marçal posa en contacte aquests blocs i alhora separa les aigües cap a la conca de la Tordera, al sud, i cap a la riera d'Arbúcies, al vessant nord. D'altra banda, els sots i torrents de l'obaga del Matagalls conflueixen a la riera Major, afluent del riu Ter.
L'alzinar muntanyenc, el tipus de bosc mes extens de tot el parc, es fa en aquest sector només fins a coll Sabènia i es diferencia pel color verd fosc permanent de les alzines dominants. A partir d'aquestes altituds són els boscos caducifolis centreeuropeus els que guanyen protagonisme, amb rouredes i castanyedes poblant la part baixa del Matagalls i fagedes que s'estenen per la part superior de les muntanyes. Altres arbres caducifolis com freixes, blades, moixeres i trèmols acompanyen les espècies dominants i embelleixen aquesta vertent a la tardor amb profusió de colors.
Al vessant del turó Sesportadores, podem observar claps d'avets barrejats dins la fageda, arbres que troben al Montseny el seu límit meridional de distribució. El bosc només és absent als pendents forts amb tarteres, esqueis i cingles, així com als nivells culminants de les Agudes i del Matagalls, coberts per matollars de ginebró i prats subalpins. Aquests espais oberts dels cims acullen espècies de flora de gran interès, tanmateix sensibles a fenòmens com l'escalfament global i una excessiva freqüentació.


Ens ofereix una àmplia i profunda visió cap a ponent i el nord, que abasta des dels contraforts del Montseny i la plana de Vic fins a les serralades del Prepirineu i del Pirineu Oriental. Comprèn punt geogràfics de les comarques d'Osona, el Solsonès, el Berguedà, el Bages, el Ripollès, la Cerdanya, l'Alt Urgell, la Noguera i el Pallars Jussà, així com del principat d'Andorra.
En primer pla, dins del terme de Viladrau, els costers i sots que arrenquen del Matagalls i del turó de la Tremoleda deixen entreveure la conca de la riera Major i arreceren el nucli de Viladrau, ocult des d'aquesta perspectiva. Ja fora del parc, el centre de la panoràmica és presidit per la plana de Vic, conca d'erosió excavada pels rius Ter i Congost. A l'entorn de la capital osonenca s'identifiquen diversos turons, testimonis geològics d'una intensa activitat erosiva.
Darrere de la plana de Vic s'alcen les muntanyes del Lluçanès, altiplà que esdevé una transició natural cap al Prepirineu. La panoràmica aplega un bon nombre de serres prepirinenques: a l'esquerra s'albiren les serres d'Oliana, Ensija, els Rasos de Peguera i el Port del Comte; al centre es poden observar cims destacats de la serra del Cadí i el Moixeró, i a la dreta, la serra del Montgrony. En darrer terme, sobresurten alguns cims i carenes del Pirineu Oriental d'Andorra, la Cerdanya i el Ripollès.

Ara si, després de fer les últimes fotografies dalt del mirador, donem per finalitzada aquesta tranquil·la i bonica excursió (tant tranquil·la que en tot el trajecte només hem trobar un ciclista a l'alçada de coll de Joan).

F 2h 25'
7,7 Km
1.087 m 41.8262,2.4091Clica per veure'n la ubicació. Coll de Bordoriol

Punt de partida i final de l'excursió d'avui.