Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-177 (Maresme i Vallès Oriental)

Punts de referència:


Coll de Clau (Teià) - Coll de Can Gurguí - Font de Can Gurguí – Font de Can Riera - Font de Sant Mateu - Ermita de Sant Mateu – Refugi de la Ferreria el Vedat – Font de les Perdius – El Sagrat Cor – Font del Grill – Font del Senglar – Font dels Ajupits II – Font dels Ajupits I – Font del Vedat – Mirador del Pi d'en Pere – Mirador de la Cornisa – Font del Botxar o del Botxer – Coll de Clau.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
9,4 Km 2h 50' 200 m 494 m 482 m 482 m Fàcil
A trams
Si
18-01-15

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Avui us proposo una entretinguda passejada que transcorre per tres municipis; Teià, Vallromanes i Premià de Dalt. Caminarem per bonics i ombrívols corriols i també per amples i solellades pistes. Inicialment, des del coll de Clau, ens atansarem a l'altiplà de Sant Mateu, amb l'ermita romànica i la seva font. Seguidament davallarem per visitar les fonts de la part alta de Teià (sempre ben conservades gràcies a l'atenció desinteressada que els hi presten els voluntaris de l'ADF ) i la imatge del Sagrat Cor. Finalment tornarem a pujar fins la pista de la Cornisa on gaudirem d'excel·lents vistes del litoral des del Mirador de la Cornisa i emprendrem la baixada fins el punt de partida.

Tot plegat sumen deu les fonts que avui tindrem oportunitat de veure i també beure de les seves aigües, doncs la majoria rajaven poc o molt, excepte la font de Can Riera que a més d'estar dins una propietat privada sempre està eixuta, i les fonts de les Perdius i dels Ajupits II que només gotejaven.


Aproximació:

L'inici i final de l'excursió el farem al Coll de Clau, a Teià. Hi podem accedir en cotxe per la carretera BP-5002 que va de Granollers a Masnou. Un cop som al coll de Font de Cera ens desviem a l'esquerra (si pugem des de Vallromanes) per una pista de terra que ens porta a trobar aquest coll i alhora cruïlla de camins.


Itinerari:

0 0h
0 Km
317 m 41.5160,2.3094Clica per veure'n la ubicació. Coll de Clau (Teià)

Estem situats al coll de Clau, amb el mar i Teià a l'esquena. La pista que ens talla és l'anomenada de la Cornisa; a l'esquerra tornaríem al coll de Font de Cera i a la dreta segueix fins al coll de Sant Bartomeu. Davant hi ha dues pistes que baixarien a Vallromanes i un corriol una mica més a la dreta amb la senyalització del GR-92 que és el que agafem. Anem seguint les marques blanques i vermelles en direcció més aviat nord-est, endinsant-nos en el bosc. A mig camí trobarem una singular capelleta dedicada a la Mare de Déu. Al cap d'uns 650 metres des del començament sortim a una esplanada que creuem, deixant a la dreta un dipòsit d'aigua. Pocs metres després enllacem amb la pista de la Cornisa que fem a l'esquerra i escassos 50 metres més endavant arribem a una altra cruïlla important de camins, el coll de Can Gurguí (41.5174,2.3160)Clica per veure'n la ubicació. .

La pista de la dreta baixaria a Teià o enllaçaria amb el coll de Clau, recte seguiríem la pista de la Cornisa amunt. Nosaltres abandonem tant el GR com la pista de la Cornisa i agafem la pista de l'esquerra que en suau descens i defugint qualsevol camí que ens meni ens portarà, 550 metres més avall, a la font de Can Gurguí que es troba a peu de camí a la dreta.

1 20'
1,2 Km
329 m 41.5199,2.3205Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Gurguí
Situada a peu de camí, a 700 metres del coll del mateix nom i a 25 metres de la masia i restaurant homònim. Una clàssica de la zona, gairebé sempre podem comptar amb la seva aigua. La mina està integrada a la muntanya i només es veu el mur frontal, d'obra rematada amb ciment, i el registre metàl·lic. De sota el registre surt un gruixut tub que fa de broc per on raja l'aigua, cau en una pica de pedra ubicada en un pedestal de maons i desaigua en una gran bassa situada a l'esquerra i protegida per un filat. Al capdamunt del frontal hi trobem una llosa de pedra amb una inscripció gravada que data de l'any 1893 que, a part del nom de la font, també ens diu que pertany a Vallromanes, partit judicial de Granollers. A la paret de l'esquerra hi ha una altra placa, aquesta de rajoles i esmicolada, amb un escrit similar. Al costat de la font hi ha una taula rodona i diferents bancals de pedra i maons.

Seguim per la pista amb el mateix sentit que dúiem. Només 20 metres després rebutgem una pista a l'esquerra que baixa a Vallromanes i a continuació passem a frec del restaurant Can Gurguí que ens queda a l'esquerra. En aquest punt trenquem per una torrentera que comença a la nostra dreta i que puja força tot endinsant-se en un bosc molt ombrívol, més amunt esdevindrà un bonic corriol. Nosaltres obviem qualsevol camí que ens creui, sempre pel més marcat, fent alguna ziga-zaga amb constant pujada, durant uns 550 metres, fins que el nostre camí mena a un caminet una mica més ample que ens talla i que fem a l'esquerra. Al cap de 100 metres creuem una petita clariana i de seguida entrem en un altre bosc més esclarissat que l'anterior al mateix temps que trobem una bifurcació; a l'esquerra baixaríem a buscar el camí del Vietnam, nosaltres el prenem a la dreta. El camí és ara més planer i ample. Uns 150 metres més enllà anem a parar a un camí que ens talla; a la dreta tornaríem al coll de Can Gurguí passant per Can Gallemí, que és la casa de Vallromanes més oriental, nosaltres agafem el camí a l'esquerra, recuperant les marques blanques i vermelles del GR-92. Immediatament deixem a l'esquerra una pista descendent i a la dreta l'entrada a Can Riera. Ja som a l'altiplà de Sant Mateu. Anem caminant entre tanques, amb prats a banda i banda on habitualment hi pasturen cavalls. De seguida rebutgem una pista a la dreta i continuem tot vorejant el prat de l'esquerra i una jove vinya a la dreta. Uns 300 metres més endavant, just quan la tanca que portàvem a l'esquerra s'acaba, ens desviem per un corriolet descendent que surt de la mateixa cantonada delfilat. Quan haurem baixat uns 25 metres i abans d'arribar a una petita caseta d'obra, podem mirar dins de la propietat i veurem les restes de la font de Can Riera.


2 40'
2,7 Km
453 m 41.5185,2.3276Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Riera
Es troba dins la propietat de Can Riera, a un centenar de metres de la font de Sant Mateu en direcció ponent. No és possible accedir fins la font doncs queda en propietat privada i dins un tancat on acostumen a pastar-hi cavalls, però sí podem apropar-nos a uns 10 metres i veure-la a través del filat. És una antiga font, ara eixuta. No en tinc cap més referència. La paret de la font és un mur de pedra, orientat a l'oest, on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una finestra rectangular.



Desfem els últims 25 metres del corriolet i tornem a agafar el camí que portàvem, a l'esquerra. Uns 50 metres més endavant, a sota a l'esquerra, queda la font de Sant Mateu.

3 45'
2,8 Km
453 m 41.5188,2.3283Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Mateu
La paret de la font és un mur de pedra on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta arrebossada de ciment, amb un gravat fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge i el nom del Sant, amb dues petites lleixes a banda i banda acabades amb rajola verda. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, mitjançant un tub metàl·lic, situat a dos pams del terra, per sota del nivell de l'esplanada; cal baixar dos esglaons de maons disposats en forma de semicercle per accedir al broc. Al seu davant hi ha una gran bassa i uns metres més avall, una altra que ha quedat al descobert recentment durant les tasques d'arranjament de l'entorn.

Tornem al camí i continuem amb el mateix sentit que abans, en direcció est. Al cap d'uns 100 metres trenquem a la dreta per un corriol ascendent que s'endinsa en el bosc. Uns metres més amunt enllacem a l'esquerra amb un camí que puja de la dreta alhora que trobem un piló informatiu que ens indica l'ermita de Sant Mateu, el nostre immediat objectiu. Anem seguint pel camí, que està arranjat a trams amb esglaons de fusta, fins l'ermita que resta uns 250 metres més amunt.

4 55'
3,2 Km
494 m 41.5167,2.3287Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Mateu
Situada al cim del turó de Sant Mateu, documentada des de l'any 993. És un edifici romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i té bon mida. En la restauració del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana, al revés del que és habitual, mirant l'ermita de front no es veu la campana. Al costat de la capella hi ha la casa de l'ermità. Per la diada de sant Mateu s'hi fa un tradicional aplec.

Vista l'ermita la deixem a l'esquerra i continuem pel camí que marxa en direcció ponent, acompanyats dels senyals blancs i vermells del GR-92. Al cap d'uns 300 metres girem a l'esquerra tot seguint el Meridià Verd Sud (en aquest punt hi ha unes excel·lents vistes del mar i també de l'altiplà de Sant Mateu). Anem baixant pel camí carreter, ample i recentment arranjat, en direcció sud. Al cap d'uns 275 metres travessem el camp de la Figuera i tot seguit saltem una cadena que barra el pas als vehicles i anem a petar a la pista de la Cornisa que ens talla i que creuem.

Un cop a l'altra banda continuem per una pista apta per a tot tipus de vehicles que surt uns 25 metres a la nostra dreta, mantenint la direcció que dúiem, més aviat sud. Uns 225 metres més endavant abandonem la pista que segueix baixant fins Premià de Dalt passant pel poblat ibèric de la Cadira del Bisbe i ens desviem a la dreta per un camí ample i barrat amb una cadena que circula en direcció nord-oest i lleugera baixada. Anem davallant per aquest camí que transcorre pel mig del bosc, amb molt bones vistes del litoral a la llunyania, defugint qualsevol camí que ens meni durant 450 metres. En aquest punt abandonem el camí que segueix perdent alçada fins al nucli urbà de Teià passant per la font del Pericó d'en Canal i trenquem a la dreta per un corriol estret però ben definit, seguint unes marques de color blanc sobre groc. Uns 40 metres després som en una bifurcació que fem a l'esquerra, 150 metres més tard ignorem un caminet ascendent a la dreta, tot seguit creuem una petita tartera i només 30 metres més enllà sortim a una clariana on comença un camí ample que prenem. Tant sols 100 metres més endavant tenim a sota mateix el refugi de la Ferreria del Vedat; d'aquí surten unes escales a l'esquerra que baixen i ens hi atansen en poc més de 25 metres.

5 1h 20'
4,8 Km
298 m 41.5093,2.3223Clica per veure'n la ubicació. Refugi de la Ferreria del Vedat
Antigament era on s’arranjaven les eines que usaven els picapedres quan els voltants eren una pedrera d’on es proveïa de llambordes a Barcelona per pavimentar la ciutat. Actualment és un equipament d'ús lliure destinat a refugi propietat de l'Ajuntament de Teià i gestionat per l'ADF. Per pernoctar cal demanar permís a l'ADF i a la Policia Local per evitar conflictes. Dins el refugi es disposa de taula i bancs per a 15 persones i llar de foc. A l'exterior hi ha una taula de fusta per a 8 persones i una font d'aigua (sense garantia sanitària).






Deixem el refugi i les escales per on hem baixat a la dreta i continuem per un caminet descendent que marxa en direcció nord-oest, paral·lel al camí ample que circula més amunt. Al cap de 75 metres trenquem a l'esquerra per unes escales que ens porten a una petita terrassa on hi trobem la bonica font de les Perdius.

6 1h 25'
4,9 Km
284 m 41.5095,2.3216Clica per veure'n la ubicació. Font de les Perdius
El broc de la font és una mena d'animal alat, possiblement una perdiu. La paret de la font està construïda amb pedres lligades formant un angle recte, del mig del qual brolla l'aigua que cau a una pica semicircular d'obra, després passa per una curiosa canal de maons adossada a la paret i finalment va a parar a una petita bassa arran de terra. El conjunt es troba en una petita terrassa, amb una taula de pedra i tamborets al seu voltant. Adossat a un dels murs de la font també podem comptar amb un bancal de pedra des d'on gaudir de les excel·lents vistes del litoral.

Deixem enrere la font i les escales per on hem baixat a la dreta i continuem pel caminet en direcció ponent durant escassos 50 metres, fins que arribem a una cruïlla de camins. El camí que surt més a l'esquerra en pujada ens enfila al capdamunt d'un turonet presidit per una imatge de grans dimensions del Sagrat Cor.

7 1h 30'
5 Km
279 m 41.5095,2.3208Clica per veure'n la ubicació. El Sagrat Cor
Aquesta imatge de 1956 està encarada amb l'església parroquial de Sant Martí de Teià i diuen que la va fer aixecar la propietària dels terrenys per una picabaralla amb el mossèn de la parròquia.









Desfem els escassos 25 metres que ens separen de l'encreuament de camins. Un cop aquí prenem la pista a l'esquerra, en baixada. 175 metres després obviem un camí a la dreta, 140 metres més tard un altre a l'esquerra i només 15 metres més endavant, just quan el camí entra en un revolt pronunciat a la dreta, trobem tres camins que surten per l'esquerra; prenem el tercer, el que marxa en sentit sud-oest. 100 metres més avall, quan el camí gira a l'esquerra, nosaltres ens desviem a la dreta per un corriol un xic tapat per la vegetació que ens porta, 50 metres més enllà, a una esplanada arbrada on ens espera una gran taula de fusta al costat de la font del Grill.

8 1h 40'
5,5 Km
209 m 41.5092,2.3187Clica per veure'n la ubicació. Font del Grill
Font recentment construïda amb maons i pedra lligada on l'aigua mena a una pica rectangular de pedra picada. La curiositat és que no raja per gravetat, cal activar una bomba de pistó dissenyada, fabricada i instal·lada pels mateixos voluntaris de l'ADF. Quan s'activa el pistó es mou el grill metàl·lic que hi ha al damunt de la font. A un parell de metres de la font queda la mina d'en Joan, d'on s'abasteix la font. El conjunt es troba en una gran esplanada, ben ombrejada, amb una gran taula de fusta on poder-hi fer un àpat una bona colla de gent.



De l'altre extrem de l'esplanada prenem un camí protegit amb una barana de fusta i adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. El camí, de suau pujada, marxa en direcció més aviat nord. Uns 150 metres després d'haver deixat la font enrere enllacem amb la mateixa pista que dúiem al sortir del Sagrat Cor i que ara reprenem a l'esquerra, en pronunciada baixada. De seguida saltem una cadena que barra el pas als vehicles no autoritzats alhora que la pista entra en un revolt a l'esquerra. Just a l'altra banda de la tanca, a mà dreta i a l'ombra d'unes alzines tenim la bonica font del Senglar.

9 1h 45'
5,7 Km
204 m 41.5106,2.3183Clica per veure'n la ubicació. Font del Senglar
El conjunt de la font està construït tot amb pedra lligada, format per un mur longitudinal que alhora reté les terres, un altre més curt, un bassal gairebé arran del terra i un seient en un dels extrems. Del capdamunt del mur més petit brolla l'aigua per un bonic broc de ferro que representa el cap d'un senglar, cau en una primera pica que és una llosa de pedra, després en una segona d'iguals característiques i finalment mena al bassal. Una placa de ferro collada al mur més gran, a més del nom de la font, també ens recorda que va ser arranjada l'any 2009 pel voluntaris de l'ADF de Teià. L'entorn està molt naturalitzat, amb caminets protegits per baranes de fusta i a l'ombra d'unes alzines. En un replà que queda per sota de la font disposem d'un parell de taules de fusta i bancs per seure.

Som a la cota més baixa de l'excursió d'avui i ara cal pujar. Tornem enrere. Saltem altra cop la tanca i continuem pista amunt. Només començar rebutgem dos camins que surten per la dreta, el segon porta a la font del Grill, per on hem vingut nosaltres. Anem guanyant alçada, sense deixar en cap moment la pista. Uns 650 metres més endavant som altra vegada a la cruïlla de camins que queda als peus del Sagrat Cor. Un cop aquí la pista fa un revolt pronunciat a l'esquerra, en constant pujada i inicialment en direcció nord. Uns 85 metres després defugim un camí a la dreta que porta al refugi de la Ferreria, 100 metres més amunt obviem un camí a l'esquerra i 125 metres més endavant la pista fa un gir de gairebé 180º i ens encarem al sud-est. Només uns 25 metres després trenquem a l'esquerra per un corriol ascendent que en poc més de 50 metres ens condueix a la font dels Ajupits II, ubicada en una petita clariana envoltada d'arbres.

10 2h
6,7 Km
353 m 41.5125,2.3221Clica per veure'n la ubicació. Font dels Ajupits II
Està construïda amb pedres escairades, amb un mur frontal d'un metre d'ample per metre i mig d'alçada adossat a la muntanya, dos petits contraforts als extrems i una pica entremig descansant al terra. L'aigua raja per un bonic broc de ferro que representa un gripau collat a la part alta del frontal. El conjunt es troba en una petita esplanada, amb un bancal de pedra formant un semicercle de pedra, a l'ombra de diferent arbres.





De l'altra costat de la petita clariana surt un corriol ascendent i una mica tapat per la vegetació que en escassos 50 metres ens porta davant de la font dels Ajupits I.

11 2h 5'
6,8 Km
366 m 41.5129,2.3221Clica per veure'n la ubicació. Font dels Ajupits I
Emplaçada dins una torrentera, prop de l’antiga pedrera. Un petit mur de pedres lligades adossat al marge fan de frontal a aquesta font, amb dos petits contraforts o parets laterals i una petita cisterna rectangular entremig tapada amb unes pedres amuntegades. L’aigua raja per un tub de ferro a la part baixa i mena a terra formant un petit torrent. Al capdamunt del frontal hi ha una llosa de pedra amb la inscripció 2003, l'any de la seva recuperació i arranjament. Aquesta és la font dels Ajupits originària.
Antigament era un pericó on els picapedrers hi anaven a omplir els càntirs. Es diu dels Ajupits perquè el broc és arran de terra i calia ajupir-se per recollir l’aigua. Actualment el broc està escurçat, abans era una canonada d'un metre i mig més llarga perquè així era més fàcil poder omplir els càntirs. Com que el cabdal d'aigua és baix i a l'estiu encara més, els picapedrers taponaven la canonada i s'omplia el pericó que feia de cisterna i així sempre tenien un bon aprovisionament d'aigua. Va ser recuperada l’any 2003 gràcies a la memòria de dos dels voluntaris mes grans de l'ADF de Teià, en Fernando Ribes que havia estat picapedrer i en Jaume Sabatés. La font, com que és dins una torrentera estava colgada de sauló i durant unes setmanes van haver de burxar amb pales i pics per la zona fins que finalment el mateix Jaume va ser qui la va trobar. He pogut recopilar tota aquesta informació gràcies a l’amabilitat d’en Francesc Casals i Carbonell.

Desfem els últims 100 metres fins retrobar novament la pista que ara fem a l'esquerra, en pujada. 150 metres més amunt trenquem a la dreta per un camí descendent que uns 25 metres més avall ens porta a una petita esplanada on hi trobem la font del Vedat.

12 2h 10'
7,1 Km
361 m 41.5106,2.3224Clica per veure'n la ubicació. Font del Vedat
La font consta d'unes quantes pedres de diferents formes i mides, lligades amb ciment i formant un mur. L'aigua brolla per un tub de plàstic collat al capdamunt i cau primer en un petit bassal arran de terra i després mena a una basseta a un parell de metres de distància. A l'esquerra de la font hi ha collada una placa de ferro amb el seu contingut totalment esborrat. La curiositat d'aquesta font és el seu emplaçament, mirant-la podem veure tot el litoral.





Tornem a la pista i la reprenem amb el mateix sentit que portàvem, a la dreta. Una cinquantena de metres més endavant entrem en un revolt a l'esquerra que voreja un turonet, al capdamunt del qual hi ha el petit Mirador del Pi d'en Pere (41.5106,2.3230)Clica per veure'n la ubicació. , protegit per unes baranes de fusta.

Continuem pista amunt. Al cap d'uns 325 metres i després d'una giragonsa anem a parar altra cop a la pista de la Cornisa que ens talla. A la dreta aniríem a la Creu d'en Boquet des d'on podríem accedir a Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrils i més enllà al coll de Sant Bartomeu. Nosaltres la prendrem a l'esquerra, en baixada, però abans de continuar ens aturem al Mirador de la Cornisa que tenim a mà esquerra.






13 2h 20'
7,6 Km
428 m 41.5123,2.3240Clica per veure'n la ubicació. Mirador de la Cornisa
Si el temps acompanya podrem gaudir de bones vistes del Maresme, el Barcelonès i el Vallès.

Sortim del mirador i agafem la pista a l'esquerra, en lleugera baixada i inicialment en direcció més aviat nord-oest. Anem davallant acompanyats de les bones vistes sobre el litoral. Quan portem caminats uns 450 metres, just en un revolt a l'esquerra, trobem la simpàtica font del Botxar a peu de camí a mà dreta.

14 2h 30'
8,1 Km
407 m 41.5149,2.3216Clica per veure'n la ubicació. Font del Botxar o del Botxer
Senzilla font on l'aigua sempre raja per un tub metàl·lic clavat en un mur d'obra adossat al marge del camí, cau directament al terra i després s'escola fins un petit bassal que queda a l'esquerra. No hi ha gaires referències d'aquesta font, malgrat que tots els caminaires i ciclistes podem comptar amb la seva aigua.








Continuem pista avall, emprenent la tornada definitiva. El recorregut no presenta cap motiu d'especial interès, i menys encara si el dia és festiu, doncs és un no parar de ciclistes i vehicles motoritzats. No cal dir que empassarem una mica de pols. 550 metres més tard defugim un corriol ascendent a la dreta que puja a Sant Mateu, alhora que retrobem les marques blanques i vermelles del GR-92. Un centenar de metres després som al coll de Can Gurguí; aquí rebutgem tots els camins que hi menen i seguim per la mateixa pista, la més ampla, sense deixar-la en cap moment, fins que 700 metres més avall arribem finalment al coll de Clau, on donem la caminada per acabada.

F 2h 50'
9,4 Km
317 m 41.5160,2.3094Clica per veure'n la ubicació. Coll de Clau

Inici i final de l'excursió d'avui.