Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-178 (Barcelonès i Vallès Occidental)

Punts de referència:


Aparcament del Parc del Laberint d'Horta (Barcelona) - Font del Gos - Font de la Poca Aigua o de la Paciència - Font de la Marquesa o de Can Gras o de la Senyora - Font del Rossinyol - Font de la Pocilla - Mirador del Forat del Vent - Mirador d'Horta - Parc de Xavier Montsalvatge - Aparcament del Parc del Laberint d'Horta.
[Parc del Laberint d'Horta - Font d'Eco - Font de la Nimfa Egèrea].


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
7,5 Km 2h 5' 140 m 326 m 361 m 361 m Fàcil
A trams
Si
1-02-2015

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Avui dedicarem el matí a fer una tranquil·la passejada per Collserola a la recerca de noves fonts. Ho farem prenent com a punt de partida el Parc del Laberint d'Horta, a Barcelona, que aprofitarem per tornar a visitar.

En aquesta ocasió rajaven les fonts del Gos, de la Marquesa i del Rossinyol. Les fonts de la Poca Aigua i de la Pocilla estaven eixutes.


Aproximació:

Començarem la caminada als aparcaments del Parc del Laberint d'Horta, situats al costat muntanya de la Ronda de Dalt, darrere mateix del Velòdrom d'Horta. Per accedir-hi en cotxe cal agafar la Ronda de Dalt, la B-20, en direcció al Llobregat. Un cop hem passat per sota de la plaça Karl Marx sortim de la ronda i prenem el seu lateral, mantenint la direcció. Al cap d'uns 800 metres tombem a la dreta el carrer dels Germans Desvalls en direcció al Velòdrom i al Parc del Laberint d'Horta; només entrar en aquest carrer trobem a mà dreta cinc esplanades esglaonades i consecutives habilitades com aparcament. Si és d'hora podrem triar la que més bé ens vagi.


Itinerari:

0 0h
0 Km
150 m 41.4391,2.1498Clica per veure'n la ubicació. Aparcament del Parc del Laberint d'Horta (Barcelona)

És d'hora i el Parc del Laberint d'Horta encara roman tancat, obren a les deu. Així doncs, deixem la seva visita per la tornada i comencem a caminar pel mateix carrer per on hem vingut, el carrer dels Germans Desvalls, en lleugera pujada. Un cop arribem a la cruïlla, continuem carrer amunt, deixant el Velòdrom enrere, el Parc a l'esquerra i la Residència Universitària Internacional Àgora a la dreta. Uns 80 metres més endavant passem pel costat d'un dels accessos al parc. Aquí trobem un antic cartell que ens confirma la bona direcció que portem cap a la font del Gos, el nostre primer objectiu, i també unes marques blanques i vermelles indicant-nos que encetem el .

El sender de Gran Recorregut GR-6 és un dels camins romeus a Montserrat, amb 52 quilòmetres de longitud, que creua el parc de Collserola per Horta i la plana del Vallès Occidental i Baix llobregat, fins enfilar-se a Montserrat per Collbató. A banda dels ascensos a Collserola i a Montserrat, és un camí relativament planer que permet, com el GR-96, de conèixer multitud d'indrets diferents al llarg del trajecte.

El carrer s'estreny; a l'esquerra portem la tanca del Parc i a la dreta un seguit de cases. 200 metres després el carrer torna a eixamplar-se; a l'esquerra ens queda una entrada de servei del Parc i a la dreta el centre d'internament de menors de Can Llupià. De seguida mor el carrer asfaltat i esdevé una pista forestal de terra amb moderada pujada, amb una cadena que barra el pas als vehicles motoritzats i que nosaltres saltem. Unes fletxes blanques sobre quadrat verd ens indica la direcció que segueix la Marató de Collserola. En no res, escassos 100 metres més amunt, just quan som a la cantonada de la tanca que duem a la dreta, abandonem la pista i trenquem a la dreta per un corriol molt desdibuixat que circula a frec de les instal·lacions de Can Llupià. Quan som a la banda oposada, ja veiem el camp de futbol de la Vírgen del Camino a sota, força avall. Des d'aquí surt un corriol de forta pendent i relliscós, però ben fresat i fàcil de reconèixer, que baixa a buscar el camp de futbol. Un cop som al pla, voregem el camp i ens dirigim a l'altra banda. A uns 30 metres a l'esquerra dels vestidors hi trobem la primera de les fonts del dia, la font del Gos.

1 10'
0,7 Km
166 m 41.4424,2.1469Clica per veure'n la ubicació. Font del Gos
Situada al capdavall d'un petit torrent, a tocar del camp de futbol de la Virgen del Camino, a uns 30 metres a ponent dels seus vestidors. Es tracta d'una construcció molt rudimentària, feta de totxanes vistes, formada per un frontal adossat al marge de la muntanya on hi ha encastada una aixeta sense maneta per on raja l'aigua que cau a una pica quadrada descansant a terra. Després l'aigua sobrant és conduïda uns metres més avall fins un petit bassal decoratiu amb forma de trapezi. Malgrat que la font no sigui de les més maques, cal agrair que l'entorn immediat estigui tant ben cuidat i endreçat, amb bancs per seure, papereres i plantes. A primera hora del dia ja podem veure un veí acompanyat dels seu gosset tenint cura de les plantes.

Desfem els aproximadament 200 metres que ens separen de la pista que hem abandonat abans i ens situem altre cop a la cantonada de les instal·lacions de Can Llupià. Ara reprenem la pista amb el mateix sentit que l'havíem deixat, nord-oest i lleugera pujada, seguint les marques blanques i vermelles corresponents al GR-6. Al cap d'uns 175 metres defugim un camí ample que surt per l'esquerra i només una cinquantena de metres més endavant trenquem a l'esquerra per un sender que s'endinsa en el bosc, mantenint però la mateixa direcció i circulant una bona estona en paral·lel a la pista que duem a baix a la dreta. Aquest era l'antic camí de Can Massó, ara un xic emboscat però molt bonic, ombrívol i frondós, a estones cal ajupir-nos una mica però en general és de bon caminar. Anem guanyant alçada molt poc a poc. Quan portem caminats uns 325 metres saltem el tronc d'una curiosa alzina que creix totalment horitzontal i arran de terra alhora que passem per damunt d'un contrafort de pedra amb una obertura quadrada a la part baixa. Al cap d'uns 125 metres més sortim a una petita clariana amb una paret de pedra adossada al marge esquerra on hi destaca una rajola de terrissa rogenca amb el nom de la font de la Poca Aigua pintat. Si no fos per aquesta llosa passaríem de llarg.

2 25'
1,6 Km
264 m 41.4449,2.1390Clica per veure'n la ubicació. Font de la Poca Aigua o de la Paciència
Localitzada en una petita clariana dins el bosc, a uns 350 metres al nord-est del turó del Trac i a uns 125 metres al sud en línia recta de la font de la Marquesa o de Can Gras, a l'altra banda del torrent de Fondanills, a peu de l'antic camí de Can Massó de pas cap al portell de Valldaura. La font queda en una petita roca situada a dos metres del marge de la muntanya i a peu de camí, gairebé arran de terra. L'aigua, quan raja, ho fa per un tub encastat a la roca, que ara està trencat, i cau a un petit bassal excavat a la mateixa roca i arran de terra. A dos metres de la font, al marge de la muntanya, hi ha adossada una paret de pedra lligada on hi destaca una rajola de terrissa vermellosa amb el nom de la font pintat. Sembla ser que el nom li ve del fet que el cabal de la font, quan raja, és molt minso i cal molta paciència per tal d'omplir-ne una ampolla.














Continuem pel camí, inicialment amb la mateixa direcció, nord-oest, però mica en mica anem canviant el sentit del nostre caminar encarant-nos al sud-oest, sempre per dins el bosc. Uns 200 metres més endavant, just després d'haver creuat un petit torrent, el camí fa un tomb a la dreta adreçant-se altre cop cap al nord-oest. Al cap d'uns 150 metres arribem a una clariana dins el bosc alhora que també una cruïlla de petits camins; defugim tots els de la dreta i seguim pel de més a l'esquerra. 175 metres més endavant abandonem el camí i trenquem a la dreta per un corriol amb acusada pendent al començament i direcció més aviat est. Uns 50 metres després rebutgem un corriol ascendent que surt per l'esquerra i en menys de 100 metres creuem un petit torrent, que baixa sec. Anem davallant però ara molt suaument. A baix a la dreta ens acompanya el torrent i més enllà podem allargar la vista doncs el bosc és més esclarissat. Després d'uns 275 metres sense res a comentar arribem a una petita esplanada on ens espera la font de la Marquesa, també anomenada de Can Gras o de la Senyora.

3 40'
2,5 Km
260 m 41.4459,2.1389Clica per veure'n la ubicació. Font de la Marquesa o de Can Gras o de la Senyora
Emplaçada al començament del torrent de Fondanills, en un entorn ombrejat, amb taules i bancs de fusta. Construcció formada per dues parets de pedra vista formant un angle recte que sosté el marge de la muntanya, amb un banc ampli per asseure-s'hi acabat amb rajoles blanques. Al costat esquerra hi ha el frontal de la font rematat per un arc de volta; al capdamunt hi trobem l'any de la seva última restauració, 1988, al mig una llosa blanca amb dos dels noms d'aquesta font pintats de vermell, finalment, a la part baixa hi tenim la sortida d'aigües per mitjà d'un tub de ferro encastat i a sota una pica rectangular d'obra que descansa directament al terra. Uns metres a l'esquerra queda la porteta enreixada que dóna accés a la mina que està excavada al terra i davant una taula de fusta. Per sota de la font hi trobem un petit replà amb una bassa rectangular de pedra lligada que s'alimenta del desguàs de la font i al seu costat una altra taula i bancs de fusta. La bassa fou construïda l'any 2012 per l'entitat Galanthus amb l'objectiu de conservar la fauna de la zona.

De la dreta de la font surten dos camins; rebutgem el de la dreta que baixaria a trobar la pista que ens tornaria al punt d'inici de l'excursió i prenem el de més a l'esquerra, en pujada i seguint unes fletxes blanques sobre quadrat verd que ens assenyalen el recorregut de la Marató de Cerdanyola. Anem guanyant alçada ràpidament en direcció llevant durant uns 125 metres, després el camí fa un gir a l'esquerra i s'adreça al nord. La pujada és constant per un sender ben fresat, sense parar de fer ziga-zagues durant uns 175 metres fins que anem a petar a la carretera BV-1415 que enllaça Horta amb Cerdanyola del Vallès i que creuem amb compte. Un cop a l'altra banda passem entre dues cases i seguim recte per un curt carrer sense asfaltar de poc més de 30 metres que ens porta a una pista de terra que ens talla; és el conegut passeig de les Aigües (41.4475,2.1404)Clica per veure'n la ubicació. .

El passeig de les Aigües, encara que segueix essent conegut amb el tradicional nom de Carretera de les Aigües, és un camí de passejada situat a la serra de Collserola. Discorre pel vessant que mira cap a la ciutat de Barcelona, des del barri de Penitents fins el barri de Pedralbes i Esplugues de Llobregat, i la seva longitud d'extrem a extrem és d'uns 10 quilòmetres. El seu origen rau en el recorregut d'una antiga conducció de distribució d'aigua, motiu del seu traçat horitzontal i del seu nom. El camí té unes bones vistes sobre la ciutat i és utilitzat habitualment per a passejar. És especialment popular entre els ciclistes i els corredors de fons que l'utilitzen per als seus entrenaments, aprofitant el seu perfil totalment pla i la facilitat d'accés.

Situats al passeig de les Aigües tal com hi hem arribat, el prenem a la dreta. De seguida arribem a una cruïlla de camins; d'aquí a una estona ja seguirem recte però ara ens desviem a l'esquerra per una pista ampla i descendent, seguint les indicacions d'un piló informatiu que ens assenyala la font del Rossinyol, el nostre immediat objectiu. Al cap d'uns 240 metres defugim un camí perdedor a la dreta i només una quinzena de metres després trenquem a la dreta per un corriol descendent i molt erosionat pel pas de les aigües, que s'endinsa en un ombrívol bosc, inicialment en direcció est però mica en mica es va adreçant cap al sud-est, seguint tothora unes marques blaves pintades als arbres i a les pedres. Uns 200 metres més endavant creuem per primer cop el torrent d'en Fotjà, al mateix temps que canviem el sentit del caminar i ens encarem al nord. La pendent és suau i el corriol molt bonic de fer. 150 metres més avall ens desviem a l'esquerra per un altre corriol, descendent també, fent un tomb de gairebé 180º. Uns 100 metres després entrem en un revolt pronunciat a la dreta alhora que creuem altre cop el torrent. Just a la sortida del revolt, som en una petita clariana, amb cinc esglaons a la dreta que ens baixen a la llera del torrent on ens espera la simpàtica font del Rossinyol.

4 1h 3,6 Km
232 m 41.4491,2.1412Clica per veure'n la ubicació. Font del Rossinyol
Es troba a la mateixa llera del torrent d'en Fotjà, al costat d'una petita clariana recentment desbrossada dins una zona molt humida i envoltada d'una vegetació exhuberant. Senzilla construcció formada per un muret de pedra lligada recobert de molsa d'on surt un gruixut tub d'obra a un pam d'alçada per on brolla l'aigua que mena directament al terra formant un petit bassal que desguassa al torrent.



Desfem els prop de 700 metres que ens separen de la cruïlla que hem deixat abans. Som altre vegada al passeig de les Aigües que reprenem amb el mateix sentit que dúiem, est. Uns 100 metres més endavant defugim la pista de l'esquerra que porta a un restaurant i de seguida ignorem un camí a cada banda; el de la dreta torna a la cruïlla anterior i el de l'esquerra circularà en paral·lel al nostre. Continuem plàcidament pel passeig de les Aigües, amb molt lleugera baixada, de bon caminar. No cal dir que és un no parar de gent amunt i avall; passejant, corrent i amb bicicleta. Això sí, les vistes sobre Barcelona i el litoral són excel·lents. Uns 325 metres més avall deixem a l'esquerra un camí que és el final del que hem obviat abans i tot seguit un altre també a l'esquerra que portaria a Sant Iscle i Can Catà. Al cap d'uns 70 metres el camí s'eixampla, moment que nosaltres ens desviem per una pista que surt per la dreta. Aquesta pista baixa a buscar la carretera d'Horta, però no hi arribarem, poc més d'un centenar de metres d'haver-la encetat trobem a mà dreta i enlairat al marge de la muntanya la malaguanyada font de la Pocilla.

5
1h 25'
5 Km
296 m 41.4472,2.1461Clica per veure'n la ubicació. Font de la Pocilla
La localitzem a uns 150 metres per sobre de la carretera BV-1415 que porta d'Horta a Cerdanyola del Vallès i a escassos 100 metres per sota del passeig de les Aigües, enlairada al marge del camí. Construcció excavada a la roca que presenta un estat totalment ruïnós i abandonat. El frontal encara conserva moltes peces de rajoles blanques i blaves del mosaic de trencadís original. Al mig forma un relleu rodó on hi havia el tub per on rajava l'aigua. La pica ja no hi és i al seu lloc en queda el clot. Està eixuta i sembla que fa anys que no raja. Al costat dret de la font encara queda un tros de paret de totxo vist i a l'esquerra hi ha una petita obertura que entra al marge, bastida amb una volta de maons.












Reculem els últims cent metres fins el passeig de les Aigües que reprenem amb el mateix sentit que portàvem, est. Continuem caminant tranquil·lament, defugint qualsevol camí que ens meni, sempre per la pista que en aquest tram és molt planera, va perdent alçada però molt lentament. Al cap d'uns 375 metres passem a frec d'una torre d'alta tensió que deixem a la dreta. Just passada la torre i abans d'una segona, trenquem per un caminet a la dreta que en escassos 20 metres ens atansa al capdamunt d'un turonet anomenat el Mirador del Forat del Vent (41.4470,2.1520)Clica per veure'n la ubicació. , amb una fita de pedra al mig i un solitari arbre.

El Forat del Vent, amb els seus 349 metres d'altitud, és un paratge popular i estimat per les seves belles vistes; a Cerdanyola ha donat nom a un dels seus centres d'educació secundària. Aquest elevat port de la serra de Collserola és un punt molt visitat. De fàcil accés, hi passen diverses de les rutes pel parc de Collserola. Des del capdamunt del mirador natural la visibilitat és extraordinària, si el dia és clar podrem arribar a distingir sense cap esforç els Pirineus.

Del mirador estant tornem a la pista per un altre corriol que també hi baixa. Un cop a la pista la rebutgem i ens desviem a la dreta per un sender que circula en direcció sud. Un pal indicador ens confirma que anem amb la bona direcció. El camí davalla constantment per un terreny molt pedregós, envoltat de matolls i sempre en sentit sud. Al cap d'uns 650 metres anem a parar a la carretera BV-1415 que ens talla i que nosaltres creuem amb cura. A l'altra banda, una mica a la dreta, tenim el Mirador d'Horta (41.4415,2.1516)Clica per veure'n la ubicació. , des d'on podem gaudir de bones vistes de la ciutat de Barcelona, amb Horta als nostres peus.

Des de l'aparcament del mirador continuem per la carretera en direcció a Barcelona, en baixada. Ho fem pel voral dret, a recer de la barana que ens protegeix. A meitat del primer revolt hem de cercar un petit corriol, un xic desdibuixat al començament, que surt per la dreta, entre matolls i canyes. El camí marxa en sentit sud-est i lleuger abaixada durant uns 250 metres, fins que anem a parar a una rotonda; a sota a l'esquerra ens queda el cementiri d'Horta, davant el tanatori de la Ronda de Dalt i una mica a la dreta el parc de Xavier Montsalvatge (41.4404,2.1531)Clica per veure'n la ubicació. .

Un espai verd on el traçat ordena, distribueix i, literalment, circumscriu el verd, contraposant-lo a la disposició natural i aleatòria del verd de la serra de Collserola que li fa de teló de fons. En aquest parc els diferents usos previstos es disposen partint d'una geometria en cercles de diferent diàmetre, que accentua el caràcter d'espai domesticat enfront la natura de Collserola que l'envolta. Un espai verd que permet drenar les aigües de la coberta enjardinada de 20.000 m2 on s'assenta.


Ens dirigim a la dreta pel carrer del Síndic Rahola i entrem al parc. Tinc la sensació d'estar en un parc trist; és un diumenge a les dotze del migdia i està absolutament buit, sense ningú, ni nens jugant ni adults badant ni tant sols gent passejant el gos. Travessem el parc en sentit ponent i tornem a sortir gairebé al final del carrer del Síndic Rahola que seguim a l'esquerra. De seguida arribem a la confluència amb el carrer de Cal Notari que fem a l'esquerra, en baixada. Al primer carrer que trobem a la dreta l'agafem, és el carrer del torrent de Cal Notari que porta al petit veïnat de Cal Papanaps. A l'esquerra ens queda un filat que tanca una gran esplanada i 125 metres després passem per una rotonda, a la dreta de la qual deixem una boca d'entrada a un túnel que s'endinsa a la muntanya, barrat amb un barri metàl·lic. Uns 30 metres després de la rotonda, quan a la dreta ens queda un hort, trenquem a l'esquerra, creuem el torrent de Cal Notari i un cop a l'altra banda seguim per un corriol ascendent que marxa en direcció més aviat sud i que ens condueix, en poc més d'un centenar de metres, a l'aparcament del Parc del Laberint d'Horta, on tenim estacionat el vehicle i on donem per finalitzada la caminada, que no la sortida d'avui que continuarem visitant el Parc del Laberint.

F 2h 5'
7,5 Km
150 m 41.4391,2.1498Clica per veure'n la ubicació. Aparcament del Parc del Laberint d'Horta

Inici i final de la caminada d'avui.




Així doncs, aprofitant que estem a tocar del Parc del Laberint d'Horta, el visitarem tot seguit. Us recordo que l'obren a les deu del matí i que els diumenges l'entrada és gratuïta però amb l'aforament limitat. En aquest parc, a part dels seus jardins i del mateix laberint que li dóna el nom, l'element protagonista és l'aigua; amb una colla de fonts, brolladors, estanys, un safareig, un riuet, un canal i una cascada. De tots ells he volgut destacar i catalogar després a la web dues de les fonts ornamentals; la font d'Eco i la font de la Nimfa Egèrea.




162 m 41.4386,2.1475Clica per veure'n la ubicació. Parc del Laberint d'Horta (Barcelona)
El parc ocupa els terrenys d'una finca de la família Desvalls. Joan Antoni Desvalls, marquès de Llupià, de Poal i d'Alfarràs, un home molt il·lustrat, va començar a construir els jardins i el gran estany el 1791, encarregant l'obra a l'italià Domenico Bagutti, qui va treballar-hi fins al 1808. El jardiner francès Delvalet va ser el responsable de les plantacions i un mestre d'obres català, Jaume Valls, en va supervisar els treballs. La casa de camp neoclàssica fou adossada a una antiga torre cilíndrica o talaia nomenada "Torre Sobirana", construïda durant el segle XIV pels Vallseca. La família Desvalls va mantenir la propietat de la finca fins a finals dels anys 70 del segle passat, quan va passar a mans de l'Ajuntament. Es va inaugurar com a parc públic el 1971. El 1994 se'n va fer una restauració en profunditat que en va transformar la concepció a la categoria de jardí museu. El parc, amb una superfície de 9,1 ha, està dividit en dues parts: El jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d'altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d'aigua. El jardí neoclàssic s'estén a tres terrasses esglaonades: A la terrassa inferior es troba el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats.

Casa de camp neoclàssica adossada a l'antiga Torre Sobirana






















Font Rodona






















Cascada






















Jardí Romàntic






















Font de la Cabana de l'Ermità






















Jardí Romàntic






















Font del Safareig






















El Laberint






















Font d'Eco






















Font d'Eco






















Font d'Ariadna






















Un dels dos templets






















Pavelló Neoclàssic





























Font de la Nimfa Egèrea