Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-179 (Maresme. Barcelonès i Vallès Oriental)

Punts de referència:


Alberg de la Conreria (Tiana) - Cartoixa de Montalegre - Mirador el Sacrifici d'Abraham - Font del Pop o de Beu-i-Tapa - Font del Goig o de Can Ruti – Font de les Monges - Alberg de la Conreria.
[Font de l’Hort dels Monjos].


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
7,3 Km 1h 50' 150 m 352 m 346 m 346 m Fàcil
A trams
Si
8-02-2015

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Avui farem una passejada per la vessant de solell de la Serralada de Marina, entre Tiana i Badalona, començant la caminada a les portes de l'alberg de la Conreria. Inicialment davallarem en busca de la cartoixa de Montalegre, pujarem al mirador del Sacrifici d'Abraham i baixarem a la font del Pop. Ens aproparem al berenador de Can Ruti, creuarem les instal·lacions del tanatori de Badalona i enfilarem el torrent fins la font del Goig o de Can Ruti. Des d’aquí emprendrem la tornada passant per les roques de Poca-Roba i visitant finalment la malaguanyada font de les Monges.

Ja fora de la caminada aprofitarem per visitar una de les fonts més desconegudes de la contrada, alhora que una de les que gairebé sempre ofereixen un millor cabal d’aigua, la font de l’Hort dels Monjos.

Avui rajaven les fonts del Pop o de Beu-i-Tapa i la de l’Hort dels Monjos, gotejava la font del Goig o de Can Ruti i estava eixuta la font de les Monges.


Aproximació:

Prendrem com a punt de partida l’alberg de la Conreria, l’antic seminari. S’hi accedeix per la carretera B-500 de Mollet del Vallès a Badalona. Si venim de Mollet, a l’arribar a dalt del coll de Montalegre, girem a la dreta per una pista cimentada en direcció a la font dels Castanyers, per l'antic camí de Sant Fost. A pocs metres a l'esquerra hi ha l'alberg de la Conreria, on podem estacionar el cotxe. També s'hi pot arribar en transport públic, al coll de Montalegre el bus hi té una parada.


Itinerari:

0 0h
0 Km
320 m 41.4919,2.2523Clica per veure'n la ubicació. Alberg de la Conreria (Tiana)
Antic seminari, actualment remodelat com a casa de colònies i gestionat per la fundació Pere Tarrés.

Deixem el cotxe a l’aparcament exterior de l’alberg de la Conreria. Ens dirigim fins la carretera B-500 que tenim a només 150 metres i girem a la dreta en direcció Badalona. De seguida deixem a la dreta l'oficina del Parc de la Serralada de Marina, continuant carretera avall, pel voral dret de la mateixa que tenim protegit per una barana metàl·lica. Al cap d’uns 200 metres abandonem la carretera i girem a la dreta per un camí en baixada barrat amb una cadena. 100 metres més avall defugim un camí perdedor a l'esquerra, 650 metres després arribem a una bifurcació; ignorem el camí de la dreta i continuem avall pel de l’esquerra. Comencem a veure xiprers, al mateix temps que resseguim una tanca d’obra que portem a l’esquerra, senyal inequívoc que ens apropem a la cartoixa. Després d’uns 450 metres des de l’encreuament anterior i alguna ziga-zaga, som a les portes de la cartoixa de Montalegre.

1 25'
1,6 Km
225 m 41.4884,2.2540Clica per veure'n la ubicació. Cartoixa de Montalegre
Als inicis del segle XV, els cartoixans de Vallparadís, a Terrassa, i els de Sant Pol van unir-se i van decidir fundar una nova cartoixa en aquest lloc, prop del que havia estat convent de monges agustines de Mons Hilaris o Montalegre, l'actual Conreria. Les obres van ser iniciades el 1433. El conjunt s'estructura en tres grans àrees; a la primera hi ha un pati d'honor amb hostatgeria, a la segona s'ubiquen les dependències comunes al voltant d'un claustret (església, sala capitular, refectori) i a la tercera hi ha l'àmbit pròpiament cartoixà, amb dos grans claustres, al voltant dels quals hi ha les cel·les. Aquests claustres són d'estructura gòtica, l'un és del 1448 i l'altre del 1636. L'església també és gòtica, acabada el 1463. Alhora, i sobre un terreny granític, "s'hi construí una xarxa quilomètrica de mines de captació d'aigua", segons Salvador Tarragó, que comptava, a més, amb cisternes i safareigs per emmagatzemar-la per a ús sanitari i de reg. La cartoixa va tenir el seu major floriment durant els segles XVII i XVIII, amb uns extensos dominis que eren administrats des del proper l'edifici de la Conreria. Abandonat després de la desamortització, va sofrir saquejos i destruccions, fins que va ser adquirit per la Grande Chartreuse francesa, que es va ocupar de restaurar i ampliar el conjunt. La porta d'accés al camí té una reixa modernista dissenyada per Ramon M. Riudor el 1927 i col·locada en aquest lloc el 1955. En un dels claustres, hi ha un xiprer relacionat amb Gaudí.

De la portalada d’entrada de la cartoixa surt una carretereta asfaltada que marxa en sentit sud, flanquejada per xiprers, que nosaltres prenem. Uns 175 metres més endavant, a mig revolt pronunciat a l’esquerra, abandonem l’asfalt i prenem un camí ample que surt per la dreta i s’endinsa en el bosc. Al cap de 125 metres creuem la riera de Montalegre, també anomenat torrent de la Burra, i 150 metres després arribem a una bifurcació; rebutgem el camí estret de l’esquerra que porta a una esplanada amb eixams d’abelles i prenem el de més a la dreta que segueix les marques blanques sobre verd corresponents al SL C-145. Anem guanyant alçada poc a poc, de tant en tant se'ns obren vistes amb la cartoixa al fons.
















Uns 275 metres 600 metres més amunt, després d’alguna ziga-zaga i d’haver passat per sota una línia d’alta tensió, anem a parar a un camí perpendicular que fem a la dreta, encarant-nos al nord-oest. Mantenint la direcció, uns 300 metres després anem a parar a un camí més ample que ens talla i que fem a l’esquerra. Escassos 85 metres més endavant arribem a una cruïlla de camins; rebutgem el que marxa per la dreta i prenem el que surt per l’esquerra, en lleugera pujada. Només 125 metres més amunt sortim a una gran esplanada cimentada amb un dipòsit a la dreta i una balconada enlairada a l’esquerra, és el mirador del Sacrifici d'Abraham.

2 45'
2,9 Km
321 m 41.4838,2.2495Clica per veure'n la ubicació. Mirador el Sacrifici d'Abraham
Mirador emplaçat al capdamunt de la urbanització Mas Ram, a Badalona. Si el dia és clar tindrem una bona perspectiva de la ciutat de Badalona als nostres peus i del mar més enllà.

D'aquí estant ens queda a la dreta el dipòsit d'aigua, unes torres elèctriques i una antena de telefonia. Al final de l’esplanada, quan aquesta s’estreny i esdevé un carrer que baixa a la urbanització Mas Ram, ens desviem per un camí de terra que surt enfront nostre per la dreta i marxa en direcció ponent. De seguida deixem un caminet a la dreta que puja a les torres elèctriques i segueix fins assolir el turó de l’Home. Uns 50 metres més endavant defugim un corriol que ens ve per l’esquerra. Immediatament arribem a una bifurcació de camins; nosaltres prenem el de la dreta, deixant una torre elèctrica recent pintada de verd a l’esquerra. Compte que en aquest tram hi ha un munt de caminets, nosaltres sempre avall, en direcció més aviat sud-oest, seguint uns pilons de fusta amb un eriçó dibuixat, indicant-nos que seguim l'itinerari de la font del Pop i de la Vall de Pomar de l'Ajuntament de Badalona. Al fons veiem l’hospital de Can Ruti i a la llunyania la ciutat de Badalona i el mar. El camí està força erosionat pel pas de les aigües; en algun tram hem d’aixecar bé les cames doncs no ens caben els dos peus alhora dins el rec. Passem entre pins pinyers de grans dimensions i alguns roures també grans. Sense deixar el camí, obviant-ne d'altres, uns 750 metres més avall arribem a una altra bifurcació amb un magnífic pi al mig; ignorem el camí de la dreta i continuem pel de l’esquerra. En poc més de 80 metres creuem un camí que ens talla i en no res som a la llera de la riera de Pomar. Just a l’altra banda, davant nostre, tenim la font del Pop o de Beu-i-Tapa.

3 1h
3,9 Km
150 m 41.4800,2.2410Clica per veure'n la ubicació. Font del Pop o de Beu-i-Tapa
Situada al marge dret de la riera de Pomar, a la seva capçalera, a uns 250 metres a l’est de l’hospital de Can Ruti i a uns 400 metres al sud del tanatori de Badalona. La font és una construcció de pedra lligada, amb un petit mur adossat al marge que fa de frontal. L'aigua brolla per un gruixut tub que surt d’un forat practicat al frontal, circula per una rampa de pedra de forma trapezoidal i finalment cau a un bassal arran de terra on desaigua directament a la riera. Uns cinc metres a la dreta de la font podem veure el característic piló de ferro forjat que l’Ajuntament de Badalona utilitza per senyalitzar les fonts boscanes del seu terme. Uns deu metres més amunt de la font hi ha una petita construcció d’obra amb la mina al darrere tancada amb un registre metàl·lic i un antic banc d’obra al costat.













Sortim de la font riera amunt. Al cap de només 50 metres, arribem a un encreuament de camins dins la mateixa llera de la riera; agafem el camí ample que surt per l’esquerra i de seguida creuem la carretera que puja a l'hospital de Can Ruti i al tanatori per sota d'un pont. Un cop a l’altra banda i després d’haver caminat uns 130 metres en direcció nord, passem pel mig del berenador de Can Ruti que travessem pel mig, mantenint el sentit del nostre caminar, deixant a la dreta l’edifici de serveis. Uns metres més enllà, després de saltar una cadena, ens topem amb la carretera. La creuem amb compte i, un cop a l’altra costat, pugem per unes escales mecàniques que surten enfront nostre i ens atansen còmodament al tanatori de Badalona. Passem pel mig de l’aparcament del tanatori i enllacem amb una altra petita carretera cimentada que seguim tot recte. Uns 200 metres més endavant, just a la sortida d’un gran revolt a l’esquerra, abandonem la carretera i trenquem a la dreta per un corriol que s’enfila muntanya amunt (no confondre amb un camí més ample que baixa a trobar un dipòsit). Veiem els primers arbres florits, i aixó que diuen que estem a la setmana més freda de l'hivern. Anem resseguint els pals d’una antiga tanca que portem a l’esquerra i en escassos 100 metres som a la font del Goig o de Can Ruti.

4 1h 15'
4,8 Km
249 m 41.4872,2.2394Clica per veure'n la ubicació. Font del Goig o de Can Ruti
La trobem a uns 500 metres al nord de l’hospital de Can Ruti, en un petit replà al mateix torrent Mina de Can Ruti. La construcció és feta amb pedres escairades i lligades, amb dues parets que formen angle recte construïdes a continuació d’una paret rocallosa que deixa el conjunt ben arrecerat. L'aigua brolla per un tub d’acer inoxidable encastat al frontal de la paret central, cau en una pica quadrada d’obra arrebossada amb ciment i desguassa al torrent passant per sota de dos enreixats de ferro. A la dreta de la font hi ha una petita lleixa i a l’esquerra un banc de pedra que ens convida a reposar una estona. Al damunt de la font queda la mina, amb una paret de pedra i una entrada amb arcada de maó vist, actualment tapiada. Davant l’entrada a la mina podem veure el característic piló de ferro forjat que l’Ajuntament de Badalona utilitza per senyalitzar les fonts boscanes. Tant l'entorn com la font han estat arranjats recentment i es troba ben conservat, net i amb plantes ben cuidades.





Ara seguim pel camí que passa per sobre la font, en pujada. Al cap d’uns 40 metres arribem a una bifurcació; defugim el camí que marxa per l’esquerra a buscar el turó d’en Suriol i prenem el que surt per la dreta. Inicialment el corriol presenta una moderada pujada però més amunt es fa més acusada i cal vigilar de no relliscar. Al cap d'uns 150 metres des de l’anterior bifurcació, el nostre camí mor en un altre de més ample i que fem a la dreta. El camí marxa en direcció llevant i, de moment, és bastant planer. Uns 400 metres més endavant deixem un petit aixopluc excavat al marge esquerra i només 100 metres després arribem a una cruïlla; el camí de la dreta baixaria a Can Ruti, nosaltres agafem el de l'esquerra, en pujada, seguint a partir d’ara les marques blanques i vermelles corresponents al GR-92.

El GR-92 és un sender de Gran Recorregut que travessa tota Catalunya de nord a sud resseguint la costa de la mar Mediterrània. Neix a Portbou a l’Alt Empordà, i arriba fins al Pont de l’Olivar a Ulldecona, comarca del Montsià.

Uns 360 metres després trobem una altra cruïlla; a la dreta pujaríem al turó de l'Home, nosaltres girem a l'esquerra. Uns 30 metres més endavant tombem a l'esquerra. De seguida passem per una zona molt erosionada, en moderada pujada, al final de la qual rebutgem un camí a l’esquerra i continuem recte, en direcció nord-est. 300 metres després deixem un camí a l'esquerra, 125 metres després un a la dreta i uns altres 125 més tard anem a parar a una pista de terra ampla que ens talla; a l’esquerra aniríem al turó de la Coscollada passant pel coll de Fra Rafel, nosaltres fem a la dreta. Continuem uns 140 metres més i ja som al camí cimentat que ens talla, just a les portes de l'alberg de la Conreria, però abans de finalitzar la caminada visitarem la font de les Monges. Prenem el camí a l’esquerra, en direcció ponent durant uns 200 metres, fins que trobem a mà dreta les restes d’una antiga construcció. Al costat de les runes encara es conserven unes escales que ens baixen a una esplanada on a la seva dreta trobem la malaguanyada font de les Monges.

5 1h 45'
7,1 Km
303 m 41.4917,2.2494Clica per veure'n la ubicació. Font de les Monges
La localitzem a peus de l’antic camí de Sant Fost, a uns 400 metres del coll de Montalegre en direcció ponent. Aquesta és la font que queda més al sud de la població. Havia estat una font de referència de la contrada, plena d’història, malgrat que en aquests moments està totalment abandonada, tot l'entorn es troba en un estat llastimós, brut i ple de pintades. La font queda sota el camí, endarrerida respecte el mur de contenció, de pedra i maons, per una arcada de carpanell sustentada per dos pilastres de base cilíndrica rematats amb els seus capitells ben treballats. Tant el frontal com les parets laterals son de pedra escantonada i allargada, disposades més aviat en vertical. El conjunt queda ensorrat tres pams respecte el sòl de l’esplanada i s'hi accedeix per dos esglaons de forma semicircular. Al capdamunt del frontal hi ha una fornícula, buida ara, però que anys enrere allotjava una imatge de Sant Bru, patró de l’ordre dels frares de la cartoixa de Montalegre , que va desaparèixer durant la Guerra Civil. Fa anys que no raja, només algunes vegades hi trobarem una mica d'humitat al voltant del forat on hi havia el broc. A l’entorn immediat encara es poden observar alguns bancs de pedra i rajoles i una taula rodona al mig de l’esplanada. Al costat de la font queden les restes d'un edifici d'estil modernista que havia estat un restaurant i que ara està totalment en runes i amb perill que algú prengui mal. En altres temps el lloc havia estat molt concorregut. A la dreta de la font, collada al mur, trobem un mosaic de rajoles tot esmicolat amb la llegenda de l’Arbre dels Nassos.

Vista aquesta font només ens resta desfer el últims 200 metres fins les portes de l’alberg de la Conreria on tenim estacionat el vehicle i donar per finalitzada la caminada d’avui.

F 1h 50'
7,3 Km
320 m 41.4919,2.2523Clica per veure'n la ubicació. Alberg de la Conreria

Inici i final de l'excursió d'avui.




Finalitzada la passejada aprofitarem per visitar una de les fonts més desconegudes de la contrada, alhora que una de les que gairebé sempre aboquen un bon doll d’aigua, la font de l’Hort dels Monjos. Podem fer un tros amb cotxe. Per accedir-hi ens apropem al coll de Montalegre, des d’on prenem un carrer cimentat que surt per l’esquerra, al costat d'una parada del bus, el camí de l'Illa, de forta baixada que inicialment circula en direcció nord i paral·lel a la carretera. Uns 300 metres més avall, després d'un pronunciat revolt a l'esquerra, arribem a una bifurcació de carrers; prenem el de més a l'esquerra, el camí dels Frares. Continuem per aquest carrer durant un centenar de metres fins que l'asfalt s'acaba,just on trobem una esplanada enlairada a l'esquerra del camí on podem estacionar el vehicle, al costat de dos antics forns de calç i d'una caseta que és el local de reunions dels veïns de la Colònia Bosc. Ja a peu, reculem no més de 25 metres fins la cantonada de la casa número 6 del mateix carrer per on hem vingut, l'última casa que hem vist i que ara tenim a l'esquerra. Des d'aquí baixem arran de la tanca de la casa que portem a la dreta, sempre avall, sense camí marcat però acostuma a estar desbrossat i és fàcil de seguir. Uns 125 metres més avall, tant punt s'acaba la baixada, veurem una bassa rodona a mà esquerra protegida per un filat i la font al seu darrere.

6

261 m 41.4940,2.2518Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Hort dels Monjos
Emplaçada a uns 275 metres al nord-oest en línia recta del coll de Montalegre, a escassos 150 metres per sota del camí dels Frares i de l’antic forn de calç. Es tracta d’una mina excavada a la muntanya, amb les parets bastides amb pedra i coberta amb una volta de maons. Tot el conjunt està envoltat d’una exuberant vegetació, amb alzines, bardisses, heures, plataners i acàcies. A l’entrada de la mateixa mina, a mà esquerra, queda la font, amb un tub de ferro galvanitzat que recull l’aigua i l’aboca a una pica rectangular d’obra que descansa directament a terra. Després l’aigua va a una bassa circular que hi ha davant de la font, d’uns cinc metres de diàmetre per metre i mig d’alçada i protegida per un filat. La font es troba en bon estat de conservació, gràcies a la cura que hi tenen alguns veïns.