Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-180 (Vallès Oriental)

Punts de referència:


Camí de Can Roca (Bigues) - Can Roca - Font de l'Esquirol - Font de la Figuerota - Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras - Can Xesc - Can Bori - Camí de Can Roca.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
4,6 Km 1h 20' 351 m 504 m 181 m 181 m Fcil
No
---
14-02-2015

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Us proposo una curta caminada per la Vall Roja, situada a cavall dels termes de Bigues i l'Ametlla del Vallès, trepitjant tothora terres pertanyents a Bigues. Sortirem des del camí que porta del Salt de la Núvia a Can Xesc, just a la cruïlla que dóna accés a Can Roca. Inicialment farem cap a l'est per conèixer la font de l'Esquirol. Seguidament enfilarem per un camí ben ample i de lleugera pujada que ens conduirà al punt culminant de l'excursió, l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras. La tornada la farem alternant un bonic corriol i una pista forestal, passant a pocs metres de Can Xesc i a frec de Can Bori, dues masies que disposen de fonts pròpies.

Aquesta excursió inicialment estava plantejada més llarga, teníem intenció de conèixer les fonts de Can Tàpies i de la Guilla, però els corriols que seguíem estaven completament tapats per la vegetació, impracticables. A més, un dels camins que volíem seguir passava per dins de la finca particular de Can Tàpies, barrada amb una tanca. Després de provar-ho per tres corriols diferents, finalment vam desistir, en una altra ocasió visitarem la font de la Guilla des d'un accés diferent, potser des de la granja de Can Feliuà. Així doncs, us presento la caminada ja neta, estalviant-vos les voltes que vàrem donar i també alguna esgarrinxada.

La font de l'Esquirol estava eixuta. La font de la Figuerota rajava, donant per fet que realment es tractava d'aquesta, doncs no hi havia cap cartell i quedava uns metres més al nord respecte les dades de que disposava.


Aproximació:

Començarem la caminada a la pista forestal que des del Salt de la Núvia porta a Can Roca, Can Bori i Can Xesc, just a l'entrada d'accés a Can Roca. Per arribar-hi cal que travessem tot el nucli urbà de Bigues, de sud a nord, seguint tothora l'avinguda Onze de Setembre. Quan portem gairebé un quilòmetre per aquesta recta avinguda tombem a l'esquerra pel carrer Rabassola que enllaça mes tard amb l'Avinguda Sant Jordi i que finalment mor al carrer Salt de la Núvia que ens talla i que fem a la dreta. Pocs metres més endavant s'acaba l'asfalt i esdevé una pista de terra en bon estat i apta per a qualsevol vehicle que marxa en direcció nord. De seguida creuem el torrent del Salt de la Núvia per sobre un pont, just en el punt que, a sota a l'esquerra i protegit per unes baranes, tenim el salt d'aigua homònim. Sense deixar la pista, obviant qualsevol camí que ens meni, un quilòmetre més enllà defugim un camí a l'esquerra que baixa a Can Tàpies i escassos 50 metres després som sota de Can Roca, masia que ens queda enlairada a la dreta. En aquest indret cerquem un racó al camí per estacionar el vehicle sense que molesti.


Itinerari:

0 0h
0 Km
353 m 41.6881,2.2237Clica per veure'n la ubicació. Camí de Can Roca (Bigues)

Estem situats a la pista forestal tal com hem vingut, mirant al nord, envoltats d'uns magnífics exemplars d'oliveres. Uns metres enrere hem defugit un camí descendent que baixa cap a Can Tàpies i enlairada a la dreta veiem Can Roca. Nosaltres prenem un camí ample i ascendent que surt per la dreta, cap a Can Roca. En no res som en una gran esplanada situada sota mateix de la masia, amb diferents camins; agafem el més ample que surt per l'esquerra i passa a frec de l'entrada principal de la casa, just en el punt que tomba a la dreta. Circulem per un camí ben fresat, en direcció sud-est, guanyant alçada molt poc a poc. Inicialment ens acompanya el bosc a l'esquerra i a la dreta camps conreats. Uns 125 metres més endavant abandonem el bosc i travessem els camps de Can Roca, principalment d'oliveres. Si mirem enrere les vistes son excel·lents, amb els arbres florits i els cingles de Bertí a la llunyania. Uns 150 metres més endavant, quan som a tocar altre cop del bosc, abandonem el camí que dúiem i girem a l'esquerra, endinsant-nos en el bosc. Anem caminant sempre per dins el bosc, per un camí agradable, obviant-ne qualsevol altre que ens meni i serpentejant una mica durant uns 275 metres, fins que anem a parar a una pista ampla que ens talla i que fem a la dreta, en lleugera baixada. Uns 125 metres més avall, quan el camí entra en un revolt a la dreta, trenquem a l'esquerra per un camí, planer al començament que remunta un petit torrent. Només 50 metres més tard trobem a mà dreta, sota el torrent, la simpàtica font de l'Esquirol.

1 15'
0,8 Km
382 m 41.6877,2.2310Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Esquirol
Localitzada a l'extrem nord-est del terme de Bigues, emplaçada a la llera d'un petit torrent que discorre pel sud del turó de l'Arbocer, a uns 250 metres a ponent en línia recta de Can Riera i a uns 600 metres a l'est en línia recta de Can Roca. Es tracta d'un petit mur de pedra lligada i una travessa de fusta al capdamunt disposada transversalment. A menys d'un pam d'alçada i collat al muret surt un tub de ferro per on raja l'aigua que cau directament el terra formant un petit bassal. El nom de la font està esculpit a dues petites lloses del frontal.

Desfem els escassos 50 metres que ens separen de la pista i la reprenem a la dreta, en sentit contrari al que dúiem a l'anada, en lleugera pujada. Al cap d'uns 125 metres obviem a l'esquerra el camí per on hem vingut des de Can Roca i continuem recte. Sense deixar la pista que circula sempre per dins el bosc, uns 250 metres més amunt i després d'una gran marrada dreta-esquerra, defugim un camí que ens ve per la dreta i escassos 50 metres més endavant som davant de l'accés a la finca Collfred que ens queda l'esquerra. Seguim per la pista, guanyant alçada poc a poc. Uns 550 metres més tard arribem a una bifurcació; la pista de l'esquerra baixa a Can Bonfadrí i Can Toni, nosaltres continuem per la de més a la dreta, de suau puada.

Uns 250 metres més amunt, just quan la pista fa un revolt a l'esquerra (segons les dades de que disposava), hauríem de trobar la font de la Figuerota a mà dreta, però no la veiem. L'únic indici és un clot a terra més o menys quadrat al costat del marge, de no més de dos pams de fondària i sense cap broc ni cartell ni res. Dediquem una estona a cercar per les immediacions sense cap resultat. Finalment emprenem la marxa altra cop continuant per la pista que en aquest tram és bastant planera i s'encara al nord. Immediatament passem per sota una línia elèctrica i tot seguit, escassos 25 metres més endavant, a l'esquerra i uns 10 metres per sota del camí trobem una antiga bassa de reg, un petit dipòsit i un tub de plàstic per on raja aigua i suposem que és el desguàs de la font de la Figuerota.

2 35'
2,1 Km
454 m 41.6941,2.2358Clica per veure'n la ubicació. Font de la Figuerota
Es troba a l'extrem nord-est del terme de Bigues als límits amb l'Ametlla del Vallès, a la vessant nord del turó de l'Arbocer, menys de 200 metres en línia recta al sud de l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras. La font sembla ser que quedava a peu de camí, uns 75 metres més avall, just en un revolt que la pista fa baixant a la dreta. Només vam ser capaços de trobar la bassa i un tub de plàstic amb una aixeta mig oberta per on rajava l'aigua que s'escolava muntanya avall. L'entorn és un alzinar força jove, herència de la pràctica del carboneig quan es talava tot el bosc i es tornava a plantar. A l'altra banda de la pista encara queden dempeus algunes parets de pedra seca. La font sembla ser que va ser restaurada els anys 90 gràcies al voluntariat forestal però malauradament s'ha malmès.

Tornem a la pista i la reprenem amb el mateix sentit. Al cap d'uns 75 metres creuem el sot de Sant Bartomeu o torrent de la Vallroja. Uns 175 metres més endavant passem a frec d'una casa que ens queda a la dreta; aquí abandonem la pista i ens enfilem per un corriol que surt per la dreta i que comença just al costat esquerra de la porta d'aquesta casa. És un corriol curt però d'acusada pujada que zigzagueja durant poc més de cent metres fins que anem a parar a una esplanada presidida per l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes, punt culminant de la passejada d'avui.


3 45'
2,5 Km
499 m 41.6953,2.2349Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras
Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes situada a la part alta de la Vall Roja, sota els cingles de Bertí, a tocar del límit municipal de l'Ametlla. Es troba a l'extrem de la moderna urbanització del Serrat de l'Ametlla i hi mena una bona carretera asfaltada, que surt de la tradicional carretera de l'Ametlla a Puiggraciós. Ara prop seu hi ha noves casetes residencials. És esmentada el 1156 com a sufragània de Bigues, i poc després surt com a parròquia independent, però, per tal com tenia només tres cases, fou unida a la fi del segle XIV a la parròquia de Montmany i més tard en qualitat de simple capella a l'Ametlla.
La seva església, restaurada fa pocs anys, és un edifici rectangular de base romànica del segle XII, dividit en tres trams per arcs torals, que té l'antiga porta romànica a migdia i que ha estat capgirada amb la construcció d'una porta nova i l'espadanya, del segle XVII, al mur de llevant. L'envolta un petit clos on hi havia l'antic cementiri. El renom de les Vespes ve de 1936 quan unes vespes feren fugir a uns que volien endur-se les campanes.

Després de reposar una estona i gaudir de l'ermita i de les vistes que se'ns obren, tot i que avui fa un dia prou ensopit, comencem la tornada. Sortim de l'esplanada de davant de l'ermita, creuem un petit aparcament empedrat i accedim a un carrer que ens talla i que fem a l'esquerra, en baixada. Caminem en sentit ponent, entre cases. Uns 275 metres més endavant, un cop hem deixat enrere Can Garriga i el carrer fa un revolt molt pronunciat a l'esquerra, tombem a la dreta per un camí ample i de terra que de seguida s'encara a l'oest. Uns 180 metres després, cal estar atents, abandonem el camí ample i trenquem a l'esquerra per un sender que s'endinsa en el bosc, mantenint la direcció. El corriol és bonic, de suau baixada i sempre per dins el bosc. 100 metres més avall anem a parar a un caminet que ens talla i que fem a l'esquerra, sempre en baixada. Uns altres 200 metres més tard sortim a una pista ampla que agafem a l'esquerra i en no més de 25 metres arribem a un encreuament de camins; el camí que marxa recte és l'accés a Can Xesc (41.6949,2.2300)Clica per veure'n la ubicació. , finca que compta amb una font pròpia però que no vam saber trobar.


Defugim doncs l'accés a Can Xesc i prenem la pista que surt per la dreta, amb molt lleugera baixada i direcció més aviat sud. Aquesta és la pista que ens durà directament al punt de partida de l'excursió; sense deixar-la en cap moment, anirem obviant altres camins que ens menen. Quan portem uns 250 metres des del trencall de Can Xesc creuem el torrent de Can Bonfadrí; bonic de veure el sòl del mateix, tot de roca. 450 metres més avall travessem pel mig de la propietat de Can Bori (41.6905,2.2265)Clica per veure'n la ubicació. , passem a frec de la masia que queda a la dreta i de la qual hem de destacar un petit circuit ferroviari que es veu des del camí i a més disposa de font pròpia. Des d'aquí només ens resta continuar per la pista durant els poc més de 400 metres que ens separen del punt d'inici.






La curiositat d'aquesta passejada va ser que ens vam trobar de cara una femella de senglar a la mateixa pista, a pocs metres de Can Roca, quan ja anàvem a recollir el cotxe.












F 1h 20'
4,6 Km
353 m 41.6881,2.2237Clica per veure'n la ubicació. Camí de Can Roca

Inici i final de la passejada d'avui.