Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-181 (Osona i Moianès)

Punts de referència:


Sant Martí de Centelles - Església de Sant Martí de Centelles - Font de Sant Martí - Castell de Sant Martí o dels Centelles - Font de la Rovira de Dalt - La Rovira dels Cerdans - Collet de la Rovira dels Cerdans - Coll de Prims - La Sauva Negra - Font de la Sauva Negra - Collet de la Terma - Castell de Castellcir o de la Popa - Ermita de Sant Martí de la Roca - Bauma d'en Roma - Sant Martí de Centelles.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
11,5Km 3h 20' 719 m 943 m 490 m 490 m Moderada
A trams
Si
7-03-2015

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Gratificant ruta que s'endinsa en bonics paratges a cavall de l'Osona meridional i el Moianès. Gaudirem d'una caminada amb molts contrastos, amb tot tipus de camins, pistes, senders i corriols, excel·lents panoràmiques dels Pirineus, Collsacabra, Montseny, Tibidabo i Montserrat, boscos mediterranis o fagedes residuals, i tot culminat amb la visita a dos dels castells més impressionants de Catalunya, el de Sant Martí o dels Centelles i el de Castellcir o de la Popa.

En aquesta ocasió rajaven les fonts de Sant Martí i de la Sauva Negra, la font de la Rovira de Dalt també tenia aigua a la cisterna.


Aproximació:

Començarem la caminada a les portes de l'antiga església de Sant Martí de Centelles. Una de les formes d'arribar-hi és per la carretera C-17. En aquest cas ens aproximem a Centelles i des d'aquí anem a buscar la carretera C-1413b que prenem en direcció a Sant Feliu de Codines. Uns 6 quilòmetres més endavant trenquem a la dreta i al cap de només 175 metres, després d'haver deixat a mà dreta la font de Sant Martí, arribem a una esplanada amb el cementiri al davant i l'església de Sant Martí al seu costat. Aquí mirem de deixar el cotxe en un racó que no faci nosa.


Itinerari:

0 0h
0 Km
724 m 41.7653,2.2043Clica per veure'n la ubicació. Sant Martí de Centelles
Sant Martí de Centelles és el municipi de la comarca d'Osona que queda més al sud, situat a la conca del riu Congost i sota els cingles de Bertí. Té dos nuclis urbans habitats; l'Abella, al costat de la carretera C-17 de Barcelona a Vic, emplaçada entre el riu Congost i la Cinglera de Bertí, i Sant Martí de Centelles, on ens trobem nosaltres, a la zona del castell de Sant Martí.

Estem situats al vell mig de la plaça i mirant al nord. Davant nostre ens queda el cementiri, a la dreta l'església de Sant Martí de Centelles i la cripta neogòtica dels comtes de Centelles. Darrere nostre, a peu del camí per on hem vingut, tenim la font de Sant Martí o del Rector. Ens hi aproparem i els hi farem un cop d'ull abans de començar la caminada.

1


726 m 41.7656,2.2046Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Martí de Centelles
Presideix el llogarret la bella església parroquial documentada l'any 1031. L'edifici romànic original fou reconstruït en època barroca, entre el 1666 i el 1669. L'església de Sant Martí ja existia l'any 1031, centrava la "villa Sentilias", de la qual va prendre el nom i on senyorejava el llinatge feudal dels Centelles. Al seu costat hi ha la cripta funerària neogòtica dels comtes de Centelles, edificada entre els anys 1895-1897. Està situada al peu del castell de Sant Martí o dels Centelles, amb el qual estigué relacionada històricament.
Davant l'església hi ha la Creu de Sant Martí, datada del segle XVII. Una creu de ferro de planta grega subjectada en un dels seus extrems a un pilar de pedra. Aquest de 50 cm d'alt està format per tres blocs de pedra local, ben treballada i bisellada en els extrems. Tot i que els elements arquitectònics ornamentals són força escassos, cal destacar el treball del bloc de suport de la creu que imita la part superior d'un capitell.


 
2


722 m 41.7648,2.2043Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Martí
Trobem aquesta popular font a escassos 100 metres al sud de l'antiga església de Sant Martí de Centelles, a peu del camí que hi porta, pujant a mà dreta. La font queda per sota del camí, amb dues escales de pedra que ens faciliten el còmode accés. El frontal de pedra fa alhora de mur de contenció del camí, amb un banc corregut tant llarg com el mur que li fa de respatller. Al mig i partint el banc per la meitat queda la sortida d'aigua per mitjà d'un tub de coure i cau en un petit bassal per sota del sòl que està empedrat. Després l'aigua desguassa al torrent a través d'una canal oberta de maons. Al costat del tub de coure n'hi ha un altre, de ferro galvanitzat i de molt més diàmetre. Damunt els brocs veiem la inscripció 3-5-13, probablement la data de l'últim arranjament. En un racó davant la font disposem d'una taula allargada de pedra amb un banc per seure que ens conviden a reposar a l'ombra dels arbres.


Comencem la caminada per un camí ample de terra que surt entre el cementiri i la masia que queda al darrere, anomenat carrer de la Font. Només començar trobem un pal indicador que ens fa dubtar per quin camí ens atansarem al castell de Sant Martí, el nostre immediat objectiu; el camí de la dreta és el que en diuen de les Feixes i el triem per la tornada, ara trenquem a l'esquerra, seguim el corriol "equipat" del Castell. De seguida el camí s'enfila, primer en direcció nord i més endavant s'adreça al nord-est, moment que som a les envistes del castell. Anem trepitjant roca, resseguint uns cables d'acer que ens protegeixen. El camí es força aeri, amb bones vistes de la plana. Uns 600 metres més amunt defugim un camí a la dreta que baixa al veïnat de les Comes passant per les Feixes (a la tornada l'agafarem) al mateix temps que ens endinsem en el bosc. El camí segueix pujant, fent ziga-zagues durant uns 70 metres més, fins que arribem a una petita esplanada i també cruïlla de camins. Tenim el castell a la dreta.

Un pal indicador ens informa que en aquest indret hi havia el pont llevadís que donava accés al castell i un altre cartell ens avisa que la zona emmurallada no es pot visitar. De totes maneres val la pena pujar per les escales que surten a la nostra dreta, resseguir la muralla que queda a la dreta, passar a frec de l'abeurador del bestiar i arribar fins el final, on hi ha un magnífic mirador natural des d'on gaudirem d'excel·lents vistes.






3
20'
1 Km
848 m 41.7698,2.2066Clica per veure'n la ubicació. Castell de Sant Martí o dels Centelles
El castell de Sant Martí, o dels Centelles, es troba a l'extrem de ponent del municipi, sobre la carretera que va de Centelles a Sant Feliu de Codines. La seva alçada, de 855 metres sobre el nivell del mar, fa que des de la rodalia del castell es tinguin esplèndides panoràmiques del Montseny, la Plana de Vic i el Pirineu. Des del castell també es poden fer agradables caminades de poca dificultat: Collsuspina, castell de Castellcir, etc.










Documentat l'any 898, ampliat entre els segles XII i XIV, convertit en residència reial durant la Guerra Civil Catalana del segle XV, el castell de Sant Martí ha estat des de finals del segle XIX com a mínim una tradicional destinació excursionista. A partir de l'any 2006, l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles hi porta a terme un projecte de posada en valor que inclou restauració arquitectònica, excavació arqueològica, recerca històrica, condicionament per a la visita i interpretació del conjunt i del seu entorn.



















Un cop vistes les muralles i les impressionants vistes des del mirador tornem enrere fins la cruïlla de camins, allà on hi havia hagut el pont llevadís. Des d'aquí rebutgem el camí per on hem vingut que ara ens queda a l'esquerra, també un camí que surt davant nostre tot resseguint una petita cinglera i prenem un camí ample que marxa per la dreta, inicialment en sentit nord i lleugera baixada. Als pocs metres rebutgem un corriol que surt per l'esquerra (tornarem per aquí) i continuem endavant.

El camí és molt bonic i agradable de fer, circula per dins un bosc esclarissat perdent alçada molt poc a poc. Si girem el cap veurem el castell des d'una altra perspectiva. De tant en tant veiem al marge esquerra unes curioses cavitats a la roca. Al cap d'uns 225 metres el camí s'adreça a ponent i uns altres 225 metres més enllà, cal estar atents, trenquem a l'esquerra per un corriol que s'endinsa en el bosc. Una cinquantena de metres més amunt trobem la font a mà esquerra i a peu de camí.

4
35'
1,7 Km
808 m 41.7714,2.2020Clica per veure'n la ubicació. Font de la Rovira de Dalt
Emplaçada a uns 275 metres al sud en línia recta de la Rovira dels Cerdans o de Dalt, al nord-oest del castell de Sant Martí o dels Centelles, a l'antic camí que portava al castell. Es tracta d'una cisterna adossada al marge de la muntanya, formada dins d'una fornícula d'un metre de longitud per 75 cm d'amplada, coberta amb una volta de mig punt de pedra seca. Té una porta de pedra picada, antigament amb algun element que la tancava, de 40 cm d'ample per 50 d'altura. L'aigua queda embassada en el fons de la cisterna, segurament en una cavitat excavada en la mateixa pedra.


Continuem pel mateix corriol i amb la mateixa direcció que dúiem durant uns 100 metres, fins que trobem un filat electrificat pel bestiar que cal obrir i després tornar a tancar. Al traspassar-lo som en una pista ampla que ens talla i que prenem a l'esquerra, en pujada. De seguida la pista fa un revolt molt pronunciat de gairebé 180º a la dreta. Uns 70 metres més amunt rebutgem un corriol que surt per l'esquerra barrat amb un filat electrificat (que prendrem a la tornada). 300 metres més endavant passem a frec de la Rovira dels Cerdans (41.7735,2.2013)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a la dreta.

Masia amb trets senyorials, en la que podem observar mentre la circumval·lem, que tenia molí. Està situada dalt d'un cim, i gaudeix de magnifiques vistes sobre el Congost i les anomenades terres dels sots feréstecs.














Creuem entremig de la finca; a l'esquerra veiem un antic pou i a la dreta, un xic enlairat, un gran abeurador. En pocs metres traspassem una tanca pel bestiar alhora que deixem a l'esquerra una bassa de reg i un camí que marxa cap al sud. Seguim sempre per la pista que circula en direcció més aviat nord i lleugera pujada, un pèl monòtona. Uns 300 metres més endavant arribem a una cruïlla de camins, el collet de la Rovira dels Cerdans (41.7766,2.1977)Clica per veure'n la ubicació. , amb un curiós tancat de pedres de grans dimensions al mig; ignorem el primer camí que surt per l'esquerra i escassos 50 metres després defugim el camí de l'esquerra (tornarem per aquest) i continuem recte amunt, pel de més a la dreta. Immediatament deixem una bassa a l'esquerra i continuem guanyant alçada, ara de forma més acusada, però encara còmodament. Uns 550 metres més amunt, la pista gira de forma brusca a l'esquerra, deixant a la dreta una porta metàl·lica que dóna accés a un camí. Només uns 40 metres més enllà anem a parar a un carrer asfaltat que ens talla i al mateix temps un encreuament de camins, som al coll de Prims (41.7812,2.1983)Clica per veure'n la ubicació. .

Des d'aquí prenem el carrer asfaltat que surt davant nostre en baixada i direcció ponent. Passem a frec d'una casa que ens queda a l'esquerra i tot seguit, abans de que el carrer entri en un revolt a la dreta, trenquem a l'esquerra per un camí ample de terra, al començament del qual trobem a mà esquerra un curiós pou d'aigua bastit amb rajoles. Traspassem una porta metàl·lica i continuem sense deixar el camí que esdevé sender ràpidament, molt planer i agradable de fer, sempre per dins el bosc. Gradualment ens anem endinsant a la fageda residual de la Sauva Negra.






El topònim es documenta al 1237 com a Silva Nigra, fa referència a un indret al nord del collet de la Terma, en una zona ombrívola i obaga. Aquest emplaçament ha permès la presència d'un petit clap de fageda enmig de boscos de roure o alzines. Es molt característica pel seu caràcter residual, la important fageda d'aquest mateix nom. La Sauva Negra és un petit espai natural (67,35 ha.) protegit dins del Pla d'Espais d'Interès Natural. Aquest paratge és molt desconegut i atresora un dels boscos més diversos i atractius de les comarques barcelonines. Faigs, roures, pi roig, blades, aurons, trèmols, moixeres i avellaners, són un tast de la gran diversitat d'arbres caducifolis que donen color a la tardor en aquesta fondalada.

Aproximadament quan portem un quilòmetre des de que hem deixat l'asfalt, creuem un petit fangar provocat per una surgència d'aigua natural (41.7827,2.1879)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra i només 100 metres després topem amb un filat de filferro que ens barra el pas i que resseguim a la dreta, en baixada, fins que el filat s'acaba alhora que anem a parar a un camí més ample que ens talla i que fem a l'esquerra tot traspassant una altra porta metàl·lica. Seguim el camí en direcció oest durant escassos 75 metres, fins que entrem en una petita clariana presidida per la bonica font de la Sauva Negra que ens espera a mà esquerra.






5
1h 30'
4,9 Km
884 m 41.7834,2.1859Clica per veure'n la ubicació. Font de la Sauva Negra
Erigida al centre de la fageda residual coneguda com Sauva Negra. Típica font boscana. Un frontal de pedra adossat al marge de la muntanya amb un bonic broc de pedra a la part baixa per on brolla l'aigua que cau a un bassal rodó de pedra i arran de terra. El desguàs es fa a través d'un tub soterrat que creua la clariana. A banda i banda de la font dos bancs de pedra disposats en angle obert respecte la font ens demanen que ens hi asseguem i contemplem el paisatge. Es diu que les seves aigües son sulfuroses. Tradicionalment ha estat un lloc d'atracció de visitants locals i forasters, com ho proven les diverses inscripcions que malauradament s'han gravat en els arbres de l'entorn.


De la font estant continuem per un corriol ascendent que surt al seu costat (no confondre amb un camí descendent) enfilant-se per la muntanya, inicialment en sentit ponent i després fent una marrada a l'esquerra. Finalment, uns 300 metres des que hem deixat la font enrere, traspassem una altra porta de ferro i tot seguit anem a parar a una pista ampla que ens talla, el coll de la Terma (41.7822,2.1860)Clica per veure'n la ubicació. . Creuem la pista i continuem per un camí ben definit que surt davant nostre i circula en direcció sud-oest, perdent alçada poc a poc. Quan portem caminats uns 250 metres, el camí es desdibuixa alhora que entrem en un llarg prat herbat i arrecerat per fileres d'arbres a banda i banda. Travessem pel mig del prat que és molt planer, sense canviar la direcció, sud-oest. No hi ha camí evident, però el mateix prat ens guia, només cal anar pel mig. És prou agradable caminar per l'herba. A la llunyania veiem l'imponent castell de la Popa, el nostre immediat objectiu. Uns 400 metres més endavant, el prat gira a la dreta i 150 metres més tard s'eixampla considerablement. En aquest punt cal dirigir-nos a l'esquerra, on al final del prat, quan comencen els arbres, trobem uns pilonets de pedres que ens assenyalen un camí que marxa cap al sud-oest i el qual seguim.


El corriol circula per dins el bosc i està ben fresat, amb moderada pendent, fàcil de seguir. Uns 100 metres més avall traspassem una altra porta metàl·lica, uns 225 metres més tard defugim un camí que ens surt per la dreta i en no res som en un gran esplanada on el Castell de la Popa ens rep des de la seva imponent alçada, concentrat en el seu viatge al llarg dels segles. Ens atansem al castell pujant per una escalinata de pedra. Des de dalt divisem la serralada montserratina, Castellcir, Castellterçol, Moià , i més enllà els primers contraforts dels Pirineus.

















6
1h 55'
6,6 Km
848 m 41.7741,2.1767Clica per veure'n la ubicació. Castell de Castellcir o de la Popa
El Castell de Castellcir, anomenat també de la Popa per la forma de vaixell de l'esperó sobre el que està construït, data del segle XI. El castell està en no massa bon estat degut a l'expoliació que va patir a començament del segle XX. Dalt del castell queden també les restes de l'ermita de Sant Martí de la Roca, coneguda també com Sant Martí del Castell.
El castell es troba damunt l'esperó rocós d'una petita serra que és com un contrafort del massís de Sauva Negra. L'estructura original és del segle XI. Presenta façana encarada a ponent, conservant la porta d'accés adovellada de mig punt. Entre les dependències conservades hi ha una gran sala, possiblement menjador o tinell, resta sense cobertes. Són visibles encara els encofrats que recolzaven la planta noble on resten dempeus els festejadors. La resta de les dependències són un munt de runes de difícil identificació. Una altra cosa destacable és la cisterna, coberta amb una volta de canó, on, tot i la seva antiguitat, s'observen indicis que la primitiva construcció ja tenia les conduccions de les aigües amagades per dins dels murs, enlloc d'anar vistes, com era el costum a l'època.
El llinatge dels Castellcir, en l'època que va del segle XI al XIV, era de senyors o feudataris del rei. Des de principis del segle XII, els senyors feren importants donacions a l'Estany i donaren al cenobi drets sobre masos i terres del terme. La línia dels Castellcir s'extingí el 1348 amb la Pesta Negra. Després de la família Planella, els marquesos de Castellbell foren els següents propietaris del castell, tot i que al 1942 vengueren l'indret a l'actual propietari.




















Ens acomiadem de l'espectacular castell de Castellcir o de la Popa i tornem a l'extrem de l'esplanada, just en el punt on s'acaba el camí per on hem vingut. Aquí prenem un camí carreter que surt per la nostra dreta, descendent i en sentit nord-est. Al començament el camí té molta pedra solta que fa de mal caminar però més endavant esdevé un camí força agraït. Només 140 metres més endavant rebutgem un camí a la dreta. Continuem sense deixar el camí durant aproximadament 1 quilòmetre, moment que hem d'estar atents per trencar a l'esquerra. Aquí cal cercar unes marques de color verd pintades als arbres i seguir-les muntanya amunt. El tram de pujada no té camí marcat, està molt desdibuixat, però finalment, seguint les marques d'una en una, uns 125 metres més amunt, som sota una petita cinglera que resseguim a l'esquerra durant uns 25 metres fins trobar la Bauma d'en Roma, que encara que sembli impossible, fou un habitatge.

7
2h 20'
8,1 Km
898 m 41.7787,2.1868Clica per veure'n la ubicació. Bauma d'en Roma
Balma situada en el límit municipal entre Sant Martí de Centelles i Castellcir, sota el pla de la Bruga. Sovint se l'anomena balma d'en Rom i es diu que aquesta persona, que hi vivia o s'hi refugiava, hauria estat un bandoler. El cert és que antigament sembla que era l'anomenada espluga Balarona, la primera referència de la qual és de l'any 1175. Més tard, la documentació ens duu a parlar d'una llibreta de confessions de 1692 on es diu "(…) en la roca foradada del castell de Castellsir alias dita Balma den Roma, se troban escrits Valentí Roma, y sa muller y familia (…)" que combreguen a Sant Martí. Amb aquesta documentació n'hi ha prou per mantenir que no es tracta d'una balma d'ocupació esporàdica, sinó que hi havia un autèntic mas, que avui dia encara s'intueix sobre el lloc. Malauradament la referència de 1692 és l'única que tenim documentada que faci referència a una ocupació constant de l'indret. Les restes arqueològiques semblen denotar una ocupació més prolongada que no la documentació.
Penjat al capdamunt del cingle, la balma presenta un espai tancat de 8 metres de llarg per 5,60 m de profunditat, amb una porta al costat de ponent que fa 90 cm d'ample per 1,65 m d'altura. A la banda sud, de cara a migdia, hi ha una obertura d'1,90 m per 80 cm d'altura, que fa les funcions de finestra. A la banda sud-est hi ha una mena de xemeneia-llar de foc. Just al davant d'aquest espai tancat hi ha un espai pla que fa 16 m de llarg per 10 d'ample. Tot i que actualment està ocupat esporàdicament per alguns animals, encara s'apercep un mur obrat que el tancava; a més a més, bona part d'aquest espai ha estat guanyat construint una estructura de pedra seca ben escairada al pendent de la muntanya. Ajuntant ambdós espais, la part construïda podia arribar als 24 m de llarg i als 10 de profunditat. D'altra banda, especialment per sobre de la part actualment construïda, s'observen dues línies de forats per encastar bigues, que segurament tancaven la construcció. Això dibuixa un mas de dos pisos d'alçada, construït aprofitant una balma àmplia encarada al sud. Encara hi ha els llits de fusta que feien servir els últims pastors quan utilitzaven la bauma per apletar el ramat.

Desfem els últims 25 metres resseguint la cinglera que portem ara a l'esquerra i des d'aquí emprenem la suau baixada, inicialment en direcció nord-est. El sender de baixada està ben fresat i és fàcil de seguir, a més anem trobant uns pilonets de pedres que ens asseguren que anem per bon camí. Mica en mica anem canviant el sentit del nostre caminar fins encarar-nos al sud-est. Finalment, uns 375 metres des que hem deixat la balma, anem a parar altre cop al camí que dúiem quan hem sortit del castell i que reprenem a l'esquerra. De seguida traspassem una gran porta de ferro. El camí continua, a estones ample, de vegades més estret, però sempre ben definit, sense pèrdua. Uns 800 metres més tard som de nou al collet de la Rovira de Cerdans.

A partir d'ara i durant uns 800 metres desfarem el camí que hem fet a l'anada; seguim la pista en direcció sud, passem a frec de la Rovira dels Cerdans, deixem les pastures a la dreta i, just quan portem uns 325 metres des de l'era de la masia i falten uns 60 metres per entrar en un revolt molt pronunciat, abandonem la pista i trenquem a la dreta per un sender que aquí comença, barrat amb un filat electrificat. Val la pena fer aquest sender per tornar, doncs a part de que no repetirem i el camí és molt bonic, a més, tindrem una agradable sorpresa.

El sender és força planer i transcorre tothora per dins un bosc ombrívol. Primer anem cap el sud però aviat ens encarem a llevant. Al cap d'uns 600 metres des que hem deixat la pista enrere ens trobem amb la sorpresa inesperada de que us parlava; sortim a un espai obert amb una magnífica talaia natural des d'on podem observar la majestuositat del castell de Sant Martí des d'una excepcional perspectiva.






Continuem pel sender que passa per sota de la talaia i marxa ara en sentit sud. Només uns 125 metres més avall anem a petar a un camí que ens talla i que fem a la dreta. En no res som altre cop a la petita esplanada i alhora cruïlla de camins que hi ha a l'entrada d'accés al castell de Sant Martí, on hi havia hagut el pont llevadís. Aquí, deixem les escales d'accés al castell a l'esquerra, també obviem el camí de la dreta que ressegueix una petita cinglera i prenem el corriol descendent que surt davant nostre, el mateix pel qual hem pujat al començament. Anem perdent alçada alhora que fem ziga-zagues durant uns 70 metres fins que trobem un caminet a l'esquerra amb un pal informatiu a la confluència i que agafem, és el camí de les Feixes. El sender davalla constantment amb moderada pendent, però fàcil de seguir, amb direcció més aviat sud-oest. Els primers metres és un sender estret i revirat, més avall esdevenen feixes que donen nom al camí.

Les feixes són un espai agrari lligat al castell des del principi, ja que hi discorria un dels camins que menava a la fortalesa. Al segle XII hi havia oliveres i altres conreus de la capella de Santa Maria del Castell. L'abandonament de les feixes, a principis del segle XX, va començar per la part superior, de més difícil accés, i per això les parets de pedra seca més ben conservades es troben a baix. El fort pendent explica la gran alçada dels murs, l'amplada de les terrasses de conreu i els diferents estatges de vegetació; pineda a la part baixa, alzinar al mig i roures a la part superior.


Anem fent ziga-zagues per les feixes, seguint tothora unes marques blanques i allargades. Al cap d'uns 300 metres des que hem començat aquest sender anem a petar a un camí ample que ens talla, amb un dipòsit d'aigua a mà dreta. Aquí prenem el camí a la dreta, passem a tocar de la part del darrere d'unes cases que deixem a l'esquerra i de seguida sortim a un carrer cimentat que fem a la dreta; som al veïnat de les Comes. Només uns 60 metres més tard abandonem l'asfalt i girem a la dreta per un camí de terra anomenat carrer de la Font. Uns 60 metres més endavant passem a frec de la part del darrere de l'església de Sant Martí de Centelles i després del cementiri que està al costat, per arribar definitivament a la plaça on hem començat la caminada i que donem per ben acabada. La font de Sant Martí ens espera per refrescar-nos i reposar una estona abans d'emprendre la tornada a casa.








F 3h 20'
11,5 Km
724 m 41.7653,2.2043Clica per veure'n la ubicació. Sant Martí de Centelles

Punt i final de l'excursió d'avui.