Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-182 (Baix Llobregat)

Punts de referència:


Can Rabella (Molins de Rei) - Font de Can Rabella - Riera de Vallvidrera - Font del Jan - Oratori de Sant Venceslao - Aqüeducte de Can Planes - Can Planes - Font de Can Planes - Mina de la Cascada - Salt de la Rierada - Font dels Calvets - Can Rabella.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
4,8 Km 1h 20' 40 m 104 m 119 m 119 m Fàcil
Si
Si
15-03/2015

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Avui us proposo una curta però entretinguda passejada per l'extrem més occidental del Parc de Collserola, al nord-est de Molins de Rei. La primera part del recorregut la dedicarem a remuntar la riera de Vallvidrera fins el salt d'aigua de la Rierada. En el decurs anirem coneixent diferents fonts que trobarem al pas, a més d'un oratori i un antic aqüeducte encara en funcionament. La tornada serà en sentit horari fins tornar al punt de partida.


Aproximació:

Començarem la caminada a l'aparcament que hi ha al davant del restaurant Can Rabella, a Molins de Rei. Per arribar-hi cal entrar al polígon industrial Riera del Molí i vorejar-lo en sentit anti-horari pel carrer de la Riera de Vallvidrera. Un cop som al carrer de la Ginesta, trenquem a la dreta per un carrer que remunta la riera de Vallvidrera que ens queda a la dreta i que en poc més de 700 metres ens porta davant de Can Rabella, lloc on estacionem el vehicle i ens disposem a fer una tranquil·la passejada matinal.


Itinerari:

0 0h
0 Km
40 m 41.4254,2.0193Clica per veure'n la ubicació. Can Rabella (Molins de Rei)
Masia dels segles XVI-XVII amb la típica construcció de planta i pis molt abundant a la serra de Collserola. La teulada dóna pas a dos vessants i una gran porta central d'accés a la masia. Predomina el seu pati central ben just enfront, i ambdós costats de la porta d'entrada hi trobarem dos bancs de pedra per jeure a l'hora de la fresca. Si enlairem la vista una mica més enllà, sobre els nostres caps veurem un rellotge solar a l'esquerra de la porta i una petita construcció amb una majòlica de la mare de Déu de Montserrat a la banda dreta. Antigament la masia pertanyia a la parròquia de Santa Creu d'Olorda, més tard al 1868 va passar a la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra, i finalment a l'any 1916 amb la dissolució del municipi de Santa Creu d'Olorda aquesta masia va passar a formar part de Molins de Rei.


Estem situats a l'entrada del restaurant Masia Can Rabella, amb l'aparcament al darrere i la riera a mà dreta. Comencem la passejada per un camí que marxa per la dreta i immediatament creua la riera per sobre d'un petit pont. Un cop a l'altra banda som en un encreuament de camins; rebutgem el que surt davant nostre (és per on tornarem) i prenem el de l'esquerra, molt planer i en direcció més aviat nord-est. De seguida passem a frec d'un ben conreat camp d'oliveres que tenim a l'esquerra, per sobre de les quals podem veure enlairada una bona perspectiva de Can Rabella. Anem caminant tot seguint les marques blanques sobre groc corresponents al sender PR-C 165. Quan les oliveres s'acaben ens endinsem en un bosc de ribera. Als pocs metres i per primer cop (ho farem repetides vegades durant l'excursió) creuem la riera de Vallvidrera a gual, i continuem des de l'altra riba.


La riera de Vallvidrera és un afluent del marge esquerre del riu Llobregat i únic curs d'aigua permanent del Parc de Collserola. Segons es diu, neix sota els turons de Can Pasqual i de Can Castellví, tot i que des que varen fer els túnels de Vallvidrera, la riera neix d'una gran canonada al costat de la carretera. La riera, anomenada de moltes altres maneres segons el tram on passa, té un recorregut de 12 quilòmetres, passa pel nucli vell de Vallvidrera (a prop de l'església de Santa María de Vallvidrera), per les Planes, la Floresta, la Rierada, per sota de Sant Bartomeu de la Quadra, a tocar de Can Planes i Can Rabella, i ja a Molins de Rei, surt pels ponts de Can Baruta per finalment desguassar al riu Llobregat. La riera manté un entorn natural de bosc de ribera, amb una frondosa vegetació.

A partir d'aquí el camí s'estreny durant una estona, confonent-se amb la riera, passant d'un costat a l'altre. Al cap de no més de 100 metres des que hem creuet la riera a gual per primer cop, ens enfilem a un petit talús a la nostra esquerra que queda barrat pel filat de la finca de Can Rabella, des d'on podrem veure la seva gran bassa, alimentada per una font que malauradament no coneixerem, doncs queda dins de propietat privada.

1 5'
0,3 Km
45 m 41.4269,2.0217Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Rabella
Emplaçada dins una propietat particular, a escassos 100 metres de Can Rabella i a tocar de la llera dreta de la riera de Vallvidrera. L'accés no és permès, però sí es pot veure la bassa des de l'altra banda de la tanca. L'aigua brolla per un gruixut tub de ferro i cau directament a una gran bassa. La bassa és allargada i forma irregular, arrebossada amb ciment i envoltada de grans plàtans.







Continuem remuntant la riera. Escassos 100 metres més endavant, a mà esquerra i entre un canyar i la porta d'accés a una propietat trobem la font del Jan.

2 7'
0,4 Km
44 m 41.4277,2.0226Clica per veure'n la ubicació. Font del Jan
La localitzem al costat de la riera de Vallvidrera, a la seva llera dreta, a peu del camí que porta de Can Rabella a Can Planes. Actualment la font està adossada a la tanca d'una finca, just al costat de la porta d'entrada a la mateixa i envoltada d'un canyar. Es tracta d'una paret frontal d'un metre quadrat feta tota ella de totxo vist, amb una curiosa franja de color groc. L'aigua raja per un tub de ferro galvanitzat encastat a la part alta del frontal, cau a un bassal quadrat disposat arran de terra i desguassa directament a la riera tot creuant el camí. Ha estat traslladada i reconstruïda, abans estava en un altre lloc. L'aigua d'aquesta font ve canalitzada per dins de l'hort des de la mina de la font de la Granota.


Seguim la riera aigües amunt. Als pocs metres el camí s'eixampla, convertint-se en un camí carreter que circula en sentit est i paral·lel a la riera que ara portem a la dreta però que no veiem, ens queda tapada pels arbres. Anem guanyant alçada molt poc a poc, defugint qualsevol camí que ens meni, alguns dels quals baixen a buscar la riera. Uns 450 metres més tard som en un espai obert; a la dreta i a peu de camí tenim l'oratori de Sant Venceslao, escassos 20 metres més a la dreta trobem l'antic aqüeducte de Can Planes i més enllà la riera de Vallvidrera al seu pas per un rabeig.

Estem en un dels racons més bells de Collserola, val doncs la pena fer-hi una petita aturada i gaudir de l'entorn.



Tota aquesta zona, de Can Busquets a Can Baruta, té els dies comptats, ja que hi ha aprovat un projecte per fer una carretera ràpida de dos carrils per sentit, aprofitant la vall que crea la riera. De ben segur, un recorregut en perill d'extinció. Si el vial de la cornisa tira endavant, aquest és un dels indrets que desapareixerà.
3 15'
0,9 Km
54 m 41.4270,2.0284Clica per veure'n la ubicació. Oratori de Sant Venceslao
Situat a la part baixa de la riera de Vallvidrera, uns 150 metres al sud de Can Planes. A principis del segle XX, Enric Llanés, propietari aleshores de la masia de Can Planes, torna de recollir les seves filles de l'estació del tren amb el carro, quan de sobte i sense que el cel donés avís comença a tronar, fer llampecs, i ploure com mai s'havia vist. En Llanés lluita i lluita contra la turmenta per poder arribar a casa el més aviat possible. Mentre conduïa el carro, tots anaven invocant la coneguda dita popular: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu". Agraïts per la sort que van tenir i amb la certesa de la protecció divina, en Llanés va aixecar una petita capella prop de la masia que encara es conserva, dedicada a Sant Venceslao. Fou restaurat el novembre de 2012; s'hi va col·locar una nova ceràmica i renovar la petita edificació.











 
4

51 m 41.4268,2.0282Clica per veure'n la ubicació. Aqüeducte de Can Planes
Per aquest aqüeducte circulava l'aigua del desguàs del molí de Can Planes que anava fins als camps més alts i difícils de regar per estar la riera a un nivell inferior. Avui en dia encara podem veure l'aigua corrent pel seu canal.















Després de fer un tomb per aquesta bella raconada reprenem el camí allà on l'hem deixat fa una estona, al costat de l'oratori, continuant amb el mateix sentit que dúiem. El camí és ample i presenta una pujada un pèl més acusada. Uns 125 metres més amunt defugim un camí a la dreta i en no res som davant de Can Planes (41.422,2.0293)Clica per veure'n la ubicació. .




Masia pertanyent a una important finca. A la façana de llevant encara es conserva una finestra gòtica. Davant de l'entrada, a l'altra banda del camí, hi ha una curiosa construcció de forma cilíndrica, possiblement un molí, amb un antic safareig fet de pedra picada adossat i envoltat de pedres de molí. Pocs metres al nord-est trobem dues grans basses alimentades per una font.









A partir d'aquí el camí s'ha eixamplat, convertint-se en una pista apta per a vehicles. Tot just hem deixat la masia enrere, passem pel costat de les basses de Can Planes que ens queden a baix i a mà dreta, alimentades per la font homònima.

5 20'
1,1 Km
61 m 41.4284,2.0301Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Planes
Emplaçada a escassos 30 metres al nord de Can Planes, a l'altra banda del camí, per sobre de la riera de Vallvidrera, dins d'una propietat privada. El conjunt el formen la pròpia font, dues grans basses i un antic safareig. L'aigua de la font brolla abundantment per un gruixut tub encastat a un llarg mur de pedra vista que alhora reté les terres del camí i cau directament a una gran bassa rectangular adossada al mur. L'aigua sobrant alimenta una altra bassa, molt més gran i de forma gairebé triangular, situada pocs metres més avall. Ambdues basses son de pedra vista i maó. Al costat de la primera bassa i sota el camí hi ha un antic safareig, actualment fora de servei, buit. Aquestes basses regulaven l'aigua que alimentava l'antic molí de Can Planes. Del seu desguàs es canalitzava fins als camps més alts i difícils de regar a través de l'aqüeducte que creua la riera de Vallvidrera i que avui en dia encara podem veure l'aigua corrent pel seu canal.










Continuem per la pista, ara en lleugera baixada. Uns 75 metres més endavant creuem la riera de Vallvidrera per sobre un pont i un cop a l'altra banda arribem a una bifurcació; rebutgem la pista que surt per la dreta i agafem la de l'esquerra, amb suau pujada. Defugim qualsevol camí que ens surti al pas, sempre per la pista. Uns 100 metres més tard tornem a creuar la riera que ara portem a la dreta. Al cap d'uns 100 metres més, just al poc de sortir d'un revolt del camí a l'esquerra, trenquem a la dreta per un corriol descendent que marxa paral·lel a la riera que ens queda a baix a la dreta. Veiem restes de parets de maó, sembla ser que caminem per sobre d'una antiga conducció d'aigua. Cal anar amb compte, doncs hi ha un tram una mica aeri i podríem relliscar. Sense abandonar en cap moment el corriol, uns 100 metres més enllà, anem a parar davant mateix de la boca de la mina de la Cascada, al costat esquerra del bonic salt d'aigua de la Rierada, objectiu principal d'aquesta passejada.

6 25'
1,6 Km
66 m 41.4312,2.0302Clica per veure'n la ubicació. Mina de la Cascada
Localitzada a la llera dreta de la riera de Vallvidrera, al costat mateix del bonic salt d'aigua de la Rierada, a uns 400 metres al nord-est en línia recta de Can Planes. Mina de dimensions reduïdes en forma de canonada feta de maons que s'endinsa a la muntanya, per la qual aflora una gran quantitat d'aigua, segurament la més cabalosa de Collserola. Al sortir l'aigua de la mina s'escola directament pel marge formant un petit salt d'aigua que, juntament amb el salt de la Rierada que hi ha al costat, ens regalen una bona imatge. Sembla ser que temps enrere l'aigua que sortia de la mina era conduïda a través d'una canalització que hi havia on ara hi ha el corriol per on ens hi atansem i que encara es poden veure trossos de parets de maons.



















7

64 m 41.4312,2.0322Clica per veure'n la ubicació. Salt de la Rierada
Es tracta d'un bonic salt d'aigua que forma la riera de Vallvidrera, a uns 400 metres al nord-est en línia recta de Can Planes. No és un salt natural, ja que es veu la mà de l'home en els murs de la resclosa de reg, però tot així té el seu encant.































De la dreta del salt d'aigua un caminet amb el sòl de roca ens condueix a la part de dalt de la resclosa. Un cop dalt, prenem un camí que surt per la dreta, allunyant-nos definitivament de la riera. El camí és prou ample i circula per dins el bosc inicialment en direcció nord-est. Al cap d'uns 250 metres el camí fa un gir de gairebé 180º a la dreta, encarant-nos primer al sud-oest i mica en mica al sud-est, fins que uns 500 metres més endavant arribem a una bifurcació que prenem a la dreta. 200 metres més tard anem a parar a una pista ampla que ens talla; a la dreta tornaríem a Can Planes, nosaltres l'agafem a l'esquerra, amb lleugera pujada i direcció est. Quan portem caminant uns 300 metres per aquesta pista som en una cruïlla; ignorem la pista de l'esquerra que porta a Sant Bartomeu de la Quadra i seguim per la de la dreta, en sentit ponent. Uns 200 metres més tard el nostre camí fa un tomb a l'esquerra i uns 400 metres després ens trobem amb un prat molt gran a la nostra dreta. En aquest punt ens desviarem per conèixer la font dels Calvets.

Així doncs, al començament del prat abandonem la pista i girem a la dreta, vorejant el prat per la seva vora dreta, en direcció a una torre d'alta tensió que ens queda a uns 125 metres a ponent. Cal estar atents, a uns 90 metres del camí principal i a uns 35 abans d'arribar a la torre, trenquem a la dreta per un corriol descendent i un xic tapat per la vegetació. Sense deixar el corriol en cap moment, només uns 40 metres més avall som en una fondalada del camí amb la bonica font a mà dreta.

8 55'
3,2 Km
69 m 41.4260,2.0286Clica per veure'n la ubicació. Font dels Calvets
Localitzem aquesta simpàtica font a uns 100 metres al sud en línia recta de l'oratori de Sant Venceslao i de l'aqüeducte de Can Planes, a escassos 40 metres per sobre de la riba esquerra de la riera de Vallvidrera, dins el bosc, en una petita fondalada del camí. Construcció formada per un frontal de pedres integrat al marge. L'aigua, quan raja, ho fa per un forat practicat al mig del frontal, regalima per una regata coberta de molsa que s'ha format amb el pas del temps i finalment cau en un bassal d'obra arrebossada i de forma triangular arran del terra. Al costat hi ha un llarg banc adossat al marge que ens convida a reposar. Uns metres per sobre la font hi ha la mina que s'endinsa a la muntanya i que està molt enrunada.
















Desfem els poc més de 40 metres que ens separen del prat. Un cop a dalt podríem anar a l'esquerra i continuar pel camí ample que hem deixat fa una estona, però farem drecera. Tirem cap a la dreta en direcció a la torre elèctrica que tenim a escassos 35 metres. Des d'aquí ens adrecem cap a l'esquerra i tot just uns 25 metres més enllà som en un encreuament de camins; rebutgem tant el de la dreta com el de l'esquerra i continuem pel que surt pel mig, en lleugera pujada. Només una cinquantena de metres més amunt anem a parar a una pista ampla que ens talla i que fem a la dreta, és la mateixa pista que hem deixat fa una estona per conèixer la font dels Calvets. Al cap d'uns 100 metres arribem a una bifurcació que seguim a la dreta. Anem fent camí plàcidament, amb lleugera baixada, en direcció més aviat oest durant uns 400 metres, moment que canviem el sentit del nostre caminar i ens encarem inicialment al sud-est, fent una gran marrada a la dreta pe encarar-nos definitivament a ponent. Passem a frec d'uns horts molt ben conreats, ple d'arbres florits que ens anuncien l'arribada de la primavera. Uns 150 metres després d'haver deixat els últims horts enrere som altre vegada a la primera de les cruïlles de l'excursió d'avui; rebutgem el camí que surt per la dreta (el que hem pres al començament) i continuem recte. Escassos 25 metres després creuem la riera de Vallvidrera per sobre del pont i ja som a les portes de Can Rabella, on donem per finalitzada aquesta entretinguda passejada.

F 1h 20'
4,8 Km
40 m 41.4254,2.0193Clica per veure'n la ubicació. Can Rabella

Inici i final d'aquesta passejada.