Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-184 (Pla de l'Estany)

Punts de referència:


Càmping El llac (Porqueres) - Riera dels Tenyers - Església de Santa Maria de Porqueres - Font del Rector - Punta Freixenet - Estany de Banyoles - Estanyol Nou - Punta Cuaranya - Bosc de Can Morgat - Font del Camp de Baix - Llacuna dels Amaradors - Rec Gran de Lió - Mirador de la Torre del Rem - La Caseta de Fusta - Parc de la Draga i poblat Neolític - Cap de Bou - Oficina de Turisme - Jardí Històric - Pesquera Marimon - Els Desmais - Font de la Filosa - Font del Ferro - Estanyol del Vilar - Font del Vilar - Mirador del Vilar - Càmping El Llac.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
7,9 Km 2h 30' 171 m 180 m 6 m 6 m Fàcil
Si
Si
3-04-2015

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Avui farem una tranquil·la i agradable passejada tot envoltant l'Estany de Banyoles, principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles i de la comarca del Pla de l'Estany. El recorregut és en sentit horari, donant tota la volta a l'Estany.


Aproximació:

Podeu escollir qualsevol punt com a punt de partida, nosaltres ho hem fet des del càmping El Llac, situat a la carretera de circumval·lació de l'Estany, a mig camí entre l'estanyol del Vilar i l'església de Santa Maria de Porqueres.










Itinerari:

0 0h
0 Km
174 m 42.1206,2.7475Clica per veure'n la ubicació. Càmping El Llac (Porqueres)

Deixem l'accés al càmping El Llac a l'esquena i creuem la carretera. Un cop a l'altra banda prenem un caminet arranjat que circula paral·lel a la mateixa, ho fem a l'esquerra i en sentit nord. Uns 65 metres més endavant travessem la riera dels Tenyers (42.1212,2.7478)Clica per veure'n la ubicació. per sobre d'un pont i poc més enllà abandonem momentàniament el camí que se'n va per la dreta i continuem recte i en lleugera pujada una cinquantena de metres més fins arribar a una esplanada presidida per la bonica església de Santa Maria de Porqueres.

1 5'
0,2 Km
180 m 42.1218,2.7485Clica per veure'n la ubicació. Església de Santa Maria de Porqueres
L'església de Santa Maria està situada sobre un turonet lleugerament elevat, a la banda est de l'estany, una zona estratègicament escollida pels primers pobladors per evitar les inundacions. És una joia del romànic del segle XII que ha arribat fins als nostres dies amb poques modificacions. Va ser declarada Monument Nacional el 3 de juny de 1931. És d'una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular. La nau se separa del presbiteri amb un arc triomfal, arc toral que es recolza damunt dues grans columnes amb capitells molt ben esculpits amb motius religiosos que tallen bruscament l'austeritat interior. L'absis té tres absidioles semicirculars i també hi ha dues capelles laterals.
Des de l'any 906 que ja consta documentalment; l'actual església va ser consagrada el 5 d'abril de 1182 pel bisbe de Girona, Ramon Guisall (o Orusall), a la qual va donar els delmes i primícies dels fidels, un cementiri de 30 passes i la va delimitar. Temple i cementiri quedaren sota la protecció de la "Pau i la Treva de Déu". La sagrera la formava el circuit de 30 passes al voltant dels edificis on s'estava salvaguardat de tota violència. Els anys 1957-1960 van efectuar-se les últimes reformes, amb les quals es va substituir l'antic campanar quadrat per l'actual i es va restaurar la primitiva volta.
A diferència de moltes esglésies romàniques, Santa Maria de Porqueres té la virtut de cridar-nos l'atenció tant vista des de la portalada principal com des de la banda nord-est, venint pel costat de l'estany, on llueix l'absis amb els grossos i ben tallats carreus. Encara que exteriorment no es veuen, l'absis té absidioles encaixades en les seves gruixudes parets, que podrem observar des de l'interior de l'església. Els dos llorers i els lledoners conformen un espai ple de naturalitat. L'esvelt campanar d'espadanya sembla com si quedés emmarcat per l'espessor de fons dels boscos de sobre l'estany.

Des de l'església reculem els escassos 100 metres fins enllaçar de nou amb el camí que hem defugit fa una estona i que ara reprenem a l'esquerra, serpentejant per la vegetació. En uns 250 metres som al costat de la font del Rector, que ens queda en una raconada a la dreta.

2 10'
0,6 Km
174 m 42.1212,2.7478Clica per veure'n la ubicació. Font del Rector
La font consta d'una bassa rectangular d'un parell de pams d'alçada feta de plaques de travertí i un petit canal que desguassa a l'estany de Banyoles. L'aigua raja gairebé ran de terra per un gruixut broc de ferro encastat a una de les parets de la bassa. En algunes èpoques de l'any, degut a la seva proximitat a les aigües de l'Estany, la font i el seu immediat entorn queda inundat i enfangat, impossible d'acostar-se a la font sense embrutar-nos els peus.
Les seves aigües son fresques i tenen un lleuger regust ferrós que li ve donat pel ferro que l'aigua subterrània porta dissolt després de travessar una zona de marges. De fet es tracta d'una de les poques fonts ferroses de la zona, juntament amb la font dels Tanyers. El ferro prové de les capes d'argiles margoses de l'entorn a partir de les quals passen a l'aigua. A les aigües de la font es produeixen fenòmens bacterians lligats al cicle del ferro. Comunitats de bacteris de tonalitats marrons i ferruginoses aprofiten la oxidació del ferro dissolt a l'aigua per obtenir energia. A l'estiu o quan reguen els camps de blat de moro, l'aqüífer superficial queda eixut i la font s'asseca, pel que no sempre podrem gaudir de la frescor d'aquesta aigua. La font es troba en el paratge Coromina fins fa uns anys utilitzat com a zona d'esbarjo i picnic. Actualment s'ha recuperat un frondós bosc de ribera i la font ha quedat inclosa dins un bell paratge. A l'entorn de la font s'hi localitza una de les poques plantes protegides a l'espai natural de l'Estany: Es tracta d'una petita falguera (Thelypteris palustris) que creix a tocar de l'Estany en aquesta zona. Per evitar malmetre la falguera, s'ha adequat l'espai perquè la gent no trepitgi ni accedeixi a les vores de l'Estany a l'entorn de la font. Es recomanable no sortir dels espais senyalitzats. També s'hi ha trobat restes ibèriques que denotaria la presència humana en aquesta zona entre els segles V i II aC.
 

Reprenem el camí amb el mateix sentit que l'havíem deixat. Uns 50 metres més endavant, quan som a tocar altre cop de la carretera de circumval·lació de l'Estany, el camí fa un petit tomb a la dreta i s'encara al nord-est. Transitem pel passeig que està ben arranjat, amb la carretera a l'esquerra i l'Estany a la dreta. Des d'aquest punt, si mirem a ponent, gaudirem d'una magnífica perspectiva de l'església de Santa Maria de Porqueres, on llueix el seu absis. Només 100 metres més endavant ens desviem provisionalment del passeig i prenem un caminet a la dreta que en no res ens porta a peu d'Estany, a la Punta Freixenet (42.1228,2.7531)Clica per veure'n la ubicació. .

La Punta Freixenet, ofereix una bona vista de tot el lòbul sud de l'Estany, per on entra la major part de l'aigua subterrània.

Aquí tenim el primer contacte directe amb l'Estant de Banyoles, principal protagonista de la passejada.

3 15'
0,9 Km
172 m 42.1240,2.7556Clica per veure'n la ubicació. Estany de Banyoles
Situat a ponent del terme municipal, és l'origen i el principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. D'origen tectònic i càrstic, es va formar en època quaternària (fa un 250.000 anys). Juntament amb la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica i un espai únic d'un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural. Molts autors creien que l'origen de les seves aigües estava relacionat amb pèrdues dels rius Ter i Fluvià, però es va demostrar que l'estany s'alimenta de manera subterrània pels aqüífers provinents del nord i l'oest, a la zona de l'Alta Garrotxa, des de Sadernes a Oix. També rep aigua superficial a través de les rieres naturals d'entrada, tot i que només suposen el 10% de les aportacions totals d'aigua a l'Estany (Riera de les Estunes, riera del Vilà o riera de les Deus, riera Marquès, riera dels Tanyers, riera Castellana, riera de Can Morgat i riera de Lió).
Fou declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d'Espais d'Interès Nacional. El 2003 va ser inclòs en la Llista Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional i ha estat proposat per formar part de la Xarxa Natura 2000, en l'àmbit de la regió mediterrània. Així mateix, l'Ajuntament de Banyoles i la seva societat civil en reclamen la seva declaració com a Parc Natural.

Tornem al camí que hem abandonat fa poc i el seguim a la dreta. Continuem vorejant l'Estany que portem a la dreta. Ens crida l'atenció una parella d'ànecs que travessen tranquil·lament la carretera. A l'esquerra ens acompanyen un conjunt de camps molt ben conreats i al fons podem observar la silueta del puig Clarà.








Al cap d'uns 500 metres, just quan som a punt de creuar la riera Castellana, travessem la carretera i continuem per un corriol que marxa en sentit oest i que ens condueix en menys de 100 metres al brollador de la riera Castellana.


4 25'
1,6 Km
174 m 42.1269,2.7523Clica per veure'n la ubicació. Brollador de la Riera Castellana
També dit Deu de la riera Castellana, que tot i anomenar-se així es tracta d'un petit estanyol de mida reduïda i fondària considerable. Aquest estanyol presenta una coloració cendrosa com la de l'estanyol de la Cendra. Al seu costat l'any 2009 es va recuperar una zona inundada de poca profunditat. Al costat i a l'altre banda de la riera Castellana hi ha una petita zona d'estanyols; l'estanyol Nou, el més recent i format el 1978; l'estanyol de Can Cisó o Vermell que a vegades agafa aquest color per les poblacions bacterianes que hi viuen i l'estanyol de la Ribera del Castellar.

Desfem els últims metres fins la carretera, la creuem i reprenem el passeig amb el mateix sentit que dúiem, a l'esquerra. En no res som a l'alçada de Can Cisó, just on abandonem provisionalment la carretera i ens atansem a la dreta poc més d'un centenar de metres fins la Punta Cuaranya (42.1280,2.7551)Clica per veure'n la ubicació. , lloc ideal per observar la vegetació i la fauna autòctones de l'Estany.

Tornem al passeig que reprenem tal com l'havíem deixat, en direcció més aviat nord. Uns 400 metres més endavant, quan som a l'alçada de Can Morgat, trobem una bifurcació; defugim el camí que segueix recte paral·lel a la carretera i trenquem a la dreta per un caminet, inicialment descendent i ben assenyalat, que s'endinsa en el Bosc de Can Morgat (42.1319,.7509)Clica per veure'n la ubicació. , allunyant-se definitivament de la carretera.








Can Morgat està documentat per primer cop al segle XIII i és una de les poques cases que hi ha a prop de la riba oest de l'estany, tot i que queda força amagada entre els arbres i la vegetació. De fet, tot el paratge que l'envolta , frondós i d'arbres alts i antics, és tan interessant com aquest casalot, ja que té un punt de bosc encantat i de rondalla. Segons conta la llegenda al mas de Can Morgat hi vivia l'home que va veure néixer l'estany convertint inesperadament els seus camps en una massa d'aigua gran i fonda... "Morgat, Morgat, ves-te'n a casa o seràs negat". Per aquesta banda s'alcen algunes muntanyes no pas gaire altes, com el puig Clarà, o el puig de la Gitana, el turó del Castell o el turó de Can Morgat. És sens dubte una zona molt interessant d'explorar per als qui els agradi caminar. L'Escola de Natura de Banyoles ofereix una ruta guiada pels turons d'aquesta zona, així com per altres zones d'interès natural.

Uns 175 metres més tard, dins del mateix bosc de Can Morgat, a mà dreta i per sota del camí, hi trobem la font del Camp de Baix.

5 40'
2,8 Km
174 m 42.1323,2.7511Clica per veure'n la ubicació. Font del Camp de Baix
La trobem per sota del camí, protegit aquest per una barana de fusta. La font es troba enclotada un parell de metres per sota del nivell del sòl; la formen una paret central que acull la mina situada sota el camí, dos llargs murets que discorren paral·lels i uns esglaons a la part baixa que ens faciliten l'accés. La construcció és tota d'obra arrebossada amb ciment. A la paret frontal s'hi ubica la sortida d'aigua per mitjà d'un tub de ferro a dos pams del terra i al damunt hi ha una obertura de ventilació de la mina protegida per un enreixat de ferro. En algunes èpoques de l'any, degut a la seva proximitat a les aigües de l'Estany, la font i el seu immediat entorn queda inundat i enfangat, impossible d'acostar-se a la font sense embrutar-nos els peus. Les parets de la font estan cobertes d'heures i l'entorn és molt agradable, frondós i ple d'arbres alts.

Seguint l'estany cap al nord, uns 300 metres més enllà, trobem una bifurcació; de moment defugim el camí que surt per l'esquerra i agafem el de la dreta, que en poc més de 150 metres tot vorejant l'Estany ens condueix fins la Llacuna dels Amaradors.

6 50'
3,2 Km
174 m 42.1354,2.7536Clica per veure'n la ubicació. Llacuna dels Amaradors
Una petita àrea inundable, de poca profunditat, on hi ha un aguait i s'hi poden observar diverses espècies d'aus, peixos, amfibis, etc. Aquesta llacuna es va crear gràcies a un projecte Life-Natura de la UE.













Reculem fins la bifurcació anterior i ara la prenem a la dreta, continuant el camí on l'havíem deixat. Marxem en sentit nord, allunyant-nos mica en mica de l'Estany durant uns 250 metres, moment que canviem el sentit del nostre caminar i ens adrecem al sud-est. Al cap d'uns 250 metres passem pel Rec Gran de Lió (42.1361,2.7551)Clica per veure'n la ubicació. .



El camí circula per una zona de bosc de ribera on també podem veure les plantes pròpies dels canyissars, molt a prop de l'aigua. Al cap d'uns 350 metres tornem a estar a tocar de l'Estany, on se'ns brinda l'oportunitat de gaudir-ne des d'un altre mirador (42.1349,2.7593)Clica per veure'n la ubicació. .










A partir d'aquí resseguim la riba est, molt a prop de l'aigua i només 150 metres més tard som al mirador de la Torre del Rem (42.1338,2.7598)Clica per veure'n la ubicació. .

Des de la torre d'arribada del camp de regates, que es va construir el 2004 quan es va celebrar el Campionat del Món de Rem, es veu molt bé tota la part nord de l'Estany. A més de la torre, es van construir unes grades vegetals, molt integrades en l'entorn.

Continuem vorejant l'Estany, clarament en direcció sud. Al cap d'uns 375 metres arribem a la Caseta de Fusta (42.1306,2.7601)Clica per veure'n la ubicació. .

Es tracta d'una de les tres zones habilitades per als banyistes a l'estany de Banyoles, aquest és l'únic de lliure accés. Només s'hi pot accedir en bicicleta o a peu. Disposa de servei de socorrista del 24 de juny al 11 de setembre, de 10 a 20 hores.

Sortim de la zona de la Caseta de Fusta i seguim el camí traçat. Al tram que ve a continuació hi predomina el bosc de ribera. Cal destacar els recs que s'introdueixen a l'Estany, d'un color verdós intens, molt bonic, amb arbres que freguen l'aigua. Uns 500 metres més endavant, a la sortida del bosc, trobem el Parc de la Draga i el poblat Neolític.






















7 1h 35'
5,2 Km
173 m 42.1274,2.7603Clica per veure'n la ubicació. Parc de la Draga i poblat Neolític
El parc de la Draga és el més gran de la ciutat, que es va obrir amb motiu dels Jocs Olímpics de l'any 1992, quan Banyoles va ser la subseu olímpica de rem. Aquest és l'únic espai de l'Estany on podem fer pícnic, i esdevé el lloc ideal per passejar i practicar esport.
L'any 1990, arran de les obres d'enjardinament del parc, s'hi van localitzat restes d'un poblat neolític. La reconstrucció d'algunes cabanes i les demostracions d'activitats prehistòriques ens permeten acostar-nos a la vida del neolític, entre mitjan i finals del VIè mil·lenni aC.

A ponent del parc, gairebé a la meitat de l'Estany, tenim cap de Bou (42.1273,2.7584)Clica per veure'n la ubicació. amb una bonica pesquera.

Les pesqueres són unes peculiars edificacions, característiques de l'Estany, que es troben a la riba est d'aquest, sobre les mateixes aigües. De pesqueres n'hi ha 20, totes a la banda de llevant de l'Estany, i daten de mitjan del segle XIX i principis del XX. Es van començar a construir a mitjan segle XIX, i l'any 1931 l'Ajuntament ja va prohibir fer-ne de noves. Al llarg del temps s'han anat reformant i condicionant, seguint estils diversos, fins als anys seixanta del segle XX. En un principi, eren petits espais pensats només per apescar, però posteriorment la burgesia banyolina les va començar a ampliar per tal de poder guardar-hi barques, banyar-se i fins i tot allotjar-s'hi.

Seguim en sentit sud. Un cop hem deixat enrere el parc de la Draga, ens allunyem una mica de la vora de l'Estany, doncs cal vorejar el Club Natació Banyoles, que deixem a la dreta, continuant pel passeig Gaudí. Passem a frec del restaurant Vora Estany. Quan el recinte d'aquest s'acaba tornem a caminar per un passeig arbrat que circula pel costat de l'aigua. Som ara al front de l'Estany.

El front de l'Estany és el punt d'arribada i acollida turística més important de la ciutat. Situat a la riba de llevant, està configurat per un agradable passeig de plataners que convida a contemplar l'entorn amb pausa, fent una passejada. Arran del passeig s'hi troben la majoria de les Pesqueres, les peculiars construccions característiques de l'entorn.







150 metres més tard, a l'alçada dels Banys Vells, podem veure alguns recs de sortida de l'Estany que s'endinsen a la ciutat, com el rec Major.

Banyoles està travessada pels recs de sortida d'aigua de l'Estany i els seus ramals. Per la plaça Major hi passa, serpentejant, un tram del rec Major. Malgrat que a llarg del segle XX es van anar tapant la majoria de tots aquests trams, darrerament s'han anat obrint per tal de recuperar-los com a element patrimonial i d'interès turístic. A la plaça Major, el rec Major prové del passatge Abeuradors, on queda descobert. Continua després pel carrer del Born, amagant-se tot seguit per ressorgir de nou al carrer de Girona, camí del sud de la ciutat. La curiositat és que si entrem en algun dels edificis de la plaça Major (com Cal Moliner, l'Ateneu o algun dels bars que hi ha) podrem contemplar com alguns ramals del rec travessen les cases per dins.

400 metres després som davant de la pesquera d'en Sarquella, on hi ha habilitada l'Oficina de Turisme de l'Estany (42.1179,2.7563)Clica per veure'n la ubicació. .

L'Oficina de Turisme de l'Estany es troba situada en una pesquera remodelada. Les obres van permetre recuperar la seva fesomia de finals de segle XIX. Aquesta és la pesquera d'en Sarquella, la número 10 d'un total de 20, datada del 1877. Primer fou un cobert per a guardar-hi una barca. El 1886 en Jacint Sarquella en va fer una caseta per tal que les dones poguessin banyar-se amb intimitat al seu interior, lluny de les mirades de la gent. El 1930 es va convertir en zona de competició de natació i salts. Finalment, les obres de remodelació van permetre recuperar la fesomia que tenia a finals de segle XIX, quan servia com a zona de bany privat per a les dones. En destaca una lluerna que hi dóna llum zenital i una palanca de fusta a la part posterior.

Aquest tram de l'itinerari, el passeig de l'Estany i les pesqueres, està declarat per la Generalitat de Catalunya Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Jardí Històric (42.1174,2.7561)Clica per veure'n la ubicació. . Uns 275 metres després de l'oficina de Turisme trobem una de les Pesqueres més fotografiades de Banyoles, la Pesquera de Marimon (42.1169,2.7542)Clica per veure'n la ubicació. .

Al costat de la pesquera de Marimon, en dies clars, es pot observar el travertí en formació (roca que es forma per processos bioquímics propis d'una conca lacustre).













De seguida som a la riba sud de l'Estany; a l'esquerra ens queda el camp de futbol i el passeig Dalmau, i a la dreta un moll ran de l’estany, alhora que un excel·lent mirador.













Una mica més enllà, quan s'acaba el Jardí Històric, arribem al paratge dels Desmais (42.1176,2.7495)Clica per veure'n la ubicació. .

Anomenat així pels arbres que s'hi troben. Situat al costat de l'Estanyol del Vilar, arriba fins a l'extrem meridional de l'Estany de Banyoles. Es tracta d'un espai enjardinat i romàntic, amb arbres bucòlics de llargues branques que freguen la superfície de l'aigua en la seva lànguida caiguda. Els arbres no són autòctons, però el paratge s'ha convertit en un lloc emblemàtic de l'Estany.








En aquest entorn trobem la font de la Filosa i, a l'altra banda de la riera del Vilar, la font del Ferro.

8 2h 5'
7,3 Km
172 m 42.1179,2.7497Clica per veure'n la ubicació. Font de la Filosa
L'accés és fàcil, doncs queda a només 30 metres del bonic passeig que envolta l'estany de Banyoles, entre aquest i l'Estany. Un pal indicador ens l'assenyala. Abans era coneguda com la font de la Carpa. El disseny de la font és obra de l'escultora banyolina, Carme Pujol. Per a la seva construcció només s'ha utilitzat ferro. Es tracta d'una estructura en forma de prisma rectangular disposada en vertical i clavada al terra. De la part baixa surt un curt tub per on brolla l'aigua que vessa primer a un canaló collat al frontal i després cau al terra formant un bassal. En algunes èpoques de l'any, degut a la seva proximitat a les aigües de l'Estany i de la riera, la font i el seu immediat entorn queda inundat i enfangat, impossible d'acostar-se a la font sense embrutar-nos els peus. El fang arriba a tapar el canaló de desguàs. El paratge és molt visitat per banyolins i turistes que hi fan una parada dins la volta a l'Estany o per parelles de nuvis que s'hi fan les sessions fotogràfiques.
La font és dedicada a les goges de les Estunes. Al frontal hi ha reproduït un vers extret del Cant VI del poema Canigó, de mossèn Cinto Verdaguer. Canigó fou escrit el 1886 per Jacint Verdaguer i constitueix una de les peces clau de la Renaixença catalana. Aquest poema, que és un llibre èpic, conté una descripció geogràfica dels Pirineus Catalans que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. Aquesta història, en la que apareixen també elements mitològics, està situada al segle XI.





 
9 2h 10'
7,4 Km
172 m 42.1179,2.7494Clica per veure'n la ubicació. Font del Ferro
El conjunt queda enclotat un parell de pams per sota del nivell del sòl i s'hi accedeix a través d'uns esglaons de ferro. En un dels laterals tenim la font, construïda amb ferro rovellat i acer inoxidable, formada per un frontal transversal des d'on hi surt un tub obert en forma de mitja canya per on raja l'aigua que cau directament al terra. Podem veure una inscripció amb lletres metàl·liques en la que es pot llegir el nom de la font. En algunes èpoques de l'any, degut a la seva proximitat a les aigües de l'Estany i de la riera, la font i el seu immediat entorn queda inundat i enfangat, impossible d'acostar-se a la font sense embrutar-nos els peus.
El disseny és de l'artista local Jordi Gratacós, "Soco" (Banyoles 1968). Era ben petit quan es va començar a interessar pel món de l'art en veure el seu pare com pintava quadres en els seus temps lliures. Aquesta passió la va transformar en vocació de la mà de l'artista gironí Domènech Fita amb qui va fer classes durant anys, introduint-se al seu taller tantes vegades com li va ser possible. Amb el pas dels anys l'artista ha anat obrint el seu ventall de coneixements i ara s'ha transformat en un autèntic polifacètic. No només és pintor i escultor sinó també escenògraf, interiorista, director artístic i dissenyador.

Deixem les dues fonts enrere i de seguida, a mà esquerra, ens espera l'estanyol del Vilar, que és el més gran i proper de tots els que hi ha al voltant de l'Estany.

10 2h 15'
7,5 Km
172 m 42.1184,2.7476Clica per veure'n la ubicació. Estanyol del Vilar
És l'estanyol més conegut de la comarca del Pla de l'Estany. Es troba just a la riba sud de l'estany de Banyoles, i, igual que el propi estany, recorda la forma d'un 8 degut a les dues cubetes que el formen. L'aigua entra pel fons d'aquestes i es comunica amb l'estany a través d'un canal artificial format l'any 1949, sobre el qual hi ha un pont. Té 12.450 metres quadrats i una fondària màxima de 9 metres. L'aigua de l'estanyol té un verd fosc intens, i en canvi la de l'Estany, és més transparent, potser més d'un blau clar. En aquest mateix estanyol fa més de cent anys que s'hi celebra el concurs de pesca per les Festes de la Mare de Déu d'Agost: Els pescadors participants es troben davant de l'Ajuntament i acompanyats d'una orquestra desfilen fins a l'estanyol on comença l'esdeveniment. Tan bon punt s'acaba la festa, els animals es tornen a l'aigua.

Tornem al passeig i el reprenem, passant entremig de l'estanyol i l'Estany. Tot just quan l'estanyol s'acaba creuem el límit que separa Banyoles de Porqueres, punt on hi trobem la font del Vilar.

1 2h 20'
7,6 Km
173 m 42.1191,2.7479Clica per veure'n la ubicació. Font del Vilar
Emplaçada a tocar de la riba nord de l'estanyol del Vilar que li dóna el nom. La font està plantada al mig d'una petita esplanada sobre un replà quadrat i pavimentat, té la forma i mides d'una porta convencional, tota ella feta de ferro rovellat, amb el seu nom gravat en relleu al capdamunt. Si premem amb el peu un polsador situat al terra, l'aigua emana de la maneta i cau a un enreixat de ferro allargat tant llarg com ample és la font. A l'entorn disposem d'un parell de bancs per seure, lloc ideal per fer una parada i contemplar el paisatge. Aquesta font marca el límit entre els municipis de Banyoles i Porqueres.
És obra de l'escultor Lluís Vilà i Vendrell (Banyoles 1952-2010), artista amb una amplia trajectòria en pintura, escultura i disseny. Destaca el seu treball dins els corrents conceptuals de "l'eat art" i l'art fungible. El 1984 va fer una exposició a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró, on les obres estaven situades entre la tradició medieval de les escultures votives fetes amb massa de pa i una filiació estètica amb el kitsch del barroc popular. La seva traducció d'una artesania popular al camp de l'art contemporani no estava exempta d'una estratègia conceptual anti-mercat: les escultures, efímeres, s'anaven deteriorant al llarg del temps d'exposició, com una forma de pop anti-consumista.









Pocs metres més al nord el passeig frega altre cop amb la carretera de circumval·lació que ens acompanyarà a l'esquerra. De seguida trenquem a la dreta en direcció a l'Estany per fer-l'hi l'última ullada des del Mirador del Vilar (42.1196,2.7489)Clica per veure'n la ubicació. .

Tornem al passeig i el seguim en direcció nord els escassos 75 metres que ens separen del càmping El Llac, punt de partida d'aquesta plàcida i entretinguda passejada.

F 2h 30'
7,9 Km
174 m 42.1206,2.7475Clica per veure'n la ubicació. Càmping El Llac

Inici i final.