Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-186 (Vallès Oriental)

Punts de referència:


Aparcament de Vallforners (Cànoves i Samalús) - Embassament de Vallforners - Font de la Moixera - Can Cuch - El Castanyer Gros d'en Cuch - Font de les Acàcies - Aparcament de Vallforners.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
9,1 Km 2h 45' 444 m 818 m 412 m 412 m Moderada
A trams
Si
3-05-2015

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

L'excursió d'avui ens porta a visitar el Castanyer Gros d'en Cuch, el més rellevant i gruixut del país, situat al terme municipal de Cànoves i Samalús, dins el Parc Natural del Montseny. La caminada que us presento pren com a punt de partida l'embassament de Vallforners des d'on farem primer una ensopida pista d'acusada pujada per visitar la font de la Moixera i Can Cuch. Continuarem en sentit més aviat nord fins arribar al Castanyer Gros d'en Cuch, el nostre principal protagonista. El tram de tornada serà el més agraït, doncs davallarem bona part resseguint el torrent de la Baga d'en Cuch per dins d'un bonic i ombrívol bosc de ribera, amb l'afegit de conèixer la simpàtica font de les Acàcies que trobarem a peu de camí.

En aquesta ocasió, rajaven les dues font visitades.


Aproximació:

Començarem la caminada a l'aparcament de l'embassament de Vallforners, situat a uns 600 metres al sud d'aquest, dins el terme municipal de Cànoves i Samalús. Per la carretera BV-5151 que porta de Les Franqueses del Vallès a Cànoves ens aproparem al nucli urbà de Cànoves. Aquí cercarem la pista indicada amb rètols que porten a l'embassament de Vallforners. La pista d'inici està asfaltada però més amunt esdevé de terra, malgrat que és prou ample i en bon estat, apte per a qualsevol vehicle. La seguirem durant uns 2,5 quilòmetres, fins el petit aparcament habilitat per l'Ajuntament que ens queda a mà esquerra (no confondre amb l'aparcament de Can Domènec que haurem trobat quilòmetre i mig abans). L'aparcament és petit, si és ple no deixen pujar més cotxes i haureu d'estacionar més avall.

Recomanacions:

Aparcar el cotxe costa 3€ els dissabtes, diumenges i festius. Cal treure el tiquet abans, a l'aparcament de Can Domènec que disposa d'una màquina expenedora i d'una caseta d'informació (Abans de les vuit del matí no funciona).


Itinerari:

0 0h
0 Km
442 m 41.7161,2.3466Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Vallforners (Cànoves i Samalús)

Del capdamunt de l'aparcament defugim tant un pont que surt per l'esquerra i creua el torrent, com un camí planer d'accés restringit al personal de l'embassament. Així doncs comencem la caminada continuant per la pista per on hem vingut, amb el mateix sentit que portàvem i en pujada. Ens anem apropant a l'embassament, però gairebé no es nota, queda molt ben integrat al paisatge; veiem només a l'esquerra el canal de sortida d'aigua de la presa, un parell de plaques solars i dues petites construccions. Al cap de 575 metres de continuada pujada trobem a mà esquerra una porta metàl·lica que dóna accés a un camí que en menys de 25 metres condueix a peus de la presa de l'embassament de Vallforners. Malgrat que un cartell prohibeix el pas i un altre el bany, observem que dins hi ha gent, cosa que ens anima a entrar-hi.

1 15'
0,6 Km
518 m 41.7195,2.3412Clica per veure'n la ubicació. Embassament de Vallforners
L'embassament té una superfície inundable de 112.400 m2, la capacitat total és de 2,156.600 m3 i la longitud de les aigües embassades, des de la presa a la cua de l'embassament, és de 1.100 metres. La presa té una longitud de 160m, una alçària màxima de 61,50 m i 10 m d'amplada en el coronament.
Les obres començaren el març del 1985. El projecte comprenia l'excavació de l'embassament, la construcció de la presa, el desviament de la riera, la instal·lació dels aparells d'auscultació per a comprovar l'entrada i sortida dels cabals i la construcció d'un nou camí d'accés puig l'antic camí ja està inundat per les aigües. El 1989 foren tancades les comportes de la presa a fi que el pantà comencés a recollir les aigües que cauen a l'embut muntanyenc, format per un cinyell de muntanyes, de turons i serrats des del Pla de la Calma a l'obaga d'en Cuch.

Aquest embassament gairebé no altera el paisatge. El cabal de les aigües ajuntades a l'embassament és interceptat per un mur aixecat a base de terra compactada i impermeable i serveix de nucli per a l'aixecament d'una Muntanyola artificial. Sobre aquest pujol s'hi ha plantat arbres i matolls a fi de simular que la presa és un paratge natural. Aquest tipus d'embassament, inspirat en construccions d'origen italià, s'aixequen enmig de les vessants de dues muntanyes per entremig de les quals discorre un riu o una riera. Aquest serà el primer i el més important embassament d'aquesta mena construït a Catalunya, un tipus de pantà que posteriorment s'expandiria i que permet la plena integració de la presa en el marc natural on està enclavada. Una iniciativa que, al mateix temps que permet aprofitar les aigües que es perdin durant vuit mesos de l'any, no modificarà per res la configuració del massís del Montseny.

Traspassem la porta i accedim de nou a la pista que fem a l'esquerra, seguint-la durant escassos 50 metres, just fins que s'acaba la forta pujada. Un cop a dalt tenim una bona perspectiva de l'embassament, una barana metàl·lica ens protegeix. Aquí abandonem la planera pista que segueix recte (és per on tornarem) i trenquem a la dreta per una altra pista d'acusada pujada i cimentada, en direcció a Can Cuch.





Ens enfilem per una pista força revirada, a estones cimentada, altres de terra, però sempre en moderada però constant pujada. És un tram monòton i ensopit, amb moltes ziga-zagues al començament, on l'únic al·licient que tenim és veure el pantà cada cop de més amunt i això sí, anem gaudint de les excel·lents vistes que se'ns obren al sud, amb la plana vallesana a la llunyania. Quan portem caminant 1,2 quilòmetres per aquest vial, deixem de fer giragonses i ens encarem definitivament al nord-est, alhora que la pujada es fa un xic més lleugera. Si mirem cap a l'est podem veure com apunta l'ermita de Sant Salvador de Terrades, erigida el 1930 al capdamunt del turó homònim. Uns 300 metres més amunt comencem a veure indicacions cap als diferents aparcaments de l'hotel Can Cuch, nosaltres sempre pista amunt. 150 metres mes tard, just en el punt que la pista entra en un revolt pronunciat a l'esquerra, ens desviem a la dreta per conèixer la font de la Moixera.

Dels dos camins que trobem prenem el de més a la dreta, el més ample i descendent que marxa en sentit nord-est. Al cap de 225 metres de lleugera baixada per l'ample camí que circula per dins el bosc, en el moment que aquest gira a la dreta, en una ombrívola raconada a l'esquerra del camí ens queda la bonica i fresca font de la Moixera.

2 55'
2,6 Km
746 m 41.7266,2.3515Clica per veure'n la ubicació. Font de la Moixera
Localitzada al torrent de la Font Moixera, uns 625 metres al nord de l'ermita de Sant Salvador de Terrades i a uns 300 metres al nord-est de Can Cuch de la Muntanya, en una ombrívola raconada a peus de la pista que les uneix. Es tracta d'una bonica font boscana, formada per dos murs de pedra del país que formen angle recte i adossats al marge de la muntanya. Ambdós murs segueixen la pendent del marge, retenen les terres i alhora fan de respatller a dos bancs tant llargs com els murs. L'aigua raja per un broc de ferro encastat a un dels murs a més de mig metre d'alçada i cau en una pica de maons disposada en el racó, entre els dos bancs.


















Si continuéssim una mica més de mig quilòmetre per aquest camí aniríem a l'ermita de Sant Salvador de Terrades i a Can Quintana. Nosaltres ho deixem pendent per una altra ocasió.

Tirem enrere els prop de 225 metres que ens separen de la corba de la pista que hem abandonat fa una estona. Un cop aquí continuem per la pista que ara s'adreça al sud. De seguida som a frec de Can Cuch (41.7250,2.3487), enlairat a mà dreta.

És una masia molt enlairada del terme de Cànoves i Samalús, a 770 metres d'altitud, visible des de bona part del Vallès. Es troba a uns 400 metres al nord-oest en línia recta de l'ermita de Sant Salvador de Terrades. És una assolellada i bonica masia, construïda amb pedra gres l'any 1711. Actualment està habilitada com a hotel rural.









El camí travessa la propietat; a la dreta ens queda l'esplèndida masia, a l'esquerra els aparcaments i més avall una gran bassa per regar el quintà de Can Cuch que queda a la part baixa. Han tingut molt encert a l'hora de fer les instal·lacions d'aquest hotel, ben dissimulades i integrades al paisatge. Finalment deixem Can Cuch enrere, seguint per una ampla pista de lleugera pujada que marxa en sentit més aviat nord. Anem guanyant alçada molt poc a poc, obviant qualsevol altre camí que ens meni. De tant en tant se'ns obre un clar a l'esquerra que ens brinda una nova perspectiva de l'embassament.












Quan portem caminats uns 500 metres des de l'hotel, defugim un camí ample que arrenca a la nostra dreta enfilant-se fins assolir el turó de les Païsses, el turó de Palestrins i el Sui. Poc més d'un centenar de metres després s'acaba la lleugera pujada i comencem una molt suau baixada, al mateix temps que canviem el sentit del nostre caminar i ens encarem al nord-est. Planegem plàcidament, remuntant el torrent de la Baga d'en Cuch que portem a sota a l'esquerra, però que mica en mica ens hi anem apropant. Aproximadament un quilòmetre més endavant creuem el torrent a gual i, un cop a l'altre costat, el camí fa un gir de gairebé 180º a l'esquerra, seguint el torrent aigües avall.





Aquest és un indret bonic, a tocar del torrent, que presenta una exuberant vegetació pròpia d'un bosc de ribera. Als pocs metres rebutgem un camí ascendent que surt per la dreta cap al Sui. Continuem per la pista en baixada durant uns 175 metres més, fins que anem a parar a una pista ampla que ens talla; a l'esquerra baixaríem a l'embassament de Vallforners (després ho farem), nosaltres fem cap a la dreta en lleugera pujada i seguint l'indicador que ens assenyala el Castanyer Gros d'en Cuch, el nostre immediat objectiu. Al cap d'uns 200 metres arribem a una bifurcació de camins; el camí ascendent de la dreta ens duria 300 metres més enllà a la Casa del Bosc, una zona d'esbarjo amb restaurant, taules per fer pícnic i d'altres serveis, nosaltres prenem el camí que surt per l'esquerra. En no res trenquem a l'esquerra tot baixant per unes escales de fusta que ens condueixen a un replà presidit per l'imponent Castanyer Gros d'en Cuch.

3 1h 40'
5,2 Km
784 m 41.7361,2.3486Clica per veure'n la ubicació. El Castanyer Gros d'en Cuch
És el més rellevant i gruixut del país. El seu tronc té una circumferència de més de 14 metres, una capçada de 17,5 metres i 31 metres d'alçada, amb una producció aproximada de 200 quilos de castanyes a l'any. Buidat de la soca formant un estatge de 4 metres quadrats. Aquest estatge té una obertura pel costat de tramuntana i una altra pel de migdia. Havia estat habitat per un carboner que hi tenia instal·lat un jaç, una taula, seients i fins i tot, aprofitant l'obertura natural que fa en l'interior d'un tronc superior, una llar de foc on encara és visible el sutge de la xemeneia. Al mateix temps conserva una font baixant la margada en direcció el torrent de Can Cuch, subsidiari aquest de la riera de Vallforners (a mitja hora).
Fa poc, en una excursió social de la UES, van puntejar dins del tronc d'aquest castanyer una sardana; eren tres parelles agafades correctament.
El castanyer està situat dins de la finca de la família Cuch, propietària de gran part del terreny que forma el Parc. Els Cuch és una nissaga familiar amb una historia de quasi mil anys, molt arrelada a la seva terra, i si d'alguna cosa se senten orgullosos es del seu castanyer monumental, del qual en tenen cura i a la vegada preocupació pel seu estat, doncs no tots els visitants el tracten amb el respecte que es mereix.





















Un cop vist aquest magnífic exemplar d'arbre, desfem els últims 300 metres; pugem les escales de fusta, prenem el camí a la dreta, deixem la pista a l'esquerra que porta a la Casa del Bosc i finalment arribem a l'encreuament de camins, al punt on per l'esquerra arrenca la pista per on hem vingut de Can Cuch. En aquest punt defugim aquesta pista de l'esquerra i continuem recte avall, en sentit sud-est i lleugera baixada. Uns 75 metres més endavant creuem el torrent de la Baga d'en Cuch. Un cop a l'altra banda ens adrecem al sud-oest, sempre per dins el bosc, amb el torrent a baix a la dreta. Escassos 125 metres després som al costat de la simpàtica font de les Acàcies, que ens queda a mà esquerra de la pista.

4 1h 50'
5,7 Km
753 m 41.7351,2.3506Clica per veure'n la ubicació. Font de les Acàcies
Trobem aquesta simpàtica font a peu de la pista que tot resseguint el torrent de la Baga d'en Cuch, porta de l'embassament de Vallforners al Castanyer Gros d'en Cuch. Per accedir-hi cal que ens situem al costat de la presa de l'embassament des d'on rebutgem una pista que surt per la dreta Senzilla font amb molt poca obra humana. Tant sols un broc fet amb un angle metàl·lic i encastat al capdamunt d'una roca del marge de la muntanya per on brolla l'aigua que cau damunt de la mateixa roca, escolant-se camí avall. Tots els caminaires i ciclistes sempre poden comptar amb la seva aigua per assedegar la set.




















Escassos 10 metres més avall de la font arrenca un camí per la dreta de la pista que baixa a buscar el torrent i un cop a l'altra banda segueix encarant-se a ponent. Segons els mapes de l'ICC, si el seguim durant uns 400 metres més hauríem de trobar la font de les Bardisses. Malauradament no tenia notícies d'aquesta font en el moment de fer l'excursió, me'n he assabentat després. En algunes rutes trobades a Wikiloc apareix aquesta font com a punt d'interès, però en cap cas va acompanyat de cap fotografia ni ruta que hi meni. Serveixi doncs d'informació per si us animeu a cercar-la, nosaltres ho deixarem pendent per una altra ocasió.

Deixem la font enrere i de seguida defugim el camí abans esmentat que surt per la dreta. Anem davallant plàcidament per una pista ampla que marxa en direcció més aviat sud-oest, per dins el bosc, amb el torrent de la Baga d'en Cuch a baix a la dreta que ens acompanyarà bona part del recorregut de tornada. Al cap d'uns 200 metres ignorem un camí ascendent a l'esquerra que ens duria a Can Cuch i uns altres 300 creuem el torrent. Ara circulem amb aquest a l'esquerra, molt a prop seu, escoltant el xiuxiueig de l'aigua. Uns 400 metres més tard la pista surt del bosc i esdevé oberta. Aquí cal que estiguem atents, només 25 metres després abandonem temporalment la pista per emprendre una drecera que ens estalviarà més de mig quilòmetre de pista assolellada.



 

Així doncs trenquem a l'esquerra per un sender descendent que fa un gir de 180º respecte la direcció que dúiem i seguidament un altre tomb a l'inrevés per adreçar-se altra cop al sud-oest, al mateix temps que ens situem a frec del torrent que portem a l'esquerra. El sender és molt bonic i agradable de fer, ombrívol, amb una exuberant vegetació pròpia d'un bosc de ribera, el sòl és cobert de petites pedres soltes. 325 metres més avall anem a petar altre cop a la pista que hem deixat abans i que reprenem a l'esquerra, endinsant-se immediatament al bosc. Continuem perdent alçada poc a poc, sense canviar de direcció. Un centenar de metres més endavant creuem per última vegada el torrent i de seguida passem per sota una petita tartera que ens queda a l'esquerra.













Finalment, uns 170 metres des de la tartera, traspassem una tanca (avui oberta) i ens fixem amb la curiosa inscripció d'un padró situat a mà dreta que diu així: "Propiedad privada, prohibido el paso a vehículos y carruajes". En no res anem a parar a una cruïlla de camins; el camí que surt enfront nostre porta a la cua de l'embassament de Vallforners, la pista ampla que arrenca per la dreta puja a Vallforners, nosaltres agafem la pista que surt per l'esquerra, inicialment en direcció sud-est.



Anem caminant per una pista planera, ampla i assolellada que circula per sobre de la riba esquerra de l'embassament de Vallforners. Mica en mica ens anem encarant al sud, amb bones i diferents perspectives del pantà. Al cap d'uns 1,2 quilòmetres de caminar per aquesta pista arribem al costat de la presa, just en el punt on a la dreta hi ha una barana de ferro que ens protegeix de l'embassament i a l'esquerra surt la pista ascendent i feixuga que hem fet al començament. Ara només ens queda davallar per la pista que segueix recte els prop de 600 metres que ens separen de l'aparcament on tenim estacionat el vehicle i donar per finalitzada l'excursió.
















F 2h 45'
9,1 Km
442 m 41.7161,2.3466Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Vallforners

Inici i final de l’excursió d’avui.