Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-189 (Barcelonès)

Itinerari:

0 0h
0 Km
239 m
41.4196,2.0969Clica per veure'n la ubicació. Baixador de Vallvidrera (Barcelona)
El Baixador de Vallvidrera està situat al quilòmetre 3,8 de la línia Sarrià-Les Planes. El tren va arribar-hi l'any 1916, amb l'entrada en servei del tram de línia Sarrià-Les Planes. Disposava de les dues vies generals amb andanes laterals i originalment tenia l'edifici de viatgers a l'esquerra de les vies amb accés des de la carretera de Vallvidrera. Durant els anys cinquanta del segle passat es va modificar notablement; la distribució d'aleshores és la que es manté actualment.

Encetem la caminada just a l'entrada del Baixador de Vallvidrera. Des d'aquí pugem per un tram d'escales que surten enfront nostre. Un cop dalt ignorem els torns d'entrada a les andanes que tenim davant i girem a la dreta. Sortim a una gran esplanada de terra on comencem a veure els primers panells informatius de diferents itineraris recomanats pel Parc. Rebutgem un camí esglaonat que arrenca de l'altra banda de l'esplanada i porta directament a vil·la Joana. Nosaltres prenem un camí planer que surt per l'esquerra, en direcció més aviat nord-est, ample, planer i cimentat.


Estem seguint el camí del Fondal que remunta plàcidament el torrent d'en Ferrer, enllaçant el pla de l'Estació amb el mirador de la Font Nova. Es tracta d'un itinerari accessible a persones amb mobilitat i visibilitat reduïda. El camí està ben arranjat, amb baranes de fusta, un sòcol guia i panells informatius adaptats als visitants amb visibilitat reduïda.


Anem guanyant alçada molt poc a poc, trobant un seguit de places i racons d'estada, i més amunt una plaça circular amb bancs d'obra.





Al ser a tocar del torrent, l'ambient és propi d'un bosc de ribera, caracteritzat per la presència d'arbres caducifolis. Dominant el paisatge hi ha un magnífic roure i dos grans plàtans, testimonis de l'enjardinament d'aquests racons a començaments del segle XX.










Uns 450 metres des de que hem començat a caminar veiem a la nostra dreta un gran mur de pedra i forma arrodonida. Pocs metres més amunt el camí fa un tomb de gairebé 180º a la dreta i de seguida trobem el primer brollador del dia, la font Nova, ubicada en racó d'una terrassa enlairada i rodona, a l'ombra de dos magnífics plàtans.

1 10'
0,5 Km
260 m
41.4213,2.1016Clica per veure'n la ubicació. Font Nova
Es troba dins el bosc, en un racó d'una terrassa circular feta amb murs de pedra esglaonats. El frontal de la font és un mur de formigó i forma còncava, simètric i amb escales pels dos costats protegides amb baranes metàl·liques. Encastat al mig del frontal hi ha el broc de ferro per on raja l'aigua que cau a un enreixat disposat sobre un banc corregut que ressegueix tot frontal i que alhora li fa de respatller.
És un paratge força freqüentat que ha anat prenent un aspecte de bosc humanitzat amb el pas dels anys. Les acàcies, els castanyers d'Índia i altres espècies de jardí conviuen amb les alzines i els roures en aquest bosc.





















A partir d'aquesta font s'acaba el camí adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, però encara poden seguir l'itinerari les que tenen discapacitat visual, doncs les escales i camins per on passarem a continuació estan preparades i els plafons informatius estan també escrits amb llenguatge Braille.

Així doncs, a continuació pugem per les escales que passen per sobre la font i que s'enfilen serpentejant muntanya amunt. Un parell de replans més amunt som davant de la font Vella.

2 12'
0,51 Km
267 m
41.4212,2.1018Clica per veure'n la ubicació. Font Vella
Trobem aquesta font a escassos 10 metres per sobre de la font Nova. La font es troba en un replà de les escales que pugen des de la Font Nova al passeig dels Plàtans. Construcció formada per tres grans murs d'obra arrebossada formant angles rectes, adossats al marge que alhora retenen les terres. En el mur de més a l'esquerra podem veure un tros del frontal en relleu, de totxo vist. A banda i banda disposem de dos bancs d'obra vista.
Antigament s'accedia a la sortida d'aigües per unes escales que hi baixaven, actualment aquesta part està tapiada i no es veuen les escales, ni el broc, i tampoc l'antic bassal. Possiblement fou canalitzada l'aigua d'aquesta font, desviant-la cap a la Font Nova, a escassos deu metres per sota.

Continuem pujant un tram més d'escales fins que anem a parar a un passeig arbrat i planer, el passeig dels Plàtans, que recorre en línia recta la distància fins la vil·la Joana, flanquejat pels arbres que li donen nom a banda i banda. El passeig comença en una plaça circular (que ens queda a mà esquerra) a l'ombra de dos roures centenaris, amb la taula anomenada "dels Set Bisbes", en memòria de la trobada de mossèn Cinto amb els bisbes que el visitaren.



Al llarg del passeig i als entorns propers, podem observar un seguit d'escultures amb siluetes i relleus d'elements naturals (fulles, petjades), peces d'un projecte de creació artística. Anirem trobant acàcies, castanyers d'Índia i altres espècies de jardí que acompanyen els saücs i els oms.













Al cap d'uns 70 metres passem a frec de la font dels Plàtans que ens queda a l'esquerra del passeig.

3 14'
0,65 Km
276 m
41.4216,2.1012Clica per veure'n la ubicació. Font dels Plàtans
Erigida al mateix passeig dels Plàtans de qui rep el nom, entre la Font Nova i vil·la Joana. La font queda acollida entre dos murals de pedra adossats al marge que alhora retenen les terres. El frontal està format per unes tires de totxos disposats en vertical i una xapa metàl·lica allargada al mig que li donen una forma esvelta. Al capdamunt, corona el conjunt un frontó de maó vist. L'aigua, que està tractada, raja per una aixeta de llautó amb polsador i cau a un enreixat arran de terra. Dos bancs d'obra vista encastats al mig de cadascun dels dos murs de pedra ens conviden a seure una estona i gaudir de l'entorn.

Continuem una cinquantena de metres més pel passeig. Aquí abandonem temporalment el passeig i trenquem a la dreta per unes escales que ens baixen directament a la font Joana, situada uns 30 metres més avall.

4 16'
0,7 Km
268 m
41.4205,2.1005Clica per veure'n la ubicació. Font Joana
La trobem sota el passeig dels Plàtans. Erigida en un racó d'una gran esplanada amb petites grades per seure, en un espai molt ample dins el bosc al mig del qual hi ha un rentador antic. L'adequació de l'espai es va fer respectant l'estructura que tenia antigament i reconstruint els racons d'estada que hi havia al voltant de la font. Construcció d'obra vista en forma de caseta adossada a la muntanya i coronada per un frontó de ciment. Al mig del frontal una aixeta metàl·lica de polsador per on raja aigua tractada que cau a un enreixat des d'on és canalitzada per sota terra per alimentar l'antic rentador que hi ha uns metres més avall. A l'esquerra de la font disposem d'un banc corregut de formigó d'uns 25 metres de llarg.




















Vista la font, el safareig i l'entorn, pugem per les mateixes escales per on hem vingut i tornem a ser al passeig dels Plàtans, que reprenem a la dreta. De seguida, uns 50 metres més endavant, s'acaba el passeig. Unes escales a l'esquerra ens condueixen a un carrer cimentat amb vil·la Joana a la nostra dreta.

5 20'
0,8 Km
279 m
41.4198,2.0998Clica per veure'n la ubicació. Vil·la Joana - Casa Museu Verdaguer
Edifici construït l'any 1708 com a masia agrícola i conegut com amb el nom de Can Ferrer. A l'era hi ha una pedra esculpida amb aquest nom i datada el 1743. L'edifici actual el construí la família Miralles, a mitjans del segle XIX, quan el va adquirir. Una gran mansió de tres plantes amb galeries a davant i darrere i una torre central. La façana principal presenta composició simètrica amb un porxo central de dues plantes i coronada amb una espadanya, sota la qual hi ha un rellotge amb la inscripció "Quinta Juana". Al davant hi ha un pati tancat per un mur, amb dos portals d'accés, que el separa de l'era situada a un nivell més aixecat.
Des del 1963 és la seu del Museu Verdaguer, dedicat a la memòria del poeta que hi morí l'any 1902, després d'una breu estada de 24 dies. És propietat de l'Ajuntament de Barcelona.

Deixem vil·la Joana enrere i prenem el carrer cimentat que surt del davant de la casa i que marxa en direcció est. Només començar ens desviem a la dreta i ens atansem a una era semicircular des d'on podríem gaudir d'una excel·lent vista de vil·la Joana, malgrat que avui no és el cas, doncs estan realitzant unes importants obres de millora i tota la façana queda tapada. De tota manera, a dalt us deixo una fotografia d'uns anys enrere per tal de fer-vos una idea.


Des de l'era estant no tornem al carrer, sinó que pugem un parell d'esglaons i ens situem en uns jardins que queden a sobre. A l'esquerra dels jardins, tocant al carrer, tenim la font del Centre

6 22'
0,85 Km
286 m
41.4198,2.1007Clica per veure'n la ubicació. Font del Centre
Emplaçada al jardí del Centre d'Informació del Parc de Collserola. Té una forma senzilla i alhora original. Consta d'una gran bassa rectangular d'obra rematada amb ciment, situada pel damunt del nivell de terra i envoltada per una passera d'obra vista. L'aigua brolla per una canal de ferro disposada en horitzontal, de lluny sembla el trampolí d'una piscina.












Abandonem els jardins i reprenem el carrer a la dreta. Tot seguit deixem a la dreta l'entrada al Centre d'informació del Parc de Collserola (41.4197,2.1011)Clica per veure'n la ubicació. .

Amb un emplaçament idoni, envoltat de natura, cèntric i ben comunicat, aquest edifici, inaugurat el 1990, és la seu del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. A la planta inferior alberga el Centre d'Informació i a la superior els Serveis tècnics. És el punt d'acollida i de referència del visitant. Ofereix una informació general bàsica i pràctica: indrets, possibilitats, transports, serveis, etc., suggereix activitats encaminades al coneixement del Parc i dels seus valors i en promou un ús educatiu i respectuós. Els dies feiners el centre compagina la funció d'atenció als visitants amb activitats adreçades a les escoles de primària, secundària i centres universitaris. Són propostes educatives de primer contacte amb el Parc Natural . Consulteu "El curs al Parc".
És obert a tots els públics de 9:30 a 15 h, tots els dies de l'any, excepte el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener. Per a visites en grup cal concertar dia. La sala de projeccions té capacitat per 60 persones.

Continuem pel carrer amb la mateixa direcció que dúiem. Uns 150 metres més endavant, un cop hem deixat enrere l'escola Xiprers, trenquem a l'esquerra per un camí cimentat al començament però que de seguida, un cop traspassem una cadena que barra el pas als vehicles, esdevé una pista de terra que s'enfila per una pineda, encarant-se cap el nord-est. Sense deixar la pista, obviem qualsevol corriol o camí que ens meni durant uns 400 metres més, fins que arribem a una bifurcació; aquí rebutgem el camí que surt per l'esquerra en direcció nord i que porta a Can Cortès, nosaltres agafem el de més a la dreta i descendent, que manté la direcció que portàvem, nord-est. Resseguim les marques blanques i vermelles corresponents al GR-92 i també els itineraris de la Budellera, serpentejant durant uns 375 metres, moment en que el camí fa un gir brusc a la dreta i s'adreça al sud, travessant un alzinar. Des d'aquí es poden contemplar bones panoràmiques del Tibidabo, amb el temple al seu cim i la torre de Collserola.


Escassos 40 metres des que hem canviat de direcció passem per una clariana on ignorem un ample camí que surt per la dreta que baixa a buscar la carretera que de Sarrià, a l'alçada del revolt de les Monges. Nosaltres continuem recte. Uns 150 metres més tard el camí torna a canviar de direcció, ara tomba a l'esquerra i 250 metres més endavant ho fa a la dreta al mateix temps que creuem el torrent de la Vinassa, adreçant-nos al sud-oest. Uns 75 metres després d'haver creuat el torrent, abandonem la pista temporalment i trenquem a l'esquerra, seguint les traces del GR-92 per un camí de lleugera pujada i direcció nord-est que circula per dins el bosc. En poc menys de 350 metres som davant de la simpàtica font d'en Canet.




7 1h
2,7 Km
382 m
41.4242,2.1153Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Canet
Situada a peu del camí de gran recorregut GR-92. És una construcció sòbria, formada per un mur de pedra lligada adossat al marge, al mig del qual un frontal de totxo vist cobert de molsa per on brolla l'aigua a través d'un tub d'acer inoxidable encastat que cau a una pica rectangular de maó vist. A sobre del frontal hi ha una xapa de ferro amb el nom de la font gravat en relleu. Fou reconstruïda durant el mes de maig de 2008. Diuen que raja tot l'any. Anys enrere les seves aigües eren molt apreciades pels mals del fetge i de l'estómac.




























Desfem els prop de 300 metres de camí, ara en baixada, i anem a parar de nou a la pista principal que reprenem a l'esquerra, en lleugera pujada i direcció sud-oest. Al cap d'uns 100 metres la pista gira a l'esquerra, encarant-se al sud. De seguida rebutgem un corriol descendent que surt per la dreta i que ens baixaria a la font de la Budellera, anomenat aquest caminet com de Baix, nosaltres continuem pel que en diuen de Dalt, seguint la pista principal, guanyant alçada molt poc a poc i adreçant-nos mica en mica a llevant. A la dreta destaca la imponent torre de Collserola.




















Uns 250 metres més endavant passem per la porta de Can Mandó (41.4202,2.1133)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a la dreta i 200 metres més enllà arribem a un fondal on deixem a l'esquerra l'entrada a Can Xoliu (41.4207,2.1150)Clica per veure'n la ubicació. alhora que la pista fa un gir de gairebé 180º, adreçant-nos al sud-oest i encetant una lleugera baixada. Aviat passem pel costat de les restes d'una antiga portalada amb un mosaic de rajoles representant l'escut de la ciutat de Barcelona. Des d'aquí, si mirem enrere, podem veure una bonica imatge del temple del Tibidabo, enlairat a la llunyania.






















Al cap d'uns 150 metres, just quan la pista entra en un revolt a l'esquerra, ens desviem per un caminet descendent que surt enfront nostre i ens condueix, pocs metres més avall, fins el paratge de la font de la Budellera, una de les més populars de les que es conserven dins el Parc de Collserola.







8 1h 20'
3,9 Km
363 m
41.4192,2.1127Clica per veure'n la ubicació. Font de la Budellera
Una de les fonts més populars de les que es conserven al parc de Collserola. Es troba a l'obaga del cim del Tibidabo, tocant al barri de Vallvidrera, a escassos 250 metres al nord en línia recta de la Torre de Collserola, en una fondalada. La font queda a la terrassa superior, sota un embigat de fusta sustentat per uns pilars i voltes de pedra i maó vist, recobertes de vegetació. El frontal queda endarrerit un pam respecte el mur principal mitjançant un arc de mig punt, tot de pedra vista. L'aigua raja per la boca d'una cara esculpida, cau a una pica semicircular de pedra i s'escola avall per un caneló que s'obre a altres basses que queden a les terrasses inferiors. A banda i banda de la font hi ha dos bancals de pedra adossats al mur que li fa de respatller.
L'entorn és espectacular, format per tres terrasses molt amples, comunicades per escales de pedra vista. Destaca la terrassa inferior amb una renglera d'escales amples i ben conservades on l'aigua canalitzada circula pel mig. Ordenada a base de murs, terrasses i escales, de la segona meitat del segle XIX. El projecte original de la font fou encarregat a l'arquitecte paisatgista francès Jean Claude Nicholas Forestier. L'obra va ser realitzada el 1918. El 1988 va ser restaurada inspirant-se amb el projecte original, afegint-hi també una obra d'en Tàpies que representa l'escut de Barcelona. A la tardor del 2007 va ser arranjada degut a greus desperfectes per culpa de les pluges de la tardor anterior.
El nom de la font podria fer referència a una feina tan singular com la fabricació de les cordes de guitarra. Antigament les cordes es feien amb budells d'animals assecats o salats, que les budelleres havien d'estovar amb aigua abans de trenar-los. La font, amb el seu raig constant, podria haver estat un lloc ideal per aquesta tasca, doncs es veu que anys enrere hi havia una casa al peu de la font on es fabricaven cordes per guitarres. També hi ha qui diu que les seves aigües eren beneficioses per guarir problemes estomacals (budells). Altres afirmen que el nom pot ser atribuït a l'aspecte del seu broc, semblant a un petit buda per les seves formes arrodonides.




Al nord d'aquest paratge, des de la placeta més inferior de les que formen el recinte, agafem un corriol descendent que surt del darrere. A l'esquerra podem veure el broc del desguàs de les aigües de la font de la Budellera després d'haver circulat per totes les basses, a punt d'unir-se definitivament al torrent homònim que ens queda a sota. Només començar rebutgem un camí ascendent a la dreta que puja a la font i que més amunt esdevenen les escales principals del conjunt. Anem davallant poc a poc per dins el bosc, amb tendència al nord-oest, seguint les marques de l'itinerari de la Font de la Budellera per un corriol ben fresat, impossible de perdre'l. Abans de 100 metres creuem el torrent de la Budellera i poc més de 100 més endavant ignorem un corriol ascendent que surt per la dreta i puja a la pista per on hem vingut des de la font d'en Canet. De seguida entrem en una petita clariana dins el bosc, alhora que el planer camí s'acaba; davant nostre queda un filat que ens barra el pas, amb un atrotinat Simca 1000 a l'altra banda. Nosaltres continuem per unes escales de fusta que arrenquen a mà esquerra i que davallen serpentejant, sempre per dins el bosc. Poc més de 50 metres més avall anem a parar a una pista ampla que ens talla; a la dreta aniríem a Ca n'Estisora (41.4216,2.1111)Clica per veure'n la ubicació. , nosaltres la prenem a l'esquerra, en direcció sud-oest. Només un centenar de metres més tard, abandonem la pista i trenquem a la dreta per un corriol graonat que culmina, escassos 75 metres més avall i després d'alguna ziga-zaga, al revolt de les Monges, una pronunciada corba de la carretera que va de Sarrià cap a Sant Cugat.



Creuem la carretera i, un cop a l'altra banda, baixem per unes escales de fusta fins al fons del torrent de la Budellera, que resseguim aigües avall per un corriol que marxa en direcció sud-oest, paral·lel a la carretera que ens queda a sobre a la dreta. 500 metres més endavant, quan som davant d'un pont que creua el torrent, abandonem el camí que dúiem i girem a la dreta, anant a parar a una petita esplanada just a tocar de la carretera.










De l'esplanada estant tenim la carretera a la dreta, unes escales de fusta enfront que baixen al torrent i una pista forestal que neix a l'esquerra i que condueix a Vallvidrera, és la que nosaltres prenem per conèixer la font de Sant Ramon. Així doncs creuem el pont sobre el torrent de la Budellera i continuem per una pista ampla de lleugera pujada que marxa inicialment en direcció sud-est però que en no res s'adreça al sud-oest. Uns 125 metres després d'haver creuat el pont defugim un corriol descendent a la dreta que baixa a l'àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera i que a la tornada agafarem. Anem guanyant alçada poc a poc per la pista durant uns 250 metres, fins que trobem la font a mà dreta, en una raconada, sota vil·la Molitor que veiem enlairada.

9 1h 50'
5,4 Km
303 m
41.4161,2.1031Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Ramon
La font està composta per diversos elements que en fan una construcció de grans dimensions. Sobre de tot hi ha una caseta de totxo vist, on hi ha un mosaic amb la imatge del Sant, molt deteriorada. La caseta està rematada amb una teulada en volta, també feta de totxana. Sota la caseta hi ha la mina, tancada per una porta de ferro. De la mina surt un tub de coure per on raja l'aigua, que va a parar a un petit estanyol amb pedrís central. Per a accedir a l'estanyol i a la surgència hi ha uns cinc esglaons allargats de pedra. El seu nom prové del que era propietari dels terrenys on es situa, quan aquesta va ser construïda.

Vista la font reculem per la pista els 250 metres que ens separen del corriol que hem esmentat a la pujada i que ara ens queda a l'esquerra. Un cop aquí el prenem en baixada per dins el bosc. Escassos 50 metres més avall arribem a l'àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (41.4183,2.1017)Clica per veure'n la ubicació. , al començament de la qual i a mà dreta, hi trobem la font de Santa Bàrbara.

10 2h
5,7 Km
257 m
41.4185,2.1022Clica per veure'n la ubicació. Font de Santa Bàrbara
Es troba dins l'àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, a l'extrem més oriental de l'espai, a tocar del berenador. Construcció moderna i de formes simples, formada per dues parets molt grans de pedra vista que s'ajunten en angle recte. Una de les parets fa de frontal i acull la sortida d'aigües mitjançant un forat practicat a la part baixa. L'aigua cau a un enreixat quadrat i metàl·lic per on desguassa. A la dreta hi ha una allargada planxa de ferro amb el nom de la font gravat i l'any de la seva restauració, 1993. És una font que quasi sempre raja, a vegades l'enreixat queda inundat.
L'àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera fou creada durant els anys 1988-93. És un lloc tranquil per passejar, del tot acollidor i molt visitat els caps de setmana. Hi trobem un restaurant, un aparcament, taules de fusta per fer picnic, una gran esplanada amb moltes possibilitats d'esbarjo: on poder jugar, córrer i saltar. Disposa també d'una altra font al costat del restaurant, aquesta d'aigua tractada
Abans aquest lloc havia estat una antiga teuleria i durant els anys 60 es varen construir unes casetes per als treballadors de les primeres obres dels túnels de Vallvidrera. Aquest espai se'l coneixia per "Poblado de Santa Bárbara", el qual li va donar nom a la font.






Continuem en direcció ponent per un camí cimentat que surt de l'altra banda de l'àrea recreativa. Uns 175 metres després som davant de l'accés a l'església de Santa Maria de Vallvidrera que ens queda a la dreta. Hem encepegat el moment, doncs aquest accés només roman obert durant les hores de missa. Ens apropem a l'església per un caminet arbrat que ens hi atansa en menys de 75 metres. Abans d'arribar a l'església però, a mig camí, passem a frec del pati de l'antiga rectoria. Si mirem dins el pati a través del barri de ferro, veurem a la dreta del mateix, la malaguanyada font de la Rectoria.

11 2h 8'
6 Km
247 m
41.4185,2.0996Clica per veure'n la ubicació. Font de la Rectoria
Construcció senzilla, de base quadrangular amb tres parets de totxo vist; a la quarta hi ha les escales per accedir-hi, ja que està enclotada per sota del nivell de terra. A la paret frontal hi ha l'aixeta, que no raja. Malauradament el conjunt de la font presenta un aspecte descuidat; la pica enrunada, les parets cobertes de males herbes i a l'interior hi ha runa.










A pocs metres de la font, a la façana de l'església de Santa Maria de Vallvidrera, podem veure un mosaic en rajoles que transcriu un poema escrit per mossèn Cinto Verdaguer el 1910, dedicat a la verge Maria de Vallvidrera i on esmenta aquesta font.


















12 2h 10'
6,1 Km
246 m
41.4188,2.0996Clica per veure'n la ubicació. Església de Santa Maria de Vallvidrera
La primera notícia que es conserva de la fundació del temple es troba en un document de l'any 987, que fa referència a l'església que llavors pertanyia a la parròquia de Valldoreix. Al segle XIII, Santa Maria es va escindir i constituir en parròquia independent, i al segle XVI es va aixecar l'edifici actual, d'una sola nau i absis poligonal, que està flanquejat per un campanar de planta quadrada, segurament de la mateixa època. El cementiri adjacent és un altre espai singular, és un dels dos únics cementiris parroquials que encara es conserven a Barcelona.



Desfem el camí arbrat fins el carrer cimentat que reprenem amb la mateixa direcció que dúiem abans, nord-oest. Als pocs metres, a l'esquerra i a la llera del torrent de la Budellera, em consta que hi ha la mina de la Teula, però no som capaços de trobar-hi l'accés, ho deixem pendent per una altra ocasió.


Seguim pocs metres més, fins que el carrer mor en un altre que ens talla, cimentat també; a la dreta ens queda la carretera, enfront una gran plaça enjardinada, nosaltres prenem el nou carrer a l'esquerra. Abans de 50 metres el carrer es trifurca; de les tres opcions agafem la pista de terra que se'n va per l'esquerra en lleugera pujada. L'anem seguint en direcció sud i alguna ziga-zaga durant uns 400 metres, fins que anem a parar a esplanada. Aquí rebutgem la pista ascendent que marxa per l'esquerra a buscar el camp de futbol i continuem per un camí planer que surt davant nostre mantenint la direcció. Al cap d'una cinquantena de metres girem a la dreta per un camí descendent que circula per dins el bosc i que en poc més de 125 metres ens porta a la presa del pantà de Vallvidrera, objectiu final de la sortida d'avui.

13 2h 30'
7,1 Km
258 m
41.4149,2.0975Clica per veure'n la ubicació. Pantà de Vallvidrera
Presa situada dins del terme municipal de Barcelona, en el barri de Vallvidrera, a la capçalera de la riera de Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, recollint les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.


Començà la seva construcció el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a l'aleshores municipi de Sarrià. Si bé s'acabà el 1860, no fou inaugurat fins al 1864. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX, l'obra de l'arquitecte Elies Rogent constitueix un exemple excepcional de presa d'arc de gravetat construïda amb obra de fàbrica. Les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar a embassar fins a uns 18.000 m³.
A la base es troba una galeria d'inspecció per la que discorren uns tubs destinats a drenar la cimentació i evacua l'aigua per la galeria. Perpendicularment a aquesta surt una altra que arriba al túnel de la Mina Grott per on discorre l'aigua que actualment cau pel tub i per on hi va arribar a circular un trenet a la primera dècada del segle XX.
A partir dels anys 60 del segle passat, però, l'abandonament va fer que la vegetació cobrís l'obra, al mateix temps que la presència de sediments van fer disminuir notablement la capacitat d'embassament. Entre 2005 i 2006 va ser reformat íntegrament per tal de preservar la fauna i la flora del parc, ja que conté una població destacada d'amfibis entre els quals destaca l'espècie de granota reineta, però també per tal que les persones puguem gaudir de l'entorn natural d'aquest parc.

Darrere el pantà, cap el sud, s'obre un ampli paisatge dominat per les aigües tranquil·les de l'embassament. Un camí voreja el pantà i passa per davant de les cases del barri de Mas Sauró.


Tornem tot baixant per unes escales que surten de la part dreta de la presa en direcció nord. Fixeu-vos en els esglaons, hi veure-ho gravades fulles de plàtans. Abans de cinquanta metres passem pel costat de la Casa del Guarda del pantà de Vallvidrera (41.4156,2.0973)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra, a l'altra banda del torrent. Al costat de la casa disposem d'una petita esplanada amb taules i bancs per fer-hi una estada.







Aquesta construcció, igual que l'embassament fet de totxos vistos, és obra de l'arquitecte Elies Rogent i Amat, conegut per ser l'arquitecte de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. És d'estil neogòtic i fou un edifici destinat a residència, taller i magatzem d'eines. Des de la casa surt un túnel que s'endinsa al pantà.



















Deixem enrere la casa del Guarda i continuem davallant lleugerament per un camí que surt de l'esplanada anomenat camí del Pantà. Uns 120 metres més endavant passem a frec d'una de les dues boques d'accés a la Mina Grott que tenim a mà dreta.

14 2h 35'
7,3 Km
247 m
41.4167,2.0980Clica per veure'n la ubicació. Mina Grott
Estem davant d'una mina carregada d'història. Es tracta d'un túnel de quasi un quilòmetre i mig que connecta el pantà de Vallvidrera amb la zona del "Peu del Funicular". La seva construcció es dugué a terme l'any 1855 per abastir d'aigua l'aleshores municipi de Sarrià des de l'esmentat pantà. Durant aquell temps la mina era explotada per una companya que visqué uns anys força esplendorosos però que mica a mica va anar fent fallida.
Poc temps després, just al començament del segle XX, un jove enginyer de la companyia de tramvies anomenat Carles F. Montañés presentà un revolucionari projecte que pretenia construir-hi una via de 0,60 metres i a la vegada ampliar la seva secció per a fer-hi passar un trenet destinat a traslladar els barcelonins que anaven a gaudir de la natura al voltant del pantà, una zona on estava prevista la creació d'un parc d'oci batejat amb el nom de "Lake Valley Park". A la vegada el projecte assegurava la continuïtat del transvasament d'aigua des del pantà.
El 13 de juny de 1908 quedà tot enllestit i s'efectuà el viatge inaugural. El material mòbil va consistir únicament en una vagoneta motoritzada de tres eixos (sembla ser que fou el primer tren elèctric de passatgers d'Espanya), amb control als dos extrems, i una caixa on se situaven els fins a 32 passatgers. Dins de la gruta, la comunicació es realitzava mitjançant un fil conductor amb dos timbres, un a cada extrem. En cas de pèrdua d'electricitat, la vagoneta tenia llums d'acetilè i un gasòmetre, i per a desallotjar els passatgers en cas de necessitat, es podia interrompre la corrent amb curtcircuit. El túnel estava il·luminat amb 80 bombetes de colors que donaven a tot plegat un aspecte força divertit. Només comptava amb dues estacions, als dos extrems del túnel. Les andanes es trobaven al nivell de les vies. Com que la mina que es trobava allà mateix continuava abastint d'aigua Sarrià, es van fer canalitzacions cobertes. El trenet va circular cada dia, el temps del viatge durava 6 minuts a 12 Km/h, amb un interval d'entre 15 i 20 minuts. L'èxit del trenet fou total, de fet més de 40.000 persones van viatjar-hi durant el curt període en que va funcionar.
Tant el Parc d'Atraccions del Tibidabo com l'empresa explotadora del tren de Sarrià veien en aquest trenet un fort competidor i, després de fortes pressions i influències en contra de l'opinió popular, forçaren a que la pintoresca instal·lació deixes de funcionar l'any 1916.
Posteriorment fou utilitzat durant un temps com a transport d'obrers i material en la construcció dels actuals túnels dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fins la seva final clausura el 1916. Anys després, la mina entraria en un estat de quasi abandó fins que les noves canalitzacions d'aigua la rescatarien de l'oblit per transportar de nou aigua, encara que aquesta vegada en sentit invers, des de Barcelona fins a Sant Cugat del Vallès i Sabadell.

Seguim pel camí del Pantà. De seguida esdevé cimentat alhora que comencem a trobar cases a mà esquerra, a sota a la dreta ens acompanya el torrent. Uns 200 metres més enllà anem a parar davant de la plaça de la Mina Grott, a la mateixa trifurcació per on hem passat de camí cap el pantà. Aquí girem tombem a l'esquerra i seguim aquest carrer durant uns 150 metres fins arribar a la carretera. A l'altra banda ens queda el Baixador de Vallvidrera, on hem encetat aquesta entretinguda passejada i on la donem per finalitzada.

F 2h 45'
7,7 Km
239 m
41.4196,2.0969Clica per veure'n la ubicació. Baixador de Vallvidrera (Barcelona)

Inici i final de la passejada d'avui.