Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-196 (Cerdanya)

Itinerari:

0 0h
0 Km
1.397 m
42.4503,1.8779Clica per veure'n la ubicació. Carrer de la Canal (Guils de Cerdanya)

Estem situats al capdamunt de la població de Guils de Cerdanya, al final del carrer de la Canal, just al costat del torrent de la mata de l'Os. A l'esquerra ja veiem un panell assenyalant-nos la font de la Canal, primera visita de l'excursió d'avui.


1

1.394 m
42.4503,1.8776Clica per veure'n la ubicació. Font de la Canal
Es troba a la part alta del poble, al capdamunt del carrer del Mig, just a la llera dreta del torrent de la Mata de l'Ós. La font queda adossada en un mur de contenció de pedra, del qual surt un tub metàl·lic d'on raja contínua i abundantment aigua que cau en una pica de granit aixecada del terra per rocs del mateix material, desguassant al torrent. També brolla l’aigua per dos altres tubs de plàstics encastats al mur i situats més a l’esquerra de la font.
Tot és cobert de molsa i vegetació, cosa que denota la frondositat del paratge que és de gran bellesa. Disposem d’un banc de pedra per seure, ben acompanyats del brogit de l’aigua. Al costat hi ha la caseta de captació. És una font important i molt apreciada pel veïns, dóna aigua a altres fonts del nucli. Cal destacar-hi una vella paret que feia de dic de contenció de l'aigua del torrent, mostra de l'arquitectura de pedra seca tradicional.


Sortim de la font i prenem el camí asfaltat a l'esquerra (és la continuació del carrer de la Canal) que marxa en sentit nord-est en lleugera pujada. Una mica més amunt se’ns obra, a baix a la dreta, una bona panoràmica del poble de Guils.




Uns 500 metres des que hem començat trobem a l’esquerra el mirador de Guils (42.4526,1.8825)Clica per veure'n la ubicació. , amb un banc per seure des d’on contemplem la part francesa.





Pocs metres davant nostre ens queda la pista asfaltada que puja a Fontanera que nosaltres creuem i continuem per un camí que surt enfront, força ample, amb lleugera baixada, que marxa inicialment en direcció nord i després fa un gir al nord-oest. Aproximadament un quilòmetre des de la carretera, després de creuar un rierol, anem a parar a una pista que ens talla; a la dreta baixaríem a Can Romeu i Sant Pere de Sedret, nosaltres fem a l'esquerra, en suau pujada i direcció nord-oest. La pista forestal que seguim puja fins prat Redon i està identificada amb el número 8; remunta el canal de Sant Pere que ressegueix la línia limítrofa entre Espanya i França i que portem a l'esquerra.











A la dreta tenim bosc i a l'esquerra diferents conreus. Al cap d'uns 650 metres, en un revolt a l'esquerra, obviem un corriol a la dreta que segueix recte, s’endinsa en el bosc i ens duria a la Tor de Querol. En aquest punt el camí fa una petita marrada, deixem un camp a la dreta i uns 500 metres més endavant arribem a un prat on a l'entrada hi trobem un pas canadenc, és el Camp de la Bassa.


2 50'
2,8 Km
1.515 m
42.4654,1.8677Clica per veure'n la ubicació. Camp de la Bassa


Continuem per la mateixa pista en direcció nord-oest, deixant el camp a la dreta, guanyant alçada lentament. L’immediat tram que ve a continuació és un xic ensopit, ample i amb bosc a ambdós costats que no ens permet d’albirar més enllà. Uns 700 metres més amunt defugim un camí a l'esquerra, 225 metres després franquegem una tanca de ferro, 150 metres tard obviem un camí que se’n va per l’esquerra i 900 metres més endavant, després d'una llaçada del camí, arribem al pla del Sucre. Aquí si que gaudim d’un extens panorama.










3 1h 30'
4,7 Km
1.606 m
42.4739,1.8532Clica per veure'n la ubicació. Pla del Sucre


Continuem pista amunt, amb acusada pujada i direcció més aviat nord. Enrere hem deixat el bosc, ara transitem per un camí obert i pedregós. De tant en tant trobem a mà dreta petites atalaies des d’on se’ns brinden bones vistes de la vall de Querol; a sota podem veure la pedrera de Quers, els llogarets de Quers i Riutés, al fons La Tor de Querol.




Uns 400 metres des de que hem passat pel pla del Sucre ignorem un caminet que surt per la dreta i encara no un centenar de metres més endavant arribem a una bifurcació de camins; prenem el de més a l'esquerra. De seguida el camí entra en una marrada a l'esquerra, cap el sud i després s’adreça a la dreta cap el nord-oest. Just aquí, uns 500 metres després de l’última bifurcació, arribem a un pla que ens queda a l’esquerra i és on abandonem la pista forestal que segueix pujant per la dreta en sentit més aviat nord.

Continuem per un camí carreter però molt desdibuixat al principi que arrenca per l’esquerra en direcció nord-oest però que mica en mica s’anirà fent més evident. Uns 200 metres després el camí s’encara al sud-oest i només uns 125 metres més endavant arribem a un encreuament de camins; el que se’n va per la dreta ens duria al petit refugi de la Llosa que resta a uns 600 metres a ponent, nosaltres agafem el camí que surt per l’esquerra en direcció clarament sud. Uns 100 metres després travessem el riu de Tarteres, alhora que creuem un filat que delimita els dos estats i que ens acompanya una estona per l’esquerra. Uns 600 metres més endavant entrem en un gran prat amb bestiar pasturant. Ja veiem enlairats a la dreta un corral de construcció recent i al seu costat la Barraca de les Cases.

4 2h 10'
6,9 Km
1.833 m
42.4702,1.8431Clica per veure'n la ubicació. Barraca de les Cases
Al costat de l’edifici gran que és un corral, n’hi ha un de més petit, és la Barraca de les Cases: Construït totalment amb pedres, amb la coberta arrodonida i plena de vegetació, una porta de fusta i una petita finestra oberta. Serveix de preuat aixopluc en cas d’un canvi sobtat del temps.
Uns metres més avall del refugi, a l’altra banda del camí, hi ha un abeurador pel bestiar. Queda a recer d’una roca i està construït amb un recipient rectangular i metàl·lic tot folrat de pedra del país relligada amb ciment. S’alimenta a través d’una mànega de goma i desguassa al terra formant un petit torrent que uns 350 metres més avall aboca les seves aigües al riu Tort.















Deixem el refugi a la dreta, l’abeurador a l’esquerra i continuem uns metres avall pel mateix camí, en sentit sud. De seguida trobem un pal indicador a mà esquerra; no seguim cap dels camins indicats al pal, nosaltres ens desviem a la dreta per un sender ascendent que surt aquí mateix i s’endinsa en el bosc, senyalitzat com a 205, en direcció sud-oest.

Tingueu en compte que durant l’hivern, el tram que farem a continuació, és part d’una pista d’esquí nòrdic, no hi podem transitar a peu. De tant en tant anirem trobant unes marques vermelles i rodones clavades als arbres i algun cartell informatiu.






És un camí agradable, transita tothora per un espès bosc, creuant diferents rierols amb lleugera pujada. Quan portem 350 metres caminant per dins el bosc creuem el riu Tort (42.4678,1.8404)Clica per veure'n la ubicació. , també dit torrent de la Comella segons quin mapa es miri, per una passera de fusta.




Un cop travessat el riu el camí s’adreça mica en mica al sud-est. Al cap d’uns 375 metres arribem a una bifurcació de camins amb un pal indicador; el sender 205 que portàvem se’n va per l’esquerra, nosaltres agafem el camí de la dreta, assenyalat com a 212, en direcció sud-est, sempre per dins el bosc.




Una mica més de 500 metres més endavant creuem el torrent de l’Avet (42.4600,1.8430)Clica per veure'n la ubicació. per una palanca de fusta.




Aviat el bosc s’esclareix al mateix temps que el camí es desdibuixa un pèl, però avancem amb facilitat gràcies a les rotllanes vermelles clavades als arbres que ens condueixen, uns 175 metres més tard, a l’ampla pista forestal que ens talla; enfront i a l’altra costat de la pista tenim els edificis de servei de l’estació d’esquí de Guils-Fontanera, a l’esquerra aniríem a l’aparcament des d’on comença la pista cimentada que baixa a Guils, a la dreta pujaríem al refugi de la Feixa i més enllà al de Malniu.

Nosaltres creuem la pista i continuem recte pel mig del prat, en direcció sud, entremig d’una zona d'esbarjo amb taules i bancs per seure. Uns metres més enllà, abans d’arribar al torrent de la Mata de l’Ós, trobem la font de Fontanera, amb la que sempre hi podem comptar per fer un bon glop d’aigua fresca.


5 2h 35'
8,5 Km
1.905 m
42.4578,1.8440Clica per veure'n la ubicació. Font de Fontanera
Localitzada al pla de Fontanera, un paratge de gran bellesa, el qual és punt de sortida de les pistes d'esquí nòrdic de Guils-Fontanera. La font consisteix en una gran pedra de forma cilíndrica clavada verticalment damunt del terra, amb dos petits murets a banda i banda construïts amb pedres sobreposades. L'aigua brolla per un tub de plàstic, cau a terra provocant un petit bassal i desaigua directament al rierol.
A part que està equipat amb taules i bancs de granit, perfecte per fer-hi un mos, la zona gaudeix dels serveis que ofereix l'estació d'esquí, i d'un espai pels més menuts amb gronxadors. El dia de la Mare de Déu d'Agost s'hi celebra un concorregut aplec.

Escassos 25 metres darrere la font ens queda la pista que baixa fins la població de Ger, passant abans pel refugi de Cabanella. La prenem a l'esquerra, en sentit sud. Només uns 200 metres més endavant som al pla de Fontanera, entorn privilegiat, amb unes excel·lents vistes de la Cerdanya i la serra del Cadí.


6 2h 40'
8,7 Km
1.911 m
42.4554,1.8438Clica per veure'n la ubicació. Pla de Fontanera
Entorn privilegiat. És un gran espai obert, amb magnífiques vistes a la vall de la Cerdanya i la Serra del Cadí. Durant els mesos de bon temps s’acostuma a trobar bestiar que puja a la muntanya per pasturar. A pocs metres al nord hi ha l’estació d’esquí de Guils-Fontanera. L'entorn és perfecte per a curtes i llargues passejades a peu durant l'estiu, i amb esquís de fons o raquetes de neu a l'hivern.





Estem situats a peu de pista, poc abans que aquesta comenci a davallar; a la dreta veiem amb claredat les marques blanques i vermelles que segueixen el GR-11 cap al pla de la Feixa, passant per Roques Feres. Nosaltres l’hem de seguir en sentit contrari, a l’esquerra. Així doncs, en aquest punt abandonem la pista i trenquem a l’esquerra. Ens cal cercar les marques blanques i vermelles corresponents al sender de gran recorregut, també els senyals grocs de la ruta 200 dels senders de Cerdanya. Ens costen de trobar les marques, però tot i així anem avançant en direcció sud-est, primer pel mig del prat planer, 250 metres més endavant entrem en un esclarissat bosc i al cap de poc més de 125 metres sortim a una zona despoblada, amb un bosc a certa distància a l’esquerra i arbres tallats per tot arreu. Comencem a davallar.

Fa dos anys vàrem fer aquest camí en sentit contrari i això era un bosc, ara està totalment desboscat.



Uns metres més avall recuperem les marques blanques i vermelles, el que ens confirma que anem pel bon camí. El camí és pedregós, presenta una acusada pendent i fa alguna ziga-zaga. Els núvols que portem darrere amenacen de descarregar.




De seguida passem a frec del turó de Peransalt que deixem a la dreta. Uns 400 metres més avall s’acaben els arbres tallats al mateix temps que ignorem un camí que per l’esquerra torna a Fontanera i entrem en un prat herbat pel mig del qual circula el sender. La pendent esdevé més suau. Enfront nostre, a la llunyania, veiem un gran pla amb un ben traçat riuet que serpenteja i un pal indicador al bell mig, és el pla de Peransalt, el nostre immediat objectiu i que assolim després de davallar durant uns 325 metres en línia recta.



7 3h
10,1 Km
1.757 m
42.4502,1.8565Clica per veure'n la ubicació. Pla de Peransalt
Bones vistes. Punt d’intersecció de diferents rutes. Hi ha un pal indicador plantat al mig.

















Del pal indicador surten diferents camins; nosaltres prenem el corriol que porta direcció est (no confondre amb un camí més evident que inicialment marxa en direcció sud, encara que també ens conduiria fins a Guils), resseguint el rec de Rigat que ens acompanya a l’esquerra. Després d'un petit tram bastant planer d’uns 150 metres creuem el rierol a gual i un cop a l’altra banda recuperem les marques blanques i vermelles del GR-11 i també les grogues del 200. A baix al fons ja albirem el poble de Guils de Cerdanya.


Continuem en sentit est i lleugera baixada. Uns 225 metres després d’haver creuat el riuet ens trobem un piló de pedres amuntegades a l’esquerra (42.4600,1.8430)Clica per veure'n la ubicació. . Comença a ploure.




A partir d’aquí emprenem una forta pendent per terreny rocós, clarament en direcció est, seguint en tot moment les marques blanques i vermelles. El fet que estigui plovent alenteix el nostre caminar, hem d’anar en compte de no relliscar. Al cap d'uns 800 metres passem a frec d’un dipòsit d'aigua que deixem a la dreta. Continuem baixant. 400 metres més avall anem a parar a un camí més planer que ens talla i que fem a la dreta. Només 50 metres després enllacem amb la pista que hem obviat al pla de Peransalt, ho fem recte endavant, en sentit sud-est. A escassos 125 metres ja entrem a la població de Guils, trepitjant asfalt. Deixem un primer carrer a la dreta que ens portaria a l'església de Sant Esteve i uns metres més avall girem a l'esquerra pel carrer de la Canal que ens duu directament a la font de la Canal, on ens podem refrescar i donar per finalitzada aquesta bonica caminada.


F 3h 30'
12,1 Km
1.397 m
42.4503,1.8779Clica per veure'n la ubicació. Carrer de la Canal de Guils de Cerdanya

Punt d'inici i final d'aquesta excursió.