Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-203 (Vallès Oriental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
374 m
41.7454,2.4944Clica per veure'n la ubicació. Camí Vell a Riells (Gualba)
S'han ocupat de Gualba molts excursionistes i escriptors, com el romàntic Víctor Balaguer (1824-1901) o Artur Osona (1840-1901), però el que més l'ha popularitzat ha estat Eugeni d'Ors (1881-1954), amb la seva novel·la "Gualba la de mil veus"(1915). Tot el terme de Gualba, però especialment el sector de la part alta de la seva riera, entallada a la Vall de Santa Fe per un petit pantà que porta les seves aigües a les centrals anomenades Central de Dalt i Central de Baix, té una bellesa natural extraordinària.

Estem situats a la pista forestal que porta a Riells, encarats al nord, amb el mateix sentit que dúiem al venir amb el cotxe. Encetem la caminada prenent el corriol que arrenca per l'esquerra en moderada baixada, endinsant-se en el bosc en direcció més aviat nord-oest. Al cap de només uns 200 metres anem a parar a un camí ample que ens talla; a la dreta ens duria al mirador del salt de Gualba en poc menys de 500 metres, a l'esquerra baixaríem al Parc Mediambiental de Gualba, nosaltres rebutgem ambdues opcions tot creuant-lo i continuant pel corriol marcat alhora que canviem el sentit del nostre caminar, ara ho fem al sud-oest. Anem fent camí per terrenys que antigament eren propietat del RACC, veiem fites de pedra que així ho assenyalen. Un centenar de metres més endavant abandonem el camí que dúiem i trenquem a la dreta per un senderó que marxa en sentit nord, arranjat de fa temps amb vells esglaons fets amb travesses de fusta, sempre en baixada. Poc més d'un centenar de metres després arribem a la llera d'un petit torrent.




Aquí cal creuar el torrentet a gual i un cop a l'altra banda fer un gir brusc de gairebé 180º, recuperant el camí que queda un xic desdibuixat, adreçant-nos al sud-oest amb el torrent a mà esquerra. Poc més avall creuem el torrent per una passera de fusta.




Anem davallant poc a poc, resseguint les aigües del torrentet que ens acompanya a la dreta, salvant diferents arbres caiguts que trobem al pas. Uns 175 metres més avall anem a parar a un camí ample que ens talla amb la riera de Gualba a l'altra banda; de moment defugim el camí que se'n va per la dreta però que d'aquí a poca estona l'agafarem, abans ens desviarem a l'esquerra per conèixer un seguit de quatre fonts. Així doncs agafem l'ample i planer vial que surt per l'esquerra en direcció sud. Només una vintena de metres més tard som en una esplanada arbrada presidida per la font dels Ocells.


1 15'
0,8 Km
266 m
41.7455,2.4913Clica per veure'n la ubicació. Font dels Ocells
Emplaçada en una clariana dins el bosc, a escassos 20 metres de la llera esquerra de la riera de Gualba. La font queda en un replà enlairat per quatre esglaons de pedra, a recer d'una paret rocallosa. El cos central de la font és un bloc granític amb uns ocells esculpits a la mateixa que descansa damunt d'una altra de menors dimensions. L'aigua raja per un tub de plàstic encastat a la mateixa roca i cau un bassal de pedra arran del terra. Al costat de la font, a l'altra banda de la paret rocallosa, hi trobem un bonic mosaic de rajoles amb una pregària dedicada a l'ocell.






















Deixem la font a l'esquerra i continuem pel senderó amb el mateix sentit, sud. Es tracta d'un agradable camí, gairebé sense desnivell. Passats uns 175 metres arribem a la font de la Granota que trobem entre el camí i la riera, a tocar d'aquesta.


2 20'
1 Km
253 m
41.7440,2.4911Clica per veure'n la ubicació. Font de la Granota
La localitzem a tocar de la llera esquerra de la riera de Gualba, entre la font de la Molsa i la font dels Ocells, per sota del camí. Es tracta d'un muret de pedres construït entre una gran roca i una altra de més petita. Al capdamunt del muret hi ha inserida una granota de ceràmica de color verd per la boca de la qual raja l'aigua per mitjà d'un broc de ferro. Malauradament, el cap de la granota ha estat decapitat i només en resta un tros del cos i les potes.






Tornem al camí i el reprenem. Al cap d'un centenar llarg de metres deixem a la dreta una passera de fusta que creua la riera de Gualba (41.7430,2.4921)Clica per veure'n la ubicació. que tothora portem a la dreta.

La riera de Gualba neix a la font de Briançó, passa per la vall de Santa Fe i desemboca a la Tordera, prop de Gualba de Baix. Per la riera de Gualba hi conflueixen la resta de torrents com el del Sot de les Pedreres, el de la Manera, el de Cambó, el de Can Renau, el de Terrades, que marca la separació municipal amb Sant Celoni, i el Torrent de Can Dansa que aboca directament les seves aigües a la Tordera.
La riera de Gualba, que parteix el terme, salva els grans desnivells dels cimals del Montseny al sot de la Tordera, amb alguns espectaculars saltants com el del Gorg Negre (lloc de llegendes i habitada de goges), i l'espectacular Salt de Gualba. Aquest últim es precipita per un terreny esglaonat de 133 metres d'alçària, que converteixen la riera en un corrent d'escuma blanca, que és la que suposadament, ha donat el nom, gairebé mil·lenari, de Gualba o Aigua Blanca.

Sense deixar el corriol, uns 100 metres més endavant trobem la font de la Molsa que ens queda per sota mateix del camí a mà dreta.


3 25'
1,2 Km
237 m
41.7426,2.4926Clica per veure'n la ubicació. Font de la Molsa
Localitzada a pocs metres de la llera esquerra de la riera de Gualba, entre la font de l'Arbre i la font de la Molsa, per sota del camí. La font consta d'un simple tub de ferro galvanitzat i encastat a metre i mig d'alçada a una roca per on raja l'aigua que cau directament al terra. Per que ragi l'aigua cal prémer un polsador amb el peu. La roca que acull la font és coberta de molsa i vegetació, d'aquí li deu venir el nom. A l'entorn de la font disposem d'unes curioses taules i bancs per seure en forma de bolets.



Continuem pel camí que es va adreçant a l'est. De seguida deixem a la dreta un pont de pedra que creua la riera i tot seguit entrem en una esplanada arbrada amb la font de l'Arbre presidint l'espai.

4 30'
1,3 Km
231 m
41.7426,2.4935Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Arbre
Erigida a pocs metres de la llera esquerra de la riera de Gualba, a peu del camí. Bonica font. És una soca d'arbre feta amb pedra esculpida i plantada al mig d'un petit replà empedrat. L'aigua raja per un broc encastat al tronc de l'arbre si premem amb el peu un polsador situat al terra. A banda i banda de la font disposem de dos bancs correguts de pedra que ressegueixen el marge. Per sobre del banc de l'esquerra i collat en una paret de pedra hi trobem un bonic mosaic de rajoles amb una pregària a l'arbre.



Havent fet complida visita a aquestes quatre fonts (malauradament cap d'elles rajava avui), desfem els últims prop de 500 metres que ens separen de la bifurcació que queda una vintena de metres més enllà de la font dels Ocells. Un cop a la bifurcació, deixem a la dreta el corriol per on hem vingut al començament i continuem pel que ara surt d'enfront, en direcció nord-oest. Es tracta d'un camí ben arranjat, amb esglaons de pedra i marques de color blau, no hi ha pèrdua.




Anem circulant tot remuntant les aigües de la riera de Gualba que portem a l'esquerra. Al cap d'un centenar de metres passem a frec d'una resclosa (41.7465,2.4905)Clica per veure'n la ubicació. que deixem a l'esquerra.




Encara no 100 metres més endavant som davant de la font del Senglar.


5 45'
2 Km
283 m
41.7473,2.4902Clica per veure'n la ubicació. Font del Senglar
Emplaçada en una clariana dins el bosc, a escassos 20 metres de la llera esquerra de la riera de Gualba, a peu del camí. Es tracta d'un mur de pedra i forma còncava adossat al marge, d'uns tres metres d'amplada per un dos i mig d'alçada. Al mig hi trobem el cap d'un senglar esculpit en pedra que fa de broc. Per la seva boca brolla l'aigua que cau a un bassal de pedra arran del sòl que està empedrat i desguassa a la riera a través d'una canal oberta de pedra que travessa l'esplanada. A l'entorn disposem de bancs de fusta per seure i alguna pedra que pot fer el fet com a taula.
























A partir d'aquesta última font el camí s'adreça a l'oest. Comencem pujant unes escales de fusta, sempre amb la riera a mà esquerra i guiats per les marques de color blau.




Uns 125 metres després arribem a un petit gorg.




Deixem el gorg a l'esquerra i continuem pujant pel caminet. De seguida som a peus de la riera; a l'altra banda ja veiem l'edifici de la central hidroelèctrica. No creuem la riera, sinó que ens allunyem d'ella, seguint les marques blaves. Només començar ignorem un camí que arrenca per la dreta, nosaltres continuem per un camí molt fresat que s'enfila amunt fent ziga-zagues, en direcció més aviat nord-est. Al cap d'uns 150 metres trobem un pal indicador que ens assenyala el Mirador.




Des d'aquest punt defugim un camí que se'n va per l'esquerra (aquest camí ens duria directament a peus del Salt de Gualba però està barrat i amb un senyal prohibint-nos el pas). Així doncs seguim pel que surt d'enfront, fent cas de la direcció que ens assenyala el pal indicador, cap el Mirador. Uns 200 metres i diferents marrades més amunt anem a sortir a una gran esplanada, som al Mirador del Salt de Gualba (41.7486,2.4898)Clica per veure'n la ubicació. . La boira és tan espessa que no veiem absolutament res. Si volem veure el salt haurem d'apropar-nos.




De l'extrem nord de l'esplanada, (cal saltar una tanca de fusta i ignorar un pal on abans hi havia un senyal de prohibit el pas però que ha desaparegut) prenem un corriol ben fresat que arrenca en baixada i que marxa inicialment en direcció nord. El camí està ben arranjat amb alguns esglaons de pedra. Uns 75 metres més avall defugim un caminet que se'n va per l'esquerra (i mena uns 150 metres més enllà al punt on hi ha el pal indicador assenyalant el Mirador) i continuem la davallada durant un centenar de metres més, fins que som sota el Salt de Gualba, on hi ha el bonic gorg de la Goja (41.7496,2.4885)Clica per veure'n la ubicació. .

Som sota el segon del conjunt dels tres salts que formen els salts de Gualba, tot i que el de sobre de tot des d'aquí no es veu.
















6 1h
2,7 Km
358 m
41.7498,2.4885Clica per veure'n la ubicació. Salt de Gualba


Desfem els últims prop de 175 metres fins el Mirador i des d'aquí emprenem la baixada d'uns 300 metres i moltes ziga-zagues que ens porten altre cop a peus de la riera de Gualba; a l'esquerra ens queda el camí per on hem vingut de la font del Senglar, a l'altra banda de la riera tenim la central hidroelèctrica. En aquest punt baixem per la dreta a buscar la riera, la travessem a gual i un cop a l'altra riba saltem el marge i anem a parar a la central hidroelèctrica nº3 (41.7474,2.4882)Clica per veure'n la ubicació. .
























Seguim per la pista que aquí neix en sentit sud-est. Una mica més d'un centenar de metres més endavant i poc després de sortir d'un revolt a la dreta abandonem la pista, tot trencant a la dreta per un corriol ascendent. Una bigueta de fusta ens indica que seguirem el PR-C-211 en direcció a Santa Fe i la riera de Gualba.

El corriol s'enfila per dins el bosc i marxa en sentit clarament oest durant uns 250 metres, després s'adreça més aviat al nord, en constant pujada. 325 metres més amunt passem per sota d'una canonada que condueix l'aigua a la central.




Sense deixar de pujar, un centenar de metres més enllà canviem el sentit del nostre caminar i ens encarem al sud-oest. 125 metres després passem per damunt de la canonada i tot seguit sortim a un camí ample que ens talla; el creuem i continuem remuntant una torrentera que surt d'enfront, endinsant-nos en el bosc i mantenint la direcció. És un camí bonic, amb molsa i molt erosionat pel pas de les aigües.




Encara no 150 metres de constant pujada arribem a un encreuament de camins; agafem el que surt per la dreta, en sentit nord. Uns 150 metres més enllà som al coll Sesfigueres (41.7503,2.4838)Clica per veure'n la ubicació. .




Des del coll resseguim una vella canonada de ferro per un camí que porta direcció nord-oest, en constant pujada. Uns 300 metres més endavant creuem un petit torrent alhora que ens encarem més aviat al nord-est. Veiem alguna vàlvula de servei de la canonada que està soterrada. El camí és ben marcat. Al cap d'uns 150 metres abandonem el camí i trenquem a la dreta per un corriol descendent.




De seguida passem pel costat de les restes d'una antiga construcció i una cinquantena de metres després som al costa de l'antic Polvorí (41.7530,2.4824)Clica per veure'n la ubicació. , al mateix temps que arribem a un petit encreuament de camins; el de la dreta el prendrem d'aquí a una estona, però ara agafem un corriol molt desdibuixat que surt d'enfront i ens enfila fins la Creu Grossa que ens queda a menys d'un centenar de metres més amunt.


7 2h
5,1 Km
607 m
41.7532,2.4831Clica per veure'n la ubicació. Creu Grossa
Creu sobre una agulla d'una estreta roca amb caiguda lliure sobre la riera, sota hi ha un curiós pessebre. A l'altra banda de la riera hi ha la Creu Petita. Les dues creus foren posades com a protecció contra les bruixes.













Vista la creu tornem a l'encreuament anterior i ara agafem el camí que surt de la nostra esquerra, inicialment en direcció sud però de que seguida s'adreça al nord-est, amb acusada baixada. Uns 175 metres més avall anem a parar a la llera de la riera de Gualba; un pal indicador ens indica que recte tornaríem a Gualba però nosaltres ara fem a l'esquerra els escassos 25 metres que ens separen del salt de la Resclosa.


8 2h 10'
5,4 Km
568 m
41.7533,2.4838Clica per veure'n la ubicació. Salt de la Resclosa
Es tracta d'un petit salt d'aigua que ha format un gorg.




Tenia la intenció d'arribar al gorg Negre, situat uns 150 metres riera amunt des d'on som ara. Però el gran cabal que porta avui la riera no m'ha permès seguir el camí sense mullar-me. Vaig remuntar encara uns 75 metres des d'aquest salt però finalment desistí. Ho deixo pendent per una altra ocasió.

Així doncs emprenem la tornada. Reculem els últims 25 metres fins l'anterior encreuament; obviem el camí de la dreta que és pel qual hem vingut des de la Creu Grossa i agafem el que per l'esquerra baixa a buscar la riera que creuem a gual. Un cop a l'altra banda trobem un caminet que fem a la dreta, paral·lels a la riera. Saltem una petita resclosa que regula una sèquia i de seguida sortim del bosc alhora que el corriol esdevé una ampla pista forestal anomenada camí de la Riera. La pista és assolellada, anem acompanyats per una sèquia que portem a l'esquerra. Al cap d'uns 300 metres, quan la pista entra en un revolt a l'esquerra, trobem enlairat a l'esquerra el Suro Gros (41.7520,2.4859)Clica per veure'n la ubicació. .

El Suro Gros és una enorme alzina surera nascuda al mig d'un roca que li dóna un imponent aspecte, sembla que estigui en un pedestal, fins i tot l'arrel es confon amb la pedra.






Anem perdent alçada molt lentament per la pista durant uns 650 metres, moment que l'abandonem per trencar a la dreta per un caminet descendent que fa drecera per dins el bosc.




















Només 35 metres més avall anem a parar a un camí més ample que ens talla i que fem a l'esquerra. Uns 200 metres després enllacem a la dreta amb un altre camí, és l'anomenat de Can Prat. El camí circula per un bosc de sureres.




Anem zigzaguejant muntanya avall durant uns 900 metres, fins que enllacem de nou amb l'Antic Camí de Riells que fem a la dreta. A partir d'aquí només ens queda continuar per la pista uns 500 metres més per ser al lloc on hem estacionat el vehicle i donar per ben finalitzada l'excursió d'avui.


F 3h
8 Km
374 m
41.7454,2.4944Clica per veure'n la ubicació. Camí Vell a Riells

Inici i final de la caminada.