Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-211 (Maresme)

Itinerari:

0 0h
0 Km
94 m
41.5473,2.3973Clica per veure'n la ubicació. Àrea de Lleure de la Font Picant (Argentona)
L'àrea de lleure de la Font Picant forma l'espai verd públic més important d'Argentona, amb més de 20.000 m². Fou a mitjan segle XIX, a causa de les propietats curatives de l'aigua de la font, que hi fou construït un balneari on acudien a fer cures importants personatges de la burgesia. El 1898, però, el balneari tancà les portes i durant un temps el nou propietari intentà, sense èxit, l'explotació de les aigües "Argentona". El 1900, l'entorn fou urbanitzat amb una nova avinguda i la construcció de xalets de lloguer. Al llarg del segle XX, fou un punt de trobada i esbarjo molt important, acudia molta gent (tant de la vila com d eles rodalies) per passar-hi el diumenge i prendre aigua amb anissos. Fins el 1976 encara s'utilitzà el mostrador on se servia l'aigua picant. Posteriorment, l'indret caigué en un abandonament del qual encara no s'ha recuperat i en l'actualitat les seves restes són només un trist record de l'activitat que hi tingué lloc anys enrere. Sortosament, l'any 2002 l'Ajuntament d'Argentona n'adquirí la propietat amb la voluntat de recuperar-la. Durant l'any 2008 es van dur a terme diverses tasques de recuperació de la font Picant i l'entorn que van reconvertir l'espai en una zona agradable on passejar, prendre la fresca o, simplement, estar-s'hi. Acabades les tasques de rehabilitació s'han realitzat diverses prospeccions que han permès recuperar el pou, la mina i la veta d'aigua de la font Picant.

Podem començar visitant la font que dóna nom a la zona i que està a pocs metres, al final d'un passeig tancat per arbres a banda i banda (si encara no són les nou del matí, ajorneu la visita per la torada, doncs l'accés estarà tancat).


1

98 m
41.5470,2.3969Clica per veure'n la ubicació. Font Picant d'Argentona
La font més popular d'Argentona, queda al final d'un bonic passeig arbrat, dins un recinte arrecerat per un mur de pedra i tancat per un extrem mitjançant un enreixat de ferro forjat, les portes del qual s'obren cada dia de 9h a 18h. Entrant a mà esquerra hi trobem l'accés a la mina i enfront la sortida d'aigües a través de tres aixetes: Per les dues laterals de polsador raja aigua "picant", directa de la mina, que no ha perdut les qualitats de "picant" que l'han caracteritzada tradicionalment i que li han conferit renom i prestigi. De la bonica aixeta central raja aigua tractada provinent de la xarxa municipal. Les aigües són recollides per una pica allargada, tant ampla com ho és el frontal.






















Comencem la passejada a la font Picant. Un cop vista la font ens situem a peus de la riera i la remuntem a l'esquerra un curt tram de només un centenar de metres, fins que anem a parar a un carrer cimentat, el passeig de Burriac. A la façana de la casa que ens queda a l'esquerra hi ha un cartell informatiu amb la direcció a seguir per pujar al Castell.




Rebutgem el carrer Gallifa Ballot que surt per la dreta i continuem pel Passeig de Burriac en lleugera pujada i mantenint la direcció que dúiem, ponent, seguint els indicadors cap al Castell de Burriac. A baix a la dreta ens queda el torrent de la Feu. Uns 100 metres més endavant ignorem a l'esquerra el carrer Can Gurí i pocs metres després fem el mateix amb l'ample carrer Gegants, també a l'esquerra. Uns 175 metres més amunt, just en una corba a la dreta, ens desviem per una pista forestal de terra que arrenca d'enfront, on hi ha un cartell anunciant que a partir d'aquest indret comença el "Parc de la Serralada Litoral". Comencem a caminar sense asfalt per aquesta planera pista (és la que uneix Argentona amb Cabrera de Mar passant pel collet de Burriac). Uns 100 metres des del cartell indicador, travessem un petit torrent alhora que entrem en un revolt a la dreta. Aquí, a l'esquerra, ens trobem amb la font del Camí.


2 15'
0,7 Km
134 m
41.5455,2.3915Clica per veure'n la ubicació. Font del Camí
La trobem a escassos 100 metres del començament de la pista forestal que uneix Argentona amb Cabrera de Mar i que dóna accés al castell de Burriac, envoltada d'alzines i algunes sureres. Font de pedra, amb un frontal arrodonit per la part de dalt, bancada a les dues bandes i el sòl que acull l'espai empedrat. L'aigua raja per un curt tub de ferro encastat al frontal, disposat a dos pams d'alçada i cau en un bassal en forma de mitja el·lipse arran de terra.
Construïda el 1999 pel voluntaris del Grup de Fonts d'Argentona, tal com ho indica una petita inscripció en pedretes adossada al lateral esquerra de la font i deu el seu nom a que es troba en el camí que puja a Burriac des d'Argentona. Al lateral dret hi ha un gravat en rajoles, malauradament totalment esmicolat. A la part de dalt del frontal trobem el nom de la font gravat en una rajola de terrissa.


Seguim per la pista deixant la font a l'esquerra. Uns 60 metres més endavant, al marge dret i en plena corba cap a l'esquerra, surt un petit camí descendent que ens endinsa en un bosc de pins, alzines i brucs. Nosaltres anem davallant durant poc més de 100 metres, fins topar amb la font de les Sureres.


3 20'
0,8 Km
124 m
41.5458,2.3903Clica per veure'n la ubicació. Font de les Sureres
Localitzada a uns 100 metres al nord-est de la font de l'Esquirol i a uns altres 100 a ponent de la font del Camí, a la riba dreta del torrent de Burriac. Creada el 1999 pel Grup de Fonts d'Argentona a partir del pou de Can Llei, l'aigua baixa fent sifó. Construïda en un muret de pedra formant angle recte. L'aigua brolla per un broc de ferro encastat al frontal a mitja alçada i cau en un bassal semicircular situat per sota del nivell del terra que està empedrat. A l'esquerra del frontal trobem un bonic mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i un dibuix de la mateixa i les dues sureres que li donen el nom. Al cap del muret de l'esquerra hi ha un altra llosa de pedra amb el nom de la font i el del Grup gravat.
El conjunt està completament endreçat, molt ben arranjat, amb escales de pedra, baranes de fusta, una taula rodona de pedra i bancs per seure, tot envoltat d'alzines, pins pinyers i sureres. Cal destacar dues sureres centenàries; a la part dreta s'alcen les grans alzines sureres que han donat nom a la font. Davant de la font hi ha el monòlit amb la inscripció "L'aigua és vida" i a sobre de la taula de pedra podem observar un gravat que representa el mapa de Catalunya amb la ubicació d'Argentona.



Just al davant de la font, a l'altra banda del torrent, cap a l'esquerra, segueix un caminet que es va endinsant pel bosc d'alzines en suau pujada; l'agafem i després de només 60 metres arribem a la font de l'Esquirolet, que trobem a la nostra dreta, a peu de camí.


4 25'
0,9 Km
136 m
41.5450,2.3899Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Esquirolet
Es troba al veïnat de Lladó, sota el camí de Burriac, just per damunt de la llera esquerra del torrent de Burriac i a escassos 15 metres al sud de la font de l'Esquirol, envoltada d'alzines, algun pi pinyer i alguna surera. Es va crear el 1997 a partir de la descoberta d'un petit naixement i es va canalitzar. Consta d'un petit muret de pedra lligada al marge del camí. L'aigua que goteja per un broc de ferro, cau a un bassal quadrat i desaigua al torrent mitjançant un tub ensorrat que creua el camí. A la dreta de la font un llarg bancal de pedra ens permet reposar. Al capdamunt del frontal hi trobem un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font, l'any de la seva construcció i la signatura de l'autor.


Seguim escassos 15 metres pel mateix camí i ja tenim a baix a l'esquerra, a l'altra banda del torrent, la font de l'Esquirol. Una petita passera ens hi atansa.


5

138 m
41.5449,2.3899Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Esquirol
Es localitza al veïnat de Lladó, sota el camí de Burriac, al costat de la llera dreta del torrent de Burriac i a escassos 15 metres al nord de la font de l'Esquirolet. Està envoltada d'alzines, sureres, marfulls i galzerans, entre d'altra vegetació. Restaurada l'any 1996 pel Grup de Fonts. El conjunt queda en una terrassa rectangular enlairada respecte el torrent i arrecerada per un muret baix de pedra amorterada. Una passera d'obra que salva el torrent de Burriac ens permet entrar-hi per un costat i un pontet amb baranes de troncs que travessa un petit xaragall ho fa per l'altra banda.
La font consisteix en un mur frontal de pedra lligada, d'un metre d'alçada per uns tres d'amplada, amb brocada metàl·lica, bancada de pedra a banda i banda de la mateixa i petita era de terra amb límit de pedra. L'aigua cau a un bassal quadrat de pedra situat per sota del nivell del sòl i desguassa al torrent. A l'esquerra del frontal podem observar una rajola de ceràmica amb el nom de la font, l'any de la seva restauració i un dibuix representant un simpàtic esquirol.


Estem de cara a la font. Travessem la passera que ens queda a la dreta (no el pont) i continuem pel camí que s'enfila i que gira envers l'esquerra, seguint en paral·lel al torrent que portem a baix a l'esquerra. Uns 75 metres més endavant enllacem a l'esquerra amb un caminet més ample i planer (a la dreta aniríem a la Pedrera). El camí ens duu, escassos 50 metres després, a una zona més ampla que forma una petita plaça on hi aparquen aquells que hi arriben en cotxe; la plaça està presidida per una vella i gran alzina i una gran pedra al mig. A la part alta de la petita plaça surt un camí ascendent; seguint-lo, uns 30 metres més amunt, som al costat de la font del Grup que ens queda a peu de camí a mà esquerra. Des d'aquí ja veiem enlairada la font del Ferro.


6 30'
1,1 Km
167 m
41.5432,2.3891Clica per veure'n la ubicació. Font del Grup
Es troba al camí que arriba a la font del Ferro, a uns 25 metres per sota d'aquesta. Simpàtica font i perfectament integrada al paisatge, erigida a peu de camí. Està feta en un muret en angle recte que fa de respatller a dos petits bancals situats a cada costat. L'aigua brolla per un tub metàl·lic i cau en una pica rodona arran de terra. Al bancal de l'esquerra hi ha gravat el nom dels integrants del Grup de Fonts d'Argentona.
La seva aigua prové d'una mina que anava a Can Llei. Aquesta aigua es perdia pel torrent, aleshores es va decidir fer una font per recuperar l'aigua. La font porta el nom del Grup de Fonts d'Argentona, actiu des de finals dels anys 70 i que han catalogat i arranjat una bona colla de fonts. Aquesta la van construir l'any 1993.


Seguim pujant uns 25 metres més i arribem al bonic paratge de la font del Ferro.


7

171 m
41.5430,2.3889Clica per veure'n la ubicació. Font del Ferro
Una de les fonts més boniques de la Serralada. Localitzada per sota del camí que puja al Castell de Burriac i a tocar del torrent homònim, uns 25 metres per damunt de la font del Grup. Per aquest lloc hi passava el camí vell per pujar al Castell de Burriac; era i és punt de partida de molts excursionistes que agafen l'aigua per fer el camí.
La font presideix un conjunt format per un seguit de terrasses esglaonades amb bancs de pedra per seure, raconets amb taules de pedra i tot envoltat d'una vegetació exuberant que ens convida a passar-hi una estona. L'edifici que allotja la font és una bonica construcció de pedra, de planta rectangular, d'uns quatre metres d'amplada, per sis de fons i uns tres d'alçada, sense coberta. Cal destacar-ne la bonica façana de pedra i maó vist, amb caràcters modernistes; té una gran portalada mig el·líptica, dues finestres de forma singular amb enreixat de ferro, voladís amb teules de ceràmica verda i capçalera amb rajoles blaves. Dins la caseta, a la paret del fons, hi trobem dues sortides d'aigua diferents; pel broc de ferro de l'esquerre raja aigua natural "normal", i per l'aixeta de la dreta aigua ferruginosa (amb molt mal gust, per cert). Ambdues aigües cauen a una pica rectangular d'obra. Al capdamunt del frontal hi ha el nom de la font gravat en dues rajoles i a sota a l'esquerra el típic mig càntir encastat a la paret, característic de moltes de les fonts arranjades pels voluntaris del Grup de Fonts d'Argentona. Dos bancals de pedra estan disposats al llarg de les dues parets laterals que els hi fan de respatller.
Aquesta font també se la coneix com la font de Dalt o font Bellot. L'aigua va ser descoberta a l'any 1861 i per acostar-la als estiuejants, es va canalitzar fins la font d'en Pau (al torrent de la Salut), al costat de l'Hotel Solé i que més tard (1923) va ser reemplaçada per l'actual font del Mig. La font del Ferro, va esdevenir una competidora de la font Picant i la seva aigua, també bicarbonatada, portava a més ferro que era molt útil per combatre les anèmies i era administrada pel mateix metge del balneari Prats. Finalment, a les darreries del segle XIX es va fer una caseta senzilla que seria reemplaçada per l'actual als anys 20 del segle XX i restaurada pel Grup de Fonts durant els anys 1994-1996; després d'una acurada neteja de l'entorn i una rehabilitació de la caseta, es va decidir no fer la teulada, ja que la font quedaria oberta.
L'aigua d'aquesta font era considerada minero-medicinal, s'embotellava manualment, ampolla a ampolla, es comercialitzava amb el nom de Bellot i fou premiada amb la medalla d'or per la seva qualitat, l'any 1888 durant l'Exposició Universal de Barcelona, tal com ho demostra la rèplica del cartell penjat al frontal.


A partir d'aquí emprenem la pujada al castell de Burriac. Agafem un sender que surt del darrere de la font i que de seguida s'enfila, remuntant el torrent de Burriac que ens acompanya a la dreta. En els primers 250 metres trobarem diferents corriols i xaragalls que ens faran dubtar del camí a prendre, com a referència dir-vos que cal seguir el més marcat, que és el que voreja el torrent de Burriac, en direcció sud/sud-oest. Passats aquests 250 primers metres dels que us parlava, el sender s'allunya definitivament del torrent alhora que s'adreça clarament al sud. Guanyem alçada ràpidament per un corriol costerut però ben evident durant un centenar de metres més, fins que anem a parar a un encreuament de camins; el camí que se'n va per la dreta baixaria per l'altre vessant, el corriol que surt a l'altra banda s'enfila a buscar la pista forestal d'Argentona a Cabrera de Mar, nosaltres prenem el caminet de l'esquerra, en molt lleugera pujada al començament. Anem caminant planerament en direcció sud-est primer i nord-est després. Al cap d'uns 275 metres des de l'últim encreuament, enllacem a l'esquerra amb un camí més ample (a la dreta baixaríem a la font del Llop, nosaltres la visitarem després) i escassos 50 metres més tard, anem a petar a la pista forestal que porta d'Argentona a Cabrera de Mar, també anomenat Camí de Burriac.

A l'esquerra baixaríem al nucli urbà d'Argentona, nosaltres fem a la dreta, seguint la pista en lleugera pujada. Uns 375 metres més amunt arribem al collet de Burriac (41.5390,2.3894)Clica per veure'n la ubicació. . Aquí, obviem un camí a l'esquerra que porta al turó dels Oriols i continuem pista amunt, seguint els senyals blancs i grocs del SL-C-114 que indiquen el castell de Burriac. Al cap d'uns 200 metres ens desviem de la pista i trenquem a l'esquerra per un ample vial que arrenca en pujada. Després d'una moderada però constant pujada d'uns 300 metres, assolim la cota més alta del turó on està emplaçat el castell de Burriac. Hi accedim per unes escales de pedra que ens condueixen a la cara nord-oest, on tenim la portalada d'entrada al recinte.


8 1h
2,5 Km
384 m
41.5375,2.3872Clica per veure'n la ubicació. Castell de Burriac
Bastit al segle XI al cim d'un turó esquerp, el senyor feudal exercia des d'allí el seu domini sobre els pobles de la rodalia: Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Vilassar i Premià. La seva alçada i l'emplaçament el fan un punt immillorable de guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van utilitzar el seu cim com a lloc de guaita. La torre de l'homenatge i els murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval. Des del capdamunt del castell podem gaudir d'unes immillorables vistes del Maresme.


Un cop visitades les restes del castell (sense haver pogut gaudir de les vistes del Maresme per causa de la calitxa), cal baixar, però no serà pel camí ample per on hem pujat, sinó que farem drecera per un corriol que surt al nord-oest del castell, davant mateix de la portalada de ferro que dóna accés al recinte. El corriol transcorre per damunt de les roques, en acusada pendent (cal vigilar de no relliscar), i ens condueix, uns 150 metres més avall, a la pista que va d'Argentona a Cabrera de Mar, en un punt on aquesta s'eixampla formant una esplanada. A l'altra banda de la pista ens queda un monòlit en forma d'una gran bloc de granit allargat plantat en vertical.

Monument en commemoració del 5è Centenari de les Municipalitats de les Baronies del Maresme (1480 – 1980). La canalla, i no tant canalla, s'entretenen a llençar pedres i fer que es quedin al capdamunt del monòlit.















Prenem un caminet descendent que surt a pocs metres a la dreta del monument. Només uns 20 metres més avall, anem a parar a un camí que ens talla; a la dreta baixaríem de cap a la font del Ferro, nosaltres el prenem a l'esquerra. El camí circula per dins el bosc en paral·lel i per sota de la pista. Uns 175 metres després enllacem amb un altre camí; a l'esquerra tornaríem de nou a la pista forestal que ens queda a tocar, nosaltres fem a la dreta, en lleugera baixada. De seguida, quan som al costat de la capçalera del torrent de Burriac, enllacem amb el camí de la font del Llop, el nostre immediat objectiu. Ho fem a l'esquerra. Anem guanyant alçada poc a poc per un camí ben definit que marxa en direcció més aviat nord. Al cap d'uns 350 metres arribem a un mirador natural (41.5426,2.3852)Clica per veure'n la ubicació. des d'on se'ns brinda una nova perspectiva del castell de Burriac.




A partir d'aquest punt s'acaba la pujada i esdevé un camí planer, alhora que ens encarem a l'oest. Uns 150 metres després rebutgem un camí que se'n va per l'esquerra i uns 150 metres més tard, amagada a uns 10 metres a mà esquerra del camí, trobem la font del Llop.


9 1h 20'
3,6 Km
352 m
41.5418,2.3811Clica per veure'n la ubicació. Font del Llop
Es localitza a pocs metres del xaragall de la Brolla d'en Nadal, amagada a escassos 10 metres per sobre del camí que porta del turó de Matacabres a la pista que va d'Argentona a Cabrera. La font no és més que una cavitat al terra d'on goteja aigua per les parets interiors i forma una bassa d'un metre i mig de diàmetre.












Continuem pel camí que dúiem amb el mateix sentit. Encara no un centenar de metres més endavant creuem el xaragall de la Brolla d'en Nadal. Just travessat el torrent arribem a una primera bifurcació que fem a la dreta en baixada i immediatament som en una altra que també seguim a la dreta, en direcció nord i suau baixada. Al cap d'uns 400 metres i després d'una marrada, creuem el xaragall de la Brolla d'en Ballot. Uns 125 metres més enllà arribem a una bifurcació; defugim el camí descendent que surt per la dreta i prenem el de l'esquerra, en lleugera pujada. Uns altres 175 metres més amunt som en una nova bifurcació; nosaltres seguim el ramal de l'esquerra, fent un gir de gairebé 180º i prenent inicialment direcció sud-oest. Mica en mica anem fent una gran marrada d'uns 200 metres a la dreta fins que ens encarem al nord. A l'esquerra ens queda el turó de Matacabres. Continuem uns 250 metres més pel camí marcat fins anar a petar a un camí ample que ens talla i que surt d'una pista encara més ampla que queda a pocs metres a l'esquerra; som a l'anomenat pla dels Alemanys.

Creuem el camí ample i continuem per un camí que surt davant nostre, a només uns 15 metres de la pista gran, en direcció nord-est. Al cap d'uns 30 metres arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra, en sentit nord. Uns 175 metres més endavant, abandonem el camí i trenquem a la dreta, en baixada. Uns 75 metres després anem a parar a un revolt pronunciat d'una pista ampla que ens queda a l'esquerra; en aquest punt cal cercar un caminet assenyalat amb unes marques de color groc i que marxa en direcció sud-est i seguir-lo per dins el bosc. Inicialment el corriol és planer però més enllà presenta una considerable pendent. Al cap d'uns 225 metres trenquem a l'esquerra tot baixant un talús i enllacem amb un caminet que ens talla i que fem a l'esquerra durant uns 70 metres, fins una placeta on hi ha una taula de pedra al mig, al costat d'un micaquer. De la dreta de la placeta surten unes escales que baixen a la font d'en Baló, situada uns metres per sota de la placeta.


10 1h 55'
5,5 Km
233 m
41.5497,2.3844Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Baló
Emplaçada en el veïnat de Lladó, sota la pedrera de Sant Hilari, gairebé a la capçalera del torrent de la Cua Llarga , sobre la font del mateix nom. La font queda en un replà rectangular per sota del camí, a l'ombra d'un gran micaquer, acollida per una bancada a banda i banda, i pel frontal que la presideix. El frontal és una singular i bonica construcció d'obra arrebossada, amb un esgrafiat amb nervadures resseguit per un trencadís de colors. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable situat a la part baixa i cau a una llarga pica que descansa directament al terra.
L'any 2004 es va col·locar a la paret de la dreta un bonic mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font, l'empremta del Grup de Fonts i un dibuix representant un pagès conreant la vinya. Al seu costat hi ha un altre gravat emmarcat amb rajoletes blaves amb el nom del Grup i l'any de construcció de la font, 1989. L'aigua neix en un greny de pedres de forma natural que després de la seva restauració el 1989 pel Grup de Fonts d' Argentona fou canalitzada per donar-li l'aspecte actual. El seu cabal és escàs ja que es tracta d'una de les fonts més enlairades i un punt privilegiat per gaudir de l'entorn. La vegetació es la pròpia del lloc degut a la proximitat de l'aigua, tals com esbarzers, roldoners, alzines, pins i curiosament un parell de micaquers que ombregen tan la font com una taula de pedra que trobem un xic més amunt de la font.
Antigament era molt concorreguda pels picapedrers de la pedrera de Sant Hilari que es troba just uns metres mes amunt de la font i pels pagesos que conreaven les vinyes properes. D'aquí en ve el nom doncs en Baló era el camperol que les treballava. Damunt la font, al camí, hi ha una taula de pedra a l'ombra d'un un micaquer.


Pugem de nou a la placeta i seguim pel camí, retrocedint els últims 70 metres. Deixem a la dreta el trencall (talús) per on hem vingut, i continuem sense deixar el camí una quarantena de metres més, moment en que trenquem a l'esquerra, en baixada. En menys de 75 metres som davant de la font de la Cua Llarga.


11 2h
5,7 Km
210 m
41.5496,2.3851Clica per veure'n la ubicació. Font de la Cua Llarga
Es troba seguint el camí que passa per sobre la font de les Oliveres, paral·lel al torrent, amunt. La primera construcció dels pioners del Grup de Fonts d'Argentona, construïda el 1986. Es tracta d'una construcció de pedra inserida al marge de la muntanya. El seu frontal queda endarrerit dos pams respecte la façana principal mitjançant una obertura rectangular. Dins hi trobem un mosaic de ceràmica fet amb la tècnica del trencadís, de colors blau, blanc, verd i vermell. Al capdamunt del qual hi trobem una ceràmica amb el nom de la font, un faisà mascle pintats i signada pel Grup de Fonts d'Argentona. A la part de baix el brollador adquireix forma de cap d'home en relleu, l'aigua raja a través d'un tub que surt de la boca, cau a una pica allargada i desguassa per dos tubs situats un a cada extrem. A la paret de la dreta hi trobem dues rajoles de ceràmica; una amb l'empremta del Grup de Fonts i la inscripció Nadal 1986, l'altra col·locada el 1987 per un nét o néta d'un dels constructors, en Jaume.
Es diu que és una deu vergonyosa, ja que el seu emplaçament és recollit i l'aigua, quan n'hi ha, no fa gaire soroll.


Deixem la font a l'esquerra i seguim pel camí que va vorejant el torrent que es troba a un nivell inferior, a mà dreta. Un centenar de metres més avall creuem el torrent al mateix temps que virem a l'esquerra. Uns 100 metres després rebutgem un camí que s'enfila per la dreta i continuem endavant, tot baixant pel mig de l'arbreda. Uns 50 metres més avall abandonem el camí i trenquem a l'esquerra per un corriol que presenta una forta pendent, al capdavall del qual trobem la font de les Oliveres.


12 2h 5'
6 Km
152 m
41.5493,2.3881Clica per veure'n la ubicació. Font de les Oliveres
La trobem quan el torrent de la Cua Llarga arriba al nucli urbà, a uns 150 metres de les primeres edificacions. Una bella construcció en forma de caseta, de planta rectangular, d'uns tres metres d'amplada per metre i mig de fons i dos d'alçada, tota ella treballada en pedra massissa de diferents característiques. El seu frontal queda endarrerit un metre respecte la façana a través d'una obertura rectangular, de la part de baix del qual brolla l'aigua per mitjà d'un forat i cau a un petit bassal arrodonit arran del terra que està empedrat. Al capdamunt un mosaic de rajoles amb el nom de la font, el del Grup i l'any de construcció esmicolat, emmarcat per pedretes. A banda i banda del brollador hi ha dos bancs per seure.
A l'exterior queda una bancada a banda i banda amb respatller i a la llinda d'entrada , fet amb pedretes, el nom del Grup i l'any de la restauració, 1991. L'aigua prové d'una antiga mina que enriquia el llac de la masia de Can Ferraters. Ara és un xic escassa, però suficient per treure la set del caminant.






Seguim pel camí que segueix un torrent frondós en direcció est, durant uns 150 metres, fins que sortim a un camí que queda darrere d'unes cases i vira a la dreta. Als pocs metres trepitgem asfalt, just a la confluència del carrer Joan Grau i Giol amb l'avinguda Ferraters. Seguim per aquesta última avinguda cimentada en baixada fins que s'acaba, 300 metres més avall. Aquí girem a la dreta pel passatge Ferraters. Uns 175 metres després ens desviem a l'esquerra per un passeig que voreja el torrent de Cirers i que ens condueix, uns 100 metres més avall, a una placeta on localitzem la font del Mig, l'última d'avui.


13 2h 20'
6,8 Km
105 m
41.5472,2.3935Clica per veure'n la ubicació. Font del Mig
La trobem al nucli urbà d'Argentona, al final de l'avinguda Burriac, situada dins un recinte tancat habilitat com a zona d'esbarjo, amb bancs i taules de fusta, utilitzat com a zona de picnic familiar i de festes infantils. Darrere la font hi ha instal·lada una altra font amb aigua de la xarxa municipal.
Font d'estil modernista. Es va inaugurar l'any 1923 i va substituir la font d'en Pau, molt visitada pels estiuejants i persones que venien a fer cures amb les aigües. Aquestes fonts es varen crear per acostar l'aigua al poble, encara que aquí també se n'hi va trobar, encara que sense propietats medicinals i van bastir una mina, amb un safareig, creant un entorn agradable, envoltat de natura i amb moltes possibilitats de fer trobades i ballades de sardanes al seu voltant, amb una mena de servei de bar i tot. A finals del segle XX, i després de dècades d'abandó, l'Ajuntament adquireix l'espai, encara que més reduït, sense els arbres ni mina ni safareig i l'ha convertit en un lloc ideal per fer berenades i festes infantils. Restaurada recentment, refent totalment la teulada.
El conjunt queda enlairat per tres esglaons de pedra, formant una terrassa coberta per un porxo de teules a dues aigües, amb embigat de fusta i sustentat per deu columnes d'obra vista. La paret del fons és feta de pedres allargades i amorterades. Dins hi trobem l'antiga sortida d'aigües, en forma de mostrador, fet amb pedres, maó vist i rajoles blaves. Actualment no raja, malgrat que antigament brollaven aigües medicinals que feien de l'indret un espai molt concorregut.


Continuem pel passeig arbrat que surt davant de la placeta, l'avinguda de Burriac, fins que aquest s'acaba. Al final del passeig, tombem a la dreta i continuem durant poc més de 100 metres fins l'àrea de lleure de la font Picant, on donem per finalitzada aquesta entretinguda passejada.


F 2h 30'
7,3 Km
94 m
41.5473,2.3973Clica per veure'n la ubicació. Àrea de lleure de la Font Picant

Inici i final de l'excursió d'avui.