Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-212 (Vallès Oriental i Selva)

Itinerari:

0 0h
0 Km
1.231 m
41.7839,2.4551Clica per veure'n la ubicació. Pla de l'Espinal (Santa Fe - Fogars de Montclús)

Són dos quarts de nou del matí d'un dia rúfol i força ventós. Ens trobem al pla de l'Espinal, a peu de carretera, a l'inici d'una ampla pista forestal de peatge (al Vilar) que baixa a Arbúcies i encarats a l'est. Només començar tenim a l'esquerra un edifici isolat anomenat el Convent, avui dia rehabilitat com a casa de colònies.






Deixem a la dreta el camí que baixa a Santa Fe i avancem de pla cap a llevant travessant una esplèndida fageda. Només acabar-se la tanca de l'edifici del Convent arribem a una cruïlla de camins; obviem el camí que marxa per la dreta i seguim per la pista que se'n va per l'esquerra. Deixem a la dreta un pedró amb la inscripció "Carretera particular, J. Garolera, prohibido el paso".









Al cap d'un centenar de metres ens trobem amb el Faig Gros del Maçaners (41.7843,2.4576)Clica per veure'n la ubicació. , un exemplar gegantí que creix sobre la pista i a mà dreta.



Uns 200 metres més endavant entrem en un pronunciat revolt de 180º a l'esquerra, a la meitat del qual ignorem un camí que se'n va per la dreta. A la sortida del revolt estem encarats al sud-oest. La pista, encatifada de fulles, circula per una fageda. Entre els arbres, a la llunyania, veuríem les Agudes si el dia fos clar, avui no veiem res. Anem perdent alçada molt poc a poc per la pista, adreçant-nos de mica en mica al nord. Uns 350 metres després d'haver deixat enrere l'últim revolt sortim de la fageda i entrem en una pineda, al mateix temps que canviem de comarca; passem del Vallès Oriental a la Selva. Uns 300 metres més avall descrivim una pronunciada corba a la dreta, a la sortida de la qual defugim un camí a l'esquerra (per on tornarem després) i una cinquantena de metres més endavant trobem la font del Conill, a peu de pista i a mà dreta.





1 20'
1,2 Km
1.181 m
41.7875,2.4571Clica per veure'n la ubicació. Font del Conill
Es troba sota el pla de l'Espinal, en un revolt de la pista forestal que va a Arbúcies. Es tracta d'un mur de pedra lligada, de metre i mig d'alçada i forma semicircular. Al mig hi trobem un gruixut broc de ferro.


















Deixem la font a la dreta i continuem per l'ampla pista en sentit sud i lleugera baixada. Al cap d'una mica més de 150 metres arribem a la capçalera del sot de les Gatellades. Trobem uns degotalls al marge dret del camí. En aquest punt el camí s'adreça a l'esquerra, fent-nos canviar el sentit del nostre caminar i encarant-nos a l'est/nord-est. El tram que fem a continuació, sempre per la pista i en suau però constant davallada, esdevé un xic ensopit però és de fàcil caminar.




Un quilòmetre més enllà descrivim una marrada a la dreta, envoltant un petit turó. Al sortir de la qual ens adrecem en direcció més aviat est. Al nord podem veure els Pirineus i un xic a la dreta Arbúcies.




Mig quilòmetre més endavant la pista entra en un revolt pronunciat a la dreta, alhora que voregem la Roca dels Escurçors (41.7944,2.4688)Clica per veure'n la ubicació. .




Uns 200 metres després de deixar la Roca dels Escurçors enrere, la pista vira a l'esquerra alhora que travessem un torrent. Una cinquantena de metres més avall i just haver creuat un petit xaragall per sobre d'un pontet, veurem per sota del camí i a mà esquerra una petita construcció quadrada d'obra; serveix per recollir l'aigua del torrent i canalitzar-la uns metres més avall fins un dipòsit. Uns 350 metres més tard la pista tomba cap a la esquerra, encarant-se al nord-est. Una mica més de 125 metres més avall abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un camí carreter que inicialment marxa en sentit contrari al que dúiem. Uns 75 metres més enllà passem pel costat d'una bassa de reg i escassos 25 metres després som sota la font de Coll de Te que ens queda enlairada a l'esquerra.










2 1h 10'
4,1 Km
1.022 m
41.7915,2.4716Clica per veure'n la ubicació. Font de coll de Te
Localitzada uns 250 metres al sud-oest del coll de Te de qui rep el nom, uns 125 metres al sud de la font del Prat.
La font està erigida en un petit replà dins el bosc i enlairat cinc metres respecte del camí. Unes escales de pedra molt malmeses ens hi atansen. Es tracta d'un mur de pedra del país lligada i adossat al marge, de forma arrodonida, d'uns quatre metres d'amplada per dos d'alçada. Al mig del mur, l'aigua raja per un bonic broc de pedra en forma de mig caneló i cau a un bassal semicircular arran del terra.
A banda i banda de la font hi ha dos bancs de pedra per seure arrambats al mur que li fa de respatller. Al davant d'un d'ells disposem una taula rodona de pedra on poder fer un mos. L'aigua sobrant de la font alimenta una bassa situada a escassos 25 metres i a peu de camí.

















Desfem els últims metres fins la pista principal que reprenem a l'esquerra, en el mateix sentit que dúiem. Poc després rebutgem un camí a la dreta que porta a Santa Fe pel PR-C-204 , a continuació en defugim un altre també a la dreta i en no res som al coll de Te (41.7927,2.4738)Clica per veure'n la ubicació. .

Profunda collada, oberta entre el turó de Grenys o d'Arenys i el serrat de coll Samola. A escassos 150 metres hi ha un restaurant.



En un dia clar, si miréssim al sud-oest veuríem emergent la silueta de les Agudes. Si ho fem al nord-est, la perspectiva és de la vall d'Arbúcies amb el turó de Grenys o d'Arenys al mig.


Obviem tant l'ample vial que se'n va per la dreta i condueix al restaurant, com el corriol que a continuació arrenca també per la nostra dreta en direcció a Arbúcies seguint el PR-C-204, nosaltres continuem per la pista que just aquí fa un revolt de 180º, encarant-nos al sud-oest. Uns 250 metres més avall veiem una casa enlairada a mà esquerra i al seu costat, a peu de pista, la font del Prat, també coneguda com la font del Ginebró o d'en Feliu.


3 1h 20'
4,6 Km
996 m
41.7927,2.4714Clica per veure'n la ubicació. Font del Prat o del Ginebró o d'en Feliu
Emplaçada a peu de la pista forestal que porta del pla de l'Espinal a Arbúcies, a uns 225 metres a ponent de coll de Te, al costat d'una casa.
Font abundosa. Queda dins un mur de pedra adossat al marge del camí, inserida en una obertura de forma semicircular. L'aigua brolla per un forat a la part alta del mur, és recollida per un bonic broc de pedra i després cau a un bassal situat a la part baixa, acollit per les parets del mur i a un pam del terra.
La casa que hi ha al costat, actualment serveix com a segona residència, però sembla ser que antigament havia servit com a planta embotelladora d'aigua.


Seguim pista avall en direcció nord. Al cap d'uns 300 metres arribem a un encreuament de camins, amb un altre pedró a mà dreta amb la inscripció "Carretera particular, J. Garolera, prohibido el paso".

Sembla ser que aquesta pista és de peatge i que en passar pel Mas del Vilar queda barrada amb un cadenat, on cal pagar una mòdica quantitat si es vol continuar.



Aquí abandonem la pista que dúiem des del començament que per la dreta baixa cap a Arbúcies i continuem per un ample vial que surt d'enfront, mantenint la direcció, nord. Uns 150 metres més endavant el camí vira a l'esquerra, canviant el sentit del nostre caminar i adreçant-se a ponent. A la dreta se'ns obren bones vistes de la vall d'Arbúcies, amb el turó de Grenys o d'Arenys a la llunyania.




El camí és planer i agraït de fer, gairebé sense desnivell, alternant lleugeres baixades amb suaus pujades. Algun tram està encatifat de fulles, molt bonic.




Anem fent camí, serpentejant. Al cap d'uns 600 metres creuem un petit torrent a gual i mig quilòmetre més endavant arribem al sot de Marianegra.

El sot de Marianegra és l'afluent principal de la riera de les Truites.


En aquest punt arrenca per l'esquerra un senderó que resseguint la llera dreta del torrent ens atansaria, en una mica més d'un centenar de metres, al peu del salt de Marianegra. Però el seny em diu que no ho faci; hi ha una gran quantitat de fullaraca que no permet veure gens el camí i a més vaig sol. Us recomano la seva vista en una altra època de l'any, quan el camí sigui ben visible. El polit salt no sol ser gaire abundant, però el paratge és encisador, mereix la pena.

Així doncs, defugim la visita al salt i creuem el petit pont que travessa el torrent. Un cop a l'altra banda ja veiem la cabalosa font de Marianegra que ens queda encara no a 50 metres davant nostre.


4 1h 45'
6,2 Km
993 m
41.7946,2.4596Clica per veure'n la ubicació. Font de Marianegra
Es localitza entre el pla de la Nec i la jaça d'en Torra, a tocar del sot de Marianegra que tributa al torrent de les Truites, a uns 1,8 quilòmetres a ponent de coll de Te, a peu del camí de Vilanova.
Espectacular font, molt ben arranjada i una de les més abundoses del Montseny. Es tracta d'un mur transversal de pedra lligada que alhora reté les terres, d'uns 10 metres de llargada per metre i mig d'alçada. Del mig surten quatre brocs de ferro, alineats un al costat de l'altre, cadascun amb un bon doll d'aigua ben fresca. L'abundant aigua que raja pels brocs cau a un bassal semicircular de pedra situat a mig pam del terra i desguassa per sota del camí al torrent.
A banda i banda disposem de dos bancs de pedra per seure, el de l'esquerra més llarg que el de la dreta, ambdós arrambats al mur que els hi fa de respatller.



Badem una estona per l'entorn de la font, veiem algun salt d'aigua que queda a prop. A continuació seguim pel camí que surt del costat dret de la font en sentit nord. Al cap d'uns 175 metres, just a l'entrada d'un pronunciat revolt a l'esquerra, rebutgem un camí ascendent que arrenca per l'esquerra (més tard l'agafarem), nosaltres no deixem el camí més marcat. Passat el revolt, el camí avança de pla i baixa a buscar la riera de les Truites (41.7965,2.4594)Clica per veure'n la ubicació. , la qual travessem 100 metres després de deixar l'últim trencall.

Bonica riera que drena al vessant oriental de les Agudes i davalla fins a prop d'Arbúcies, on aboca les seves aigües a la riera d'Arbúcies.

Un cop a l'altra banda, continuem pel camí que està ben fressat, en direcció nord-est, enlairant-nos amb llaçades àmplies i inevitables per la vall. Després d'uns 350 metres d'haver deixat enrere la riera de les Truites, defugim un camí que surt per la dreta al mateix temps que descrivim un gir de gairebé 180º a l'esquerra, adreçant-nos al sud-oest. Aquest és el camí que porta al corral d'en Vidal. Uns 150 metres més tard ens encarem a l'oest alhora que entrem en un bosc de pins que ombregen el camí. La pujada és monòtona per aquest vessant de la Solella de Vilanova. Uns 350 metres més enllà sortim del bosc i se'ns apareix enfront una bona perspectiva de les Agudes.




De seguida, a l'alçada d'un recolze del camí, es desprèn a l'esquerra un antic camí de desembosc que nosaltres prenem. El camí davalla a buscar el torrent, però al cap només de 50 metres hem de trobar la font d'en Pistola a mà esquerra, entre el camí i el torrent. Val a dir que és difícil localitzar-la des del camí, doncs està orientada al sud i el camí queda al nord, cal estar a l'aguait de no passar-hi de llarg.


5 2h 5'
7,4 Km
1.020 m
41.7972,2.4568Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Pistola
Es troba enlairada uns 10 metres de la llera esquerra de la riera de les Truites (en algun mapa anomenada sot del Mal Pas), a la Solella de Vilanova, a cavall entre les Agudes i el turó de Vilanova, just per sota del camí que porta al corral d'en Vidal.
Modesta i amagada font, ben arranjada però, erigida en un petit replà entre el camí de desembosc que baixa a buscar el torrent i aquest mateix . Es tracta d'un mur de pedra del país amorterada que alhora reté les terres, pel mig del qual raja l'aigua a través d'un gruixut broc de ferro i cau a un petit bassal quadrat arran del terra per on desguassa al torrent.

























Vista aquesta darrera font desfem l'últim quilòmetre, fins que arribem al trencall que hi ha tot just sortint d'un revolt que ara descrivim a la dreta. Som a uns 175 metres de la font de Marianegra que ens queda al sud, nosaltres ens desviem a la dreta per un camí ben evident que arrenca en lleugera pujada i direcció oest. Al cap d'uns 175 metres l'abandonem i trenquem a l'esquerra per un altre camí de moderada pujada que ens porta, escassos 50 metres més amunt, a enllaçar amb un antic camí que seguim a l'esquerra, en suau ascens.

Es tracta d'un antic camí de desembosc que marxa en sentit més aviat sud, molt abandonat, on cal anar sortejant petits arbres que han crescut al mig. No obstant, es pot seguir amb certa facilitat, prenent com a referència el marge amb bosc al damunt que ens queda a la dreta i la vora del camí amb bosc avall que portem a l'esquerra. Només un centenar de metres després arribem a una clariana on se'ns presenta una bifurcació; el caminet que surt per l'esquerra ens duria a un petit turonet que hi ha molt a prop, nosaltres seguim planejant pel brancal de més a la dreta, un estret sender però ben fressat. De seguida ens endinsem al bosc i el sender esdevé un corriol pedregós i de lleugera baixada, fàcil de seguir. Anem fent camí en paral·lel al sot de Marianegra que ens queda un centenar de metres a baix a l'esquerra. Uns 200 metres més endavant sortim a un petit pla anomenat Denit, franquejat de petites parets rocalloses, on perdem el traç del camí; en aquest punt cal mantenir la direcció que portàvem durant una cinquantena de metres, moment que creuem el sot de Pontviu i en no res som en un revolt d'un nou camí de desembosc. Si prenguéssim aquest nou camí a l'esquerra ens portaria al sot de Marianegra (dit també de Vilanova o de les Gatellades, segons el mapa que es miri), nosaltres agafem el camí a la dreta, en lleugera pujada. De seguida ens adrecem al sud. Anem guanyant alçada per un camí ample i ben evident, a més disposem d'alguns pilonets de pedres amuntegades que ens recorden el bon sentit.




El camí presenta una lleugera però constant pujada, transita a cavall dels sots de Pontviu que portem a la dreta i el de les Gatellades a l'esquerra. Al cap d'una mica més de 250 metres arribem a una bifurcació que fem a la dreta, alhora que ens adrecem al sud-oest. Finalment, uns 250 metres més amunt, anem a petar a la pista forestal de Santa Fe a Arbúcies que ens talla, a escassos 30 metres per sobre de la font del Conill; a l'esquerra davallaríem cap a coll de Te, nosaltres fem a la dreta, en lleugera pujada. Ara només ens queda seguir la pista a l'inrevés del que hem fet a l'anada els prop de 1,2 quilòmetres que ens separen del pla de l'Espinal, punt on hem encetat la caminada i que donem per ben finalitzada.




Durant el recorregut de tornada anirem veien algun arbre caigut al mig de la pista, que no hi era quan l'hem fet a l'anada.



















F 3h
10,9 Km
1.231 m
41.7839,2.4551Clica per veure'n la ubicació. Pla de l'Espinal

Inici i final de l'excursió.