Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-230 (Alt Penedès)

Itinerari:

0 0h
0 Km
369 m
41.3876,1.5720Clica per veure'n la ubicació. Plaça Nova (Torrelles de Foix)
Torrelles de Foix, poble d'uns 800 habitants, documentat des del 1067. El seu nom ve del llatí "Turriculas", amb el significat de torretes, Foix prové del propi nom del riu. Al poble hi havia el castell i casal dels Peguera, ocupat pels senyors de Foix des del segle XVI. Regat per les aigües de la riera de Pontons i el mateix riu Foix, podríem dir que el poble viu amb els peus en remull; per comprovar-ho, tan sols ens cal fer un volt pels carrers esquitxats d'antics safarejos, abeuradors i restes de l'avançat sistema de rec que es va construir a l'edat mitjana i que va convertir l'indret en un dels més importants centres agrícoles del Penedès.


Iniciem el nostre itinerari a la plaça Nova, situada al costat de l'església dedicada a Sant Genís; un edifici del segle XVIII edificat probablement cap a 1779 tal com ho assenyala la data al portal de la rectoria annexa.


1


369 m
41.3873,1.5721Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Genís
D'estil barroc, l'església parroquial de Sant Genís va ser construïda al segle XVIII, probablement al mateix temps que la rectoria, al portal de la qual hi ha la data de 1779. El temple va ser reformat l'any 1855 per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta, i remodelat de nou l'any 1923. És un edifici de nau única, coberta amb volta de canó amb llunetes i capçada amb un absis arrodonit. Té quatre capelles laterals per banda. A la façana principal hi destaca el campanar, de tres cossos en degradació, el coronament mixtilini i la gran portalada. Aquesta està flanquejada per dos parells de columnes, les quals sostenen un entaulament decorat amb gerros i presidit per la imatge del sant.


Des d'aquí agafem el carrer del Raval; una llarga artèria urbana que eixampla el poble cap a llevant, i és el que concentra un bon nombre d'edificis d'interès, la major part alçats o remodelats durant els primers decennis del segle XX.

Al número 6 d'aquest carrer hi tenim Cal Ròpia, antic centre social de caire lúdic, que comptava amb cafeteria i sala de ball. Té estructura basilical, amb tres grans obertures a la planta baixa, balcó corregut al primer pis i finestra tripartida a les golfes.

La casa número 1 que fa cantonada és vil·la Maria, de planta baixa i dos pisos amb jardí lateral. És al jardí on s'obre l'entrada principal, protegida per un porxo que forma una terrassa, amb balustrada al pis principal. Les façanes estan ornamentades amb esgrafiats, d'estètica noucentista.

Criden l'atenció els bonics i encertats mosaics fets amb rajoles que hi ha sota els noms dels carrers del poble.




El carrer del Raval ens aboca a l'allargassada plaça Major, presidida per la font de Sant Pere que està coronada per una estàtua al capdamunt del mateix sant amb les claus a la mà.


2


371 m
41.3883,1.5687Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Pere
La font està dedicada a la memòria d'en Pere Farré Vallès, promotor de la portada d'aigua al poble l'any 1909, en commemoració de la inauguració de les fonts públiques del poble. S'inaugurà el mateix any 1909 i s'abastia de l'aigua provinent de Les Dous. Sembla ser que la font es va erigir en un costat de la plaça perquè la persona que va ajudar a portar l'aigua al poble pogués veure a Sant Pere des de la finestra de casa seva. El carrer de la Font està dedicat a aquesta font.
El conjunt està plantat en un replà quadrat delimitat per quatre pilons de pedra, un a cada vèrtex. La font consta d'un pedestal de tres cossos amb base quadrada: A la part baixa la font, per on raja l'aigua a través de dues aixetes de polsador disposades en cares oposades i les respectives piques que descansen en pedestals. El cos central acull el gravat amb la dedicatòria i al capdamunt del pedestal s'alça una imatge de Sant Pere, amb les claus a la mà.


L'edifici que fa cantonada amb el carrer Major és l'antiga seu de l'Ajuntament i ara Centre Mèdic. De la seva arquitectura en destaca la torre campanar, amb cloquer i rellotge, el ràfec sobresortit i el coronament amb merlets triangulars. A la nostra esquerra queda la plaça de les Moreres, envoltada dels ombrívols arbres que li donen el nom.




A la cantonada de la plaça de les Moreres amb el carrer de Baix tenim la capella del Roser. Al seu costat disposem d'un pal informatiu amb els senders que passen pel poble.


3


371 m
41.3880,1.5686Clica per veure'n la ubicació. Capella del Roser
La Capella del Roser pertanyia a l'antiga casa senyorial dels Peguera, senyors de Foix i, des del segle XIX, barons de Rocafort. La casa va ser construïda durant la segona meitat del segle XVI i al mateix temps es degué alçar la capella, beneïda l'any 1579 i que segons les fonts, servia de panteó familiar. L'edifici, modificat amb el pas dels anys, conserva a un cantó l'estructura arrodonida i atalussada del que potser va ser una torre de la fortificació.





Seguim una vintena de metres més pel carrer de Baix i trobarem l'antic safareig públic i abeurador del casc antic.


4


370 m
41.3879,1.5686Clica per veure'n la ubicació. Font dels Abeuradors
Es tracta d'uns antics abeuradors que tenien també la funció de safareigs públics. Han estat encertadament restaurats i constitueixen un dels elements més emblemàtics del poble. El conjunt queda adossat al mur de pedra que tanca l'antic casal dels Peguera. Està format per la font, l'abeurador i un safareig de dos cossos, disposats l'un a continuació de l'altre. A la dreta ens queda el brollador inserit al mur que omple un llarg i ample abeurador de pedra. A l'esquerra i a un nivell inferior tenim els rentadors, també de pedra, aixoplugats sota una teulada de teules a una sola vessant sustentada per un embigat de fusta. Sota hi ha dues basses separades per una paret de pedra, la de l'extrem molt més petita i amb les lloses inclinades per poder rentar i esbandir bé la roba. Actualment no raja aigua pel broc, però sí que l'omplen amb una mànega i la mantenen neta i cristal·lina amb pastilles de clor.
Aquest abeurador és molt antic. Tant, que Sant Antoni, quan tornava cap a Pàdua muntat en el seu cavall alat després d'haver ressuscitat el seu pare a Lisboa, va baixar a descansar a Torrelles. Ell i la seva cavalcadura van calmar la set en aquest abeurador, l'aigua del qual era sempre corrent, neta i fresca, perquè provenia d'un doll viu i en sortia per un desguàs.


Un cop vistos els antics abeuradors, reculem fins la plaça de les Moreres. Aquí, deixem la capella del Roser a l'esquerra, travessem la plaça i continuem pel carrer de la Font de l'Omeda. A la cantonada trobem les marques blanques i vermelles corresponents al sender GR-92.5, variant del clàssic GR-92 que recorre Catalunya de nord a sud.




Una trentena de metres més endavant el carrer mor en una placeta; rebutgem el carrer de la Font que surt per la dreta i continuem per un estret passatge que arrenca d'enfront, entre dues cases. De seguida arribem a la confluència amb el carrer Vall de la Vila que ens queda a la dreta i just després sortim als horts que hi ha a la part baixa del poble. Un cartell de fusta ens confirma que anem en la bona direcció per anar a Les Dous.




En aquest punt arrenca el Camí dels Horts que ressegueix el traçat de l'Antic Rec o Rec de Baix (41.3883,1.5677)Clica per veure'n la ubicació. .

Es tracta d'un rec que des d'antic abasteix d'aigua els horts de la part baixa i banda de ponent de la població, la franja que queda entre la vila i la riera de Pontons. Té una llargària d'un quilòmetre i escaig de rec o sèquia des del desviament o resclosa a pla de riera de Pontons, a l'indret de la font d'en Còvens, fins a sota la plaça del Casal, al marge esquerre de l'esmentada riera, on hi retorna les aigües.



El caminet és cimentat i circula planerament en direcció ponent, en paral·lel a la sèquia oberta que ens acompanya, entre un munt d'horts que ens queden a l'esquerra i un marge a la dreta.




Després de caminar prop de 300 metres per aquest camí, s'acaben els horts al mateix temps que arribem a un encreuament amb un pal indicador que ens assenyala que estem a l'entorn de la font Fresca.




Defugim les escales de fusta que per la dreta pugen al poble, així com la continuació del que dúiem que segueix de front (més tard el reprendrem) i prenem el brancal que surt per l'esquerra, cimentat i en baixada. En no res, uns 15 metres més avall, som al costat d'un magnífic plataner que ens queda a mà dreta, a peu de camí. A la seva soca hi trobem la font Fresca.


5
15'
0,8 Km
369 m
41.3885,1.5644Clica per veure'n la ubicació. Font Fresca
Sota mateix de la soca del robust plataner hi ha dos gruixuts brocs de ferro, disposats a un pam de distància l'un de l'altre, per on brolla l'aigua en èpoques humides. A banda i banda arrenquen dos bancs de pedra per seure. Malauradament ha desaparegut una rajola de terrissa que estava collada al frontal on hi apareixia el nom de la font gravat.










Deixem la font a la dreta i continuem davallant entre plàtans per unes escales, al final de les quals comença un camí que marxa en sentit sud-oest per dins el bosc, amb l'eixuta riera de Pontons que ens acompanya a l'esquerra. Al cap d'encara no un centenar de metres, creuem la riera per damunt d'un pontet d'obra i fusta. Un cop a l'altra banda, el camí fa un gir envers la dreta i s'adreça al nord-oest. Sense deixar el planer camí que està ben fressat, uns 140 metres més endavant ens aboca a una petita esplanada dins el bosc on ens espera la font de l'Omeda, una de les més emblemàtiques del municipi.


6
20'
1 Km
371 m
41.3888,1.5626Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Omeda
La seva aigua és molt apreciada per les seves propietats diürètiques que diuen beneficien el ronyó. Es tracta d'una bonica i endreçada font boscana, emplaçada en una petita terrassa enlairada respecte la riera de Pontons, protegida d'aquesta per unes baranes de fusta. La font son dos murs de pedra que formen angle i que al mateix temps retenen les terres del marge de la muntanya i fan de respatller a dos bancs per seure. Al mig, a la part esquerra, és on s'hi ubica la sortida d'aigua, la qual raja per un broc caneló de ferro encastat al frontal i cau a un bassal que queda per sota del nivell del sòl. Damunt del brollador trobem el nom de la font gravat en una rajola de terrissa, característica de les fonts de Torrelles de Foix.
















Ara toca recular els prop de 250 metres que ens separen de la cruïlla del camí dels Horts. Així doncs tornem a creuar la riera pel pont, pugem les escales, passem a frec de la font Fresca que ara deixem a l'esquerra i ens plantem de nou al camí dels Horts, just a la cruïlla on hi ha el pal indicador de la font Fresca.

Aquí defugim el camí de la dreta per on hem vingut al començament des del poble, també rebutgem les escales que pugen d'enfront a buscar el carrer Major. Nosaltres reprenem el camí dels Horts a l'esquerra, inicialment en direcció nord-oest. A partir d'aquí la sèquia és coberta, una obra recent que la comunitat de regants agraeix ja que s'estalvien molta feina en netejar el llarg rec fins a la resclosa. El caminet ara és cimentat, transita per un entorn natural i paisatgístic fresc i molt agradable. Al cap d'uns 250 metres sortim del bosc i entrem en un espai obert alhora que ens adrecem a ponent, entre camps sense conrear. Podem gaudir d'una bona panoràmica, amb el contrast de colors propis de la tardor.




Mica en mica ens apropem de nou al bosc. El camí ara transcorre en paral·lel amb la riera que ens queda a l'esquerra, resseguint una filera de bons exemplars d'arbres, a la dreta camp obert.




Al cap d'uns 200 metres arribem a un encreuament de camins amb un altre pal indicador




rebutgem el camí que se'n va per la dreta i duu a la masia el Masnou i a la carretera de Pontons, la BV-2122. Nosaltres creuem altre cop la riera per una passera de fusta i un cop a l'altra banda ens trobem amb la continuació del camí de les Dous que surt per la dreta i la font d'en Còvens que ens espera enfront nostre.


7
35'
1,9 Km
381 m
41.3907,1.5589Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Còvens o d'Encovens
Localitzada en una petita esplanada enlairada respecte el marge dret de la riera de Pontons. Una de les fonts més emblemàtiques del municipi, en un indret acollidor i ben endreçat. Queda arrambada al marge de la muntanya, amb una paret de pedra que reté les terres i alhora li fa de frontal. Quan raja, la seva aigua, molt bona i fresca, ho fa per un broc de pedra (malauradament trencat) a dos pams d'alçada, cau dins un petit bassiol i s'esmuny fins la riera a través d'un rec a terra.
A banda i banda de la font hi ha pedrissos per seure i al mig de l'esplanada hi trobem una taula feta amb una roda de molí. A l'esquerra del brollador trobem el nom de la font gravat en una rajola de terrissa, característica de les fonts de Torrelles de Foix.


Retornem al camí i el reprenem, els rètols ens assenyalen bé la direcció per anar a Les Dous, no hi ha cap mena de possibilitat de perdre'ns. A la dreta una barana de fusta en protegeix de la riera i de la resclosa que hi ha pocs metres aigües amunt.




De seguida ens encarem al nord-oest pel bonic corriol que va pujant suaument en paral·lel amb la riera de Pontons que ens acompanya a la nostra dreta (cal apuntar que de la resclosa avall no baixava gens d'aigua per la riera però a partir d'allà en amunt sí) sentint l'agradable sorollet de l'aigua esmunyint-se avall mentre els arbres s'hi reflecteixen. 150 metres després d'haver deixat l'última font enrere, arribem a l'alçada d'una altra passera amb un pal indicador al seu començament.




Segons les indicacions del pal informatiu, podríem creuar la riera per la passera que tenim a la dreta i atansar-nos a Les Dous per un camí més ample, nosaltres però defugim aquesta alternativa i preferim continuar recte pel sender més estret que remunta la riera.




Uns 350 metres des de la passera, salvem un petit torrent secundari que tributa pocs metres més avall a la riera de Pontons i tot seguit sortim a una gran esplanada allargassada que acull la zona de lleure de titularitat municipal de Les Dous, un indret amable i ordenat per a la visita dominical dels veïns, els quals poden estar cofois d'un lloc magnífic mantingut de manera tant respectuosa.

En aquest espai hi trobem: A mà esquerra de l'esplanada la font de Les Dous que dóna nom al lloc, a la dreta el pont homònim (a l'altra banda del qual un caminet porta a l'aparcament, prop de la carretera) i un petit edifici que acull un bar durant la temporada estival, a sota seu la zona de barbacoes i el pèlag Gran. Al final de l'esplanada, un rètol de color groc ens assenyala el camí a seguir per anar al salt d'aigua (avui no raja) i si pugem per les escales podrem primer veure el salt des d'un balcó de fusta i més amunt esmorzar a l'àrea de pícnic, on disposem de bancs i taules distribuïdes en terrasses ben repartides pel bosc de forma molt acurada.


8
45'
2,4 Km
387 m
41.3942,1.5561Clica per veure'n la ubicació. Font de Les Dous
L'abundosa font està formada per un llarg mur frontal d'obra arrebossada i adossat al marge, d'uns 25 metres de llargada per metre i mig d'alçada, rematat amb maó vist i decorat transversalment amb una filera de ceràmica vidriada. Trenta-cinc brocs de ferro en forma de mig caneló, disposats l'un al costat de l'altre i a uns tres pams de distància, aboquen aigua fresca a un rec obert d'obra vista tant llarg com ho és el mur frontal i nodreixen el cabal de la riera de Pontons. A l'extrem esquerre hi ha el nom de la font gravat en una rajola de terrissa, característica de les fonts de Torrelles de Foix. Les fonts i l'entorn es van construir l'any 1930, els quals, amb el pas dels anys, han sofert alguns canvis. L'Associació Torrelles Net i Punt ha estat treballant durant quasi 2 anys per poder oferir l'aspecte que actualment podem trobar.
Aquesta zona havia estat propietat del marquès de Foix, Guerau de Peguera, militar que va participar a la defensa de Barcelona al 1714. L'any 1869 el poble aconseguia un fet històric: El r epartiment del terrenys dels "Navegants/Vagants" (grup de muntanyes i valls de l'oest de Torrelles) entre tots els veïns del municipi. A la família Torrents li va ser adjudicada, entre d'altres, la font i la terra d'aquest lloc, d'aquí que la font es coneixia com a font de Torrents. Després d'anys es passaria a denominar Les Dous.
Dou és un mot d'origen incert, possiblement pre-romà, del que, entre altres, se'n deriva deu, que vol dir el mateix: Naixement d'aigua, font, surgència, etc..


Al final de l'esplanada de la font se'ns presenten tres alternatives, nosaltres les visitarem totes. Si baixem per les escales que porten a la zona de barbacoes, podrem veure una bona imatge del pèlag Gran de les Dous i també de la part de baix del pont.




Un rètol de color groc ens assenyala el camí a seguir per anar al salt d'aigua de les Dous (41.3945,1.5556)Clica per veure'n la ubicació. , seguint un curt corriol excavat a la roca. Malauradament avui no raja el salt.

En aquest indret, la riera s'engorja i forma un salt d'aigua d'uns 20 metres que es precipita al pèlag Gran de les Dous conformant un espai natural de gran bellesa. Malauradament en algunes èpoques de l'any la sequera ens deixa sense aquesta espectacular cascada. Màxima precaució; les aigües són fredes i profundes.









 

Tornem a situar-nos al pla de la font. Ara fem cas a un cartell que ens assenyala el balcó, al qual hi accedim pujant per unes escales de pedra. El trobarem ben aviat; quan siguem al primer replà ja veurem un mirador amb baranes des d'on es contempla el salt des d'una perspectiva més elevada, també davant nostre emergeix la masia les Dous.

La masia les Dous és una casa aïllada situada a la riba de la riera de Pontons, prop de les fonts homònimes. Fou construïda l'any 1870, data que figura en el capcim de la façana. Cap a l'any 1920 va ser remodelada i va adquirir el seu actual aspecte noucentista, caracteritzat pels elements decoratius de ceràmica vidriada blanca i blava que emmarquen les obertures i la cornisa.








Després de donar complida visita a aquest entorn tant agradable, emprenem la tornada. Sortim del mirador i continuem pujant les escales que serpentegen pel mig del bosc. Passem entre la zona de pícnic, on disposem de bancs i taules distribuïdes en terrasses ben repartides i de forma molt acurada.




Quan les escales s'acaben, sortim del bosc al mateix temps que anem a parar una pista ampla de terra que ens talla, la qual prenem a l'esquerra, en direcció sud. De seguida passem a frec d'una casa isolada que deixem a l'esquerra. El camí esdevé carreter i circula inicialment entre camps d'oliveres. Més a l'esquerra ens queda la riera per on hem vingut i més enllà a la dreta el bosc de la Mata.

El municipi de Torrelles de Foix, tot i la presència de la riera de Pontons i del riu Foix, disposa de la major part de la superfície conreada dedicada al secà, on hi predomina la vinya, oliveres, ametllers.



Si estem a l'aguait, en el marge d'un dels camps de la dreta, podrem veure una cabana de pedra seca molt ben conservada.




Al cap d'uns 400 metres passem al costat d'una primera vinya. A la llunyania s'albira el poble de Torrelles de Foix.




Quan la primera vinya s'acaba, creuem un petit torrent eixut i un cop a l'altra banda ens endinsem al bosc de l'Arboçar, al mateix temps que el camí fa un tomb a l'esquerra i ens adrecem de mica en mica al sud-est. Uns 350 metres més endavant arribem a un encreuament de camins; rebutgem el que se'n va per la dreta i prenem el brancal de l'esquerra. De seguida passem pel costat d'una casa mig abandonada que deixem a l'esquerra. Anem circulant còmodament, perdent alçada molt poc a poc, alternant camps d'oliveres, bosc i vinyes. Obviem altres camins que ens menen, sempre pel més marcat. Ens anem apropant al poble.




250 metres més tard sortim a un espai obert on el camí es bifurca; agafem el que surt per l'esquerra, en lleugera baixada. 175 metres més avall anem a petar a un camí que ens talla, el qual fem a l'esquerra, en sentit est. Escassos 200 metres després arribem al petit veïnat del Corral Nou. A partir d'aquí ens queden uns 400 metres de caminar en direcció nord-est per una pista asfaltada que ens duu directament al nucli urbà, al qual hi accedim travessant un pont d'obra i ferro que salva la riera de Pontons. A l'altra banda ens queda el recinte emmurellat del casal dels Peguera.


9
1h 20'
4,6 Km
365 m
41.3876,1.5685Clica per veure'n la ubicació. Recinte emmurellat del Casal dels Peguera
La família Peguera, senyors de Foix, va construir un casal senyorial al poble durant la segona meitat del segle XVI. D'aquest antic casal en resta només el recinte emmurallat, del qual en deuria formar part una torre de la capella del Roser. El casal ha desaparegut i al seu lloc hi ha un edifici modern, actualment dedicat al turisme rural. Sota aquest edifici es conserven els soterranis de l'antic palau.
Els Peguera van accedir a la senyoria de Torrelles mitjançant el matrimoni de Guerau de Peguera i de Montbui amb Maria Agraïda de Cruïlles i de Vilafranca (segle XV) i dos segles després es van establir a Torrelles. L'any 1710, Guerau de Peguera i Berardo va ser nomenat per l'arxiduc Carles, primer marquès de Foix. La nissaga es va extingir amb la mort de Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, que va morir fadrina i deixà el seu patrimoni a les salesianes.


Des d'aquí podríem atènyer el nucli urbà pujant pel carrer de Baix, però encara ens queda una font per conèixer, la font del Ròpia, el nostre últim objectiu. Així doncs, prenem un camí cimentat que surt de la nostra dreta que transita entre les cases de la part més baixa del poble que ens queden a l'esquerra i els horts a mà dreta. 125 metres després, el camí ens aboca a la part baixa del carrer dels Horts, en un eixamplament del mateix. Aquí, en lloc d'agafar el carrer amunt, continuem recte durant una vintena de metres, resseguint les tanques del horts, fins que topem amb la portalada d'una casa. En aquest punt, a la paret de l'esquerra, hi ha la font del Ròpia.


10
1h 25'
4,8 Km
363 m
41.3875,1.5703Clica per veure'n la ubicació. Font del Ròpia
L'aigua brolla per un broc de pedra que sobresurt de la part baixa de la paret de la casa i cau a un bassal allargat d'obra vista que queda per sota del nivell del paviment. Al damunt del broc trobem el nom de la font gravat en una rajola de terrissa, característica de les fonts de Torrelles de Foix.











Continuem carrer dels Horts amunt i anirem a petar al carrer del Raval, que ja coneixem. El prenem a la dreta i ens portarà a la plaça Nova, on tenim estacionat el vehicle i on donem per ben finalitzat aquest agradable passeig matinal.


F 1h 30'
4,9 Km
369 m
41.3876,1.5720Clica per veure'n la ubicació. Plaça Nova

Inici i final de l'excursió.