Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-235 (Osona i Vallès Oriental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
1.087 m
41.8262,2.4091Clica per veure'n la ubicació. Coll de Bordoriol (Viladrau)
El coll de Bordoriol, situat a cavall de les comarques d'Osona i la Selva, és un lloc tradicional de pas i accés al massís del Montseny, ja esmentat al segle X amb el topònim Arbole Aurioli (Arbre d'Oriol) com a límit de les parròquies d'Arbúcies i Viladrau. Des d'aquí podem albirar la creu del Matagalls a la llunyania.


A l'altra banda de la carretera hi ha unes escales de fusta que pugen al mirador d'aquest coll (41.8261,2.4093)Clica per veure'n la ubicació. , amb taules d'orientació i penells informatius. Pugem-hi abans d'engegar l'excursió, el dia s'aixeca prou clar i tindrem bones vistes.

El punt on ens trobem ofereix una panoràmica privilegiada de dues unitats orogràfiques rellevants del massís: la carena del turó del Catiu d'Or al cim de les Agudes i la vessant obaga del Matagalls.



Ara sí, després de fer unes fotografies dalt del mirador, encetem la caminada que ens ha de dur al cim del Matagalls. Creuem doncs la carretera i ens situem amb la caseta d'informació a la dreta, davant nostre observem un cartell de fusta que ens indica les principals fonts de l'entorn i a l'esquerra unes escales que porten a una esplanada.




Comencem la caminada per una pista forestal que surt davant nostre en sentit sud-oest i lleugera pujada, seguint les marques verdes i blanques corresponents al SL-C-82 que ens acompanyaran fins a coll Pregon.

El sender SL-C-82 enllaça el coll de Bordoriol amb coll Pregon, passant pels colls de Joan, de Sabènia de Baix i de Sabènia de Dalt. Circula per un ample vial perfectament senyalitzat que recorre estatges boscosos i espectaculars. És una de les rutes habituals per assolir el Matagalls, ja difosa per Artur Osona l'any 1876.


Uns 225 metres més endavant trobem un trencall a la dreta amb un indicador assenyalant-nos la font de Pastors. El seguim en baixada i en una quarantena de metres ens porta a la primera de les fonts del dia.


1 10'
0,4 Km
1.100 m
41.8249,2.4065Clica per veure'n la ubicació. Font de Pastors
La font es troba en una clariana dins el bosc, recentment desbrossat. Es tracta d'un petit mur fet de pedres sense lligar, entre les quals surt un broc de ferro per on raja l'aigua que cau en un bassal de pedra arran de terra. Al costat de la font i al davant disposem de dos bancs per seure fets amb travesses de fusta.
Abans del seu arranjament al 2002, aquesta font era un biot on els pastors es trobaven, d'aquí el seu actual nom. Al 53è Aplec del Matagalls la font fou arranjada a partir de l'antic biot, patrocinada per l'Àngel Rabat i des d'aleshores dedicada al centenari de la mort de Mn. Cinto Verdaguer. Un pedró commemoratiu damunt la font recull la dedicatòria i un poema de Felip Graugés.


Retornem a la pista i la reprenem a la dreta amb el mateix sentit que l'havíem deixat, flanquejats per alzinars i rouredes. Només 125 metres més endavant, just a l'entrada d'un revolt a l'esquerra, defugim un sender que surt d'enfront i ens duria un centenar de metres més enllà a la font de l'Atlàntida, nosaltres continuem per la pista, ben marcada. Uns 75 metres més amunt deixem un corriol a l'esquerra que ens tornaria al punt de partida al mateix temps que fem un gir a la dreta i ens encarem al sud. Uns 75 metres després passem a frec del Corral de la Vila (41.8232,2.4059)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a la dreta.

Edifici en planta baixa i coberta a un sol vessant. El Montseny havia estat tradicionalment un indret de pastures d'estiu, on el bestiar transhumant, principalment ovelles, procedent de llocs llunyans com el Cadí, l'Alt Freser o l'Alt Berguedà arribaven al massís tot travessant la plana vigatana. Fins als anys vuitanta del segle passat, Bordoriol havia estat un lloc de pas i parada habitual dels ramats procedents del nord del país.






L'ample pista s'endinsa en el bosc en direcció sud i lleugera pujada. Uns 200 metres més endavant sortim a una gran clariana; som a coll de Joan, també cruïlla de camins.


2 20'
1 Km
1.135 m
41.8216,2.4058Clica per veure'n la ubicació. Coll de Joan
En aquest coll hi ha un petit oratori de pedra dedicat a Sant Francesc d'Asís, amb una placa que commemora l'aplec que van celebrar els pessebristes de Vic i Viladrau al Matagalls l'any 1976. El sant està decapitat.
Des d'qauí podem gaudir d'excel·lents vistes: A l'esquerra, la vall d'Arbúcies, les Agudes i el Turó de l'Home. A la dreta la vall de Viladrau, al fons la plana de Vic i quasi davant l'imponent Matagalls. Darrere, les cingleres del Collsacabra amb els Pirineus al fons.





Al final del prat deixem el petit oratori a la dreta i tot seguit ensopeguem amb una bifurcació; defugim el camí que se'n va per la dreta indicat amb un rètol de fusta com a "Font dels Mosquits" (serà per on tornarem), nosaltres agafem el que arrenca per l'esquerra assenyalant-nos el "Coll Pregon" i barrat amb un cadenat, seguint les fites blanques i verdes del SL-C-82.




Caminem en direcció sud, enfilant-nos de manera constant enmig de l'alzinar. De tant en tant s'imposa a l'esquerra la silueta dels Pirineus nevats.




Uns 800 metres més endavant el camí fa un canvi brusc d'orientació per guanyar alçada, adreçant-nos al nord. Al cap d'uns 300 metres atenyem el coll Sabènia de Baix (41.8173,2.4043)Clica per veure'n la ubicació. , al fil de la carena.




Aquí, el camí gira envers l'esquerra al mateix temps que canviem de vessant i reprenem l'orientació cap el Matagalls, en sentit sud, sense deixar de pujar. Només uns 250 metres més enllà arribem al coll Sabènia de Dalt (41.8151,2.4034)Clica per veure'n la ubicació. , un encreuament de camins on hi trobem una bigueta informativa i un plafó que ens parla de l'aprofitament de la fusta.




Rebutgem el camí que se'n va per la dreta i continuem de front pel camí marcat, sempre en suau però constant pujada. Apreciem com la vegetació ha anat canviant gradualment, de manera que es deixen enrere els alzinars i mica en mica comencen a aparèixer els faigs nus.




Al cap d'uns 400 metres el camí fa un gir envers l'esquerra per tal de guanyar alçada, al mateix temps que defugim un camí que arrenca per la dreta i porta a la font de Mosquits. La perspectiva s'obre al nord, amb Viladrau als nostres peus i el Pirineu a la llunyania.




Uns 250 metres més endavant ens adrecem altre cop al sud-oest. Rebutgem a dreta i esquerra els ramals de la pista, sempre guiats per les estaques del SL-C-82 que sovintegen. Al cap d'uns 950 metres més, després de descriure una corba a l'esquerra, el camí esdevé planer, amb tendència a perdre lleugerament desnivell. Albirem la silueta de la creu del Matagalls.




Uns 450 metres més enllà passem a frec d'una antiga poua de glaç que ens queda a mà esquerra.

Servia per emmagatzemar el gel durant l'hivern per tal d'aprofitar-lo durant la resta de l'any.



A l'alçada de la poua de gel, just en el punt que el camí que dúiem entra en un revolt a l'esquerra, ens situem a la cruïlla del camí de la Font de Llops (41.8065,2.3909)Clica per veure'n la ubicació. .





Aquí defugim el corriol que arrenca en baixada per la dreta immediata assenyalat amb un rètol de fusta com a "Font de Llops" (el farem a la tornada), ignorem també un de molt desdibuixat que per la dreta porta a l'Avetelleda i també l'ample camí que se'n va per l'esquerra a trobar el turó Sesportadores, nosaltres prenem l'estret sender que s'enfila de dret per la fageda en direcció sud, sense perdre de vista les marques verdes i blanques. Uns 125 metres més amunt sortim del bosc i entrem en un bonic prat, el coll Pregon, on acaba el sender SL-C-82 que ens ha acompanyat des del començament. Una estaca de fusta ens indica que per aquí hi passa el GR-5.2.









3 1h 40'
4,6 Km
1.532 m
41.8050,2.3909Clica per veure'n la ubicació. Coll Pregon
Coll Pregon és un bonic prat de muntanya situat enmig d'una frondosa fageda, al sud-est del cim del Matagalls. Al mig hi ha un pedró dedicat a Pau Casals, consistent en un bloc basàltic de color negre d'uns 1.800 quilos que homenatja el mestre amb les següents estrofes de Felip Graugés:
Ara ve el temps del gran repòs
i de la pau a les muntanyes;
el primer fred marcí les flors;
fan vels de plata les aranyes.
Ara comença enllà el camp
el tomb august de la natura;
el faig ja té color d'aram
I és el pollanc or que fulgura.












Pel sud del prat travessa el GR-5.2 que per l'esquerra ve del coll de Sant Marçal provinent de Fontmartina i per la dreta s'enfila a assolir el Matagalls que és el que prendrem nosaltres, defugint per ara un camí que marxa en direcció sud i ens duria a la font de Coll Pregon però que aplacem la seva visita per després.

Així doncs ara agafem el que arrenca per la dreta, seguint les marques blanques i vermelles corresponents al GR-5.2.

La variant GR-5.2 mostra el Montseny en tot el seu esplendor. Des del Pla del Cafè, passant pel Pla de l'Ase Mort, Collformic, el Matagalls, les Agudes, el Turó de l'Home. Visitant també Sant Marçal de Montseny per acabar al Pla del Coll. Les vistes que s'albiren des dels punts més alts de la serralada són espectaculars.


Entrem de nou a la fageda, el camí està molt fressat i presenta una acusada pujada, essent aquest el tram més costerut de tota l'ascensió.




Anem fent llaçades per la fageda durant una mica més de mig quilòmetre, fins que sortim al collet de l'Home Mort (41.8051,2.3871)Clica per veure'n la ubicació. , on s'acaba definitivament el bosc.

Des d'aquest indret les vistes són espectaculars. Es pot contemplar perfectament el pla de la Calma, el Tagamanent, la plana de Vic i, en els dies clars, les muntanyes de Sant Llorenç del Munt, els cingles de Bertí i Montserrat.





A partir d'aquí atenyem la carena, seguint per camí evident entre matollars de ginebró, en lleugera pujada i direcció nord-oest.




El camí, de pedra esmicolada, segueix uns 550 metres per sota la carena fins culminar el Matagalls, sempre visible per la seva característica creu.


4 2h 10'
5,7 Km
1.697 m
41.8088,2.3827Clica per veure'n la ubicació. El Matagalls
És el tercer cim més alt del Massís del Montseny, es troba entre els municipis de El Brull i Viladrau a Osona, i del Montseny al Vallès Oriental. El Matagalls ha estat de sempre un lloc de pelegrinatge excursionista, també és la fita d'un aplec que, des de 1950, es fa anualment cada segon diumenge de Juliol. Al cim hi trobem una creu de dimensions considerables que el corona, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, els orígens de la qual es remunten al segle XVI o XVII. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en honor al també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap ençà comença al Collformic.
L'actual creu de ferro de Matagalls, tal i com la podem veure ara, fou inaugurada l'any 1931, tot i que al 1920 se'n havia aixecat una de pedra a l'actual basament, que substituïa la creu de fusta que existia des de l'aixecada pel pare Claret al 1840. Cal afegir que l'any 1975, amb motiu del 25è Aplec, s'hi va col·locar una gran llosa amb diferents inscripcions i dedicatòries, sostinguda per un peu de ferro forjat. És la que fa d'altar els dies de l'Aplec.



Després de donar complida visita al cim i havent fet les fotos de rigor, emprenem la baixada. Desfem els prop de 1,1 quilòmetres que ens separen de coll Pregon i un cop allí, a l'extrem més al sud del prat (a la nostra dreta), trobem una bigueta de fusta que ens assenyala la font de Coll Pregon, el nostre immediat objectiu.




Agafem doncs el caminet que marxa en direcció més aviat sud per una esplèndida fageda. Al cap d'uns 150 metres passem per una antiga plaça carbonera i uns altres 150 metres més tard som davant la bonica font de Coll Pregon.


5 2h 40'
7,1 Km
1.521 m
41.8024,2.3897Clica per veure'n la ubicació. Font de Coll Pregon
Font dedicada a Jaume Bofill i Mates (1878-1933. El seu nom de ploma fou Guerau de Liost, escriptor, poeta noucentista, polític i periodista), patrocinada per Delmiro de Caralt (Amics de l'Aplec) l'any 1960. A la dreta de la font hi ha un cartell de fusta que ens recorda la commemoració. Es tracta d'una paret de pedra amorterada arrambada al marge, amb un petit pedrís per seure a mà esquerra. L'aigua raja per tres brolladors; una aixeta de polsador al mig i dos brocs de ferro a banda i banda i a diferent nivell. El broc que queda més a dalt és per on sobreeix l'aigua sobrant quan la cisterna de captació és plena. A sota, un bassal rectangular arran del terra recull l'aigua.
Al 1979, en motiu del centenari del naixement de Guerau de Liost, la font fou restaurada i ampliada pels amics de l'aplec de Matagalls. Inserit al capdamunt del frontal hi ha un mosaic de 12 rajoles de ceràmica on es pot llegir el poema de Guerau de Liost dedicat a Coll Pregon.










Reculem els últims 300 metres fins al coll Pregon. A l'entrada d'aquest prat trobem una bigueta de fusta indicant-nos que hi passa el GR-5.2; a l'esquerra s'enfila cap al cim del Matagalls, per la dreta se'n va cap al coll de Sant Marçal.




Nosaltres travessem el prat en direcció nord i entrem de nou a la fageda, continuant pel mateix camí que hem fet a l'anada, però ara en sentit contrari, davallant durant uns 150 metres, fins que arribem a l'encreuament de camins de la Font de Mosquits, el que hi ha al costat de la poua de glaç que ara ens queda a mà dreta. Aquí rebutgem el camí que se'n va per la dreta a trobar el turó Sesportadores, també defugim l'ample vial que surt d'enfront (és per on hem pujat a l'anada) i fem el mateix amb un de molt desdibuixat que per l'esquerra immediata duu a l'Avetelleda. Nosaltres agafem un corriol descendent que ens queda també a l'esquerra, assenyalat amb un rètol de fusta que diu Font de Llops.




Aquest és el camí del Matagalls que passa per la Font de Mosquits i la Font de Llops, amb una forta pendent, bonic i ben fressat però envaït de fullaraca en aquesta època de l'any, caldrà estar atents on posem els peus doncs pot ser un "trencacames". Circulem per la Baga de Coll Pregon, perdent alçada ràpidament en direcció nord, seguint sempre uns pilonets de pedres amuntegades que sovintegen.




Uns 475 metres més avall creuem un petit torrent eixut i una cinquantena de metres després fem un saltet i anem a parar a un camí més ample que ens talla (un rètol de fusta ens indica Coll Pregon en direcció contrària a la nostra).




Si prenem el nou camí a l'esquerra ens durà, una vintena de metres més enllà, a una clariana on ens rep el xiuxiueig de la font de Mosquits.


6 3h 5'
8,1 Km
1.335 m
41.8095,2.3919Clica per veure'n la ubicació. Font de Mosquits
Exemple de font boscana, emplaçada en una densa fageda, en un dels paratges més bucòlics del Parc Natural del Montseny.
L'aigua sorgeix d'un mur fet amb pedres grans que alhora conté la muntanya. La primera línia de pedres serveix de banc corregut i la segona de respatller. Al mig del pedrís, l'aigua raja per un broc de ferro, cau en un bassal semicircular arran del terra i és conduïda a través d'un tub soterrat fins el torrent, evitant així un gran mullader al seu entorn.
Fou dedicada al Mil·lenari de Catalunya, patrocinada per Àngel Rabat i Graugés l'any 1988 en motiu del 39è Aplec de Matagalls. Al 2011, en motiu del 62è Aplec, fou arranjat el broc i els bancs de pedra situats a cada costat per part del Servei de Parcs Naturals de la Diputació. La font té un pedró commemoratiu amb un bonic poema de Felip Greugés.















Tornem enrere. Deixem a la dreta el corriol per on hem vingut des de coll Pregon i també el rètol de fusta que ens ho indica. Una cinquantena de metres després arribem a una bifurcació; el brancal planer que se'n va per la dreta ens retornaria a la pista que hem fet a l'anada, nosaltres trenquem a l'esquerra per un corriol de forta pendent que serpenteja per dins el bosc. Mig quilòmetre més avall, poc després d'una marrada dreta-esquerra-dreta, anem a petar a un ample vial que ens talla i que prenem a la dreta (a la confluència hi ha un cartell de fusta que ens assenyala el Matagalls en sentit contrari al nostre). Marxem en direcció nord-est, perdent alçada molt poc a poc per una magnífica fageda.




Al cap d'uns 600 metres enllacem amb un camí transversal; a l'esquerra aniríem cap a la font Rupitosa i coll d'Ordial, nosaltres ho fem a la dreta, mantenint la direcció que dúiem, nord-est. Immediatament saltem una cadena, el camí s'eixampla i trobem a mà dreta la bonica font de Llops esperant-nos, envoltada de magnífics faigs.


7 3h 30'
9,3 Km
1.153 m
41.8151,2.3997Clica per veure'n la ubicació. Font de Llops
Es tracta d'un petit mur de pedra lligada i molt fosca, adossat al marge de la muntanya que alhora reté les terres, amb un broc de ferro encastat, molt desgastat pel pas dels anys, per on brolla l'aigua que vessa a un bassal semicircular de pedra arran de terra. La font queda entre un majestuós faig amb les arrels descalces a l'esquerra i un banc de pedra que ens convida a seure i gaudir de l'entorn a la dreta. Al damunt una placa de pedra commemorativa amb el nom de la font.
Fou patrocinada per Àngel Rabat i Graugés juntament amb l'Associació d'Amics del Montseny l'any 1986. Dedicada al primer centenari del poema "Canigó", llibre èpic de 1886 escrit per Mn. Cinto Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença Catalana.
La font rep el nom en honor als últims llops abatuts al Montseny a les darreries del segle XIX, dues femelles i tres mascles.


Deixem la font a mà dreta i continuem pel camí marcat. De seguida creuem el torrent de la Font de Llops.




Continuem en direcció nord-est, sempre per dins el bosc, perdent alçada molt poc a poc. Uns 900 metres més endavant, just quan el nostre camí fa un petit gir a l'esquerra, defugim un altre que surt per la dreta assenyalant-nos el Coll Pregon (és per on hem pujat a coll Pregon a l'anada), al mateix temps que retrobem les marques verdes i blanques corresponents al sender SL-C 82 que ja no abandonarem. Tot seguit sortim a la gran esplanada amb el petit oratori a la nostra esquerra, som de nou a coll de Joan.


Travessem l'esplanada del coll i continuem per la pista ampla que marxa en direcció nord-est, endinsant-se de nou al bosc. Uns 175 metres més avall tornem a passar a frec del Corral de la Vila que ara ens queda a l'esquerra. Deixem enrere el corral i seguim per la pista els 550 metres que ens separen del coll de Bordoriol, on hem començat aquesta caminada i que donem per ben finalitzada.


F 4h
10,9 Km
1.087 m
41.8262,2.4091Clica per veure'n la ubicació. Coll de Bordoriol

Punt de partida i final de l'excursió d'avui.