Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-239 (Vallès Oriental i Maresme)

Itinerari:

0 0h
0 Km
 334 m
41.5027,2.2530Clica per veure'n la ubicació. Urbanització Mas Corts (Sant Fost de Campsentelles)

Estem situats al capdamunt del carrer Sant Llorenç, just on comença el carrer Montblanc. Defugim un curt carrer descendent a l'esquerra (per on tornarem al final) i continuem pujant pel carrer Montblanc. 150 metres més endavant deixem a la dreta el carrer Aneto i continuem 150 metres més fins el final del carrer Montblanc, que mor en una placeta i també s'acaben les cases.

Saltem una cadena que barra el pas als vehicles i, un cop a l'altra banda rebutgem un camí descendent que surt per l'esquerra i fem per un altre ascendent que arrenca per la dreta. Seguim l'ample vial en moderada pujada i direcció nord-est. Uns 100 metres més amunt passem pel costat d'un dipòsit d'aigua i un repetidor de telefonia que ens queden a mà esquerra. Continuem amb forta pujada uns metres més, però ben aviat el camí esdevé planer. Al cap d'uns 325 metres des del dipòsit anem a parar a una altra pista que fem a la dreta, però només escassos 10 metres. Aquí prenem un corriol que comença damunt d'unes roques i s'enfila muntanya amunt. Un cop salvades les roques esdevé un caminet ben evident que marxa en sentit est, amb lleugera pujada al començament. Avui està bufant fort el vent, si mirem enrere podrem veure clarament Montserrat a la llunyania.




Uns 200 metres des de que hem deixat la pista, assolim un petit puig des d'on se'ns obren les primeres vistes del mar.




Davallem lleugerament. Uns 50 metres més avall obviem un corriol a l'esquera i només 20 metres després en deixem un altre a la dreta. En aquest punt comença una curta però pronunciada pujada per un senderó molt erosionat per les aigües, amb molta pendent i relliscós, on cal vigilar de no caure. Al cap d'uns 150 metres s'acaba la pujada i comencem a davallar. Uns 175 metres més avall sortim a una pista forestal. Enlairada davant nostre tenim emergeix per damunt dels arbres la torre de guaita del turó de Galzeran, el nostre immediat objectiu.




A l'esquerra tenim una torre elèctrica, si seguíssim la pista a la dreta ens portaria al coll de Montalegre, si ho féssim a l'esquerra podríem anar al coll d'en Gurri, a Castellruf i al turó de Galzeran pel camí ample. Nosaltres creuem la pista i prenem un caminet ascendent que surt davant nostre i que de seguida es converteix en una torrentera. En no res som en una esplanada, amb la torre de guaita a uns 20 metres a l'esquerra. Seguim pel camí ample, en direcció nord-est. Deixem la torre a l'esquerra i uns 15 metres després ens desviem a l'esquerra per un caminet que s'emdinsa en el bosc i en menys de 40 metres ens porta al capdamunt del turó de Galzeran, on podem veure un monòlit geodèsic i gaudir de bones vistes.



1 30'
1,3 Km
 485 m
41.5046,2.2663Clica per veure'n la ubicació. Turó de Galzeran
El turó de Galzeran o Turó d'en Mates és una muntanya de 485 metres situada entre el Maresme i el Vallès Oriental, a la Serra de Marina. Ben visible, dons al cim hi ha ubicada una torre de guaita. És el punt d'unió dels municipis d'Alella, Tiana, Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles. Hi ha un monòlit geodèsic que fou utilitzat l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, que serví per a determinar la longitud del metro. Es feu servir per a la triangulació del vèrtex format pel Matagalls, el Puig Rodò i el Turó de Galzeran; una placa recorda el fet. Des del cim les vistes són insuperables; veiem Tiana i Alella als peus i al fons ran de mar Premià, el Masnou, Badalona i Barcelona, per ponent tot el Vallès amb la serralada Prelitoral i més enllà es divisa el Montseny i el Pirineu.


Baixem de nou al camí i seguim en la mateixa direcció que dúiem abans, nord-est, amb bosc a l'esquerra i bones vistes del Maresme a mà dreta. Al cap d'escassos 60 metres trenquem a la dreta per un corriol que davalla fent ziga-zagues entre vinyes recent plantades.




Les vistes són excepcionals. Amb el dia tant clar que fa avui podem veure perfectament Barcelona a la dreta i una bona franja de litoral.




Després de davallar durant uns 450 metres arribem a l'encreuament de camins del coll dels Nou Pins (41.5028,2.2679)Clica per veure'n la ubicació. .




El camí que surt davant nostre baixaria a Alella, la pista que ens talla és la que porta del coll de Montalegre (a la dreta) al coll de Font de Cera (a l'esquerra) i que segueix en tot moment el GR-92, assenyalat amb les característiques marques vermelles i blanques corresponents als senders de gran recorregut. Nosaltres prenem la pista a l'esquerra, amb lleugera baixada, direcció nord-est i seguint les traces blanques i vermelles. A la dreta ens acompanya una tanca que delimita les vinyes. 300 metres més endavant defugim un camí que ens mena per la dreta i 230 metres més enllà rebutgem un corriol a l'esquerra (l'agafarem després). Continuem uns 340 metres més per la pista fins que trobem un corriol a mà dreta en sentit descendent pel qual trenquem i comencem a davallar pel Bosc de les Quatre Torres. El camí serpenteja i ha estat recentment assenyalat amb unes marques de color lila. Quan portem uns 100 metres caminant per aquest corriol deixem un camí a l'esquerra i uns 75 metres després, a mà esquerra, trobem dues coves de vinya (41.5070,2.2721)Clica per veure'n la ubicació. , una al costat de l'altre, amb la particularitat que ambdues tenen dues entrades cadascuna.




Avancem uns 50 metres més, fins que siguem en una corba a l'esquerra. Aquí trenquem a la dreta per un caminet planer que en 30 metres ens duu davant la font del Safareig.


2 1h
3,3 Km
 324 m
41.5067,2.2720Clica per veure'n la ubicació. Font del Safareig
L'aigua brolla per un tub metàl·lic inserit en un petit muret de pedra i cau en una bassa rectangular, d'uns 3x1,5 metres, d'obra rematada amb ciment, que es troba arran de terra. Malgrat que la bassa és plena, avui no raja.















Reculem els 30 metres que ens separen del camí, el qual reprenem en baixada. 125 metres més avall arribem a una cruïlla; girem a l'esquerra i a escassos 50 metres, després de pujar unes amples escales de pedra, som a la font dels Eucaliptus que ens queda a la dreta, a l'esquerra hi ha un refugi de caça ubicat dins la muntanya, sempre obert.


3 1h 5'
3,5 Km
 308 m
41.5076,2.2734Clica per veure'n la ubicació. Font dels Eucaliptus
La font avui només goteja. Provinent de la mina situada a l'esquerra de la font, brolla l'aigua per un curt tub de plàstic i cau en un petit safareig cobert amb una bonica volta d'obra.
Al davant de la font hi ha un refugi ubicat dins la muntanya. Tant la font com l'entorn es troba net i en bon estat de conservació, a la dreta de la font una taula de pedra ens permet esmorzar sota els grans eucaliptus que donen nom a la font.





Desfem l'últim tram de camí fins la bifurcació anterior i seguim avall obviant els camins i corriols que menen a banda i banda. Quan ja hem fet uns 250 metres veiem davant nostre unes cases, aquí tombem a la dreta per un altre camí que gairebé ens fa fer un gir de 180º, deixant les cases al darrere. Uns 50 metres més avall arribem a la font de l'Esquerda.


4 1h 10'
3,8 Km
 265 m
41.5066,2.2745Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Esquerda
La localitzem en una raconada del camí. Una de les fonts més singulars de la Serralada, dons la sortida d'aigües queda dins d'una petita cova de roca. Per accedir-hi cal baixar uns esglaons i creuar una porta d'obra vista; a l'interior és necessari entrar-hi amb lot. La cavitat fa uns quatre metres de llarg, un metre d'amplada i una mica més de metre i mig d'alçada a la part més alta. Al fons de la cova trobem la sortida d'aigües, mitjançant un tub collat a les roques. L'aigua cau a una pica plana amb un forat al mig per on s'escola per dins les roques, es fa menar per un altre tub situat a la part baixa esquerra i cau a un petit bassal quadrat practicat al sòl, que també és de roca. Sembla ser que sempre raja.




















Vista aquesta font, cal desfer les últimes passes fins la pista forestal; seran uns 650 metres de pujada, fins que anirem a petar altre cop a la pista del GR-92 , la qual prenem a l'esquerra, inicialment en direcció ponent i a l'inrevés del sentit que dúiem a l'anada.

Després de 330 metres de caminar per la pista, un cop descrit un revolt a la dreta, ens desviem a la dreta per un corriol ascendent. Inicialment és una torrentera que remuntem amb moderada pujada, després esdevé un camí força planer però amb tendència a guanyar alçada poc a poc. Després d'uns 600 metres des de que hem abandonat la pista, el camí mena a una pista gran; a l'esquerra aniríem cap el coll de Montalegre, nosaltres fem a la dreta, però escassos 30 metres més endavant arribem a una bifurcació on girem a l'esquerra alhora que enllacem amb el GR 97.3. De seguida trobem dos camins, rebutgem el més estret que se'n va per l'esquerra i agafem el més ample que segueix d'enfront. Aviat comencem a davallar. Després de 450 metres rebutgem un camí a l'esquerra (és el final del que hem defugit fa un moment) i menys de 100 metres després arribem a una pista perpendicular que ens talla i que prenem a la dreta, seguint el GR. Caminem uns 100 metres més i ja veiem a l'esquerra un pal indicatiu assenyalant-nos el dolmen de Castellruf i un plafó informatiu que han col·locat fa poc.




Pugem els esglaons i ja som davant el dolmen.


5 1h 50'
6,1 Km
 417 m
41.5131,2.2670Clica per veure'n la ubicació. Dolmen de Castellruf
Es tracta d'un dolmen simple (la cambra s'obre directament a l'exterior), situat al peu del turó de Castellruf. Sembla ser del del 3000 AC. Aquest monument funerari mesura 1,60 metres de longitud per 1,50 d'amplada i presenta una cambra quadrangular que s'obre cap al sud-oest. Conserva quatre lloses verticals (dues a cada costat) i una de la coberta. També és visible part del túmul (estructura de terra que cobria totalment el sepulcre). Al seu costat hi havia un menhir que ara es troba a la plaça de Santa Maria de Martorelles.



Baixem les escales fins el camí principal que reprenem a l'esquerra, en el mateix sentit que dúiem al venir. Una cinquantena de metres després som en una trifurcació; l'ampla pista que se'n va per la dreta segueix el GR i baixa a Santa Mª passant per la font de la Mercè, el petit corriol ascendent que surt d'enfront s'enfila a assolir el turó de Castellruf, nosaltres continuem per l'ampla pista que surt d'enfront, en lleugera baixada i direcció nord-oest. Compte, perquè només hem fet 20 metres per la pista, i ens desviem per un corriol descendent que arrenca per l'esquerra endinsant-se en el bosc. Cal anar a l'aguait, doncs passem per un tram molt erosionat pel pas de les aigües, força relliscós i amb molta pendent, després se suavitzarà. Uns 250 metres camí avall trenquem a l'esquerra per una torrentera que ens durà, una cinquantena de metres més amunt, a la font de la Teula.


6 2h
6,5 Km
 371 m
41.5115,2.2656Clica per veure'n la ubicació. Font de la Teula
La trobem en una petita esplanada enmig del bosc, al capdamunt d'una torrentera. Està ubicada en una paret de roca granítica natural, al vessant esquerra de la qual surt un broc metàl·lic en forma de teula per on raja l'aigua i cau en un petit bassal rodó de pedra. Normalment es veu regalimar aigua per tots els racons de la paret. Sense dubte, una de les fonts més maques dels voltants, potser per la seva integració al paisatge. És una de les meves preferides. Avui goteja.





Baixem els 50 metres de la torrentera fins el camí principal, girem a l'esquerra continuant amb el mateix sentit que dúiem a l'anada. A les vores del camí encara queden algunes cintes de plàstic, senyal que recentment s'hi han dut tasques de desbrossat i arranjat del ferm. El camí ara és bastant planer, transcorre per dins d'un alzinar. Al cap d'uns 150 metres defugim un camí a la dreta i poc després n'obviem un altre descendent a la dreta que uns metres més avall enllaça amb l'anterior per conduir fins la font de Sant Domènec i el Ca i més avall encara a la font Sunyera. Nosaltres continuem recte, en sentit sud-oest. Uns 175 metres després de l'últim trencall, poc abans de trobar un camí ascendent i molt embrossat que se'n va per l'esquerra, hem de trobar un petit corriol en baixada a la dreta, entre fullaraca de roure, que creua el bosc i ens porta al toll forestal anomenat la Bassassa, que resta a poc més de 25 metres per sota del camí.


7 2h 10'
6,9 Km
 338 m
41.5091,2.2632Clica per veure'n la ubicació. Toll la Bassassa
Es troba a pocs metres del corriol que porta de la font del Ferro a la font de la Teula. Toll d'aigua permanent, amb presència de fauna i vegetació natural com falgueres cues de cavall. Aquesta zona humida, antiga bassa de reg, és un punt de recollida d'aigües d'escorrentia fins que aquestes arriben al torrent de la Font Sunyera. Avui no és gaire plena.










Després de gaudir de l'indret tornem al camí que portàvem i el reprenem amb el mateix sentit que l'hem deixat. De seguida rebutgem un camí ascendent a l'esquerra i poc més enllà la vegetació ens permet veure unes vistes a la dreta de la serra Prelitoral.




Una vintena de metres després arribem a una petita clariana des d'on surt un corriol descendent a la dreta que agafem i ens condueix en menys de 25 metres a la font del Ferro.


8 2h 15'
7 Km
 342 m
41.5085,2.2627Clica per veure'n la ubicació. Font del Ferro
La trobem per sota del camí principal, en un replà enclotat entre avellaners, falgueres i alguna alzina. La font és un mur longitudinal adossat al marge on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta d'obra vista. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua amb un tub metàl·lic petit, un altre tub més gran al costat i un bassiol de terrissa al terra. Avui només goteja.








Després de visitar la font retrocedim pel corriol en pujada fins retrobar el camí que portàvem que reprenem a la dreta, entre talussos argilosos i alzines. Aquest tram de camí era molt bonic, però ara, després de l'últim arranjament efectuat les darreres setmanes, ha quedat molt modificat.

El camí ens porta uns 200 metres més amunt a una pista forestal que ens talla; a l'esquerra pujaríem al turó de Galzeran i ens podríem atansar al coll de Montalegre o al coll de Can Gurri, l'ample vial que surt enfront nostre ens duria al capdamunt de la urbanització de Mas Corts, però nosaltres abans ens dirigirem a la font de la Dinamita. Així doncs prenem la pista que ens talla a la dreta, en lleugera baixada i direcció nord-oest, per una zona amb més insolació poblada per pins i alzines. A la dreta del camí ens trobem amb un nou cartell de fusta que ens indica que som al bosc de Can Matas.




Després d'uns 300 metres rebutgem una pista a la dreta que baixa a Santa Maria de Martorelles passant per la font Sunyera, i de seguida som en una gran clariana i alhora encreuament de camins; rebutgem la pista que segueix recte cap a la part alta de Sant Fost Residencial i tombem a l'esquerra per una altra pista, ample també i descendent.

Només començar, deixem a l'esquerra un petit aixopluc excavat al marge. 225 metres més avall, després d'un revolt a l'esquerra,abandonem la pista i ens desviem a la dreta per un caminet que s'endinsa en el bosc de la Nau. El camí porta direcció oest, tot i alguna giragonsa. Passem per algun tram erosionat i amb roques però en general és un camí agradable de fer. Al cap d'uns 475 metres des del començament del camí l'abandonem i girem a l'esquerra per un caminet que porta direcció sud-oest i que més endavant es desdibuixa una mica, tot i que es segueix amb facilitat. Uns 225 metres després, sense perdre el camí, creuem el torrent de la Nau per un antic pont de pedra i maons. Just a sota ja veiem la bonica font de la Dinamita, en un entorn magnífic que no sembla que pugui estar a només cinc minuts d'una urbanització.


9 2h 25'
8,5 Km
 242 m
41.5062,2.2519Clica per veure'n la ubicació. Font de la Dinamita
Es troba situada dins el bosc de la Nau, just a sota del camí, a uns 10 minuts a peu de la urbanització Mas Corts, envoltada d'alzines, bardisses, heures i plataners. De ben segur una de les millors fonts de tota la Serralada de Marina, tenint en compte el seu entorn, l'aigua que en raja, l'estructura de la font i la seva conservació. És la meva preferida. La cobreix un sostre de volta catalana feta d'obra vista i totxo. A uns 150 metres de la font encara es poden veure les runes de l'antiga fàbrica de dinamita, que dóna nom a la font. L'empresa va desaparèixer arran d'una explosió, desprès d'haver patit diversos incendis.























Tenim la font i el pont a mà esquerra. Continuem pel mig del bosc, per un corriol amagat per les fulles dels arbres, inicialment en direcció llevant però de seguida el camí gira a la dreta i es torna més evident, en lleugera pujada. Als pocs metres de pujar deixem un camí a l'esquerra que una mica més amunt retrobarem, nosaltres fem drecera, recte amunt. Poc després n'obviem un altre a la dreta i de seguida passem pel costat de les restes de l'antiga fàbrica de dinamita, que ens queda a la dreta. Continuem sense deixar el camí durant escassos 100 metres, pugem un petit talús i anem a parar a una pista ampla que ens talla i que fem a la dreta. Només uns 60 metres més enllà saltem una cadena i accedim a un carrer asfaltat amb cases a la dreta. Als 20 metres estem a la confluència dels carrers Sant Llorenç i Montblanc, on hem començat aquesta caminada.


F 2h 45'
8,9 Km
 334 m
41.5027,2.2530Clica per veure'n la ubicació. Urbanització Mas Corts

Inici i final del recorregut.