Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-244 (Garrotxa)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 337 m
 42.2129,2.5116Clica per veure'n la ubicació. Plaça Major (Sant Joan Les Fonts)

En un racó de la plaça, al capdamunt del carrer Sant Antoni, tenim la primera de les fonts de la ruta, la font de Sant Sebastià o de la Plaça Major (42.2129,2.5115)Clica per veure'n la ubicació. .

Font pública d'aigua de xarxa, erigida en un racó de la plaça Major, al capdamunt del carrer Sant Antoni. Es tracta d'una construcció adossada a la raconada que forma la façana d'una casa, feta tota ella amb maons vistos, de base rectangular i d'uns dos metres i mig d'alçada amb coberta a dues vessants. L'aigua és regulada per una aixeta de polsador emmarcada en un rosetó. A sota, recull l'aigua una pica quadrada que sobresurt del cos principal.
Al 1933 es va enderrocar la capella de Sant Sebastià. Aquest fet, juntament amb la col·locació de llambordes als carrers dels voltants, va ser la causa del desplaçament de la font cap al lloc on es troba avui dia.













Deixem la font a la dreta i sortim de la plaça Major pel carrer Sant Antoni, travessant el casc urbà en direcció oest. Al cap d'un centenar de metres trobem un aparcament a la dreta des d'on se'ns brinda una panoràmica privilegiada del pont Medieval i de l'església Nova.




Entre l'aparcament i la casa número 29 del carrer de Santa Magdalena ens queda la segona de les fonts de la ruta, la font de Ca la Quima (42.2124,2.5097)Clica per veure'n la ubicació. .

Font urbana d'aigua de xarxa, es troba adossada a la façana lateral de Ca la Quima de qui rep el nom, situada aquesta al número 29 del carrer de Santa Magdalena. És una construcció d'obra arrebossada, de planta rectangular i coberta de maons vistos en forma de volta. L'aigua raja per una aixeta de polsador i cau a un bassal rectangular de maons a mig pam del terra.
Des de l'època medieval, els viatgers i comerciants creuaven el pont medieval per seguir la ruta comercial fins a la costa. A les dècades 20 i 30 del segle passat aquesta zona també va esdevenir un sector comercial important. La font deu el seu nom a l'antic establiment de queviures que hi havia al costat i que avui dia té l'aparador ple d'objectes que ens recorden anys passats.



Passada aquesta casa i un parell més, girem a la dreta i travessem el riu Fluvià pel pont Medieval.


1

321 m
 42.2127,2.5094Clica per veure'n la ubicació. Pont Medieval
Es tracta d'una construcció del segle XIII feta, en la seva major part, de pedra volcànica, un material que antigament s'utilitzava molt en la construcció d'edificis degut a la facilitat amb la que aquest tipus de pedra es trobava a la zona. El pont ha sigut testimoni de molts esdeveniments al llarg de la seva història. En època medieval esdevenia el pas que unia, en una mateixa ruta, els Pirineus i la costa catalana. En època moderna ha vist créixer al seu voltant una població molt lligada a l'aigua, a la natura, a les fonts... Amb la industrialització dels segles XVIII i XIX, comerços, cases, carrers i altres edificis varen anar apareixent a l'entorn del pont construint-se, a poc a poc, el Sant Joan les Fonts que coneixem avui dia.


Un cop a l'altra banda del pont estem sota la majestuosa església Nova de Sant Joan les Fonts.


2

337 m
 42.2132,2.5092Clica per veure'n la ubicació. Església Nova de Sant Joan Les Fonts
La construcció data de finals del segle XIX principis del XX. Esdevé un edifici emblemàtic per a la població Santjoanenca És un edifici de planta rectangular, amb una sola nau i capelles laterals entre els contraforts. La façana principal està emmarcada per dues torres campanars de planta hexagonal; la del costat dret no ha estat mai acabada. La porta d'accés al temple és d'arc apuntat, amb el timpà net d'ornamentació. A la part superior hi ha una gran ros assa. Cèsar August Torras va escriure: "L'església nova, sense acabar, es troba bon xic separada, és d'un atrevit estil y presenta per sa esveltesa quasi exagerada un cop de vista agradable.
A Olot i comarca durant la segona meitat del segle XIX els mòduls neoclàssics, sense desaparèixer del tot, donen pas a una arquitectura molt més historicista i eclèctica. Es construeixen edificis, que segons llur destinació, utilitzen una imitació de diversos estils del passat, que es tornen a interpretar a partir d'una sintaxi pròpiament vuitcentista i amb resultats, sovint, d'una gran qualitat. L'església de Sant Joan cal incloure-la dins aquest ampli ventall d'edificis eclèctics. Les obres del campanar i de la rosassa s'acabaren fa uns trenta anys.


Cal seguir els senyals de l'itinerari 16; deixem l'església a l'esquerra i l'oficina d'informació a la dreta. Pugem per unes escales que arrenquen del costat dret de l'església i que de seguida esdevenen un senderó que ens duu, 150 metres després, a una cruïlla de camins amb un pal informatiu i cartells explicatius. Des d'aquí tenim una bona panoràmica que ens abasta el Molí Fondo (42.2141,2.5105)Clica per veure'n la ubicació. , la resclosa de la Reformada y també ens permet observar les Tres Colades de lava.

Molí Fondo és una antiga fàbrica de paper. La seva historia està lligada a la vida del poble de Sant Joan les Fonts. Ens trobem l'origen d'aquesta fàbrica al 1723. La transformació més important va ser l'any 1841, quan Pere Capdevila va comprar el molí. Ell va fer una gran reforma a la fàbrica i va introduir la màquina de paper continu per a la producció industrial. En el seu interior es pot veure una exposició permanent sobre la història de la fàbrica. El Molí Fondo és un important exemple del patrimoni industrial a la Garrotxa.



Si ho preferim, disposem d'unes escales arranjades que ens permeten baixar i veureu de més a prop.

En aquest indret es poden observar tres colades de lava: La primera, que forma part de la resclosa, prové dels volcans de Batet i està datada en uns 700.000 anys; la segona, que forma el mosaic basàltic que es trepitja en aquest indret, és d'origen i edat no determinats, i la tercera, on es troba enclavada la pedrera del Boscarró, prové del volcà de la Garrinada i data d'uns 120.000 anys.



Estem situats a la cruïlla, al costat del pal informatiu. Continuem una mica més d'un centenar de metres en direcció nord-est fins el Boscarró.


3 10'
 0,6 Km
 318 m
 42.2151,2.5103Clica per veure'n la ubicació. El Boscarró
Es tracta d'una antiga pedrera de basalt que es va deixar d'explotar a principis del segle passat. El basalt, roca resultant del refredament de les colades de lava, és dur, aïllant i resistent als elements corrosius i ha estat utilitzat per fer llambordes. En el procés de refredament de la lava, el basalt pren diferents formes: són els hàbits de retracció (prismàtic, lenticular o massiu). Posteriorment a les erupcions volcàniques, l'erosió fluvial ha deixat al descobert aquests espadats.


Reculem el centenar de metres que ens separen de la cruïlla anterior, on hi havia el pal indicador. Un cop aquí de nou, prenem el brancal planer que ara surt per la nostra dreta en sentit oest, seguint els senyals de l'itinerari 16, cap als Cingles de Fontfreda. Poc més de 150 metres després passem a frec de la Planella, una casa molt atrotinada, i tot seguit sortim a un camí cimentat que fem a l'esquerra. 75 metres més endavant, a la meitat d'un revolt, abandonem l'asfalt i trenquem a la dreta per un caminet que s'endinsa en el bosc. Uns 100 metres més enllà, quan siguem al costat d'una paret rocallosa que ens queda a l'esquerra, trobarem també un cartell que ens assenyala la font de Can Xervanda a la dreta. Fem cas al cartell i emprenem per un corriol descendent que arrenca per la dreta i que més avall esdevenen unes escales de pedra, serpentejant durant uns 40 metres, fins que ens aboca a la font i també a la riera de Bianya.


4 20'
 1,1 Km
 312 m
 42.2153,2.5061Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Xervanda
El conjunt està format per una paret transversal de pedra que reté les terres del marge de la muntanya. L'aigua brolla de la part baixa a través d'un broc de plàstic, cau a un primer bassal de pedra arran del replà que està empedrat, després passa a un altra basseta i acaba desguassant a la riera. Disposa d'unes singulars taules de metall, amb una rajola decorativa al centre de cadascuna. També hi ha dos pedrissos per seure, un a cada banda de la font.



Pugem els pocs metres que ens separen del camí i el reprenem a la dreta, continuant amb el mateix sentit que dúiem. Comencem a davallar lleugerament al mateix temps que ens anem apropant a la riera, seguint sempre els cartells que ens assenyalen l'itinerari 16 , els Cingles de Fontfreda i el Serrat de Baix. Les marques sovintegen, no hi ha possibilitat de perdre'ns.




Plàcidament caminem en paral·lel a la riera de Bianya que ens acompanya a la dreta, entre bosc de ribera i trepitjant pedra basàltica.




Quan portem caminats uns 650 metres des de que hem deixat la font de Can Xervanda enrere, arribem als cingles de Fontfreda, des d'on observem tant les columnes basàltiques com les lloses horitzontals. Compte de no acostar-nos massa, hi ha perill d'esllavissades !


5 30'
 1,8 Km
 328 m
 42.2156,2.4994Clica per veure'n la ubicació. Cingles de Fontfreda
La cinglera de Fontfreda, antiga pedrera, va ser utilitzada des dels anys setanta de la passada centúria com a abocador d'escombraries. Això provocava la contaminació del llit del riu i afectava una de les millors mostres d'aflorament de materials volcànics de la comarca. Sortosament, l'any 1993 es va clausurar l'abocador i es va restaurar l'indret.










Continuem la ruta, seguint ara els cartells que ens anuncien la Plaça Major. Un centenar de metres més endavant cal travessar la riera de Bianya (42.2153,2.4980)Clica per veure'n la ubicació. per una llarga passera de pedres. Vigileu de no relliscar.




Un cop a l'altra banda de la riera seguim l'itinerari amb el mateix sentit, sud-oest, sense deixar de remuntar la riera que ara portem a l'esquerra. A la dreta podem veure uns marges coberts de molsa per on goteja aigua, sembla ser que per dins hi passa una canonada amb aigua provinent d'una petita resclosa que tindrem l'oportunitat de conèixer més amunt. A l'esquerra, a l'altra costat de la riera, veiem un tros de cinglera esllavissat. Pel color de les pedres sembla recent.




Després d'uns 350 metres d'haver creuat la riera, cal tornar-ho a fer, ara l'inrevés. El camí continua remuntant la riera que ara portem a la dreta. En poc més d'una cinquantena de metres ja veiem la resclosa de la que us parlava fa un moment.




Poc després deixem a la dreta l'accés al Molí Nou al mateix temps que ens acomiadem de la riera i enllacem amb un camí ample i ascendent. Cal que estiguem a l'aguait, doncs de seguida trobarem, enlairada al marge esquerra, la simpàtica font de Cal Jep. Aquesta font no està inclosa a la ruta de les Fonts i Verlets.


6 45'
 2,5 Km
 331 m
 42.2149,2.4918Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Jep
L'aigua degoteja per la paret rocallosa i és recollida per una pedra que sobresurt en forma de cassoleta, surt per un broc de ferro i cau directament al terra, escolant-se pel voral del camí.
















Continuem en pujada pel camí cimentat que dúiem durant poc més de 100 metres, moment en que anem a parar a un camí transversal i planer; a la dreta aniríem al Serrat de Dalt i al Serrat de Baix, nosaltres fem a l'esquerra, en direcció est, cap a Cal Jep que de seguida deixem a mà esquerra. 150 metres més tard passem a frec de Can Branques que ens queda a la dreta i tot seguit som en una cruïlla de camins amb un pal informatiu.




A partir d'aquí seguirem l'Itinerari de les Fonts i Verlets, trobarem sovint cartells informatius que ens assenyalaran les quatre fonts que ens disposem a conèixer. Així doncs girem a la dreta, en direcció sud. Uns 300 metres més endavant passem pel costat de Can Rabert que ens queda a la dreta i 40 metres després trobem un pal informatiu que ens indica la font de Fontfreda a l'esquerra. Prenem aquest corriol que circula en sentit nord-est, passem per sota Can Rabert Nou i mica en mica ens anem apropant al mas la Fontfreda, però no hi hem pas d'arribar. Quan haurem caminat uns 300 metres des que hem pres aquest corriol, arribem a una zona oberta amb diferents camins a seguir i on hi trobem unes fletxes de ferro; cal seguir uns 40 metres a la dreta i serem a la font de Fontfreda, la qual queda sota el marge d'un camp.


7 1h 5'
 3,6 Km
 339 m
 42.2131,2.4984Clica per veure'n la ubicació. Font de Fontfreda
Es tracta d'una abundosa deu natural que brolla de sota unes pedres i forma una zona de mulleres. Una passera de pedres permet travessar les mulleres.
En aquest indret, sota els roures, era costum d'antic, el darrer dia de la Festa Major de Sant Joan, celebrar-hi un berenar que acabava amb una ballada de sardanes.











Desfem els prop de 350 metres que ens separen del camí ample i el reprenem a l'esquerra, continuant amb el mateix sentit que dúiem. 50 metres després passem pel costat de Can Soca que ens queda a la dreta i tot seguit defugim un camí a la dreta, 75 metres més endavant rebutgem un altre que ve per l'esquerra i ja som al costat de la font de les Mulleres que ens queda a mà dreta, a peu de camí i per sota d'uns horts.


8 1h 15'
 4,1 Km
 353 m
 42.2102,2.4964Clica per veure'n la ubicació. Font de les Mulleres
Es tracta d'una antiga font. Una inscripció en una pedra al capdamunt del frontal ens indica que ja rajava l'any 1049.
La font queda per sota del camí, entre aquest i els horts que hi ha al damunt, delimitada per un espai quadrat i un xic enclotat, amb tres esglaons que ens faciliten l'accés. Una vella paret de pedra adossada al marge que sustenta els horts fa de frontal. A la part baixa, l'aigua brolla per un broc de ferro i cau a un bassal rodó arran del sòl que està empedrat. El desguàs de la font alimenta un llarg safareig situat a l'altra banda del camí.




Deixem la font a la dreta i continuem per l'ample camí. 75 metres més endavant descrivim un revolt a la dreta, a la meitat del qual abandonem el camí que va a buscar la carretera N-260 i trenquem a l'esquerra per un camí carreter, en direcció llevant, cap a Sant Joan Les Fonts. Al cap d'uns 200 metres rebutgem un camí que per l'esquerra i entremig de camps de conreu aniria a la font de Fontfreda. Nosaltres seguim recte escassos 30 metres més, fins que anem a petar a una petita carretera asfaltada; a l'esquerra tornaríem al poble, el qual ja veiem.




Però abans volem conèixer la font Bona. Així doncs, fem a la dreta en lleugera pujada. Només una cinquantena de metres més amunt, deixem l'asfalt i girem a l'esquerra, seguint els senyals que ens indiquen la font Bona, per un camí carreter que en suau baixada i un centenar de metres ens mena a uns horts. Des d'aquí, si mirem cap al sud, veurem una muntanyeta de pedres amuntegades, és la font Bona.


9 1h 25'
 4,6 Km
 348 m
 42.2088,2.5010Clica per veure'n la ubicació. Font Bona
La font no és més que un munt de pedres amuntegades, amb un broc de ferro a la part baixa per on brolla generosament un bon doll d’aigua, molt bona si hem de fer cas al seu nom. L’aigua cau directament al terra formant un petit bassal i després passa a un dipòsit d’obra que queda a pocs metres.









Reculem els prop més de 100 metres que ens separen de la carretera asfaltada, la qual agafem a la dreta, en direcció al poble. Anirem davallant per la carretera durant uns 250 metres, fins que anirem a parar a un passeig ample que ens talla; el travessem i seguim pel carrer de Peracaula que surt uns metres més a la dreta. En aquest carrer hi podem observar el rec de Verlets.

És una via d'aigua d'un quilòmetre que passa per les fonts de les Mulleres, Fontbona i la Rompuda.



















El carrer ens aboca a la Rompuda, on hi trobem uns resclosa, els rentadors públics i l’última de les fonts d’aquest recorregut, la font de la Rompuda.


10 1h 35'
 5,3 Km
 339 m
 42.2119,2.5050Clica per veure'n la ubicació. Font de la Rompuda
La font és un esvelt cos d'obra vista i llosa de pedra, rematat en forma arrodonida i adossat a la tanca de la finca veina. L'aigua és regulada per una bonica aixeta de polsador. Recull l'aigua una pica rodona de pedra picada, de forma hexagonal per l'exterior, que descansa al terra. Al capdamunt del frontal hi ha la inscripció 1940, possiblement l'any de la seva construcció i unes lletres a sobre.









Des d'aquí seguim pel carrer Sant Pere. Passem pel costat d'una porxada, sota la qual hi ha una resclosa on es recullen les aigües provinents del rec dels Verlets abans que aquestes s'ajuntin amb el riu Fluvià pocs metres més avall.




150 metres més enllà retrobem el pont medieval, el creuem i fem a l'esquerra fins a la plaça Major.


F 1h 45'
 6,1 Km
 337 m
 42.2129,2.5116Clica per veure'n la ubicació. Plaça Major (Sant Joan Les Fonts)

Final del recorregut.