Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-246 (Maresme i Vallès Oriental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
195 m
41.6164,2.5193Clica per veure'n la ubicació. Parc de Lourdes (Arenys de Munt)

Estem situats a l'aparcament de l'entrada del parc. A l'extrem oest de l'esplanada comença el parc, amb un munt de taules rodones envoltades de bancs per seure repartides en diferents zones, barbacoes i serveis. També disposa de bar i restaurant. Just davant de l'edifici del restaurant, entre aquest i una de les zones de taules, trobem la primera de les dues fonts que hi ha en aquest indret.


1

201 m
41.6164,2.5170Clica per veure'n la ubicació. Font del Parc de Lourdes (1ª)
Es tracta d'una construcció isolada, d'obra arrebossada amb ciment, de planta rectangular i coberta de teules a dues vessants. El brollador queda dins una volta bastida en pedra. L'aigua es regulada per una aixeta de polsador i cau a una pica semicircular feta amb petites pedretes. Crida l'atenció la forma exterior de la façana principal.










Un cop hem deixat el restaurant enrere ja veiem a l'esquerra el santuari de Lourdes que dóna nom a l'indret.


2

203 m
41.6163,2.5170Clica per veure'n la ubicació. Santuari de Lourdes
Prop del veïnat de Sobirans, el 1924 es va construir un santuari dedicat a la Verge de Lurda o Lourdes. És una reproducció de la gruta de Massabielle, el santuari francès de Lourdes, on segons la tradició, la Verge es va aparèixer a una nena l'any 1858.













Deixem el santuari a l'esquerra i continuem travessant pel mig del parc. Un centenar de metres més enllà, adossada al marge esquerre de la muntanya tenim la segona de les dues fonts que hi ha en el parc.


3

212 m
41.6164,2.5153Clica per veure'n la ubicació. Font del Parc de Lourdes (2ª)
Actualment subministra aigua potable provinent de la xarxa d'abastiment municipal, però sembla ser que d'antic l'aigua que hi brollava era natural. Per damunt de la font encara es poden veure restes de les velles conduccions. Construïda l'any 1935, tal com ho demostra el mosaic del capdamunt del frontal. Es tracta d'una bonica construcció integrada al marge de la muntanya, bastida sota un gran arc de mig punt fet de maons i pedra. La part interior volia simular una gruta, amb una mena de canalitzacions obrades al frontal per on s'escolava l'aigua i omplia una pica que resseguia de cap a cap.



Donem per feta la visita a aquest indret i ens disposem a començar la nostra caminada. Sortim del parc i anem a cercar la pista que passa pel costat i que al mateix temps és la riera de Sobirans; la prenem a l'esquerra. Al cap d'uns 150 metres abandonem la pista que se'n va per la dreta passant per sota d'un petit pont que fa les funcions d'aqüeducte, nosaltres agafem un camí que surt per l'esquerra en sentit sud-oest. De seguida passem pel costat d'un antic pou que trobem enlairat a mà esquerra.




El camí s'endinsa en el bosc i circula en paral·lel al torrent de la Milans que portem a l'esquerra. 200 metres més endavant arribem a una trifurcació de camins; de tots ells prenem el brancal de més a la dreta, mantenint però la direcció que dúiem. Al cap d'uns 250 metres sortim a una gran clariana. En aquest punt cal desviar-nos del camí fressat, creuar la riera que acostuma a estar eixuta i seguir uns 40 metres en sentit sud-oest fins que trobem la font de la Milans.


4 20'
1,2 Km
240 m
41.6148,2.5069Clica per veure'n la ubicació. Font de la Milans
Sembla ser que un esllavissament de terres es va endur el frontal on hi havia un mosaic de rajoles amb el nom de la font i on estava collat el broc. Ara, l'aigua brolla per un llarg tub de plàstic subjectat per un tronc i cau directament al terra, desguassant al torrent que pren el seu nom.












Tornem al camí i el reprenem tal qual l'hem deixat, a l'esquerra. Només 75 metres més enllà anem a parar a un camí més ample que ens talla; a la dreta aniríem a Can Framis, nosaltres l'agafem a l'esquerra, en lleugera pujada. Després d'uns 250 metres descrivim una corba a la dreta al mateix temps que ens allunyem de la riera i ens encarem al nord-est. Encara no 100 metres més amunt, el camí mor en una ampla pista forestal transversal que fem a l'esquerra. La pista marxa per una zona amb més insolació, en direcció sud-oest. Al cap d'uns 250 metres creuem el torrent de Sobirans i 175 metres més endavant, just a l'entrada d'un revolt a la dreta, abandonem la pista i continuem per un camí que surt d'enfront, en pujada també. Al començament hi ha un pal informatiu que ens assenyala la font de l'Aigua Roja, el nostre immediat objectiu.




Només una quarantena de metres més amunt trobem una altra bigueta informativa; a escassos 15 metres a la dreta del camí ens espera la bonica font.


5 35'
2,2 Km
356 m
41.6137,2.4995Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Aigua Roja
La font queda en un petit replà enlairat respecte del camí. És una paret frontal obrada en pedra i maons adossada al marge de la muntanya, de metre i mig d'amplada i el mateix d'alçada, acabada en forma arrodonida. L'aigua brolla per un curt tub d'acer inoxidable i omple un abeurador rectangular que descansa al terra. Al mig del frontal hi ha un mosaic fet amb rajoles de ceràmica on hi diu L'Aigua Roja (ferruginosa).
La seva aigua és ferruginosa i antigament servia d'abeurador pels animals. Fou arranjada fa uns anys per un grup de voluntaris. Es troba envoltada de vegetació de ribera, com avellaners, cirerers, heures i roldor.




















Baixem altre cop al camí i el reprenem a la dreta, continuant amb la constant però lleugera pujada. El tram immediatament posterior a la font és interessant de veure; el terreny és rocallós i té un rec al mig com si d'una canal es tractés.




Quan haguem caminat prop de cent metres des de la font de l'Aigua Roja cal que estiguem atents per conèixer una altra font. Doncs just quan el camí descriu una corba a la dreta, uns 10 metres a l'esquerra i dins el bosc, trobarem una font sense nom. De moment l'he anomenada font de Can Jaume Alzina, donada la proximitat amb aquest antic mas que resta a un centenar de metres a ponent (no cal dir que si algú de vosaltres en sap alguna cosa d'aquesta font li estaré agraït si m'ho fa saber).


6 40'
2,3 Km
373 m
41.6131,2.4987Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Jaume Alzina
Simpàtica i desconeguda font boscana. Es tracta d'una senzilla però ben arranjada font situada arran del terra. Consisteix en una pica d'encara no mig metre d'amplada i menys d'alçada, feta amb quatre lloses de pedra. L'aigua raja per un curt broc de plàstic situat al mig de la llosa més alta i que alhora fa de frontal.












Vista aquesta font tornem al camí i el seguim tal com l'havíem deixat. Una mica més de 150 metres més endavant anem a petar altre cop a la pista principal, la mateixa que hem abandonat poc abans de conèixer la font de l'Aigua Roja. Prenem aquesta pista a l'esquerra, en lleugera pujada. 150 metres després enllacem a l'esquerra amb una altra pista que se'ns incorpora per la dreta i poc més de 175 metres sortim a un important encreuament de camins, la Creu de Rupit (41.6126,2.4958)Clica per veure'n la ubicació. .

Important encreuament de camins que condueixen a Mataró, Canyamars, Dosrius, Sant Vicenç o Arenys de Munt.


De tots ells, agafem l'ample vial que marxa en sentit nord, seguint les franges blanques i vermelles corresponents al sender GR-83.

Aquest sender recupera el traçat que seguiren milers d'exiliats entre el gener i febrer de 1939, fugint cap a França pel coll de Malrem. Alhora recupera els camins que varen servir de pas per a molts oficis: minaires, portadorers, traginers, transhumants, moliners, etc. Comença a la platja del Callao de Mataró i s'enfila seguint el meridià cap al nord, travessant les comarques del Maresme, Vallès Oriental, la Selva, la Garrotxa, el Ripollès, el Vallespir i el Conflent.






El camí és agradable de fer, a estones ben assolellat i amb poc desnivell positiu, el que ens permet avançar amb comoditat. Sense deixar el camí, un quilòmetre més endavant arribem al coll del Pi de Buac (41.6199,2.4954)Clica per veure'n la ubicació. , una cruïlla de camins envoltada de sureres.




En aquest punt rebutgem tant l'ample camí que se'n va per l'esquerra com un brancal que surt per la dreta i es fica en una finca particular, nosaltres agafem el del mig, en lleugera pujada, seguint les traces del GR que sovintegen i mantenint la direcció que dúiem, nord. El camí, ben fressat i fàcil de seguir, circula majoritàriament per dins el bosc. Mica en mica ens anem adreçant al nord-est. Quan portem uns 475 metres des de la cruïlla del coll del Pi de Buac, trobarem la fita dels Tres Termes a la dreta del camí (41.6233,2.4972)Clica per veure'n la ubicació. .

És una fita triangular que delimita els tres municipis: Vallgorguina al nord, Arenys de Munt al sud-est i Dosrius al sud-oest. A cadascuna de les tres cares i podem veure gravada la inicial corresponent a cada poble: V, A i D.















Deixem la fita a mà dreta i continuem pel mateix camí, planerament en direcció nord-est. 150 metres després el camí engega un revolt a la dreta. Aquí, podem aprofitar per conèixer un menhir: Situats a l'entrada de la corba tal com hi hem arribat, cal pujar pel bosc i seguir 40 metres en direcció sud-est (no hi ha camí, cal fer-ho bosc a través, però per sort està molt esclarissat i ens hi atansem amb facilitat, el Gps ens ajuda). Damunt d'un turonet trobarem el menhir del Coll del Pi de Buac (41.6241,2.4986)Clica per veure'n la ubicació. .

Possible part superior d'un menhir estel·liforme descobert per Lluís Vidal i Carme Vila el 2003 mentre preparaven un itinerari del llibre "De Cardedeu al Megalitisme". Actualment caiguda a terra, estirada d'est cap a sud-oest. Fa 1,25 m de llargada, 0,85 m d'amplada i 0,30 m de gruix en l'estat actual. Presenta fractura en diagonal mostrant la marca d'un dels tascons de fusta emprats per partir-la. No hi ha a la zona cap aflorament granític d'on podia haver sortit i el granit de la pedra no es correspon amb el tipus present a la cresta on està emplaçat.




Baixem a la corba de l'ample camí i immediatament rebutgem un brancal que surt per l'esquerra, continuant el nostre recorregut en direcció nord-est, en lleugera davallada al començament però que poc a poc s'anirà fent més acusada. Al cap d'uns 400 metres abandonem el GR que segueix el seu itinerari cap a la Casa Nova de Pibernat i ens desviem a l'esquerra per un camí carreter que marxa en sentit ponent i en baixada. Quan portem uns 400 metres des de la desviació arribem a una bifurcació; defugim el camí ascendent de l'esquerra i prenem el de la dreta, en baixada. El camí serpenteja en baixada durant poc més de mig quilòmetre, fins que anem a petar a una ampla pista forestal; és la pista que porta de Vallgorguina a Arenys de Munt passant per la Casa Nova de Pibernat, i que nosaltres fem a la dreta, planerament. Uns 400 metres més endavant entrem en un revolt a l'esquerra; just aquí, un xic enlairada a la dreta del camí ens espera la font del Perdigot.


7 1h 40'
6,1 Km
438 m
41.6262,2.4959Clica per veure'n la ubicació. Font del Perdigot
La font queda en un petit replà de terra enlairat un metre respecte la pista. Consisteix en una paret transversal de pedra adossada al marge de la muntanya i altres dos murets que arrenquen en angle obert i que alhora fan de respatller a dos bancs per seure i delimiten l'espai. El frontal, de forma semicircular i folrat amb petites pedretes, queda una mica endarrerit respecte la paret transversal i és on s'hi ubica la sortida de l'aigua a través d'un broc d'acer inoxidable. A sota, un bassal allargat de pedra i mig pam d'alçada recull l'aigua quan raja. En el respatller del banc de la dreta hi ha un mosaic de rajoles de ceràmica amb el nom de la font, el de l'esquerra acull un altre mosaic amb la data de la seva última restauració, 1992, i el logotip dels promotors, Sotracs 4x4.


Reprenem la marxa per la pista. Només uns 150 metres més endavant veurem que per la dreta s'enfila un caminet protegit per unes baranes de fusta que ens aboca a una petita esplanada presidida per la font de la Figuerassa.


8 1h 45'
6,3 Km
436 m
41.6264,2.4970Clica per veure'n la ubicació. Font de la Figuerassa
És una bonica font boscana, formada per una paret transversal de pedra que al mateix temps reté les terres, fa de frontal a la font i de respatller a dos bancs per seure que hi ha a banda i banda. La part central de la paret sobresurt una mica i és rematada en forma arrodonida. Al mig és on s'hi ubica la sortida de l'aigua a través de dos brocs de metall encastats al frontal i disposats a dos nivells. A sota recull l'aigua una pica semicircular de pedra que descansa directament al terra i desguassa a un bassal situat per sota del nivell del sòl. A la dreta del caminet d'accés hi trobem un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font.






















Baixem de nou a la pista i la reprenem. Anem fent camí còmodament, gairebé sense desnivell, descrivint ziga-zagues i avançant mica en mica en sentit sud-est. De tant en tant defugim algun caminet que ens mena, nosaltres sempre per la pista més ampla. 1,3 quilòmetres més endavant arribem a una cruïlla de camins; en aquest punt conflueix per la dreta el GR-83 que abans hem abandonat i que segueix el seu recorregut cap a Collsacreu. Som als plans de la Casa Nova de Pibernat (41.6254,2.5083)Clica per veure'n la ubicació. , se'ns obren extenses vistes.

Bon exemple de com les masies contribuïen a modificar i diversificar el paisatge al seu entorn. Aquesta diversificació millora la biodiversitat, afavorint noves espècies tant animals com vegetals en aquests ambients oberts. Veiem l'era, on se separava el gra de la palla.



Continuem uns metres per la pista en direcció a la casa. A la dreta, 20 metres per sota nostre i en unes feixes de conreu, podem veure, malgrat que només pel darrere ja que queda dins la propietat particular, un singular pou amb una roda per bombejar l'aigua.

De seguida arribem a un encreuament de camins; a la dreta ens queda l'accés a la casa el qual defugim, també rebutgem el brancal de l'esquerra per on continua el GR i un caminet ascendent que surt al seu costat, nosaltres seguim de front per un camí carreter al començament que passa per damunt de la casa que deixem a la dreta. Un centenar de metres més endavant ens desviem del camí per apropar-nos al safareig de la casa, que ja us avanço val molt la pena de veure.

Així doncs trenquem a la dreta per un camí descendent que en pocs metres ens duria a la part de baix de la casa. El camí segueix baixant força per sota de les feixes de conreu, fent ziga-zagues. 300 metres més avall entrem en un gran prat. A l'extrem nord d'aquest prat tenim el magnífic safareig de la Casa Nova de Pibernat, només cal apropar-s'hi pel voral per no trepitjar la plantació.


9 2h 15'
8,2 Km
378 m
41.6245,2.5082Clica per veure'n la ubicació. Safareig de la Casa Nova de Pibernat
El safareig està integrat al marge, pertany a la Casa Nova de Pibernat i queda per sota d'aquesta, un centenar de metres al sud en línia recta. Es tracta d'un imponent safareig quadrat d'un sol cos, d'uns 8 o 9 metres de base, aixoplugat tot ell sota una gran volta de maons. És ple d'aigua cristal·lina, el que s'abasteix sobradament. Crida l'atenció que el que està a cobert és el safareig, no pas les lleixes de rentar i esbandir, per la qual cosa no servia per apaivagar les inclemències del temps.



Vist el safareig, que no podíem passar per alt, desfem els últims 350 metres i ens situem de nou al camí que fèiem abans de desviar-nos, el qual reprenem a la dreta, en baixada i direcció sud-est. Només hem caminat 100 metres i ens adonem d'un pi al marge dret amb una forma curiosa, sembla talment un cargol.




Continuem la nostra constant davallada. De tant en tant trobem uns cercles vermellosos pintats als arbres.




Rebutgem diferents camins que ens menen, nosaltres sempre pel més marcat, en baixada constant i direcció sud-est. A mida que avancem el camí esdevé una torrentera molt erosionada pel pas de les aigües, en algun tram obligant-nos a acular o bé fer algun saltet, però sense més rellevància. Malgrat tot, el camí és bonic, amb molta vegetació.




Al cap d'una mica més d'un quilòmetre des de que hem reprès el camí prop de la Casa Nova de Pibernat, anem a parar a la part del darrere del restaurant Sobirans. Passem a frec de l'edifici del restaurant, entre aquest i la tanca de la finca de l'esquerra, travessem l'aparcament que hi ha al davant i sortim a la riera. Només ens queda creuar-la i un cop a l'altra banda ja tenim l'esplanada om ens espera el cotxe. Així donem per finalitzada l'excursió.


F 2h 45'
10 Km
195 m
41.6164,2.5193Clica per veure'n la ubicació. Parc de Lourdes (Arenys de Munt)

Final de l'excursió.