Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-247 (Vallès Occidental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
62 m
41.4833,2.1837Clica per veure'n la ubicació. Pla del Cementiri (Montcada i Reixac)

Som al costat del cementiri, a la confluència dels carrers de Terrassa i Malves.



















Ens crida l'atenció el barri d'entrada al cementiri; de ferro forjat i ben treballada.

Sembla ser que la reixa de la tanca de la Casa Vila (Vil·la Cactus) va ser traslladada al Cementiri després que, just acabada la guerra, l'any 1939, l'alcalde Joan Mogas adquirís la casa i als seus jardins hi instal·lés un cinema. És obra del forjador Miquel Arenas.














Comencem la nostra ruta. Deixem el cementiri a la nostra dreta i emprenem el carrer Malves en pujada. De seguida trobem una cadena que barra el pas als vehicles motoritzats, alhora que un gran panell informatiu ens dóna la benvinguda. A l'estaca que sustenta la cadena podem observar un parell de rètols que ens assenyalen els dos senders que per aquí passen; el de gran recorregut GR-92 i el de petit PR-C-35 recorregut, ambdós ens acompanyaran una estona durant l'itinerari que engeguem.




El PR-C-35 és un sender de petit recorregut que careneja la serra de Collserola d'est a oest, amb sortida a Montcada i Reixac i arribada al Papiol, ambdós ben comunicats amb tren.


El GR-92, també conegut com a Sender de la Mediterrània, és un dels grans senders del país, ja que travessa Catalunya de nord a sud pel vessant mediterrani. Des de l'inici a Portbou fins a la fi a Ulldecona, al llarg dels seus 583 quilòmetres de recorregut principal i dels gairebé 150 quilòmetres de variants, recorre totes les costes catalanes i s'endinsa en espais naturals com els parcs naturals del Cap de Creus, dels Aiguamolls de l'Empordà, del Montnegre-Corredor, de Collserola o del Garraf, a més de vorejar el Parc Natural del Delta de l'Ebre. Forma part del sender europeu E-10 (mar Bàltic-Mediterrani), i enllaça al nord amb França i al sud amb la Comunitat Valenciana.


Passada la cadena esdevé un ample vial de terra que circula en pujada i direcció més aviat sud. Uns 250 metres més endavant passem a frec d'un gran dipòsit d'aigua municipal que ens queda a l'esquerra. En aquest punt abandonem la pista, també el GR i el PR que segueixen per la dreta, nosaltres trenquem a l'esquerra, entre la tanca del dipòsit que deixem a l'esquerra i el marge de la muntanya a la dreta. D'aquí arrenca un corriol ascendent que marxa en direcció ponent, per una zona de matolls, seguint unes franges blanques pintades a les roques. En una d'elles veiem una pintada que diu "Camí de les Fades". 300 metres més amunt anem a parar a una pista de terra transversal amb un pal informatiu que ens adverteix de que entrem en una explotació (potser caldria retirar-lo, doncs precisament és una de les vies d'entrada al parc del Turó de Montcada, arranjat durant els últims anys i força visitat). Davant nostre emergeix el turó de Montcada i a sota veiem una enorme esplanada, sense cap rastre de l'explotació de la cantera que hi va haver durant gairebé un segle. El resultat és força satisfactori.




Prenem la pista a la dreta, mantenint la direcció que dúiem, oest. No hem caminat ni 150 metres quan arribem al primer dels miradors arranjats pel parc, el Mirador del Turó (41.4806,2.1785)Clica per veure'n la ubicació. .

Uns parell de panells informatius ens ajuden a reconèixer els principals cims que s'albiren si mirem cap al nord.



Continuem per l'ample vial, apropant-nos cada cop més al turó. La perspectiva canvia a mida que ens hi apropem.




Una imatge de primavera; flors de colors en primer pla i el turó al fons.




Uns 200 metres després d'haver deixat enrere el mirador, arribem a una bifurcació; defugim el camí que se'n va per l'esquerra i prenem el que surt per la dreta, en lleugera pujada i passant pel costat d'una tanca metàl·lica. Ara el camí es dirigeix cap el sud. Uns 75 metres més endavant deixem un caminoi a la dreta que enllaça amb el camí de la font de la Mitja Costa i només 25 metres més enllà en rebutgem un altre de més ample que duu al mateix lloc. Al cap d'un centenar de metres rebutgem una pista que arrenca per la dreta i puja a una torre de guaita. Continuem planerament per la pista, en compte però, doncs uns 175 metres més endavant l'hem d'abandonar i trencar a la dreta per un corriol assenyalat amb fletxes i franges de color blanc. El corriol, ben fressat i difícil de perdre'l, s'enfila força per damunt de les pedres durant uns 225 metres fins assolir la part més alta del turó de Montcada.


1 30'
1,5 Km
250 m
41.4772,2.1766Clica per veure'n la ubicació. Turó de Montcada
És un petit turó, ben visible i present des de molts llocs del Vallès i des de gran part de Barcelona. Molta gent el coneix pel nom de la fàbrica de ciment que el va explotar durant 90 anys, Asland. L'explotació de la cantera que va iniciar-se a principis del segle XX va canviar el perfil del turó i va fer-ne desaparèixer l'ermita que es trobava al capdamunt. Ara però, la cantera ha estat tancada i el turó ha experimentat un procés de restauració.
El turó de Montcada és un espai natural protegit que forma part del Parc Natural de la Serra de Collserola en virtut del Decret 146/2010 de 19 d'octubre. És un lloc emblemàtic del municipi de Montcada i Reixac, tant per la seva història al llarg del temps, com per la seva ubicació estratègica. L'empresa Lafarge S.A. propietària dels terrenys ha realitzat una inversió important per a la restauració i conservació d'aquest espai natural, l'ordenació d'usos i posar en valor aquest territori per a contribuir a la divulgació dels valors naturals del Turó de Montcada, a la vegada d'oferir al ciutadà la possibilitat de gaudir del territori amb una actitud responsable.
Gaudim d'àmplies vistes de 360º.





Baixem l'últim tram de 225 metres fins el camí principal, que ara fem a la dreta, continuant tal com veníem. Inicialment planeja però de seguida descendeix de manera suau. 175 metres més endavant deixem un camí a la dreta al mateix temps que el camí comença a davallar de manera més acusada. 200 metres més avall arribem a una esplanada alhora que cruïlla de camins, on hi ha un pal indicador, un banc per seure i una barana de fusta; és el mirador d'Occident (41.4752,2.1744)Clica per veure'n la ubicació. .

Aquí tenim bones vistes del sud.



Abandonem el camí que dúiem i que segueix d'enfront, nosaltres emprenem per un ample vial descendent que surt al costat de la barana del mirador, deixant aquest a la dreta. Una mica més d'una cinquantena de metres més endavant trenquem a la dreta per un caminet més estret, sense deixar de baixar, en direcció sud-oest. El camí va davallant durant 200 metres fins que ens aboca a una pista ampla i planera que prenem a la dreta, vorejant una gran esplanada que és la base de l'explotació de la cantera i que ens queda a l'esquerra. Uns 100 metres més enllà trobem un rètol prohibint l'accés a la cantera. En aquest punt abandonem la pista i ens desviem a la dreta per un camí barrat amb tres grans roques. El camí marxa en direcció ponent. De seguida deixem a la dreta un caminet ascendent que després agafarem per pujar al turó dels Quatre Pins, nosaltres continuem recte. Al cap d'una mica més de 75 metres abandonem el camí que ens duria a la carretera N-150 de Cerdanyola a Montcada i Reixac, nosaltres trenquem a l'esquerra per un camí carreter descendent. Una cinquantena de metres més avall som al costat de la font de la Vinya, situada per sota i a l'esquerra del camí.


2 50'
2,6 Km
91 m
41.4715,2.1714Clica per veure'n la ubicació. Font de la Vinya
No fa pas masses anys (La meva última visita va ser el novembre del 2012), la font estava envoltada d'horts i es conservava en un correcte estat. La construcció era formada per una mina amb una volta de pedra que cobria la boca, un llarg rec o bassal en forma de L que recollia l'aigua de la font i una bassa que emmagatzema l'aigua per regar els horts propers. En episodis plujosos, tant la mina con la bassa estaven plenes i rajava un bon doll d'aigua per la font. Malgrat que ja presentava un aspecte un xic deteriorat per la brutícia acumulada en tot l'entorn, conservava els element esmentats.
Malauradament avui es troba en un estat lamentable; s'ha esllavissat la part de dalt de la mina provocant la desaparició de la volta que cobria la boca, s'ha malmès el rec o bassal que recollia l'aigua de la font i gairebé ha desaparegut la bassa de reg. Es manté encara el broc de ferro, potser pugui tornar a rajar si s'omple de nou la mina.


Des d'aquí vàrem seguir uns metres més avall pel caminet, seguint les indicacions dels amics de les Fonts de Collserola, tot cercant la font Trobada, que resta a pocs metres de la font de la Vinya. En el lloc on teníem georeferenciada la font hi havia un munt de runa, deixalles i brutícia, fet pel qual vàrem desestimar continuar buscant la font.

Des de la font de la Vinya desfem els últims prop de 150 metres, fins tornar a l'entrada de la cantera, on hi ha les tres grans roques que barren el pas. Abans d'entrar a la cantera, agafem un caminet ascendent a l'esquerra que circula en direcció ponent. El camí està molt desdibuixat i costa de seguir, algun tram el fem camp a través, mantenint la direcció nord/nord-oest. Uns 275 metres més amunt assolim el turó dels Quatre Pins (41.4736,2.1706)Clica per veure'n la ubicació. .




Tenim el dipòsit d'aigua a la nostra dreta. Defugim a l'esquerra un camí ample que baixa al polígon industrial Coll de Montcada, nosaltres voregem el dipòsit per la part alta, a frec de la tanca que el protegeix i que deixem a l'esquerra. D'aquí arrenca un corriol descendent i molt fressat que marxa en direcció nord-est. Seguim el corriol en lleuger descens, obviant qualsevol altre camí que ens meni, sempre recte durant uns 250 metres, fins que arribem a una bifurcació; a la dreta tornaríem a la font de la Vinya i la cantera, girem a l'esquerra i de seguida som en una cruïlla amb un pal indicador.




A la dreta tornaríem a pujar al turó de Montcada, nosaltres agafem el camí ample que surt d'enfront en lleugera baixada, cap a la font de la Mitja Costa el nostre immediat objectiu. Anem fent camí en direcció més aviat nord. Una mica més d'un centenar de metres més avall rebutgem un camí que surt per l'esquerra i continuem recte, sempre per dins el bosc. Uns 300 metres més endavant deixem a la dreta el corriol que puja al turó de Montcada i poc després de 75 metres arribem a un eixamplament amb el monument de ferro dedicat a la Pau del Turó (41.4793,2.1729)Clica per veure'n la ubicació. .




En aquest punt, el camí descriu un revolt a la dreta i s'encara a l'est, perdent alçada poc a poc. Al cap d'un centenar de metres el camí s'adreça al nord i uns 75 metres després som al costat d'una esplanada allargada presidida per la font de la Mitja Costa.


3 1h 25'
4,1 Km
113 m
41.4798,2.1744Clica per veure'n la ubicació. Font de la Mitja Costa
Construcció gran, formada per una paret de pedra arrebossada que sobresurt del mur de pedra del darrere que alhora reté les terres. Recentment se li ha col·locat una estructura metàl·lica a peu de paret que fa de frontal a la font, on s'hi ubica la sortida de l'aigua que brolla per un broc de llautó i cau a una pica enreixada i integrada. Després desguassa per sota l'esplanada i alimenta un abeurador situat uns metres més avall, a peu del camí que baixa al poble. Al capdamunt del frontal hi trobem el nom de la font, tallat amb làser a la mateixa planxa de ferro. A la dreta de la font arrenca en angle recte un banc per seure de pedra i una mica més enllà disposem de dues taules amb els seus corresponents bancs de fusta on poder fer-hi un àpat.
Font aquesta que des de la meitat del segle XIX fins a mitjans del passat s'hi anava amb la família i amics els festius a passar el dia. Havia la creença que era molt bona i medicinal, els metges de l'època aconsellaven anar a prendre les aigües; els aiguaders agafaven aigua d'aquesta font o de la font del Ferro (desapareguda durant la construcció de l'autopista), i amb càntirs carregaven els rucs i la portaven a vendre a la ciutat de Barcelona.


Vista aquesta última font reprenem el camí tal com l'havíem deixat. Immediatament som en una cruïlla; si prenem el camí que surt per l'esquerra, podrem veure l'abeurador de la Mitja Costa (41.4799,2.1743)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda només 25 metres més avall.




Retornem a la cruïlla i ara sí emprenem la tornada definitiva; deixem a la dreta la font de la Mitja Costa i el camí per on hem vingut i continuem pel que surt d'enfront, cap al cementiri. El camí és ample i marxa en sentit nord-est per dins el bosc. Al cap d'uns 375 metres passem a frec d'una torre elèctrica que deixem a l'esquerra, al mateix temps que comencem a adreçar-nos de mica en mica a l'est, serpentejant i alternant lleugeres pujades amb suaus baixades. Uns 550 metres més endavant tornem a ser al costat del gran dipòsit municipal per on hem passat al començament. Des d'aquí només ens queden 300 metres de davallada pel còmode camí fins el cementiri, on hem començat la caminada.


F 1h 45'
5,4 Km
62 m
41.4833,2.1837Clica per veure'n la ubicació. Pla del Cementiri (Montcada i Reixac)

Inici i final d'aquesta passejada.