Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-248 (Barcelonès)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 172 m
 41.4823,2.2190Clica per veure'n la ubicació. Entrada a Ca l'Artillé (Badalona)

Estem situats al camí d'accés al restaurant Ca l'Artillé, just damunt del torrent de la Vallençana. Aquí, a mà dreta, protegit per una barana de fusta, sota el torrent, encara hi ha la mina de la malaguanyada font de Ca l'Artillé, encara que no es pot veure doncs queda totalment tapat per les bardisses i d'altra vegetació.


1

172 m
 41.4822,2.2193Clica per veure'n la ubicació. Font de Ca l'Artillé
La font queda uns tres metres enclotada respecte del camí, protegida tota ella per una barana de fusta. Es troba molt deixada, la gran quantitat de bardisses i d'altra vegetació ho han cobert totalment. Des de dalt del camí només es pot veure el registre de la mina. Malgrat tot encara se sent el soroll de l'aigua.













Comencem a caminar. Deixem la font a la dreta i tot seguit defugim un primer camí descendent a la dreta que porta a un dels aparcaments habilitats pel restaurant i també un segon camí a la dreta que és l'entrada de la finca particular de Can Geperut. Continuem recte pel camí cimentat, passem pel mig d'un altre aparcament del restaurant, aquest ens queda a dalt a mà esquerra. Quan s'acaben les instal·lacions del restaurant també finalitza l'asfalt i comença un caminet que s'endinsa en el bosc, inicialment recte, en sentit sud-est. Als pocs metres el camí fa un gir a la dreta, en pronuncia baixada durant uns 20 metres. Just al final de la baixada deixem un corriol a l'esquerra que porta a la font d'en Mora (després tornarem per aquí), nosaltres continuem pel camí que dúiem, més ample i planer, que marxa en direcció ponent. Uns 150 metres més endavant, en una raconada del camí a l'esquerra, trobem la mina de la desapareguda font del Pi, visible des del mateix camí.


2 5'
 0,4 Km
 168 m
 41.4800,2.2188Clica per veure'n la ubicació. Font del Pi
De la font no en resta res, avui dia només queda la mina amb la seva porteta metàl·lica molt atrotinada.





















Continuem pel mateix camí que portàvem i amb la mateixa direcció. És un camí bonic i agradable de fer, sempre per dins el bosc, molt planer. Al cap d'uns 300 metres saltem una cadena que barra el pas als vehicles i ja som a la urbanització La Vallençana, al carrer de la Perdiu. El tram que ve a continuació travessa la urbanització sempre trepitjant asfaltat, però no vaig saber trobar cap alternativa. Així doncs, agafem el carrer de la Perdiu a l'esquerra, en pujada. Uns 180 metres més amunt girem a l'esquerra pel carrer de la Cadernera que ja no abandonem fins el seu final, uns 400 metres més amunt, que anem a parar a un carrer ample que ens talla, el Camí Vell de Montcada; a l'esquerra aniríem al collet de la Vallençana, nosaltres fem a la dreta, en direcció al coll de les Ermites. Caminem en sentit sud pel voral del carrer. Si mirem a l'esquerra podrem gaudir d'unes bones vistes de la vall de Sant Jeroni i de Badalona. Al cap d'uns 250 metres ens desviem a l'esquerra per un camí de terra ample i ascendent. 200 metres més amunt, després d'una marrada del camí, arribem a una esplanada presidida per la petita ermita de Sant Onofre.


3 30'
 1,7 Km
 263 m
 41.4735,2.2170Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Onofre
Oratori construït l'any 1498 pels monjos de Sant Jeroni en un lloc aïllat aleshores, al serrat de les Ermites.



















Des del darrere de l'ermita se'ns obren bones vistes.




Reculem els 200 metres que ens separen del Camí Vell de Montcada i el reprenem a l'esquerra, continuant amb el mateix sentit que dúiem. Encara hi ha ramats de cabres i ovelles per Badalona.




Poc més de 400 metres més enllà deixem enrere les últimes cases de la urbanització alhora que saltem una cadena, passada la qual el camí esdevé de terra. Al cap de només 125 metres som en una cruïlla de camins, el coll de les Ermites (41.4710,2.2110)Clica per veure'n la ubicació. . Albirem el Puig Castellar davant, el nostre immediat objectiu.




De tots els camins que menen en aquesta cruïlla, prenem la pista ampla que ens talla, a la dreta, en direcció sud-oest i lleugera baixada. Hem enllaçat amb el GR-92 que recorre tot Catalunya de nord a sud, des de Portbou fins Ulldecona, i que ens acompanyarà durant una estona. Una mica més de 200 metres més endavant arribem a una bifurcació; aquí agafem el brancal de l'esquerra que ens duu per un passeig flanquejat per xiprers i una lleugera pujada, a l'entrada del poblat ibèric. Un pedró amb una poesia ens dóna la benvinguda.




Tot seguit entrem en una gran esplanada amb una balconada que fa d'excel·lent mirador.




Tal com hi hem arribat, abandonem el GR que se'n va de front i continuem per un corriol senyalitzat que arrenca per la dreta. Un caminet ben arranjat amb baranes, escales de fusta i un seguit de panells informatius ens permet pujar fins dalt de tot del poblat, on es veuen les restes de les antigues construccions.


4 55'
 3,1 Km
 303 m
 41.4703,2.2066Clica per veure'n la ubicació. Poblat ibèric de Puig Castellar
En el cim del Puig Castellar es troben les restes del poblat ibèric d'una tribu laietana, fundat a l'entorn del segle VI aC i que va perdurar fins al final del segle III aC o inici del segle II aC. Alguns autors han suposat la possible destrucció del poblat per les legions romanes de Porci Cató durant la campanya de l'any 195 aC, tot i que no hi ha prou elements que confirmin un abandonament sobtat i traumàtic. El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l'agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgia i el teixit. Les nombroses restes trobades, bàsicament d'origen grec i púnic, confirmen l'existència d'un abundós comerç amb pobles estrangers. Estructuralment té forma el·líptica i consta de tres carrers longitudinals amb més de trenta habitatges, fet que fa suposar una població de poc més de 200 habitants. La part menys protegida estava defensada per una forta muralla de pedra i argila, d'un metre de gruix. Els habitacles -datables entre els segle IV i III aC- estan construïts amb blocs irregulars de granit i pissarra, tenen un o dos compartiments, i devien estar coberts amb branques o fang. El poblat va ser descobert per Ferran de Segarra, el 1902. Les abundoses troballes procedents d'aquest jaciment es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya i a l Museu Torre Balldovina, de Santa Coloma de Gramenet.





Vist el poblat baixem per un corriol que surt de l'extrem de llevant i baixa directament fins enllaçar amb les escales de fusta que duen a la gran esplanada anterior. Un cop a l'esplanada girem a l'esquerra fent el camí invers a l'anada, i caminem els prop de 350 metres que ens separen del coll de les Ermites. Un cop aquí deixem a l'esquerra el camí per on hem vingut i també un a la dreta que porta a la cova d'en Genís, nosaltres continuem de front per l'ampla pista, en lleugera pujada. Només 175 metres després trenquem a l'esquerra per un passeig flanquejat per xiprers que ens aboca, 30 metres més amunt, a l'ermita de Sant Climent.


5 1h 5'
 3,9 Km
 260 m
 41.4702,2.2138Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Climent
Està situada al serrat de les Ermites, al cim d'un turó, al límit amb el terme de Montcada i Reixac. Va ser erigida com a oratori pels monjos de Sant Jeroni l'any 1673. El 1980 va ser reconstruïda pel Centre Excursionista de Badalona. Té planta rectangular, amb capçalera semicircular, coberta amb volta de canó revestida exteriorment de rajoles. La porta és rectangular, amb llinda de fusta. Presideix la façana un campanar d'espadanya fet amb maons.






Tornem a la pista i la reprenem a l'esquerra, seguint les marques blanques i vermelles del GR. Davallem còmodament per l'ampla pista, obviant qualsevol camí que ens meni, durant uns 550 metres, fins que trobem un corriol descendent a la dreta que segueix les marques blanques i vermelles. El caminet fa drecera per dins el bosc, guanyant recorregut a la pista en forta pendent. Uns 250 metres més avall saltem una cadena i creuem una àmplia esplanada habilitada com aparcament, al final de la qual som en una cruïlla; deixem la pista que segueix recte i girem a l'esquerra, seguint el GR-92 per l'anomenat Camí del Monestir. Uns 75 metres més endavant; a mà dreta, ens queda l'antiga bassa de rec dels conreus de la finca, on encara avui en dia es cultiva, a l'altre costat del camí tenim la font de Sant Jeroni o del Lleó.


6 1h 25'
 5 Km
 142 m
 41.4700,2.2198Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Jeroni o del Lleó
Trobem la font davant mateix de l'entrada al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a peu del camí del monestir per on hi passa també el GR-92. La font queda enlairada mig metre respecte del camí, adossada a un mur davant del monestir. El cap d'un lleó fa de broc a aquesta font que raja després d'activar un polsador situat al damunt, aixoplugat per una teula. L'aigua cau en una pica rodona de pedra situada damunt d'un pedestal fet amb petits còdols i desguassa per sota del camí abastint una bassa de reg.
Al capdamunt del frontal hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions "Senyor el nostre cor té set de Vos" i "Deu-nos l'aigua de la vida" respectivament, el central és una imatge de Sant Jeroni. El GR-92, que recorre tot Catalunya de nord a sud, des de Portbou fins a Ulldecona, passa per aquesta font on els caminants i ciclistes, des d'antic han comptat amb la seva aigua.


Uns metres més enllà, a la dreta, hi ha l'entrada al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Si tenim l'ocasió d'entrar-hi (hi ha diferents dies durant l'any que el Parc de la Serralada de Marina organitza jornades de portes obertes), a part de visitar el monestir, podrem veure la bonica font de Sant Miquel, situada al claustre, que aboca contínuament un raig d'aigua que recull de la mina de la Fontsanta, ubicada uns centenars de metres a ponent, i omple els safareigs del monestir.

br>
7

140 m
 41.4698,2.2204Clica per veure'n la ubicació. Monestir de Sant Jeroni de la Murtra
Antic monestir del segle XV és una joia del gòtic català. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s'edifica la torre de defensa per interceptar les incursions serraïnes. Va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Colón, a la tornada del seu primer viatge a Amèrica. L'edifici està declarat monument històric-artístic.












Continuem pel camí del Monestir amb el mateix sentit que dúiem. 250 metres més endavant creuem una gran esplanada, al final de la qual el camí fa un gir a la dreta. A estones se'ns presenten bones vistes del monestir emergint a la llunyania.




Anem obviant diferents camins a banda i banda, nosaltres sempre pel camí més ample, seguint les marques del GR-92. Uns 300 metres després de l'esplanada, deixem un camí a l'esquerra barrat amb una cadena i escassos 10 metres després abandonem la pista i ens desviem a l'esquerra per un altre camí també barrat amb una cadena. Només començar el nou camí, trenquem a la dreta per un camí més estret i assenyalat amb marques blanques i vermelles. És un camí planer que circula pel mig del bosc de Can Mas en direcció nord. Uns 300 metres més endavant, en un revolt a la dreta, trobem a l'esquerra la font de Can Mas.


8 1h 40'
 5,9 Km
 157 m
 41.4741,2.2253Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Mas
Mina oberta de pedra i maons, arrebossada per l'exterior i amb una boca rectangular, de mig metre d'amplada per uns 75 Cm d'alçada. L'aigua de la mina sortia a l'exterior a través d'un broc de ferro galvanitzat situat a la part baixa i desguassava pel camí buscant el torrent. A la meva última visita efectuada el desembre del 2013, encara es podia veure el broc, avui dia està colgat per una muntanyeta de terra, sembla haver-se fet a propòsit, desconec el motiu. Cal destacar el bastiment del sostre de la mina, amb peces arrodonides d'un quart de cercle. Fins no fa masses anys, l'entorn estava habilitat per fer-hi fontades, amb uns bancals de pedra adossats al marge de la muntanya. Malauradament han desaparegut, sembla ser que han extret terres del marge i s'han endut els bancs.


Continuem pel mateix camí, caminant pel bosc de Can Mas, inicialment en sentit sud-est però mica en mica ens anem encarant cap al nord-est. Al cap d'un 400 metres des de la font, deixem a la dreta el camí privat que porta a Can Mas i seguim per l'esquerra. Uns 260 metres més enllà saltem una cadena i anem a parra a un camí que ens talla, el carrer de la Carrerada, que agafem a l'esquerra. A mà esquerra tenim la finca de Can Trons. De seguida arribem a una cruïlla; aquí ens abandona el GR-92 que segueix per la dreta, nosaltres continuem recte amunt per un camí cimentat. Pocs metres després passem pel costat del restaurant Cal Dimoni que ens queda a la dreta. Si mirem dins el pati del restaurant, podrem veure una curiosa font feta amb pedres de molí on el broc és la cara d'un dimoni. A l'acabar-se la tanca del restaurant, també finalitza l'asfalt al mateix temps que som en una bifurcació; aquí defugim un camí que surt per la dreta, saltem una cadena i continuem recte en lleugera però constant pujada, mantenint la direcció, nord-oest. Obviem qualsevol camí que ens meni, sempre recte i amunt. Al cap d'uns 350 metres i quan falten només 50 metres per assolir el camí Vell de Montcada, ens desviem a la dreta per un corriol descendent que segueix el traçat d'una línia elèctrica de baixa tensió. El camí està molt erosionat i presenta una considerable pendent, cal doncs vigilar de no relliscar. Només 30 metres més avall, tres metres abans d'arribar a un pal de formigó de la línia elèctrica, veurem a mà esquerra una basseta d'obra, és la font de la Cisterna Antiga.


9 2h 5'
 7,2 Km
 223 m
 41.4781,2.2250Clica per veure'n la ubicació. Font de la Cisterna Antiga
Consisteix en un forat a terra i una petita basseta d'obra arrebossada, d'un metre d'alçada per metre i mig d'amplada i mig metre de fons. No s'aprecia el tub per on s'alimenta, però habitualment és plena d'aigua. Al costat hi trobem un pal de formigó de la xarxa elèctrica i una bonica figuera.












Desfem els últims 30 metres fins el camí de la Carrerada que reprenem a la dreta durant uns 50 metres més, fins anar a parar al camí Vell de Montcada que ens talla i que fem a l'esquerra. Quan portem caminats una mica més de 200 metres ens desviem a la dreta, saltem una cadena i una mica més amunt som en una petita esplanada amb un camí transversal que ens talla; aquí obviem un camí que surt per la dreta i seguim per un corriol descendent que arrenca per l'esquerra. El camí, ben fressat, circula en sentit ponent en paral·lel a la pista principal. Uns 225 metres més endavant, poc abans de que el camí mori a la pista principal, ja prop de les cases de la urbanització, cal anar en compte, doncs ens hem de desviar per un corriol descendent a la dreta, baixant uns esglaons practicats al terra. Inicialment el camí porta direcció nord, però més avall s'anirà encarant cap a l'est. Sempre per dins el bosc i en baixada, anem trobant altres esglaons. Finalment, uns 175 metres més endavant, en una raconada a la dreta, hi trobem la font d'en Mora.


10 2h 15'
 8 Km
 209 m
 41.4790,2.2194Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Mora
La font queda en una raconada del camí, consta d'una petita paret adossada al marge de la muntanya amb dos petits murets de maons que l'acullen. L'aigua goteja per un broc de plàstic encastat al frontal, i cau directament al terra, formant un bassal. Després l'aigua desguassa per un rec practicat al terra que creua el camí. Al costat dret de la font hi ha un piló rodó de l'Ajuntament de Badalona amb el nom de la font.







De la font surten dos corriols; prenem el de l'esquerra, en baixada i direcció nord, sempre pel mig del bosc. Es tracta d'un un xic desdibuixat però molt bonic, amb molta pedra coberta de molsa.




Una mica més de 150 metres més avall anem a petar a un camí més ample i planer que ens talla, és el camí que hem fet al començament de l'excursió i que ens ha dut a la font del Pi i que ara prenem en sentit contrari, a la dreta. De seguida esdevé una forta però curta pujada. Al capdamunt, el camí fa un gir a l'esquerra. Deixem a l'esquerra una torre elèctrica i davant nostre ja veiem el restaurant Ca l'Artillé. Seguim pel camí cimentat que creua l'aparcament del restaurant i desfem els últims metres que ens separen del torrent de la Vallençana, punt de partida d'aquesta caminada.


F 2h 25'
 8,6 Km
 172 m
 41.4823,2.2190Clica per veure'n la ubicació. Entrada a Ca l'Artillé (Badalona)

Inici i final del recorregut.