Itinerari:

0

0h

0 Km

m

41.5687,1.9744Clica per veure'n la ubicació.

Estació de Sant Miquel de Gonteres (Viladecavalls)

Sant Miquel de Gonteres és una urbanització emplaçada a mig camí entre Viladecavalls i Terrassa, en terres repartides per ambdós municipis. Queda entre la Riera de Gaià i el torrent de Can Gonteres i la travessa el ferrocarril Barcelona-Manresa, que hi té una estació de la línia de rodalies R-4. La urbanització es va formar cap a la dècada del 1960 com un seguit de torres de segona residència, als terrenys de la masia de Can Gonteres i de l'església adjacent de Sant Miquel.

Comencem el recorregut a l'estació del tren de l'agregat de Sant Miquel de Gonteres. Cal travessar la via i situar-nos a l'altre costat, on hi trobem una esplanada habilitada com aparcament. Al final de l'esplanada prenem el carrer Baixador en direcció nord. Només 40 metres més endavant trenquem a l'esquerra per un caminet que baixa a buscar la riera de Gaià, però que un centenar de metres després abandonem i engeguem a la dreta una drecera que ens aboca, 250 metres més avall, també a la riera. La creuem a gual i un cop a l'altra banda, uns 20 metres més enllà i dins un canyar, trobem la malaguanyada font del Bosc.

1

5'

0,5 Km

275 m

41.5724,1.9722Clica per veure'n la ubicació.

Font del Bosc

La font consisteix en una paret adossada al marge, feta de pedretes de riu i rematada per un voladís de maons donant-li forma arrodonida. La paret fa uns dos metres d'amplada per uns dos i mig d'alçada. Quan raja, l'aigua brolla per dues sortides; una és un forat a la part baixa i l'altra un petit broc de ferro disposat mig pam per damunt. Si parem atenció al capdamunt del frontal, podrem distingir el nom de la font fet amb pedretes de color blanc. Malauradament està molt deixada, tapada per la vegetació i plena de pintades.

De la font estant, continuem remuntant el torrent que durant la major part de l'any baixa amb poca aigua o gens, com és el cas d'avui. Uns 300 metres després defugim un sender a l'esquerra marcat amb franges blanques i grogues (és per on vindrem a la tornada). Caminem ara pel pla de Merà. Podreu veure que hi ha diferents camins, però tots ells ressegueixen la riera, agafeu-ne qualsevol. Al cap d'uns 200 metres passem a frec d'un gran dipòsit de base circular i uns 400 metres més enllà ens topem amb un espadat argilós a mà esquerra. Doncs al començament de l'espadat, a només cinc metres de la llera dreta de la riera i sota una figuera, queda la font dels Caçadors.

2

20'

1,4 Km

298 m

41.5775,1.9806Clica per veure'n la ubicació.

Font dels Caçadors o d'en Moixent

Està molt deixada i coberta per la vegetació. Al seu costat encara resta dempeus el pal de fusta que havia sostingut el cartell on s'anunciava la font. La font consisteix en un gruixut tub encastat a les pedres del marge. Sembla ser que la seva aigua no és gaire ben valorada per la gent.

No deixem de remuntar la riera que ens acompanya tothora. El tram que estem fent potser sigui el més interessant del recorregut d'avui. Passem per sota de diferents espadats argilosos, alguns d'ells amb curioses formes.

Mig quilòmetre després, quan a mà esquerra veiem un talús de roques, també ens queda a la nostra dreta una petita torrentera afluent de la riera de Gaià. Si la seguim durant escassos 20 metres toparem amb un robust mur de pedra. En aquest punt em consta que hi ha la font dels Lladres, malgrat que tinc dubtes d'haver-la trobat.

3

30'

1,9 Km

317 m

41.5799,1.9842Clica per veure'n la ubicació.

Font dels Lladres

No sé del cert si es tracta de la font dels Lladres, però per tres tubs encastats a les parets de pedra (un a la inferior i dos a la de més amunt) i la torrentera on s'està, fan pensar que pugui ser-ho. Caldria que ragés o que algú coneixedor de l'indret m'aportés més informació.
El que sí hem trobat és un robust mur obrat en pedra a la part baixa i altres dos més amunt, disposats de forma esglaonada i en forma de cargol. A la dreta del mur inferior sobresurt un petit broc de ferro que podria ser una de les sortides d'aigua i a sota hi ha un banc per seure. Al mig del mur superior, el que queda just per sota del camí que passa pel damunt, hi tenim dos tubs més.
Recentment s'ha estabilitzat el marge de la torrentera mitjançant uns gabions vegetals flexibles, s'han construït els murs esmentats i s'ha instal·lat una passarel·la de fusta que salva la torrentera.













El camí que passa pel damunt és l'anomenat Camí Vell de Terrassa a Rellinars. La primera referència documentada fins ara d'aquest camí és de l'any 1067.

Tornem a la riera i la reprenem a la dreta, sense deixar de remuntar-la. El terreny ha esdevingut pedregós. Al cap d'uns 350 metres anem a parar a una pista forestal que ens talla; és la pista que per la dreta ve de la carretera de Terrassa i duu a Can Font de Gaià. Així doncs agafem la pista a l'esquerra, en direcció sud, cap a Can Font de Gaià. Travessem la riera per damunt d'un pont d'obra i 175 metres més endavant arribem davant la portalada d'accés a la finca.

La masia de Can Font de Gaià fou completament reformada al segle XIX, de planta gairebé quadrada formada per planta baixa i dos pisos. La coberta és a dos vessants. La façana principal està orientada a ponent, paral·lela al carener, de composició simètrica i plana. La planta baixa té un portal d'accés amb llinda plana i dues finestres. El primer pis presenta tres balcons de ferro de forja amb poms de llautó i el segon, un balcó central de ferro de forja i dues finestres. Tota la façana és estucada d'un color vermellós on apareixen, molt suaument, esgrafiats de dibuixos arquitectònics i un rellotge de sol. L'edifici té adjacents altres dependències que conjuntament amb el pati formen un clos al qual s'accedeix per un portal d'arc rebaixat i cobert. En general, tot el tractament exterior de l'edifici segueix un llenguatge clàssic molt italianitzat.

En aquest punt el camí fa un gir envers la dreta, en sentit nord. Mica en mica anem guanyant alçada al mateix temps que ens adrecem al nord-oest. 475 metres més tard sortim a una cruïlla de camins; de tots ells prenem el de més a l'esquerra que de seguida s'encara al sud. A l'esquerra ens queda la finca de Can Font de Gaià. Anem trobant cartells penjats als arbres que ens prohibeixen de ficar-nos dins el bosc, amb perill de rebre mal als ulls si no portem ulleres de seguretat, doncs la zona està habilitada per practicar l'Airsoft; un joc de pistoles que disparen unes boletes de plàstic. Cal anar en compte i respectar-ho, doncs es tracta d'una propietat privada.

Així seguim per la pista uns 225 metres des de l'últim encreuament, fins que topem amb una tanca de la finca. Aquí tombem a la dreta per un ample camí que ens fa descriure un revolt de 180º i en baixada. Encara no hem fet 60 metres quan ens desviem a l'esquerra per un sender un xic tapat per la vegetació però que es pot fer amb certa facilitat. L'anem seguint al mateix temps que ens acompanya el torrent de Can Font i uns 200 metres més avall ens duu a la font de Can Font de Gaià que ens queda a mà dreta.

4

50'

3,4 Km

332 m

41.5818,1.9789Clica per veure'n la ubicació.

Font de Can Font de Gaià o del Llorer

La font queda adossada al marge de la muntanya. Consisteix en una paret d'obra arrebossada amb ciment; a la part dreta és on s'hi ubica la sortida de l'aigua a través d'un curt broc de ferro i d'un petit bassal a sota que la recull. L'aigua passa a un llarg abeurador situat a l'esquerra, malgrat que està trencat i no compleix la seva funció. A la dreta de la font arrenca un llarg mur transversal d'obra arrebossada i rematat per una filera de maons vistos.
Al capdamunt del brollador hi tenim una placa de llautó amb el nom de la font gravat en baix relleu, Llaure, que possiblement sigui una desviació de Llorer. Curiosament el nom del cartell no correspon amb el de font de Can Font de Gaià, el qual sí apareix en diversos mapes i d'altres articles publicats.

Continuem seguint el curs del torrent durant escassos 20 metres, fins que trobem a mà dreta una petita torrentera, la qual prenem i ens hi enfilem. Està una mica tapada per la vegetació però no presenta cap problema. Només uns 80 metres més amunt anem a petar a la mateixa pista que havíem deixat fa una estona per visitar l'última font. La prenem a l'esquerra. Un centenar de metres més enllà passem a prop d'una barraca atrotinada que ens queda a l'esquerra al mateix temps que deixem un camí a la dreta i ens adrecem al nord-oest. Circulem ara pel camí Vell de Can Font de Gaià a la Pineda. 400 metres més enllà, quan el camí s'apropa al torrent, trobarem un corriol a mà esquerra que hi baixa i ens atansa a la bonica font de la Roca de Gaià. Si baixa molta aigua pel torrent, se'ns farà difícil accedir, doncs queda a l'altre llera.

5

1h

4 Km

349 m

41.5840,1.9739Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Roca de Gaià

La font està emplaçada en un bonic indret, a la llera dreta del torrent de la Font de la Teula. La petita font, d'obra arrebossada, està erigida damunt d'una roca que és un petit ressalt del torrent. L'aigua, que és conduïda fins la font a través d'una canaleta vista, raja per un broc de ferro i cau a un petit bassal rectangular des d'on desguassa al torrent mitjançant un rec obert.
En aquest punt del torrent els afloraments rocallosos formen badines on l'aigua s'hi acumula. L'entorn immediat a la font és forestal. La vegetació de ribera que envolta la font és exuberant; alzines, oms, gatells, llorers, heures, i falgueres.

Pugem de nou al camí principal que reprenem tal com l'havíem deixat, a l'esquerra. Un centenar de metres més enllà creuem el torrent al mateix temps que descrivim un revolt a l'esquerra, seguidament fem una giragonsa i tot seguit (això son 65 metres des de que hem travessat el torrent) som a l'entrada d'una corba a l'esquerra. En aquest punt abandonem temporalment l'ample vial que se'n va per l'esquerra (després el prendrem per fer la tornada definitiva) i trenquem per uns esglaons de pedra que surten d'enfront. Passats els esglaons esdevé un agradable sender que circula per dins el bosc. Mantenim la direcció nord mentre remuntem el torrent de la font de la Teula. Els primers metres la pujada és un xic més acusada però de seguida es converteix en un camí planer. Al cap d'uns 300 metres, el corriol mor a la font de la Teula, l'última de l'excursió d'avui.

6

1h 5'

4,4 Km

399 m

41.5870,1.9720Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Teula

Es tracta d'una bonica font boscana, formada per una paret de pedra lligada adossada al marge de la muntanya, de metre i mig d'amplada per uns dos i mig d'alçada. L'aigua brolla per dos curts brocs, un de ferro i l'altre d'acer inoxidable, disposats a la part baixa i a mig pam de distància. Al capdamunt hi ha la teula que dóna nom a la font, col·locada transversalment en forma de visera. A la teula hi ha gravat el nom de la font i les inicials de qui ho va fer, RS.
Aquesta font està dedicada al naturalista Fèlix Rodríguez de la Fuente. Davant la font hi ha un pedró amb un senzill cartell que recorda la seva mort. També disposem d'un pot de vidre amb una llibreta i bolígrafs a dins per escriure algun comentari.

Vista aquesta última font, reculem els prop de 300 metres que ens separen de la pista principal, on hi ha els esglaons de pedra. Prenem la pista a la dreta, inicialment en lleugera pujada. Un centenar de metres més avall el camí es bifurca; nosaltres fem a l'esquerra. Anem davallant agradablement mentre serpentegem en direcció més aviat sud per dins el bosc, obviant altres camins que ens menen, sempre pel més fressat.

1,7 quilòmetres després anem a parar a un camí que ens talla, el qual agafem a l'esquerra. Anem seguint unes marques blanques i grogues que ens duran, 300 metres després, altre cop al pla de Merà, on ens retrobem amb la riera de Gaià. A partir d'aquí només hem de fer el camí d'anada però a la inversa i en menys de 750 metres serem de nou a l'estació del ferrocarril, on donarem per finalitzada l'excursió d'avui.

F

1h 45'

7,6 Km

294 m

41.5687,1.9744Clica per veure'n la ubicació.

Estació de Sant Miquel de Gonteres

Inici i final del recorregut.