Caminada I-265 (Vallès Oriental)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
269
m |
41.6996,2.2853Clica per veure'n la ubicació. | Aparcament del
Consorci del Moble (La Garriga) |
Estem situats als afores de la població pel nord, just on hi ha les conegudes botigues de mobles. Engeguem en direcció més aviat est per un carreró cimentat que surt entre una botiga d'interiorisme i una altra de material de construcció. Resseguim una fàbrica de mobles que portem a la dreta. Quan la fàbrica s'acaba, el carrer gira a la dreta i tot seguit a l'esquerra, moment que creuem la via del tren per un túnel ben obrat, dels d'abans.
A partir d'aquí comença el camí de Sant Cristòfol, una pista de terra que s'enfila muntanya amunt cap a l'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues. Al cap d'un centenar de metres arribem a un encreuament de camins amb un pal informatiu.
Rebutgem la pista que se'n va per la dreta cap a Ca l'Oliveró (hi
vindrem a la tornada) i continuem de front, seguint les marques
blanques i grogues corresponents al sender
En aquest punt em consta que es troba la font de l'Enrabiada, però o s'ha perdut o bé resta coberta per la vegetació del torrent. Res de res, ja és la segona vegada que ho intentem, insistirem en una altra ocasió.
Sense deixar en cap moment la pista principal, després d'un quilòmetre i un parell de marrades som al costat de la font de la Teula que ens queda a peu de camí a mà esquerra.
| 1 | 25' |
1,3 Km |
374
m |
41.7027,2.2906Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Teula |
Aquesta font abans també era coneguda com de la Figuera.
Es tracta
d'un mur de pedra lligada de forma còncava que reté les terres de la
muntanya i alhora delimita el replà que queda enlairat un pam respecte
del camí. Al mig del mur hi trobem el brollador que li dóna el nom, un
bonic broc d'acer inoxidable en forma de teula per on raja l'aigua que
cau a un bassal quadrat disposat arran del sòl empedrat. A la dreta del
mur hi trobem collada una placa metàl·lica recordant-nos el nom de la
font i que fou molt ben arranjada l'octubre de 1983 pel Centre
Excursionista Garriguenc. Continuem per la pista que avança en direcció més aviat nord-est, en lleugera però constant pujada, fent ziga-zagues per tal de salvar el desnivell. Val a dir que aquest tram s'ha fet un pèl ensopit, sense cap al·licient ni gaires vistes, pista i més pista. Al cap d'uns 3,2 quilòmetres trobem un trencant descendent a la dreta que ens duria a la font Ferreres, però abans visitarem l'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues, per tant defugim ara el trencall i seguim de front els poc més de 300 metres que ens separen de l'era de l'ermita, la qual és emplaçada en un collet prop del límit termenal del Figaró-Montmany per l'extrem de migjorn, entre els masos dels Valls i Plans.
| 2 | 1h 30' |
4,8 Km |
658
m |
41.7163,2.2999Clica per veure'n la ubicació. | Ermita de Sant
Cristòfol de Monteugues |
La capella es troba erigida sobre un turonet i closa per
una tanca
de pedra, accessible a través d'unes escales. L'edifici és d'una sola
nau, cobert amb volta de canó, i amb dos arcs torals apuntats que
semblen posteriors a la construcció del temple. A llevant l'encapçala
un absis d'eix desplaçat respecte de la nau i tres arcs en gradació que
formen un ampli presbiteri. A l'exterior de l'absis resten encara unes
arcuacions mig esborrades pels arrebossats i les emblanquinades i una
enguixada cobreix la volta de quart d'esfera de l'absis i els arcs en
gradació. Els murs laterals i de ponent tenen un gruix d'1,5 metres el
que fa suposar que foren refets per reforçar la volta, tot i que al mur
de la façana de migdia hi ha dos contraforts que en contraresten el
desplom. A l'exterior de l'absis resten encara unes arcuacions, mig
cobertes pels arrebossats i les emblanquinades successives. Tot
l'aparell, de fet, resta molt amagat, però el poc que es pot veure és
de carreus ben disposats. La porta de la façana sud està formada per
una arcada de dovella senzilla, sense cap altre element. A la façana de
ponent hi ha un campanar de cadireta que pertany, com la nau, a una
època posterior. Des de l'extrem occidental de l'era se'ns obren bones vistes del cingles de Bertí.
Un cop hem donat complida visita a aquest indret retrocedim els prop de 300 metres que ens separen del trencant que hem rebutjat a l'anada i que ara ens queda a l'esquerra, el qual prenem. Inicialment circulem en direcció est però de seguida ens encarem al nord. Anem fent camí per una vella pista de desboscar, perdent alçada poc a poc. Uns 200 metres més endavant el camí tomba a la dreta i uns 350 després travessem el torrent de Ferreres o de l'Enrabiada, segons quin mapa es miri. Passat el torrent el camí gira envers la dreta, adreçant-nos al sud/sud-est al mateix temps que comencem a pujar suaument. Només una cinquantena de metres més amunt som al costat de la font Ferreres.
| 3 | 1h 50' |
5,9 Km |
637
m |
41.7154,2.3044Clica per veure'n la ubicació. | Font Ferreres |
Localitzada a l'extrem més sud-oriental del terme
municipal del
Figaró-Montmany. És una bonica font boscana arranjada pel Grup
Excursionista de la Garriga. Segons diuen gairebé sempre podem comptar
amb la seva aigua. Es tracta d'una paret de pedres desbastades lligades
amb morter de calç en forma de feixa que reté les terres del marge. La
part central està emmarcada amb pedres disposades en forma de plec de
llibre, formant un arc arrodonit. A la part baixa és on hi tenim la deu
principal, amb una canyella metàl·lica per on raja l'aigua que cau a un
bassal quadrat que la recull. Uns degotalls a l'esquerra del brollador,
coberts de molsa, aboquen aigua al terra que s'escola camí avall. A
banda i banda queden dos bancs de pedra per seure adossats al mur
principal que els hi fa de respatller. Al capdamunt hi ha una placa de
ferro amb el nom de la font en relleu. El rètol està ben encertat,
queda molt integrat al paisatge.Continuem per l'ample vial en lleugera pujada al començament. Després de 125 metres descrivim un revolt a l'esquerra i tot seguit un altre a la dreta, quedant encarats al sud al mateix temps que comencem a perdre alçada. Circulem pel bosc de Can Valls. De tant en tant se'ns obren vistes a la dreta.
850 metres més endavant arribem al torrent de la Font de Rupit, alhora que també a un revolt tancat a la dreta.
Per conèixer la font de Rupit cal que ens enfilem per un camí ascendent que surt per l'esquerra immediata, un xic embardissat i que remunta el torrent per la seva riba dreta. Uns seixanta metres més amunt serem al seu costat, ens queda a mà esquerra del camí.
| 4 | 2h 10' |
7 Km |
592
m |
41.7074,2.3062Clica per veure'n la ubicació. | Font de Rupit |
Es troba sota una figuera, envoltada i acotxada de
verdes heures,
falgueres i molses. Senzilla però simpàtica font, una teula a un pam
del terra li fa de broc. Vista la font reculem, però uns 20 metres més avall veiem un pas entre la vegetació que baixa al torrent on podem observar una antiga canalització feta de pedra i teules que recull l'aigua i la duia canalitzada fins la bassa de Rupit.
Ara sí ens situem de nou al camí principal. Rebutgem tan la pista per on hem vingut des de la font de Ferreres i que ara ens queda a la dreta, també la seva continuació que surt d'enfront nostre i fem per l'esquerra, travessant el petit torrent. Un cop a l'altra banda del torrent arrenca un corriol que s'enfila per dins el bosc. De seguida anem a parar a un camí més ample i planer que ens talla i que prenem a la dreta, en sentit sud-oest, endinsant-nos a la baga de Rupit al mateix temps que entrem al terme municipal de Cànoves i Samalús. Una cinquantena de metres més endavant passem per damunt de l'antiga bassa de Rupit i en algun tram podem observar l'antiga canalització que portava l'aigua fins a la casa. Al cap d'uns 400 metres arribem a les restes de la masia de Can Rupit (41.7041,2.3022)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda enlairada a l'esquerra.
De seguida creuem el petit torrent de Rupit alhora que el camí fa un gir envers la dreta. Tot just una seixantena de metres després d'haver creuat el torrent trobarem a mà dreta un pilonet de pedres amuntegades.
En aquest punt abandonem la pista i trenquem a la dreta per un corriol descendent que es fica en el bosc. El camí, malgrat no està assenyalat, sí està ben fressat i fàcil de seguir, sense pèrdua. Mig quilòmetre més avall tornem a trepitjar el terme municipal de la Garriga. El camí avança cap a ponent, fent un seguit de ziga-zagues per tal de suavitzar el desnivell. Una mica més de 200 metres després sortim a una pista de desboscar que ens talla; aquí cal que tirem una mica a l'esquerra i en pocs metres trobarem un altre pilonet de pedres on trencarem de nou a la dreta i continuarem per un sender descendent que marxa per dins el bosc. Per cert, molt bonic.
250 metres més avall anem a parar a un encreuament de camins; rebutgem la pista que se'n va per l'esquerra, també obviem la que surt per la dreta i prenem un camí descendent que arrenca entre ambdues, enfront nostre, en direcció sud-oest. Entrem a la Solella de Ca l'Oliveró. Una mica més de 150 metres després arribem a una bifurcació que fem a la dreta. Seguim 250 metres més fins a una nova intersecció. Ens trobem a les envistes de Ca l'Oliveró que ens queda al davant, a l'altra banda de la pista. Rebutgem els dos brancals més amples que surten a banda i banda, prenem un caminet estret i descendent que arrenca enfront nostre. A la dreta, a l'altre costat del filat que tanca la propietat de Ca l'Oliveró, podem veure les grans basses de reg de que disposa, una d'elles acostuma a estar plena.
En poc més de 50 metres som davant de l'antic Forn de Ca l'Oliveró (41.6983,2.2900)Clica per veure'n la ubicació. .
Es tracta d'un forn d'obra de planta quadrada del segle
XVIII, del
qual es conserven en prou bon estat les dues fogaines i part de la
cambra de cocció. Ben a prop s'hi van trobar fragments de ceràmica
ibèrica i romana i restes d'un forn ibèric. Desfem els últims 50 metres i ens situem de nou a la pista principal, la qual prenem a l'esquerra. No haurem fet ni vint metres quan trobarem la font de Ca l'Oliveró, situada a peu de camí a mà dreta.
| 5 | 2h 50' |
9,1 Km |
309
m |
41.6988,2.2898Clica per veure'n la ubicació. | Font de Ca
l'Oliveró |
Emplaçada a només 75 metres a l'est en línia recta de Ca
l'Oliveró,
per sobre de la masia, just a peu de camí i a l'altre costat de la gran
i antiga bassa de la finca, ara en desús. Deixem la font a la dreta i continuem pista avall. Una cinquantena de metres després trenquem a l'esquerra. El camí fa una giragonsa i passa pel costat de Ca l'Oliveró (41.6986,2.2891)Clica per veure'n la ubicació. .
Masia del segle XVI situada a la falda de la muntanya i
envoltada
de conreus. Típica construcció de planta, pis i golfes. La façana
principal orientada al sud té portal de mig punt adovellat, amb sis
finestres de diferents mides i un bonic rellotge de sol. Dins d'un
medalló hi ha els anagrames de Jesús i Maria i a sota la inscripció
Jaume Olio 1588.Deixem la masia enrere i seguim per la pista. Ben aviat defugim un camí que per l'esquerra baixa a una granja, nosaltres continuem pel de més a la dreta que es va adreçant al nord. Una mica més de 150 metres més enllà anem a parar a un encreuament de camins amb un pal informatiu; som de nou al camí de Sant Cristòfol, per on hem passat al començament de la caminada. Així doncs agafem la pista que surt per l'esquerra en baixada i al cap de 125 metres passarem per sota de la via del tren. Només ens queda tornar al cotxe que ens resta a escassos 150 metres i donar per ben finalitzada l'excursió d'avui.
| F | 3h |
9,9 Km |
269
m |
41.6996,2.2853Clica per veure'n la ubicació. | Aparcament del
Consorci del Moble (La Garriga) |
Inici i final del recorregut d'avui.