Itinerari:

0

0h

0 Km

1.107 m

41.8044,2.4181Clica per veure'n la ubicació.

Coll de Sant Marçal (Montseny)

Avui vaig ben acompanyat per l'Albert, en Santi i la Núria. Son les vuit del matí d'un dia força fred de primers de desembre, ahir va caure una bona nevada. La predicció del temps però ens indica que farà sol tot el matí.

Abans d'encetar la caminada podem apropar-nos a la Taula dels Tres Bisbes (41.8045,2.4184)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'altra banda de la carretera.

Està enclavada al punt exacte de la confluència de tres comarques (Osona, La Selva i Vallès Oriental) i tres bisbats (Barcelona, Girona i Vic). En aquest lloc és on els bisbes es reunien per discutir qualsevol tema important, segut cada un en la seva jurisdicció. Actualment hi trobem una taula rodona amb tres tamborets quadrats de pedra, delimitats per tres línies al terra que representen les tres jurisdiccions, tot encerclat per un mur arrodonit de pedra.
Diu la llegenda que en aquest indret va néixer la ratafia: Després d'una llarga discussió a la Taula dels Tres Bisbes, un monjo va anar a buscar un licor que feien ells a l'ermita. Va agradar molt i van preguntar pel seu nom, però com que no en tenia, van pensar-ne un, i mentre pensaven, el secretari va dir en veu alta el que escrivia "Rata fiat" ("queda ratificat" en llatí). Així diuen que va néixer la ratafia.

Darrere la Taula arrenquen unes escales que ens duen a una gran creu de fusta que ens convida a fruir d'una impressionant panoràmica de gran part de l'ascensió que tot seguit engegarem.

Ens situem ara al petit aparcament que hi ha just al coll de Sant Marçal, on hem deixat el cotxe. Disposem d'un parell de rètols informatius amb mapes de la zona, a la seva dreta unes escales de pedra i al seu costat una bigueta de fusta assenyalant-nos el camí a prendre per pujar al Matagalls. Tothora seguirem els senyals blancs i vermells corresponents al sender GR-5.2.

La variant GR-5.2 mostra el Montseny en tot el seu esplendor. Des del pla del Cafè, passant pel pla de l'Ase Mort, Collformic, el Matagalls, les Agudes, el turó de l'Home. Visitant també Sant Marçal de Montseny per acabar al pla del Coll. Les vistes que s'albiren des dels punts més alts de la serralada són espectaculars.

Comencem l'ascensió per les escales que de seguida esdevenen un sender que puja suaument cap a ponent, entre roures. Poc menys de 125 metres més endavant, cal girar a la dreta alhora que ens endinsem en una fageda que no abandonarem pràcticament fins al cim.

El camí, molt fressat i condicionat, adquireix en poc temps un considerable pendent, ascendeix en direcció ponent fent algunes marrades per tal de salvar el desnivell. La progressió per l'interior del bosc és gratament agradable, amb un paisatge superb, hivernal, amb els arbres plens de branques nues i el terra cobert de neu, fruit de la nevada d'ahir.

Al cap d'uns 550 metres el camí gira envers l'esquerra, en sentit sud, al mateix temps que ens enfilem fort per la baga de Sant Marçal, fent ziga-zagues. Després d'uns 650 metres de forta pujada, el camí planeja un xic, ens adrecem a l'oest i la fageda s'espaia, som al pla dels Èvols (41.8007,2.4101)Clica per veure'n la ubicació. .

Presideixen l'indret un parell de faig de grans dimensions que destaquen de la resta.

Continuem 400 metres més en direcció més aviat oest, guanyant alçada poc a poc, fins arribar al Pla del Parany (41.8011,2.4055)Clica per veure'n la ubicació. .

Replà esclarissat cobert de falgueres i ginebrons.

Arribats aquí ja hem fet les pujades més fortes. El camí, sempre ben fressat, se suavitza i s'esmuny entre soques i branques primes i pelades, seguint l'orientació que li marca la carena.

Circulem tothora envoltats per la fageda que baixa fins a la riera de Sant Marçal, així com la de l'altre vessant, a l'esquerra, que cobreix el caient de les Agudes i el Turó de l'Home.

El camí ara és còmode de fer, pràcticament sense desnivell, sempre per dins la fageda. Una mica més de mig quilòmetre més enllà assolim el Coll Sesportadores (41.8034,2.4000)Clica per veure'n la ubicació. .

Marxem en direcció més aviat oest/nord-oest. Continuem enlairant-nos i flanquejant el turó de Sesportadores que ens queda al nord. A partir d'aquí davallem lleugerament fins arribar al coll Pregon, un dels indrets més bells del Montseny.

1

1h 10'

3 Km

1.532 m

41.8050,2.3909Clica per veure'n la ubicació.

Coll Pregon

Coll Pregon és un bonic prat herbat enmig de la boscúria, situat enmig d'una frondosa fageda, al sud-est del cim del Matagalls. Al mig hi ha un pedró dedicat a Pau Casals, consistent en un bloc basàltic de color negre d'uns 1.800 quilos que homenatja el mestre amb les següents estrofes de Felip Graugés:
Ara ve el temps del gran repòs
i de la pau a les muntanyes;
el primer fred marcí les flors;
fan vels de plata les aranyes.
Ara comença enllà el camp
el tomb august de la natura;
el faig ja té color d'aram
I és el pollanc or que fulgura.

Pel nord del prat travessa el SL-C-82 que per la dreta puja des de coll de Bordoriol i d'enfront continua el GR, que és el que seguirem nosaltres per assolir el Matagalls, defugint per ara un camí que per l'esquerra marxa en direcció sud i ens duria a la font de Coll Pregon però que aplacem la seva visita per després.

Així doncs ara agafem el que surt davant nostre, inicialment en sentit oest, seguint les marques blanques i vermelles corresponents al GR. Entrem de nou a la fageda, el camí està molt fressat i presenta una acusada pujada, essent aquest un dels trams més costeruts de tota l'ascensió. Anem fent llaçades per dins el bosc durant una mica més de mig quilòmetre, fins que sortim al collet de l'Home Mort (41.8051,2.3871)Clica per veure'n la ubicació. , on s'acaba definitivament el bosc i entrem a la regió subalpina del Matagalls, de vegetació arbustiva i pletes d'herba.

Des d'aquest indret les vistes són espectaculars. Es pot contemplar perfectament el pla de la Calma, el Tagamanent, la plana de Vic i, en els dies clars, les muntanyes de Sant Llorenç del Munt, els cingles de Bertí i Montserrat.

A partir d'aquí atenyem la carena, seguint per camí evident entre matollars de ginebró, en lleugera pujada i direcció nord-oest.

Les àmplies vistes a banda i banda son espectaculars.

Si mirem enrere podem veure el mar. En Santi ens explica que els núvols que veiem més enllà estan sobre la serra de Tramuntana de Mallorca.

El camí, de pedra esmicolada, segueix per sota la carena. Albirem ja el Matagalls, reconeixible per la seva característica creu que marca el cim, ample i planer.

Uns 550 metres desprès d'haver sortit del bosc i deixat enrere el collet de l'Home Mort, culminem el cim del Matagalls, una excel·lent balconada.

2

1h 40'

4,1 Km

1.697 m

41.8088,2.3827Clica per veure'n la ubicació.

El Matagalls

És el tercer cim més alt del Massís del Montseny, es troba entre els municipis de El Brull i Viladrau a Osona, i del Montseny al Vallès Oriental. El Matagalls ha estat de sempre un lloc de pelegrinatge excursionista, també és la fita d'un aplec que, des de 1950, es fa anualment cada segon diumenge de Juliol. Al cim hi trobem una creu de dimensions considerables que el corona, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, els orígens de la qual es remunten al segle XVI o XVII. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en honor al també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap ençà comença al Collformic.
L'actual creu de ferro de Matagalls, tal i com la podem veure ara, fou inaugurada l'any 1931, tot i que al 1920 se'n havia aixecat una de pedra a l'actual basament, que substituïa la creu de fusta que existia des de l'aixecada pel pare Claret al 1840. Cal afegir que l'any 1975, amb motiu del 25è Aplec, s'hi va col·locar una gran llosa amb diferents inscripcions i dedicatòries, sostinguda per un peu de ferro forjat. És la que fa d'altar els dies de l'Aplec.

Després de donar complida visita al cim i havent fet les fotos de rigor, emprenem la baixada. Desfem els prop de 1,1 quilòmetres que ens separen de coll Pregon i un cop allí, a l'extrem més al sud del prat (a la nostra dreta), trobem una bigueta de fusta que ens assenyala la font de Coll Pregon, el nostre immediat objectiu.

    Agafem doncs el caminet que marxa en direcció més aviat sud per una esplèndida fageda. Al cap d'uns 150 metres passem per una antiga plaça carbonera i uns altres 150 metres més tard som davant la bonica font de Coll Pregon. Esmorzarem aquí.

3

2h 10'

5,5 Km

1.521 m

41.8024,2.3897Clica per veure'n la ubicació.

Font de Coll Pregon

Font dedicada a Jaume Bofill i Mates (1878-1933. El seu nom de ploma fou Guerau de Liost, escriptor, poeta noucentista, polític i periodista), patrocinada per Delmiro de Caralt (Amics de l'Aplec) l'any 1960. A la dreta de la font hi ha un cartell de fusta que ens recorda la commemoració.
Es tracta d'una paret de pedra amorterada arrambada al marge, amb un petit pedrís per seure a mà esquerra. L'aigua raja per tres brolladors; una aixeta de polsador al mig i dos brocs de ferro a banda i banda i a diferent nivell. El broc que queda més a dalt és per on sobreeix l'aigua sobrant quan la cisterna de captació és plena. A sota, un bassal rectangular arran del terra recull l'aigua.
Al 1979, en motiu del centenari del naixement de Guerau de Liost, la font fou restaurada i ampliada pels amics de l'aplec de Matagalls. Inserit al capdamunt del frontal hi ha un mosaic de 12 rajoles de ceràmica on es pot llegir el poema de Guerau de Liost dedicat a Coll Pregon.

L'Albert, sempre ben preparat, ha pensat en tot. Beure'ns un cafè calent i recent fet envoltats de neu ha estat un grat plaer.

Reculem els últims 300 metres fins al coll Pregon. A l'entrada d'aquest prat trobem una bigueta de fusta indicant-nos que hi passa el GR; a l'esquerra ens enfilaríem de nou al Matagalls, recte baixaríem cap a coll de Bordoriol, nosaltres el prenem a la dreta, en direcció al coll de Sant Marçal, desfent el camí d'anada. Son uns 3 quilòmetres de baixada que en alguns trams de forta pendent hem hagut de vigilar per tal de no relliscar, la neu s'estava gelant i ja començava a formar plaques de gel. Sense cap complicació arribem al coll de Sant Marçal on donem per ben finalitzada aquesta bonica caminada.

F

3h 20'

8,6 Km

1.107 m

41.8044,2.4181Clica per veure'n la ubicació.

Coll de Sant Marçal

Inici i final de l'excursió.