Caminada I-275 (Berguedà)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
861
m |
42.1100,1.8372Clica per veure'n la ubicació. | Hostal del Guiu
(Berga) |
És l'últim edifici de la riera, havia sigut el molí del
Bofarull,
avui Hostal del Guiu. Des de finals del segle XIX, va treballar com a
molí de ciment i petita central elèctrica fins que va ser reformat com
a hostal el 1949. Des de la carretera encara es veu el canal, la
resclosa i uns degotalls.Som al costat de l'hostal del Guiu que ens queda a baix a la dreta. A l'altra banda de la carretera disposem d'un camí arranjat per a vianants, protegit per una barana de fusta. El prenem en direcció a Rasos de Peguera. Al cap de res arribem a l'Estret del Guiu, on rebutgem a mà esquerra el corriol que puja cap a Queralt per la seva obaga. Nosaltres continuem pel voral de la carretera durant una cinquantena de metres més, fins que trobem el primer aparcament de l'àrea de lleure de la Font Negra.
En aquest punt, a mà esquerra, veurem un pontet que travessa la riera de Metge i ens aboca a la font de Mossèn Guiu.
| 1 | 861
m |
42.1112,1.8357Clica per veure'n la ubicació. | Font de Mossèn Guiu |
El conjunt està format per una llarga terrassa allargada
i
enlairada respecte la riera, a recer del marge de la muntanya i d'un
parell de llargs bancs per seure que alhora ens protegeixen de la riera
i delimiten l'espai. S'hi accedeix de dues maneres; a través del pontet
que salva la riera i també per un corriol que surt per l'esquerra de la
font i que enllaça amb el camí de Queralt.Pel costat de la font circula la riera de Metge.
L'aigua d'aquesta riera dóna beure als habitants de la
capital del
Berguedà i rega els hortets de la Pinsania, però també, durant anys, va
fer que funcionés bona part de la seva vida econòmica, primer movent
molins i després donant energia a les fàbriques.Tornem a creuar el pontet i pugem fins l'aparcament, el qual travessem a l'esquerra fins que s'acaba i engega un camí arranjat per a vianants protegit amb baranes de fusta que marxa en paral·lel amb la carretera que portem a la dreta. Només començar-lo rebutgem un pontet a l'esquerra i una cinquantena de metres més endavant el camí esdevé unes escales que ens baixen a la font dels Segadors.
| 2 | 880
m |
42.1118,1.8350Clica per veure'n la ubicació. | Font dels Segadors |
La font queda per sota de la carretera, en el marge que
sustenta
aquesta, presidint un petit espai enllosat delimitat per dos conjunts
d'escales i una barana que ens protegeix de la riera. Continuem per les escales que surten de la font, seguim per dins de la zona arranjada, sempre entre la riera que ens queda a l'esquerra i la carretera a la dreta. Un centenar de metres més enllà de la font dels Segadors i a peu d'unes escales que pugen a buscar el segon aparcament i la carretera trobem la vergonyosa font del Poeta Ramon Vinyes, mig amagada darrere d'un arbre.
| 3 | 891
m |
42.1119,1.8339Clica per veure'n la ubicació. | Font del Poeta Ramon Vinyes |
La font queda a peu de les escales, mig amagada darrere
d'un arbre
i coberta de vegetació. Quan raja, l'aigua regalima per la roca i és
recollida en un bassal semicircular de pedra."Quin
triomf de poeta
no ser res més, res més,
que el nom d'una fonteta!".
Rebutgem les escales que pugen a l'aparcament, reculem una mica i anem a cercar un pontet que salva la riera i ens condueix a la part de baix del berenador de la font Negra. Aquí tenim una zona de jocs infantils, un circuit per fer esport i la font Nostra.
| 4 | 895
m |
42.1120,1.8335Clica per veure'n la ubicació. | Font Nostra |
La font és una gran roca per on regalima l'aigua i cau a
un petit
bassal de pedra. Davant seu queda un replà enllosat delimitat per un
petit contrafort a l'esquerra i per un banc per seure a la dreta.Ens situem amb la font Nostra a l'esquerra i la riera a la dreta, davant nostre ens queda la zona de jocs infantils, la qual travessem i ens trobem amb una altra font que de la que no conec el nom, l'he anomenat del Berenador de la Font Negra.
| 5 | 900
m |
42.1124,1.8330Clica per veure'n la ubicació. | Font del Berenador de la Font Negra |
La font presideix una allargada i ombrívola terrassa al costat del
marge dret de la riera de Metge, queda adossada al marge i consisteix
en un mur de pedra lligada i rematat amb lloses, més alt d ela part
central que dels extrems i amb dos bancs per seure que li arrenquen a
banda i banda. Malgrat disposar d'un broc de ferro colzat a mitja
alçada amb la seva respectiva pica amb desguàs, l'aigua brolla de la
part alta i cau directament al terra per on s'escola fins afegir-se a
la riera.Un cop vistes aquestes cinc fonts, ara toca conèixer la font que dóna nom a l'indret, la font Negra. Cal que creuem la riera i trobarem una allargada esplanada que queda sota la carretera. Donc a l'extrem de més al nord tenim la cabalosa font Negra.
| 6 | 20' |
0,7 Km |
904
m |
42.1127,1.8323Clica per veure'n la ubicació. | Font Negra |
Aquesta cabalosa font presideix una allargada esplanada arbrada que
resta entre la carretera i la riera, ben arranjada amb taules i bancs
de fusta per poder fer-hi una estada. Al llarg del mur que sustenta la
carretera disposem d'un banc corregut fet d'obra vista amb respatller
de lloses de pedra i a l'altre costat uns bancs també de maons que
alhora fan de barana per protegir-nos de la riera. Una obertura al
costat de la font dóna accés al registre de la cisterna de captació. Ens hem entretingut una estona gaudint de la frescor d'aquest bell paratge alhora que hem conegut sis fonts que podrem catalogar al web, ara comencem la caminada.
Travessem el túnel que hi ha al costat de la font, passem per una terrassa amb bancs de pedra, pugem uns esglaons i anem a parar a la carretera, just en una corba molt pronunciada. Prenem la carretera a la dreta, continuant pel seu voral en direcció a Queralt. Deixem a l'esquerra el restaurant Font Negra i de seguida creuem una esplanada que ens duu a una cruïlla de carreteres; recte pujaríem a Queralt, nosaltres fem a la dreta per la carretera BV-4243 que aquí engega i que puja a Rasos de Peguera, sempre pel seu voral. Al cap d'uns 300 metres, a la sortida d'un revolt a la dreta, cal abandonar la carretera i trencar a l'esquerra per un corriol descendent. Ben aviat enllacem a la dreta amb un altre corriol que ens ve per l'esquerra i al cap d'un centenar de metres arribem a la llera esquerra de la riera de Metge, al mateix temps que se'ns presenten diferents opcions; de totes elles nosaltres agafem el brancal de l'esquerra que passa per damunt d'un pont de ferro salvant la riera. Un cop a l'altra banda ens queda a mà dreta una petita zona d'esbarjo amb una solitària taula de fusta i al seu costat la cabalosa font del Querot.
| 7 | 35' |
1,3 Km |
924
m |
42.1127,1.8396Clica per veure'n la ubicació. | Font del Querot
o del Carot |
La font es troba al costat de la riera de Metge, en un entorn
fresc, ombrívol i amb molta vegetació. L'espai està ben endreçat amb
una taula i bancs per fer-hi un àpat i protegit per baranes de fusta.
Es tracta d'una abundosa surgència natural d'aigua que brolla del terra
a només dos metres de la riera.Deixem el pont enrere i la font a la dreta i engeguem per un corriol ascendent que surt per l'esquerra i s'endinsa en el bosc. Un centenar de metres més enllà passem a frec del pou de glaç de la Font del Querot (42.1121,1.8305)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra.
Continuem el camí marcat i en menys de 75 metres ens porta a un ample vial que ens talla, amb una casa a l'altra banda, son els xalets de la Sagrada Família. Nosaltres prenem el camí a l'esquerra escassos 15 metres, fins trobar-ne un altre d'ample que se'n va per la dreta, el qual agafem. De seguida l'ample camí esdevé un corriol ascendent que s'enfila muntanya amunt, l'anem seguint sense problemes, doncs està ben fressat. Al començament la pujada és un xic més acusada però a mida que avancem es va alleujant. Circulem per dins el bosc en direcció ponent. Quan portem caminats uns 300 anem a parar a un camí transversal que fem a la dreta i tot seguit arribem a un eixamplament on a mà dreta podem veure, entre els arbres, com emergeix el Roc de l'Alou (42.1121,1.8264)Clica per veure'n la ubicació. .
Ara marxem planerament en direcció nord-oest, 400 metres més enllà arribem a la petita zona de lleure de l'Alou, situada enmig del bosc, on també hi tenim la font dels Degotalls de l'Alou.
| 8 | 55' |
2,2 Km |
1.006
m |
42.1132,1.8223Clica per veure'n la ubicació. | Font dels
Degotalls de l'Alou |
La font queda per sobre de l'àrea de lleure, a l'altra banda del
camí, al marge de la muntanya. L'aigua que brolla dels degotalls és
recollida en una bassa de pedra allargada, després passa a un bassal de
forma trapezoïdal des d'on és canalitzada amb mànegues de plàstic. Deixem la font a l'esquerra i les taules de pícnic a baix a la dreta, nosaltres seguim pel camí marcat, per dins el bosc, en lleugera pujada i direcció sud-oest. Cal que anem en compte, doncs quan portem uns 200 metres des de l'anterior zona de lleure, cal trencar a la dreta per un corriol que baixa a buscar un torrent secundari, el qual assolim en només 10 metres. A la seva llera dreta tenim la solitària font de l'Alou.
| 9 | 1h |
2,4 Km |
1.039
m |
42.1125,1.8223Clica per veure'n la ubicació. | Font de l'Alou |
Senzilla però simpàtica font boscana. Es tracta d'una petita paret
de pedra amorterada coberta de molsa i adossada al marge, del mig de la
qual brolla l'aigua per un broc de pedra en forma de teula i cau a un
canal obert de pedra per on desguassa al torrent.Pugem al camí i el reprenem a la dreta, en lleugera pujada i per
dins el bosc. Un centenar de metres més amunt anem a parar a un camí
més ample que ens talla i que fem a la dreta. Al cap d'uns 175 metres,
just haguem descrit una corba a l'esquerra, cal abandonar l'ample vial
i trencar a la dreta per un corriol ascendent que s'enfila bosc amunt.
A mida que ascendim el camí es va eixamplant. Uns 125 metres més
endavant arribem a una cruïlla de camins; rebutgem el que segueix de
front i prenem el brancal de l'esquerra. En aquest punt ens unim al
Aquest GR segueix l'anomenada ruta càtara, també dita el Camí dels
Bons Homes. Ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració
utilitzades pels càtars fugitius entre els segles XII i XIV. El camí
comença al santuari de Queralt, a Catalunya, i acaba al castell de
Montségur (a l'Ariège). El tram que ve a continuació és d'acusada pujada, marxem en direcció sud-est per la baga de Cal Pere Sastre. Uns esglaons de pedra ens faciliten l'ascens. Mig quilòmetre més amunt assolim la carena de la Serra de Queralt, des d'on se'ns brinden les primeres vistes de l'altra vessant; veiem per primer cop el santuari de Queralt, també bona part dels Pirineus, el pantà de la Baells i sota nostre la carretera de Queralt.
A partir d'aquí estem caminant en sentit més aviat sud, sense grans
desnivells. Uns 250 metres després anem a parar a un camí ample i
planer que ens talla, amb un pal informatiu al davant; si anéssim a
l'esquerra seríem al santuari en mig quilòmetre passant per la font del
Bou, però nosaltres volem fer abans el passeig dels miradors, així
doncs abandonant el
Davant la capella hi ha dos camins, nosaltres prenem el de més a l'esquerra, molt planer i que circula en direcció sud. 200 metres més enllà som al mirador de les Guilles (42.1064,1.8210)Clica per veure'n la ubicació. .
Continuem pel camí que està arranjat, uns 350 metres després arribem al Mirador de Garreta (42.1061,1.8248)Clica per veure'n la ubicació. , on a l'esquerra queda la capella de Sant Ignasi. Veiem amb claredat el santuari i a sota la ciutat de Berga.
Seguim en baixada el camí empedrat i condicionat. Una mica més d'un centenar de metres més avall som en un replà que ens ofereix dues opcions; deixem les escales que baixen per després, ara trenquem a l'esquerra per unes escales que ens pugen a la Cova de la Troballa.
| 10 | 1h 40' |
4,3 Km |
1.182
m |
42.1070,1.8254Clica per veure'n la ubicació. | Cova de la
Troballa |
Adossada a la roca de Queralt hi ha l'oratori conegut com a cova de
Santa Elena, lloc on la tradició situa la troballa de la imatge de la
Mare de Déu de Queralt per un pastor. Durant les festes de la Coronació
de l'any 1916 va sorgir la idea de la construcció de la cova de la
Troballa que avui en dia podem contemplar. Aquesta va substituir una
capella que fins aquell moment hi havia en el mateix lloc dedicada a
Santa Elena. El disseny de la cova va ser encarregat al claretià, J.M.
Forcada. S'encarregà de la seva construcció el paleta berguedà Josep
Pons.Baixem fins el replà anterior i ara sí prenem les escales a l'esquerra, en baixada. Encara no cent metres més avall som en una gran esplanada a tocar del santuari que ens queda al davant. Posposem la visita a l'església i a la resta de dependències del santuari per d'aquí a una estona, ara prenem un camí que surt per l'esquerra, en direcció ponent. El camí és ample i ben arranjat, amb alguns trams d'escales de fusta. Només 150 metres més endavant som en un eixamplament, amb unes taules de pedra a la dreta i la font del Bou a l'esquerra.
| 11 | 1h 45' |
4,6 Km |
1.166
m |
42.1072,1.8244Clica per veure'n la ubicació. | Font del Bou o
d'en Garreta |
La font queda a la part de baix de la muntanya rocallosa, en una
raconada que aquesta forma. El broc de ferro és la representació d'un
bou i de la seva boca en surt el raig d'aigua si premem el botó que té
al cap. A sota hi ha una pica ben integrada.Reculem els 250 metres que ens separen de l'esplanada de l'església.
| 12 | 1h 50' |
4,9 Km |
1.158
m |
42.1078,1.8275Clica per veure'n la ubicació. | Santuari de la
Mare de Déu de Queralt |
El Santuari es troba al capdamunt de la Serra de Queralt. Per la
seva peculiar ubicació se l'ha anomenat el "balcó de Catalunya".
L'amplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen
pujar a Queralt. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon,
segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de
Berguedà.Al final de l'esplanada tenim un esplèndid mirador amb un plafó on hi figuren els principals cims del Pirineu.
Sota l'esplanada de l'església ens queda la font de Queralt, just en el pati del davant de l'hostatgeria.
| 13 | 1.156
m |
42.1075,1.8273Clica per veure'n la ubicació. | Font de Queralt |
La font queda integrada al mur de pedra que sustenta l'esplanada de
l'església, sota una volta de maó i pedra. Dins hi trobem les dues
aixetes que regulen l'aigua que cau a una pica de pedra buidada
sustentada a la paret. A sota hi ha un petit bassal rodó on poden veure
els animals de companyia. A banda i banda disposem de dos bancs per
seure. A fora tenim un cartell de ferro amb el nom de la font.Emprenem la tornada i baixem les escales que ens duen als
aparcaments. Un cop aquí cal prendre un caminet descendent que surt per
la dreta, degudament assenyalat amb les marques grogues i blanques
corresponents al
Uns 200 metres després passem a frec de la capella de la Mare de Déu dels Dolors (42.1079,1.8305)Clica per veure'n la ubicació. .
Una mica més avall passem pel costat de la capella de Sant Jaume (42.1076,1.8310)Clica per veure'n la ubicació. .
Al cap de 350 metres ens acomiadem de l'última de les capelles, la de Sant Jacint (42.1080,1.8345)Clica per veure'n la ubicació. .
Continuem la constant davallada. Després d'uns 250 metres rebutgem a l'esquerra el camí que puja a l'ermita de Sant Pere de Madrona i uns altres 200 metres més i anem a petar a la carretera BV-4242 que prenem a l'esquerra durant els escassos 350 metres que ens separen de l'hostal del Guiu, punt on hem començat l'excursió.
| F | 2h 30' |
6,4 Km |
861
m |
42.1100,1.8372Clica per veure'n la ubicació. | Hostal del Guiu
(Berga) |
Inici i final del recorregut.