Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-276 (Vallès Oriental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
459 m
41.6735,2.5674Clica per veure'n la ubicació. Sant Martí del Montnegre (Sant Celoni)
Montnegre és esmentat ja el 1022, lloc on hi havia el castell del Montnegre, centre d'una extensa jurisdicció que comprenia a més Fuirosos, la Batllòria i Gualba.

Som davant de la rectoria de Sant Martí del Montnegre. El barri, malgrat que ajustat, sempre està obert per poder visitar l'església. A l'acollidor jardí de la rectoria hi trobarem diferents espècies de coníferes, com ara avets, cedres, xiprers i avets de Douglas.




Al final ens queda l'església de Sant Martí del Montnegre.


1

467 m
41.6740,2.5672Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Martí del Montnegre
Petita església situada enmig del massís del Montnegre, davant de la muntanya del Montseny, enmig d'un bosc frondós d'alzines i castanyers. De paredat arrebossat i emblanquinat, té un campanar rectangular, amb quatre buits per a les campanes, de mig punt, sobre cornisa senzillesa, que divideix els dos cossos. Hi ha una altra cornisa sobre els buits i, encara al damunt, uns merlets (estil català). Corona la torre un cos piramidal. La portada és d'arc rebaixat i amb motllura seguida entre els muntants i de l'arc. Hi ha un ull de bou construït l'any 1610. És d'una sola nau i amb quatre trams de volta de mig canó. Absis, volta de mitja taronja. Parets de paredat i voltes de ciment.
L'església fou inicialment la del Castell del Montnegre. Fins al 1867 va dependre de la Batllòria i tenia com a sufragània a la parròquia de Sant Cebrià de Fuirosos. Se sap que l'any 1379 fou reparada. Igualment els anys 1737, 1739 el visitador constata que cal fer reparacions importants. L'any 1776 el bisbe Gabino de Valladares va visitar l'església parroquial que es construí.


Al pati de just davant de l'església hi ha un mirador especialment privilegiat; en dies clars es pot veure el curs mig de la Tordera des d'Hostalric fins a Tordera, passant per Sant Celoni, la Batllòria i Fogars de la Selva, de ponent a llevant, amb el massís del Montseny al fons, amb el turó de l'Home, la vall de Santa Fe, el turó de Morou i el castell de Montsoriu.


Sortim del recinte eclesiàstic pel mateix barri per on hi hem accedit, travessem el petit aparcament i un cop s'acaba engeguem per un ample camí descendent que surt per la dreta en direcció més aviat sud, endinsant-se en el bosc (no confonguem amb la pista principal! ). Un centenar de metres més avall descrivim una corba a la dreta, just al punt on trobem la font de Sant Martí, enclotada al capdavall d'unes escales de fusta que arrenquen per la dreta.


2 5'
0,3 Km
455 m
41.6726,2.5671Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Martí del Montnegre
La font és una petita construcció de pedra i maons adossada al marge de la muntanya que alhora acull la cisterna de captació d'aigua. Un registre metàl·lic pintat de color verd i tancat amb un cadenat barra l'accés al seu interior. L'aigua brolla per un broc de plàstic i cau a una pica de pedra de forma irregular. La font està senyalitzada amb la característica bigueta de fusta de la Diputació.









Desfem els poc més de cent metres que ens separen de la pista principal i la prenem a la dreta. Passem per sota de Ca l'Auladell.




Tot seguit deixem a l'esquerra l'esplanada de l'Hostal que avui dia encara fa les funcions de restaurant. De seguida som a la cruïlla de camins per on hem vingut amb el cotxe; a la dreta tornaríem a Sant Celoni, nosaltres fem a l'esquerra, en sentit sud-est, cap a Hortsavinyà. Immediatament a l'esquerra ens queda un petit aparcament enlairat respecte del camí des d'on podem gaudir d'àmplies vistes.





Caminem plàcidament per la pista principal que porta a Hortsavinyà i Santa Maria del Montnegre, aquesta última és el nostre objectiu final. Seguim els senyals blancs i vermells corresponents al sender GR-92, al començament davallem lleugerament en sentit més aviat sud-est. Al cap d'uns 375 metres defugim un camí a l'esquerra que duu a Can Bufí. A la cantonada tenim un seguit de cartells de fusta i a l'entrada del camí una curiosa dita que diu així: "L'acció més petita val més que la intenció més gran".




300 metres més endavant passem per damunt de Can Preses (41.6692,2.5739)Clica per veure'n la ubicació. , la qual queda just a sota del camí.

Can Preses és una masia senyorial que havia estat de les més importants de la zona, envoltada per extenses superfícies de boscos d'alzinars i rouredes, amb claps de castanyers.


Tot seguit obviem el trencall de l'esquerra que condueix a Can Preses i 325 metres després, just al travessar el sot Gran de Can Preses, la pista fa un tomb a l'esquerra, adreçant-se clarament a l'est. Just haguem descrit la corba, al peu del camí i a mà esquerra, trobem l'Alzina Grossa de Can Preses (41.6662,2.5735)Clica per veure'n la ubicació. , amb un petit pla i uns seients que conviden a aturar-se.

A part de les grans dimensions de l'exemplar, podem observar un anell d'acer que manté lligades les tres branques principals. Això es deu a una actuació de l'Ajuntament de Sant Celoni destinada a aturar les escletxes que van aparèixer a la base de les branques, i que amenaçaven amb esberlar-lo.













Una vintena de metres més enllà de l'espectacular alzina podem veure un forn de carbonet (41.6661,2.5738)Clica per veure'n la ubicació. a la nostra dreta, inserit al marge.



Seguim sempre per la pista principal que zigzagueja en direcció est, alternant lleus baixades amb suaus pujades. Uns 1,4 quilòmetres més endavant arribem a un encreuament amb una bigueta informativa.




Aquí abandonem el GR-92 que se'n va per la pista de l'esquerra cap a ha Hortsavinyà, nosaltres fem a la dreta en direcció sud i moderada pujada, seguint els senyals que ens indiquen Santa Maria del Montnegre.  175 metres més amunt ens queda a mà dreta un altre forn de carbonet (41.6654,2.5870)Clica per veure'n la ubicació. , aquest també inserit al marge.




Guanyem alçada ràpidament per una àmplia pista que marxa en direcció sud-est, amb alguna giragonsa. Al cap de només 175 metres travessem el sot de Santa Maria, 550 metres més amunt anem a parar a un camí transversal, el qual prenem a l'esquerra, en direcció sud al començament. Uns 175 metres després som al costat de la font del Degotall, que ens queda a mà dreta, sota la soca d'un arbre.


3 1h 10'
4,4 Km
601 m
41.6608,2.5913Clica per veure'n la ubicació. Font del Degotall
La font queda al marge de la muntanya, sota la soca d'un arbre. L'aigua brolla d'entremig d'unes pedres i surt per una teula, cau directament al terra i s'escola pista avall. La font està degudament senyalitzada amb la característica bigueta de fusta de la Diputació.














Continuem uns 150 metres més per la pista, fins que arribem a una petita esplanada presidida per la capella de Santa Maria del Montnegre que ens queda a mà dreta. A l'esquerra del camí i abans d'arribar a la capella surten unes escales de fusta que ens baixen a la font de Santa Maria, la qual ens espera per oferir-nos un glop d'aigua bona i fresca. A peu de camí trobarem la característica bigueta de fusta de la Diputació que ens assenyala la font.


4 1h 15'
4,4 Km
609 m
41.6609,2.5929Clica per veure'n la ubicació. Font de Santa Maria del Montnegre
La font queda en un petit replà empedrat, protegida per una barana de fusta. Al marge hi ha un muret de pedra lligada que alhora sustenta les terres i fa de frontal a la font. L'aigua brolla per un broc d'acer inoxidable a mitja alçada i cau a un enreixat de ferro per on desguassa muntanya avall.













Pugem les escales i ens situem a la pista per on hem vingut. A l'altre costat tenim la capella de Santa Maria del Montnegre.


5

615 m
41.6608,2.5929Clica per veure'n la ubicació. Capella de Santa Maria del Montnegre
Aquesta petita capella del segle XVIII, de la qual només quedaven dempeus tres parets acabada la Guerra Civil espanyola, va ser restaurada per una iniciativa popular el 2009.


















Al seu davant es conserven les restes del roure bicentenari de Santa Maria del Montnegre.

Arbre bicentenari de dimensions extraordinàries i protegit des del 1990 com a Arbre Monumental de Catalunya, que va caure abatut per la nevada i ventada de gener del 2010.


















Emprenem la tornada reculant per on hem vingut, una mica més de quatre quilòmetres fins Sant Martí del Montnegre.


F 2h 15'
8,6 Km
459 m
41.6735,2.5674Clica per veure'n la ubicació. Sant Martí del Montnegre

Inici i final del recorregut.