Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-287 (Vallès Occidental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
498 m
41.6653,2.0451Clica per veure'n la ubicació. Urbanització Les Marines (Sant Llorenç Savall)

Estem situats al capdamunt de la urbanització Les Marines, tal com hi hem arribat. Defugim el carrer Baixada de la Font que arrenca a la nostra esquerra immediata i engeguem per un ample camí de terra que surt a continuació, també a l'esquerra i que circula en direcció nord-oest al començament. Hi ha un senyal que prohibeix la circulació als vehicles motoritzats. Abans de 150 metres voregem una cadena i també trobem un cartell que ens dóna la benvinguda al Parc, al mateix temps que ens adrecem al sud-oest. Passem a frec de les parts del darrere de les cases del carrer Baixada de la Font que ens queden a l'esquerra i a la dreta se'ns obre una extensa panoràmica.



De seguida ens endinsem en el bosc.



Avancem per l'ampla pista anomenada Camí del Daví, en lleugera pujada, per dins el bosc i en sentit sud-oest. Al cap de 250 metres rebutgem un camí que se'n va per la dreta i 150 metres després arribem al coll de Palomeres (41.6629,2.0397)Clica per veure'n la ubicació. ; a mà esquerra deixem un corriol per on tornarem al final, ara seguim per la pista principal, en suau baixada. Uns 200 metres més endavant defugim un camí a la dreta, un centenar de metres més enllà descrivim un revolt d'esquerres alhora que refusem un camí a la dreta i 200 metres després anem a parar a un camí que ens talla i que fem a la dreta, en direcció ponent.

Al cap de 300 metres travessem el torrent del Borrell i deixem a l'esquerra el camí que porta al mas Dalmau. Uns 80 metres a continuació abandonem la pista principal que segueix cap al mas Daví i trenquem a l'esquerra, remuntant el torrent de la Font del Daví que ens acompanya a l'esquerra. Uns 300 metres més endavant creuem el torrent a gual i just a l'altra banda rebutgem un corriol que s'enfila per l'esquerra, nosaltres seguim pel brancal més ample alhora que ens allunyem del torrent. Uns 225 metres més amunt anem a petar a un camí transversal que ens talla; després anirem a l'esquerra però abans volem conèixer la font del Daví, el nostre objectiu immediat. El nou camí es va encarant al nord-oest. Ben aviat se'ns obre una vista entre els arbres que ens permet veure el Daví (41.6602,2.0296), sota nostre.

Molt restaurat durant els segles XIX i XX, el mas del Daví va assolir una gran importància durant els segles XVII i XVIII. El seu origen es remunta al segle XII i va formar part del senyoriu del monestir de Sant Llorenç del Munt. El seu aspecte actual és bàsicament el de la reforma de finals del XIX.













Només cal seguir el planer camí i en poc més de 250 metres ens aboca a una clariana presidida per la bonica font del Daví.


1 40'
2,4 Km
571 m
41.6602,2.0265Clica per veure'n la ubicació. Font del Daví
Es tracta d'una bonica font boscana. Queda enclotada un metre per sota del nivell de l'esplanada, a recer d'una paret de pedra adossada al marge que acull la cisterna de captació i d'un mur semicircular que tanca l'espai i alhora serveix tant de banc per seure a dalt com de respatller a un altre banc corregut a baix. Uns esglaons en un lateral ens permeten baixar-hi amb facilitat. Tot cobert de molsa. L'aigua brolla per la part baixa a través d'un curt broc de ferro i cau directament al terra. Desconec si sota el broc hi ha un bassal o alguna pica, doncs l'hem trobat tota colgada de terra. Al capdamunt hi ha una obertura, tapada amb una pedra, que ens permet veure l'interior del dipòsit.
L'indret és tranquil i convida a reposar-hi una estona. El verd de la molsa cobrint la font harmonitza encara més l'espai.


Un cop vista aquesta primera font, reculem. Al cap de 350 metres som en una bifurcació; defugim el camí de l'esquerra que és pel qual hem vingut i prenem el de la dreta, endinsant-nos en el bosc. Compte, perquè només 100 metres després abandonem el camí evident i trenquem a l'esquerra per un corriol descendent que marxa en direcció est, també per dins el bosc. El camí, tot i estar una mica desdibuixat, es pot seguir amb facilitat. Els primers 200 metres els fen adreçant-nos de mica en mica al nord-est, després fem un tomb a la dreta i ens encarem al sud-est. Només 150 metres més endavant som a la capella de Sant Pere del Dalmau o del Mur.


Inici i final del recorregut.
2 55'
3,2 Km
557 m
41.6580,2.0320Clica per veure'n la ubicació. Capella de Sant Pere del Dalmau o de Mur
És una petita esglesiola situada a escassos 100 metres al nord de la masia del Dalmau. Es creu que va ser construïda cap a la fi del segle XI (tot i que està consignada una data de consagració el 1101) i era propietat del monestir de Sant Llorenç del Munt. Consta d'una nau única de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit, que no ha conservat l'absis. Va ser molt reformada l'any 1722 (hi ha una inscripció, amb el nom d'Antoni Dalmau, que així ho testimonia). En aquesta reforma es va suprimir l'absis, es va capgirar l'orientació de la nau i es va construir l'actual porta i el campanar d'espadanya. Es conserven les dues portes originals tapiades als murs de la nau, els quals estan fets amb carreus escapçats petits i irregulars.


Del davant de l'esglesiola baixen unes escales que ens duen a un camí transversal que prenem a la dreta, en sentit més aviat sud. Al fons emergeix la Castellassa del Dalmau.



Un centenar de metres després som darrera el mas Dalmau (41.6571,2.0323)Clica per veure'n la ubicació. .

Mas documentat des del segle XII, que pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt. Va ser habitat fins al segle XX per la família Dalmau. Es conserva la casa, la masoveria i diverses dependències agrícoles. El conjunt degué ser reformat i ampliat durant els segles XVII i XVIII segons indiquen les dates gravades a les llindes. El rellotge de sol duu la data de 1697.






Podem apropar-nos i observar la seva era i el rellotge de sol, aquests a la façana est.





Tornem al camí que dúiem i el reprenem. Al cap de 100 metres som en una cruïlla de camins; agafem el brancal que surt per la dreta en pujada. 15 metres més amunt som al costat del forn d'obra del Dalmau (41.6566,2.0314)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra, una mica amagat per la vegetació.

El lloc on es localitza el forn àrab, està avui quasi ofegat per la vegetació, hom però intueix més que veu, els tres elements que constitueixen aquesta espècie de forns, l'anomenat de baix o fogar, el del mig, separat per un sostre foradat anomenat garbell, on es col·locaven les peces per a la cuita, i el forn de dalt on tenia lloc la segona cuita de les peces envernissades, normalment les que anaven destinades a folrar cups de vi (de colors foscos, gris, vermell) , o dipòsits d'aigua (en colors clars, bàsicament verd).



Desfem els 15 metres que ens separen de la cruïlla anterior i seguim per un camí que surt d'enfront en forta baixada. Una quarantena de metres més avall anem a petar a un revolt d'una pista cimentada; a l'esquerra accediríem al mas Dalmau, nosaltres agafem la pista a la dreta, en sentit est. Escassos 60 metres després, en una raconada a mà dreta del camí, tenim la malaguanyada font del Dalmau.


3 1h 5'
3,5 Km
533 m
41.6568,2.0327Clica per veure'n la ubicació. Font del Dalmau
El que podem veure avui dia és una paret de pedra i maons adossada al marge que intuïm acull en el seu interior la mina d'aigua o bé la cisterna de captació, doncs una porteta de fusta tancada amb un cadenat ens priva de veure-hi dins. Al seu costat esquerre es conserva un banc per seure amb reposabraços i respatller. No apreciem cap rastre de broc ni pica, potser estan colgats de terra.










Continuem per la pista cimentada que marxa en direcció est. Al cap de 240 metres l'abandonem i trenquem a l'esquerra per un corriol descendent que baixa a buscar el torrent de la Font del Cubell, el qual assolim escassos 20 metres més avall. Un cop aquí som entre les dues fonts del Cubell que disten només 20 metres cadascuna de nosaltres.

Sense creuar el torrent, ens endinsem en el bosc uns 20 metres a l'esquerra. No hi ha camí, cal fer-ho pel mig del bosc. 20 metres més enllà i molt a prop del torrent tenim la primera d'aquestes dues fonts, la font del Cubell.


4 1h 15'
3,9 Km
499 m
41.6571,2.0360Clica per veure'n la ubicació. Font del Cubell 2ª
Interessant font i poc coneguda, la vaig trobar per casualitat mentre buscava la font veïna del Cubell 1ª o del Frare. És d'aquells premis que guanyes sense jugar-hi. Com que no he trobat cap referència, l'he anomenat del Cubell 2ª per diferenciar-la de la coneguda com del Cubell, que en aquest web la cercareu com a font del Cubell 1ª o del Frare, tal com l'he vist en algun lloc.
La font està excavada a la roca, inserida dins el marge de la muntanya. Una paret de pedra la tanca per davant, amb una obertura quadrada al mig i arran del terra d'encara no un m² que dóna accés al seu interior. Cal destacar el sostre, de forma sinuosa i bastit amb maons a plec de llibre. Dins hi trobem una cavitat enfonsada mig metre per sota del nivell del sòl on s'hi acumula l'aigua.
Per aplegar l'aigua cal algun utensili com una galleda o un cubell, potser el nom li ve d'això.


Tornem al torrent, el creuem i un cop a l'altra banda ja veiem la font del Frare a només vint metres.


5

490 m
41.6574,2.0363Clica per veure'n la ubicació. Font del Cubell 1ª o del Frare
Es tracta d'una petita paret transversal d'obra adossada al marge. El frontal, arrebossat, sobresurt un pam de la paret i és on s'hi ubica la sortida de l'aigua a través d'una aixeta de polsador. A sota una pica allargada de ciment recull l'aigua.
Al costat de la font hi ha una caseta tancada per una porta de fusta i al seu davant un parell de dipòsits de plàstic que emmagatzemen l'aigua per a consum de la finca. Un cartell clavat a la porta de la caseta ens avisa que l'aigua d'aquesta font és per a consum de la casa, qualsevol persona pot beure'n però no endur-se-la.




Vistes aquestes dues fonts del Cubell, tornem a la pista cimentada i la reprenem a l'esquerra, tal com l'havíem deixat fa una estona. Només 85 metres més enllà som al costat de la font de la Finestra que ens queda a mà dreta.


6 1h 20'
4,1 Km
498 m
41.6570,2.0375Clica per veure'n la ubicació. Font de la Finestra
Curiosa font que molta gent confon amb una barraca. Efectivament sembla una cabana de pastor. És una caseta de pedra de planta rectangular arrambada al marge, d'uns tres o quatre metres d'amplada per tres de fons i altres dos i mig d'alçada. La coberta és arrodonida i el sostre bastit amb una volta. L'accés al seu interior és a través d'una obertura rectangular al mig de la façana principal. A la llinda de l'obertura hi ha gravada la data 1786 i el nom del propietari, Pere Dalmau. Dins, a l'extrem de la dreta, es troba la sortida de l'aigua que brolla de la roca i regalima per la formació tosca folrada de molsa.






Continuem per la pista. Al cap de 250 metres arribem als Quatre Camins, una cruïlla de camins. Aquí agafem el camí que arrenca per la nostra esquerra immediata i que circula en direcció nord-oest tot remuntant el torrent del Borrell o riera Seca, segons quin mapa es miri. 125 metres després trenquem a la dreta per un corriol ascendent que es fica dins el bosc en sentit nord-est. Una cinquantena de metres més amunt som sota l'espectacular Pi de les Quatre Besses.


7 1h 30'
4,5 Km
487 m
41.6575,2.0395Clica per veure'n la ubicació. Pi de les Quatre Besses
El Pi de les Quatre Besses o Pi de les Quatre Besses del Dalmau (Pinus pinea) és, sens dubte, l'arbre més espectacular de tot el Vallès Occidental. Hom creu que té entre 300 i 500 anys d'existència i les seves quatre besses simètriques es ramifiquen a 1,3-2 metres des de la base. Està malalt des de l'any 2004 i, tot i les intervencions que s'hi han realitzat, una de les seves branques és morta des del 2005, mentre que la resta de la capçada mostra un aspecte gris i poc saludable. L'agost del 1988 fou declarat Arbre Monumental de Catalunya i n'és l'únic de tot el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.




Continuem corriol amunt durant una cinquantena de metres més i anem a petar a una pista ampla que ens talla; podríem anar a l'esquerra per enllaçar amb el camí d'anada, però farem una volta per conèixer una barraca de pedra seca. Així doncs agafem la pista a la dreta, en direcció més aviat sud. Només 125 metres després abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un corriol ascendent que es fica en el bosc. De mica en mica ens anem adreçant al nord. Al cap de 200 metres anem a parar a un camí més ample que ens talla i que prenem a la dreta, en lleugera pujada. Ben aviat trenquem a l'esquerra per una drecera que guanya recorregut al camí principal. Uns 450 metres més amunt assolim la part més alta d'un petit turó dins el bosc. Uns metres per sota del camí a l'esquerra ens queda una barraca de pedra seca (41.6605,2.0405)Clica per veure'n la ubicació. .




Tornem al camí i el reprenem tal com l'havíem deixat. Davallem en sentit nord. 225 metres més tard trobem un cartell de fusta al terra que ens assenyala el coll de Palomeres a l'esquerra, a escassos 25 metres per sota nostre. Un cop al coll reprenem el Camí del Daví a la dreta que ens durà, 650 metres més enllà, de retorn al capdamunt de la urbanització Les Marines, on ens espera el cotxe.


F 2h
6,2 Km
498 m
41.6653,2.0451Clica per veure'n la ubicació. Urbanització Les Marines (Sant Llorenç Savall)

Inici i final del recorregut.